“Estimats fills, us crido i us convido a tots com a fills meus. Prego perquè m’accepteu i m’estimeu com una mare. Us he reunit tots al meu Cor, he davallat entre vosaltres i us beneeixo. Sé que desitgeu de mi consol i esperança, perquè us estimo i intercedeixo per vosaltres. Us demano que us uniu amb mi en el meu Fill i que sigueu els meus apòstols. Perquè ho pugueu fer, us convido de nou a estimar. No hi amor sense pregària, no hi ha pregària sense perdó, perquè l’amor és pregària, el perdó és amor. Fills meus, Déu us ha creat per estimar: estimeu per poder perdonar! Cada pregària que prové de l’amor us uneix al meu Fill i a l’Esperit Sant. L’Esperit Sant us il·lumina i us fa apòstols meus: apòstols que tot el que faran, ho faran en nom del Senyor. Apòstols que pregaran amb obres i no només amb paraules, perquè estimen el meu Fill i comprenen el camí de la veritat que condueix a la vida eterna. Pregueu pels vostres pastors, perquè puguin sempre guiar-vos amb un cor pur pel camí de la veritat i de l’amor, pel camí del meu Fill. Moltes gràcies!”
Recordem que la Mare de Déu dona el missatge del dia 2 de cada mes particularment per als peregrins que es troben a l’aparició a Medjugorje i per als fidels que, al seu costat, preguen cada dia 2 per “aquells que no experimenten l’amor de Déu en els seus cors.”
A la primera part del missatge, la Mare parla de la seva relació estreta amb els seus fills: “us crido i us convido…Us he reunit tots al meu Cor, he davallat entre vosaltres i us beneeixo. Sé que desitgeu de mi consol i esperança, perquè us estimo i intercedeixo per vosaltres”. Potser no havia estat tan explícita sobre aquesta relació en cap altre missatge. Però malauradament molts fills no entenen aquesta relació i per això Ella l’ha de recordar. Així doncs aquestes primeres frases són per meditar-les en silenci i discernir perquè diu això, potser perquè en la vida pràctica de cada dia, a molts cristians els passa una altra cosa amb la Verge: no escolten la seva veu, no l’accepten, no aprenen a caminar amb Ella… De fet, sovint molta gent experimenta i busca l’amor d’una parella, dels pares, dels fills, dels amics…i en canvi no experimenten ni busquen l’amor de María amb el mateix interès. No és que l’amor de Maria haig de ser el primer, perquè el primer és el de Déu, però recordem que si no experimenten el de Déu, tampoc experimentaran el de la Seva Mare. Tot al seu lloc. Primer estimar la Santíssima Trinitat, després la Mare de Déu i després la família.
Quan la Mare de Déu parla amb aquestes paraules és amb l’afany d’ajudar els seus fills. Tot i així, la realitat és que molts no volen rebre la seva ajuda o no la busquen com cal i per això la Mare de Déu ha de parlar amb propietat: “us crido i us convido…Us he reunit tots al meu Cor, he davallat entre vosaltres i us beneeixo. Sé que desitgeu de mi consol i esperança, perquè us estimo i intercedeixo per vosaltres”. A continuació ve l’exhortació del missatge, la nova crida als seus fills: “Us demano que us uniu amb mi en el meu Fill i que sigueu els meus apòstols” i al nostre parer aquesta és la frase central del missatge; és a dir, aquesta vegada Maria demana als seu fills que s’uneixin a Ella en el Seu Fill i que siguin els seus apòstols. Penso que el primer que s’ha de fer per unir-se a Maria, amb Jesús, és acceptar-la a Ella com a Mare i Educadora. Tot comença amb aquest acte de voluntat, que traduït seria també: obrir-li el cor i aprendre a caminar amb Ella. Podria servir, per a qui no ho ha fet encara, fer la consagració que proposa sant Luis María Grignion de Monfort en el Tractat de la Vertadera Devoció a la Verge Maria. Tanmateix, el “sí” a la Mare de Déu s’ha de fer cada dia, com efectivament ho feia Sant Joan Pau II: “tutús tuus”. També és important pregar cada dia, amb el cor, el sant rosari ja que per mitjà d’aquesta pregària la Mare sap guiar els seus fills. El rosari és una dolça cadena d’amor que ens uneix a Maria. Sense el rosari és impossible viure unit a Ella. Per altra banda, també s’ha de tenir present que per mitjà del rés freqüent del sant rosari també ens unim a Jesús, que és el centre de les meditacions mentre es resen les avemaries. Recordem que el rosari és, fonamentalment, una pregària cristològica. També és important meditar cada dia els missatges que la Mare ens dona. Quan una persona està enamorada d’una altra, sent en el seu cor la necessitat d’escoltar-la, de rebre les seves paraules; sent que les seves paraules, en certa manera, li omplen el cor. El mateix ens ha de passar amb els missatges de la Mare de Déu cada mes: hem de sentir que formen part de la nostra vida quotidiana, que per mitjà d’ells la Mare omple el nostre cor, ens alimenta.
Al missatge la Mare de Déu també ens ha dit: “sigueu els meus apòstols”. Què vol dir això? No es tracta d’anar per tot arreu repetint: “la Mare de Déu s’apareix a Medjugorje”. No, seria un error gravíssim! Més aviat és al revés: fer més silenci, aprendre a callar perquè sigui Déu qui parli al cor dels altres. Avui dia la gent parla molt, generalment més del que caldria i per això es posen en problemes. S’ha d’aprendre a callar i parlar només en els moments oportuns. I esperar que la Mare i Jesús diguin quan. Així que, ser apòstols de la Mare de Déu també vol dir callar, perquè Ella parli pels nostres llavis i no pas la nostra humanitat pecadora. L’apòstol és la persona del silenci, com sant Josep, com Maria a l’evangeli, i com el mateix Jesús, que poc va parlar; només en moments oportuns, fins a tal punt que en 33 anys de la seva vida, els evangelis recullen gairebé les mateixes paraules.
Ser apòstol de la Mare de Déu també vol dir optar per la santedat: una paraula que avui molta gent no vol sentir i no els interessa. Recordem que l’apòstol vertader és el sant. Per ser apòstol no n’hi ha prou amb haver estat cridat personalment per Jesús i per la Mare de Déu. No. Aquí tenim el cas de Judes. Judes fou cridat per Jesús, veié els seus miracles, estigué al seu costat, escoltà les seves catequesis, i en canvi no fou sant. Estar amb Jesús, conèixer les seves paraules, veure els seus miracles no és sinònim de santedat o d’apostolat. Tampoc ho és qui treballa molt per a Ell. Els escàndols més grans de l’Església venen de l’activisme dels consagrats, gent que va treballar molt i que al final van escandalitzar l’Església. El mateix pot passar amb Medjugorje: gent que treballa molt però sense avançar en la virtut, sense posar en pràctica el que els demana la Mare de Déu. Ser apòstol de la Mare de Déu vol dir: prendre’s la santedat seriosament, com una vocació, com l’opció de vida preferida. Recordem que la Mare de Déu no ve a la terra a fer turisme; a Ella no li fa falta aparèixer-se per saber què està passant aquí baix. No. Ella ho sap tot, per això parla com parla, diu el que hem de fer. L’apòstol de la Mare de Déu és qui pren la santedat de la seva vida seriosament. Això és el més important. Per això Maria diu: perquè pugueu ser apòstols, “us convido de nou a estimar. No hi amor sense pregària, no hi ha pregària sense perdó, perquè l’amor és pregària, el perdó és amor. Fills meus, Déu us ha creat per estimar: estimeu per poder perdonar! Cada pregària que prové de l’amor us uneix al meu Fill i a l’Esperit Sant. L’Esperit Sant us il·lumina i us fa apòstols meus: apòstols que tot el que faran, ho faran en nom del Senyor.” Analitzem el missatge detingudament: el fonamental de l’apostolat és l’amor i l’amor és la santedat; el més virtuós en l’Església és qui més estima. Per tant, la Mare, una vegada més ens subratlla que el fonamental del Seu apostolat no són les paraules sinó la vida d’amor, que és la santedat, cosa que sembla que molts fills descuiden, no li donen la importància que té. En aquest moment molts estan més pendents del futbol que de la seva pròpia santedat. És un error deixar-se manipular pel consumisme. Els fills de Maria no poden caure en aquest error. Efectivament, la Mare no ha dit “mireu els partits” sinó “us convido de nou a estimar i no hi ha amor sense pregària…”. Així doncs, aquestes que precedeixen el 33è Aniversari són per reciclar la crida a l’apostolat marià que consisteix, essencialment, en l’amor, la pregària i el perdó.
La Mare ha dit: “Fills meus, Déu us ha creat per estimar: estimeu per poder perdonar! Cada pregària que prové de l’amor us uneix al meu Fill i a l’Esperit Sant. L’Esperit Sant us il·lumina i us fa apòstols meus: apòstols que tot el que faran, ho faran en nom del Senyor.” Molts s’allunyen –ho hem d’advertir- de l’espiritualitat de Medjugorje perquè en comptes d’escoltar la Mare es deixen portar per l’orgull, cada vegada els costa més perdonar i així els costa també pregar amb el cor. En aquest missatge la Mare de Déu dóna una pista significativa sobre la pregària amb el cor. Ha dit: “Cada pregària que prové de l’amor us uneix al meu Fill i a l’Esperit Sant. L’Esperit Sant us il·lumina i us fa apòstols meus: apòstols que tot el que faran, ho faran en nom del Senyor.” Pregar amb el cor vol dir doncs pregar amb amor, i sense perdó no hi pot haver amor; no es pot pregar amb el cor quan no es perdona, quan no s’estima. En resum, l’apòstol de Maria no és qui està més al dia del que passa a Medjugorje, o qui més viatja a la terra beneïda de Maria, sinó qui més estima, qui més perdona, i en conclusió, qui més avança en la virtut. L’apòstol de Maria és aquell que té més amor en el seu cor i no qui més parla o qui més té o qui més ha estudiat o qui més obres fa. Maria diu: “Ells pregaran amb obres i no només amb paraules, perquè estimen el meu Fill i comprenen el camí de la veritat que condueix a la vida eterna.”
També en el missatge –com ja ve essent habitual- la Mare demana de nou pels pastor de l’Església: “Pregueu pels vostres pastors, perquè puguin sempre guiar-vos amb un cor pur pel camí de la veritat i de l’amor, pel camí del meu Fill.” Així doncs, cada vegada que es resi el rosari, a la Litúrgia de les Hores, a l’adoració al Santíssim, en el grup de pregària… hem de posar els Pastors de l’Església davant la Santíssima Trinitat. Encara aniria més enllà, que el dia 2 de cada mes s’ha de tenir present aquesta intenció. Recordem que la vida dels pastors de l’Església va acompanyada de les nostres pregàries i sacrificis i la Mare presenta, en el missatge, la finalitat d’aquestes pregàries: “perquè puguin sempre guiar-vos amb un cor pur pel camí de la veritat de Jesucrist”.
P. Francisco Verar
