En el missatge de preparació per al 35è Aniversari, la Mare diu:
“Estimats fills, com a Mare de l’Església i Mare vostra, somric veient com veniu cap a mi, com us reuniu al meu voltant i em busqueu. Les meves vingudes entre vosaltres són una prova de quant us estima el Cel. Us mostren el camí cap a la vida eterna, cap a la salvació. Apòstols meus, vosaltres que us esforceu per tenir un cor pur i al meu Fill en ell, esteu en el bon camí. Els qui busqueu el meu Fill esteu cercant el bon camí. Ell va deixar molts signes del seu amor. Va deixar l’esperança. És fàcil trobar-lo si esteu disposats al sacrifici i a la penitència, si teniu paciència, misericòrdia i amor envers el vostre proïsme. Molts dels meus fills no veuen i no senten perquè no volen. No accepten les meves paraules ni les meves obres, però el meu Fill, a través meu, els convida a tots. El seu Esperit il·lumina tots els meus fills a la llum del Pare Celestial, en la comunió del Cel i la terra, en l’amor recíproc, perquè l’amor crida l’amor i fa que les obres siguin més importants que les paraules. Per tant, apòstols meus, pregueu per la vostra Església, estimeu-la i feu obres d’amor. Malgrat que hagi estat traïda i ferida, l’Església és aquí perquè prové del Pare Celestial. Pregueu pels vostres pastors, perquè pugueu veure en ells la grandesa de l’amor del meu Fill. Us en dono gràcies!”.
El primer que caldria aclarir és que no hi ha un missatge més important que l’altre. Tampoc que un sigui per als marians i l’altre per als “no creients”. No! Ambdós missatges són per a tota la humanitat. La Mare no fa distinció, la distinció la fan els fidels. La Mare tan sols ha demanat que en l’aparició del dia 2 de cada mes es pregui de manera especial pels “que no experimenten en el cor l’amor de Déu” ja que ens dóna un missatge que cal meditar i considerar-lo com el del dia 25 de cada mes. Així doncs, la Mare ens parla dues vegades cada mes i també ens parla quan s’apareix als pelegrins en el Turó de les Aparicions els dilluns i els divendres a través de l’Ivan. No cal dir que a Medjugorje la gràcia hi és present perquè Maria s’apareix cada dia i ens parla. El fi de Medjugorje no és un missatge el 25 de cada mes, sinó que la Mare hi roman tots els dies, i per costum, ens parla els dies 25 i 2 de cada mes, i ocasionalment, els dilluns o divendres. També parla als sacerdots que participen en l’aparició amb l’Ivan els dijous. Llavors, aquest és el do de Medjugorje: Maria s’apareix i ens diu:
“Estimats fills, com a Mare de l’Església i Mare vostra, somric veient com veniu cap a mi, com us reuniu al meu voltant i em busqueu. Les meves vingudes entre vosaltres són una prova de quant us estima el Cel. Us mostren el camí cap a la vida eterna, cap a la salvació. Apòstols meus, vosaltres que us esforceu per tenir un cor pur i al meu Fill en ell, esteu en el bon camí. Els qui busqueu el meu Fill esteu cercant el bon camí.”
Com s’aprecia és la continuació del missatge anterior. De nou ens recorda que la seva Vinguda és un do de Déu, i que reuneix els seus fills com a “prova de com ens estima al Cel”. Les aparicions ens ensenyen el camí vers la vida eterna, vers la salvació. Així doncs, Medjugorje és un do per als temps que vivim, és un do de Déu, de la Seva Misericòrdia. I el cristià s’ha d’obrir sense por a aquest do.
També la Mare diu:
“Apòstols meus, vosaltres que us esforceu per tenir un cor pur i al meu Fill en ell, esteu en el bon camí. Els qui busqueu el meu Fill esteu cercant el bon camí. Ell va deixar molts signes del seu amor. Va deixar l’esperança. És fàcil trobar-lo si esteu disposats al sacrifici i a la penitència, si teniu paciència, misericòrdia i amor envers el vostre proïsme.”
El missatge ens recorda un cop més, que el fi de les aparicions no és Maria sinó Jesús, i que és Ell a qui li hem d’obrir sempre el cor. Però la Mare de Déu ens diu com Li hem d’obrir el cor: per mitjà del sacrifici i la penitència. El sacrifici sempre comporta renúncia, mortificació, disciplina, perquè cal tot això per conrear l’amistat amb Déu mitjançant la pregària i la vida sacramental. Però la Mare també ens parla de la penitència, quelcom que molts han oblidat. I el primer acte de penitència és sempre l’interior: sentir dolor i repulsa pel pecat i després en ve la confessió. I la penitència comporta a més mortificació en reparació per haver ofès Déu. Comporta, a més, renúncies contínues per a purificar l’ànima i créixer en l’amistat amb Déu. Tots els sants van fer penitències les quals els dugueren a la santedat. Hi ha molts cristians que no volen sentir parlar de penitències i no són conscients de les gràcies que deixen de rebre si no les fan. Per tant, recordeu que la Mare ens convida aquest mes al sacrifici, a la penitència i al dejuni – del qual tant n’ha insistit en aquests 35 anys. Podríem dir: no s’ha de tenir por al dejuni, sinó al fet de no dejunar, perquè el dejuni guareix, converteix, purifica, ens fa entrar en la voluntat de Déu i ens ensenya a pregar amb el cor.
També ens diu que per trobar Jesús cal tenir paciència, misericòrdia i amor al proïsme. No són ni més ni menys que les paraules que el Papa ens recorda sovint en aquest Any Sant de la Misericòrdia. Sense paciència, misericòrdia i amor al proïsme no trobem Jesús perquè Ell és amor, misericòrdia i paciència. D’aquesta manera ens tracta i ens acompanya.
“Molts dels meus fills no veuen i no senten perquè no volen. No accepten les meves paraules ni les meves obres, però el meu Fill, a través meu, els convida a tots. El seu Esperit il·lumina tots els meus fills a la llum del Pare Celestial, en la comunió del Cel i la terra, en l’amor recíproc, perquè l’amor crida l’amor i fa que les obres siguin més importants que les paraules.”
També existeix una realitat que Maria ens recorda: molta gent no vol saber res de Jesús ni d’Ella. Però la Mare de Déu sempre representa un do per a la humanitat i Ella ens vol per les nostres obres, en lloc de tantes paraules, a fi que portem els indiferents a la conversió.
Al final diu: “Per tant, apòstols meus, pregueu per la vostra Església, estimeu-la i feu obres d’amor. Malgrat que hagi estat traïda i ferida, l’Església és aquí perquè prové del Pare Celestial.”
Aquesta darrera part del missatge és molt significativa. La Mare ens convida a pregar per l’Església de la que Ella n’és Mare. Sabem quantes ferides pateix Jesús i l’Església, però pocs preguen degudament per la seva santedat i guariment interior, per la qual cosa la Mare ens adverteix sobre la importància de la pregària per l’Església en aquest període de la història. Efectivament, ens diu tres coses que tot catòlic ha de fer per l’Església: pregar, estimar-la i fer obres d’amor per les ferides i traïcions que pateix. Així doncs, aquest mes ha de ser mes de pregària per l’Església, de penitència i d’obres reparadores d’amor, obres de caritat o de misericòrdia.
Al final la Mare ens convida a pregar pels pastors de l’Església, per tal que en Ells s’albiri la grandesa de l’amor de Jesús. Potser esteu pensant en la celebració del jubileu dels sacerdots que se celebra aquest mes tot coincidint amb la solemnitat del Sagrat Cor de Jesús i que també és el dia mundial de pregària per la santificació del clergat. Per això la Mare de Déu també s’afegeix a la mateixa intenció.
