“Estimats fills, l’amor em porta a vosaltres, l’amor que desitjo ensenyar-vos també a vosaltres: l’amor veritable. L’amor que el meu Fill us va mostrar quan va morir a la creu per amor envers vosaltres. L’amor que sempre està disposat a perdonar i demanar perdó. Com n’és de gran el vostre amor? El meu Cor matern està trist tot buscant l’amor en els vostres cors. No esteu disposats a sotmetre per amor la vostra voluntat a la voluntat de Déu. No em podeu ajudar a fer que aquells que no han conegut l’amor de Déu el coneguin, perquè no teniu el veritable amor. Consagreu-me els vostres cors i jo us guiaré. Us ensenyaré a perdonar, a estimar l’enemic i a viure segons el meu Fill. No tingueu por per vosaltres mateixos. El meu Fill no oblida en les dificultats aquells que estimen. Jo estaré amb vosaltres. Imploraré el Pare Celestial que us il·lumini amb la llum de la veritat eterna i de l’amor. Pregueu pels vostres pastors, perquè, a través del vostre dejuni i pregària, us puguin guiar en l’amor. Us en dono gràcies!”
Les ànimes que veritablement estan obertes als missatges de la Mare de Déu, que es prenen seriosament la conversió, cada vegada que la Mare de Déu parla les pot posar en crisi. No hi ha hagut cap sant que no hagi viscut en crisi, perquè la realitat del cel que ells experimentaven, contrastava amb la realitat de la terra, i els era difícil harmonitzar ambdues realitats. De la mateixa manera, qui s’obre a Maria i viu en comunió amb Ella, com ha de ser, viu en crisi, perquè la Mare de Déu parla i viu un llenguatge diferent al que actualment es viu a la terra. Observeu què diu el missatge d’avui: “Estimats fills, l’amor em porta a vosaltres, l’amor que també us desitjo ensenyar- l’amor vertader. Amb aquestes paraules comença la crisi, perquè la Mare parla d’un amor vertader, un amor diferent al de la terra. Aleshores, hem de preguntar-nos immediatament: jo visc l’amor veritable i l’amor fals? On és el meu cor? Què cerca el meu cor?
La Mare de Déu, en aquest missatge, et diu que ve a la terra per ensenyar-te l’amor veritable, i aquest missatge és per a tothom: pels pares de família, perquè poden ensenyar als seus fills el fals amor, també és per als sacerdots, perquè podem ensenyar el fals amor als fidels, també el missatge és per als educadors, perquè com educadors poden ensenyar, de la mateixa manera, l’amor fals. Per tant, hem de preguntar-nos: què experimentem? L’amor vertader o l’amor fals?
Maria ens diu –sense condemnar altres amors- quin és l’amor veritable: l’amor veritable és el de Jesús; concretament, quan morí a la creu per tots nosaltres. I aquest amor és el que ha de romandre en els nostres cors: l’amor que s’immola, l’amor que s’ofereix perquè els altres tinguin vida. La font d’aquest amor és l’oblació, l’entrega, l’oferiment pels altres. Aquest és el veritable amor, els altres amors del món no són com el de Jesús. Jesús tenia alguna cosa que el feia pensar primer en els altres, Jesús estava disposat a immolar-se pels demés. Jesús estava disposat a oferir-se perquè els altres tinguessin vida. Aleshores, quan hom està disposat a oferir-se pels altres, a immolar-se pels altres, a perdre la seva vida pels altres, és quan posseeix el veritable amor. Per això la Mare de Déu diu: “El meu cor maternal està trist mentre està cercant l’amor en els vostres cors. No esteu disposats a sotmetre, des de l’amor, la vostra voluntat a la voluntat de Déu”.
Ara bé, si no vivim el veritable amor, què podem fer per trobar-lo? La Mare de Déu diu: Consagreu-me els vostres cors. I aquest és el principi de tot. Lamentablement, molts cors no estan consagrats a Maria, perquè si estiguessin consagrats viurien l’amor veritable, l’amor de Jesús, l’amor que s’immola, que es fa vida per als altres. Aleshores, la consagració a Maria ens porta a viure el veritable amor. El contingut de la consagració a Maria no és fàcil d’explicar, perquè no és fàcil de viure. La consagració és un acte d’entrega incondicional a Maria, que pot fer-se per mitjà d’un ritual especial en una ocasió determinada, després d’una seriosa preparació. Però també hem de considerar que la consagració a la Mare de Déu es fa cada dia. En què consisteix? En pertànyer a Maria, en prendre a Maria com a Mare i Reina del cor, i d’aquesta manera, podrà guiar-nos. Si Maria no regna en el cor, no pot guiar el cor dels seus fills, no pot ensenyar quin és el veritable amor, com es viu el veritable amor. Aleshores, tot s’inicia amb el regnat de Maria en les nostres ànimes. Quan un cor li pertany, Ella el guia. Hi ha molts cors que l’estimen, que la veneren, que la respecten, que la defenen, que parlen d’Ella, però, lamentablement, en pocs cors hi regna Maria, pels nostres interessos personals que sempre són egoistes: la pròpia voluntat és primer. Aleshores, el tema de la consagració a Maria és importantíssim: sense consagració no hi ha entrega veritable a Maria, i, per tant, no pot mostrar el veritable amor.
En molts cors es lliura una gran batalla, un combat, una gran lluita: la de la voluntat personal amb la voluntat de Déu. Certament que aquestes dues voluntats són diferents, perquè la voluntat de Déu és tota santa, és de pur amor, de pau, d’alegria, d’esperança… I de servei al proïsme. D’altra banda, la voluntat de molts s’inicia sempre amb el que li convé a cadascú, i els trets no van per aquí. Generalment, la gent pensa primer en si mateixa, després en els altres. És estrany trobar en l’Església gent que pregui i esperi que li pugin el sou perquè pugui ajudar els pobres. No! Es pensa, més aviat, que si el sou augmenta, viurà millor, menjarà millor, es vestirà millor, tindrà una casa millor… I aquest no és el veritable amor. Per això és important consagrar-se de veritat a Maria: perquè Ella eduqui el cor i li ensenyi quin és el veritable amor. La Mare de Déu necessita ànimes que l’ajudin i no que li donin més feina. La Mare de Déu està preocupada “pels qui no experimenten l’amor de Déu” i pensa, que els qui viuen l’amor veritable són els qui la poden ajudar. Aleshores, la cosa és seriosa. L’amor veritable i la consagració a Maria no són una devoció, és un apostolat. Per això la Mare de Déu ens demana a tots que visquem l’amor veritable, perquè d’aquesta manera vol salvar les ànimes. Per tant, quan vivim l’amor veritable ens fem un favor a nosaltres mateixos i fem un favor als altres. El contrari de l’egoisme. L’egoisme destrueix el cor personal i el cor del proïsme. Així, s’ha d’escollir entre l’egoisme i la generositat, que comença per entregar l’ànima a Maria.
La Mare de Déu en el missatge ha dit: “Us ensenyaré a perdonar i estimar l’enemic i a viure segons el meu Fill.” Quan Maria regna en el cor, Ella ha dit: “Jo el guio”. Aquesta guia maternal consisteix en saber perdonar. Aquest, també, és un element que ajuda a discernir si el cor s’ha entregat a Maria, perquè hi ha gent a qui li costa molt perdonar, van molt a missa, preguen, dejunen, peregrinen als santuaris… Però els costa perdonar. Per què? Senzillament, perquè Maria no regna en el cor. Perquè quan Maria regna en el cor, Ella s’encarrega de conduir la voluntat cap al perdó, cap a la reconciliació. Maria guia el sentiment de rancúnia cap a la pau, la rancúnia no s’estanca. Recordem que com més temps una persona passa amb rancúnia al cor més difícil li serà perdonar i demanar perdó. Però Maria amb aquest missatge ens ofereix un camí eficient per perdonar: oferir-li el cor, consagrar-se a Ella perquè ens guiï el cor i la voluntat. Potser, per a molta gent, entregar el cor a Maria els és més fàcil que perdonar.
També la Mare de Déu ha dit: “No temeu per vosaltres mateixos.” Aquesta part del missatge també és important, perquè molta gent –per manca d’amor i per altres circumstàncies- porten permanentment en els seus cors molta por i si porten por al cor, és normal que també es tinguin por a ells mateixos. La por pot ser tan nociva que pot desenvolupar una conducta, un estil de vida, i, de vegades, pot tornar-se obsessiva. Però també pot romandre oculta en l’inconscient i a l’hora de prendre decisions es pot manifestar en inseguretat, negació, intolerància… I si la por es troba present en la relació amb Déu, no se sabrà per què un no s’entrega a Ell, perquè no dóna més al seu servei. La resposta pot ser que a l’inconscient hi ha por, por de perdre la comoditat, instal·lació, de perdre estima, de perdre diners, de perdre el prestigi… En el fons és una por oculta, patològica. Maria com a Mare sap tot això, i ens diu: “No temeu per vosaltres mateixos”. Per tant, aquest missatge és important. És una invitació a la conversió, perquè la conversió no és només tallar amb el pecat, la conversió involucra també tallar amb la por, saber confiar i abandonar-se a Déu, permetre que Déu prengui possessió del cor.
La Mare també diu: “El Meu Fill no oblida, en les desgràcies, aquells que estimen”. Aquesta darrera part del missatge també és important. La Mare no vol dir que Jesús oblida aquells que no estimen. El que vol dir és diferent: Jesús intercedeix, d’una manera especial, per aquells que estimen d’una manera especial, precisament, perquè estimen: “Ell no oblida, en les desgràcies, aquells que estimen”. Aleshores, si volem que Jesús, en les desgràcies, es recordi de tots, cal que ens esforcem a estimar i viure el veritable amor, el seu amor, l’amor que perdona, l’amor que s’ofereix pels altres, l’amor que no és egoista. Recordem que el que més està fent emmalaltir el món és l’egoisme i la Mare ho sap, per això diu: “Estimeu com Jesús”.
Finalment, la Mare de Déu diu: “Jo seré amb vosaltres. Pregaré al Pare Celestial que us il·lumini amb la llum de l’eterna veritat i de l’amor”. És freqüent escoltar en als missatges de la Mare que Ella serà amb nosaltres, és una manera de dir: “No us oblido”, “sóc amb vosaltres”, “no esteu sols”, “no us abandono”. També és una manera de dir-nos a tots que li obrim el cor, que l’acceptem com a Mare, com a Reina del cor, perquè en la mesura que prenguem consciència que Maria és amb nosaltres, li anirem obrint el cor.
Preguem:
Jesús et dono gràcies per la Mare de Déu, Ella ve del Cel a la terra per ensenyar-me a estimar. Tu saps que tinc problemes per estimar, tinc dificultats per oferir-me als altres, per perdonar com Tu ho vas fer. Per això et demano, en aquesta oració, que m’ajudis. Vine ara mateix al meu cor, que s’ha endurit pel pecat, que no sap estimar, que no sap perdonar, que moltes vegades ha guardat rancúnia. Vine Jesús, et necessito! Vine ara mateix al meu cor esmicolat per la por, la inseguretat, la falta de fe cap a Tu, Jesús, jo en aquest moment T’obro les portes del meu cor que ha estat egoista i Tu m’has dit que el Teu regne no és pels egoistes. Quan vas dir que el Teu regne no era d’aquest món, ho vas dir perquè el Teu regne és el del veritable amor, de l’amor que s’immola, que s’ofereix pels demés. Ara mateix et demano Jesús que em curis del meu egoisme, que prenguis les ferides que el pecat ha deixat en el meu cor. Vull renéixer en aquesta Quaresma que s’apropa, vine Jesús que et necessito! Vine per Maria.
P. Francisco Ángel Verar
