Diuen que L’AMOR és l’essència de la felicitat, i és potser per això que a la jornada viscuda el dia 20 de febrer, la paraula “AMOR” va ser la més emprada i el sentir més present en les gairebé 500 ànimes que ens vàrem congregar a Vil·la Gospa (casa espiritual d’Amor de Déu) per presenciar la Benedicció de la Imatge de la Mare de Déu per part de l’Excm. i Rvdm. Mons. Sergi Gordo Rodríguez, Bisbe Auxiliar de Barcelona i el nostre consiliari Mn. Pere Montagut, acompanyats també d’11 mossens, fills predilectes de Maria.
A primera hora del matí tot era donar gràcies perquè el sol presagiava un dia clar i assolellat i perquè molts voluntaris (i especialment la família acollidora que viu a Vil·la Gospa) ja estaven a punt per enllestir els darrers detalls perquè tot estigués preparat per a rebre a les famílies i fer-les sentir com a casa seva. Quant d’AMOR hi han posat aquestes darreres setmanes, els i les voluntàries, per preparar aquesta jornada festiva!
A partir de les 11 hores (amb els voluntaris més joves equipats amb armilles del color de Maria i amb el text “AMOR de DÉU”), varen començar a arribar els primers peregrins. La delicadesa i el somriure dels voluntaris que es trobaven a peu de carrer per donar-los la benvinguda i indicar-los la zona d’aparcament, va ser la tònica de tot el dia. Delicadesa i somriure, en definitiva AMOR, que van agrair i correspondre tots els peregrins.
La casa lluïa més que mai i l’altar preparat al costat de la Mare de Déu era una mostra de la importància i dedicació que des de l’Associació es posa en tot allò que pertoca al Senyor. Sí, l’altar va ser l’espai preparat amb més AMOR, conscients que allí s’hi dona el misteri més gran que podem presenciar: l’Eucaristia!
S’apropaven doncs les 12 hores, i tots els que hi érem ens vàrem disposar per participar a la Santa Missa que va celebrar Mn Xavier Vila. L’Eucaristia, acompanyada amb cants que ens transportaven a Medjugorje, va ser simplement meravellosa. A l’homilia, Mn. Xavier es va servir justament de l’AMOR posat pels que varen preparar-ho tot, per recordar-nos l’AMOR que ens té la Mare Déu i quant d’AMOR hi ha a la seva crida. El drama de la vida, ens deia, és no saber contemplar l’AMOR que ens envolta i que se’ns mostra especialment en la participació de l’escolta de la Paraula i l’Eucaristia. Ens va exhortar a estimar els nostres enemics, per passar de l’home terrenal a l’home celeste, de l’home bo a l’home que ha experimentat els seus pecats i amb ells la gratuïtat de l’AMOR de Déu, estimant més enllà dels nostres límits.
Després de l’eucaristia, que és el veritable centre de qualsevol celebració, i d’entonar el Gospa Maika, els nostres joves voluntaris es varen tornar a posar en marxa per disposar-ho tot a les més de 30 taules, per un dinar cuinat amor molt d’AMOR, que és l’ingredient definitiu que les àvies posen als seus guisats per fer-los exquisits. Des de l’aperitiu fins a les paelles i fideuàs, tot va ser boníssim.
Va ser un moment de gran fraternitat; en comptes de 30 taules, semblava que tots dinàvem al voltant d’una de sola. Les converses, les abraçades, els riures eren la tònica, i els més petits gaudien jugant en un entorn fantàstic. En definitiva, tot era un reflex d’AMOR, dels que se senten units pel veritable AMOR.
Haguéssim seguit hores i hores compartint la sobretaula, però calia preparar-ho tot per al moment de la benedicció, que des de fa tant de temps esperàvem amb il·lusió. A les 16 hores ja ens aplegàvem tots davant la imatge de la Reina de la Pau portada des de Medjugorje, per iniciar el res del Sant Rosari (procurant fer-ho des del cor, tal com ens convida a fer la Gospa), que va ser dirigit per diversos voluntaris, preparat amb molt d’AMOR i acompanyat novament per música de Medjugorje.
L’arribada del nostre estimat Bisbe Sergi Gordo va ser una alegria immensa, i ens va mostrar l’AMOR que l’Església té a l’Associació Amor de Déu i a la labor humil que fem (l’església és una veritable família). Ens va traslladar l’estima del Cardenal Juan José Omella.
A la celebració de benedicció de la Mare de Déu ens va recordar les paraules del Bisbe Antoni Vadell (que ens va deixar fa una setmana) que ens convidava a viure enamorats del Senyor. Ens va confessar el seu desig d’anar a Medjugorje i va dir que “segur que la Mare de Déu ens hi està esperant a tots”, i afegí que mentrestant, a Vil·la Gospa “formem un petit Medjugorje, on Ella ens diu: feu el que Ell us digui”.
Acabada la cerimònia vàrem gaudir de diversos testimonis d’agraïment de persones individuals i famílies que expressaren com l’AMOR de Déu Nostre Senyor se’ls ha anat fent present i com aquest AMOR ha estat i és el motor de transformació de les seves vides.
El president de l’Associació va dirigir unes darreres paraules d’agraïment per tant d’ AMOR rebut en la jornada festiva viscuda a Vil·la Gospa i va fer entrega al nostre Bisbe i consiliari d’uns petits detalls, preparats també amb gran AMOR i delicadesa.
Finalment, vàrem poder fruir d’un berenar per llepar-s’hi els dits, i ens va permetre saludar personalment al Bisbe Gordo, que gaudia que totes les mostres d’estima dels que se li apropaven. El sol ja es ponia i els peregrins marxaven amb el cor inundat d’AMOR; D’AMOR sobretot de l’Esperit Sant i de la Reina de la Pau, però també de tots els voluntaris i voluntàries que, tot i l’esgotament, no van deixar d’entregar-se als altres amb AMOR i per AMOR.
Gràcies, Déu meu, pel teu AMOR, per aquest dia tan meravellós, gràcies per Vil·la Gospa (que com va dir la família acollidora, està oberta a tothom qui s’hi vulgui acostar) i gràcies als que vàreu venir a gaudir de l’AMOR amb majúscules.
Jordi Canela
