“Estimats fills, aquí em teniu, entre vosaltres. Us miro, us somric i us estimo com només una mare ho pot fer. A través de l’Esperit Sant que ve per mitjà de la meva puresa, veig els vostres cors i els ofereixo al meu Fill. Des de fa temps us demano que sigueu els meus apòstols i que pregueu per aquells que no han conegut l’amor de Déu. Demano una pregària feta amb amor, que fa obres i sacrificis. No perdeu el temps pensant si sou dignes de ser els meus apòstols. El Pare Celestial us jutjarà a tots, i vosaltres, estimeu-Lo i escolteu-Lo. Sé que tot això us confon, com també la meva estada entre vosaltres, però accepteu-la amb alegria i pregueu per comprendre que sou dignes de treballar per al Cel. El meu amor és en vosaltres. Pregueu perquè el meu amor venci en tots els cors, perquè és un amor que perdona, que dóna i que no acaba mai. Us en dono gràcies!”
REFLEXIONEM
01.- Com en aquells dies, Maria s’encamina apressada al nostre encontre i novament certifica el seu amor i la seva presència entre nosaltres “aquí em teniu, entre vosaltres”. Com una bona Mare, té els ulls posats en nosaltres, ens comunica l’alegria del seu amor i ens el mostra vivament; una manera d’estimar molt particular; una manera d’estimar com només ho pot fer i ho sap fer una Mare. Un amor que ens perdona, que se’ns comunica gratuïtament i que no s’acabarà mai. En la presència maternal de Maria, Déu ens dóna el seu amor per mitjà del seu Fill i en Ell ens ha reconciliat, ens ha perdonat i mai no deixarà d’estimar-nos.
02.- María ens porta aquest amor per mitjà de Jesús. Ell és la causa de la seva mirada, el seu somriure i el seu amor. Ella ve apressada a auxiliar-nos com a fills seus, fent en tot la voluntat del Pare. El Papa Francesc ens diu: “Quan Maria té clar què li demana Déu, què ha de fer, no triga, no s’encanta sinó que ve sense demora. L’actuar de Maria és una conseqüència de la seva obediència a les paraules de l’àngel, però unida a la caritat: va a Isabel per fer-se útil; i en aquest sortir de casa, de si mateixa, per amor, porta allò que té més preciós: Jesús; porta el seu Fill” (Homilia 31/04/13).
03.- La Nostra Mare es converteix així, per la seva presència, en goig i alegria. Ella és el rostre maternal de l’amor de Déu en el seu Fill Jesucrist. Ella que viu de la paraula de Déu, “parla i pensa amb la Paraula de Déu; la Paraula de Déu es converteix en paraula seva i la seva paraula neix de la Paraula de Déu. Així també es posa de manifest que els seus pensaments estan en sintonia amb el pensament de Déu, que el seu estimar és un estimar amb Déu. Estant íntimament penetrada per la Paraula de Déu, es pot convertir en mare de la Paraula encarnada” (Verbum Domini 28). Ella és doncs mare de l’Amor encarnat, un amor que perdona, que se’ns dóna i que mai no s’acaba.
04.- Per obra de l’Esperit Sant que ve a nosaltres per la puresa de la nostra mare Beneïda, Ella pot veure els nostres cors i oferir-los al seu Fill, amb qui està íntimament unida. En Ella descobrim l’estimació del seu Fill i respondre-li vol dir respondre al seu Fill. “La Mare de Crist es presenta davant del homes com a portaveu de la voluntat del Fill, com indicadora d’aquelles exigències que s’han de complir perquè es pugui manifestar el poder salvador del Messies. A Canà, gràcies a la intercessió de Maria i l’obediència dels criats, Jesús inicia “la seva hora”. A Canà Maria apareix com la que creu en Jesús; la seva fe provoca el primer “senyal” i contribueix a suscitar la fe dels deixebles”. (Redemtoris Mater 21)
05.- Gràcies a la intercessió de la nostra Mare i per la nostra obediència a la seva invitació constant a la conversió, es podrà realitzar entre nosaltres el pla de Déu, del que Ella és portadora. D’aquí ve la seva crida constant a ser els seus apòstols de pau. D’una manera especial hem de realitzar el desig del seu cor de pregar pels qui no han conegut l’amor de Déu, entre els que també ens hi trobem nosaltres, i per això amb la seva ajuda maternal i les nostres constants súpliques molts més coneixeran i experimentaran l’amor de Déu i nosaltres mateixos serem sanats i vivificats en aquest amor: un amor que ens perdona, se’ns dóna i perdura per sempre.
06.- La nostra pregària neix de l’amor etern que perdona i es viu en aquest mateix amor que se’ns dóna. És una gràcia especial de Déu, per això aquesta pregària s’ha de fer amb amor, un amor que permet la realització de l’obra meravellosa de la salvació assolida per mitjà del sacrifici de Crist. Aquesta pregària té la seva expressió màxima en l’Eucaristia on el Senyor continua obrant, mitjançant el seu sacrifici, per la nostra salvació. L’Eucaristia és la font de l’amor vertader que reconcilia, que se’ns dóna como aliment de vida i que ens manté units en aquest mateix amor.
07.- L’actitud permanent de qui se sap estimat és sempre escoltar i estimar; d’aquí que la nostra preocupació sigui escoltar Déu per mitjà de Jesucrist el seu Fill i estimar-lo en Ell, sense perdre el temps preguntant-nos si som dignes d’aquest amor; per això Ella ens crida a ser els seus apòstols de pau, deixant-nos primer de tot estimar per Déu, que ens jutjarà en l’amor: un amor etern i misericordiós. «Que n’és, de bo, el Senyor! Perdura eternament el seu amor, és fidel per segles i segles.» (Sal 100,5)
08.- La benaurança màxima de la fe és expressada en aquelles paraules del Senyor: “Jesús li diu: Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!.” (Jn 20,29). Per això la fe de Maria és expressió de màxima felicitat. Ella és feliç perquè ha cregut, sense qüestionar res: “Maria guardava tot això en el seu cor i ho meditava.” (Lc 2, 19). És aquesta felicitat la que Ella comparteix amb nosaltres i ens crida, igual que Ella, a la confiança plena en l’amor de Déu. Ella sap que hi ha tantes coses que no es poden comprendre amb la raó sinó que s’han d’assumir amb el cor!. Per això ens convida a creure tot el que ens està dient. Ens crida a acceptar amb alegria la seva presència, més enllà de qualsevol especulació humana, perquè la seva presència entre nosaltres és un misteri d’amor que més que ser comprès ha de ser acollit, com també ha de ser acollit el mateix misteri de Déu que s’ha encarnat entre nosaltres i ens ha salvat, per mitjà del seu amor que perdona, que se’ns dóna i que mai no s’aparta de nosaltres. “¿Pot oblidar-se una mare del seu infantó, pot deixar d’estimar el fill de les seves entranyes? Però, ni que alguna l’oblidés, jo mai no t’oblidaria.” (Is 49,15)
09.- Amb aquesta actitud de goig que acull aquest misteri de la seva presència entre nosaltres podrem acollir millor el misteri de l’amor de Déu, un amor que ens perdona en Maria, se’ns dona i mai no s’acaba. Aquest amor de Déu és viu entre nosaltres. S’ha encarnat en el ventre beneït de la nostra Mare. És el bé vertader i etern que Déu segueix comunicant a la humanitat en Ella. El Papa Benet XVI ens diu: “En Maria, Déu ha fet confluir tot el bé i per mitjà d’Ella no para de difondre’l ulteriorment al món” (23/09/11). Per això, acollir amb goig la seva presència entre nosaltres ens permetrà unir-nos més íntimament a aquest amor i experimentar la gràcia de ser estimats; doncs al cap i a la fi ser estimats de Déu consisteix en ser perdonats, viure d’aquest amor que se’ns dóna i no sentir-nos mai abandonats de Déu, que mai no deixarà d’estimar-nos: “T’estimo amb un amor etern; per això t’he atret i et sóc fidel.” (Jr 31,3)
10.- Per mitjà de la presència maternal de Maria en els nostres temps, som cridats a ser treballadors per al cel. La nostra tasca principal és la Pregària, que ens permetrà unir-nos a Déu, acollir el seu amor i descobrir la nostra missió de ser col·laboradors en la salvació dels nostres germans. La nostra pregària ha de ser fecunda en ajudar els nostres germans a encaminar les seves vides cap al cel; és a dir, portar-los cap a Déu. Aquesta pregària ha de ser expressió viva de l’amor de la nostra mare: amor que perdona, que se’ns dóna i que no s’acaba mai. La Reina de la Pau en els nostres temps és la certesa de l’amor etern de Déu: “Ni que les muntanyes s’apartin i se somoguin els tossals, el meu amor mai no s’apartarà de tu, no se somourà la meva aliança de pau. T’ho dic jo, el Senyor, el qui t’estima.” (Is 54, 10)
SUPLIQUEM A LA NOSTRA MARE LA REINA DE LA PAU
Et donem gràcies, Mare Santíssima, Reina de la Pau, per estar amb nosaltres. Gràcies per la teva crida d’amor; amor que perdona, amor que se’ns dóna i amor que no s’acaba. Gràcies per la teva intercessió maternal. Ajuda’ns a acollir la teva presència entre nosaltres, plens de goig i amb la fe viva de qui confia i no qüestiona. Ensenya’ns a aprendre de tu i a estimar Déu que ens estima i que ens jutjarà en l’amor. Fes créixer en nosaltres l’alegria de ser els teus apòstols de pau i treballadors per al cel. Gràcies per donar-nos el teu amor i fer-nos portadors d’aquest amor. Mare, atenent la teva crida volem pregar en l’amor, especialment per aquells que no han conegut l’amor de Déu. Fes que nosaltres mateixos ens adonem de la necessitat que tenim d’aquest amor, de tal manera que quan preguem pels que no l’experimenten a les seves vides, també siguem tocats per aquest amor. Que ens sentim molt estimats per Déu quan experimentem la seva misericòrdia i el seu perdó. Que puguem viure alimentats d’aquest amor que se’ns dóna, especialment en l’Eucaristia. Que mai no deixem de creure en l’amor de Déu, que se’ns ha donat per sempre i que mai no s’acaba. Amén
EL NOSTRE COMPROMÍS AMB LA REINA DE LA PAU
Acollir amb goig la presència de la Nostra Mare convertint-nos en apòstols del seu amor. Pregar pels que no experimenten l’amor de Déu en les seves vides i deixar-nos tocar pel seu amor maternal que és perdó, que és gràcia i que perdura per sempre.
IMPLOREM LA SEVA BENEDICCIÓ MATERNAL
Sota la teva protecció ens acollim, Santa Mare de Déu. No menystinguis les pregàries que et fem en les nostres necessitats; deslliura’ns de tots els perills, oh Verge Gloriosa i Beneïda. Prega per nosaltres, Santa Mare de Déu perquè siguem dignes de les divines gràcies i promeses de nostres Senyor Jesucrist. Amén
No t’allunyis, dolça Mare, no m’apartis la mirada, vine sempre al meu costat, no em deixis en soledat. Ja que em protegeixes tant com veritable Mare, fes que em beneeixi el Pare, el Fill i l’Esperit Sant. Amén.
P. Rafael Zacarías García
