Cada cop hi ha més parròquies que han recuperat i impulsat l’Adoració Eucarística i es van multiplicant les capelles d’Adoració perpètua. Els testimonis coincideixen: l’adoració transforma les parròquies, els barris, fins les ciutats, i provoca a més nombrosos miracles.
En dóna fe el frare dominic Leon Pereira, que ara mateix és el mossèn dels peregrins de parla anglesa que van a Medjugorje, el poblet bosnià que acull milions de persones cada any.
El món necessita l’Adoració Eucarística
Després de veure passar tanta gent per Medjugorje, un lloc on l’Adoració té un paper central, afirma en un article al Catholic Herald que es produeixen miracles i que tot i semblar quelcom inútil, el món necessita desesperadament l’Adoració Eucarística.
Aquest dominic assegura que per a la mentalitat moderna, l’adoració eucarística és irrellevant i diu que “no és estrany que el món valori les obres de caritat dels missioners com Santa Teresa de Calcuta, i en canvi no doni importància als monjos de la cartoixa que resen i contemplen”.
Leon Pereira, frare dominic, atén els peregrins de llengua anglesa a Medjugorje
Per servir, primer s’ha d’estimar
També recorda, el pare Pereira, que en la tria entre Marta i Maria, entre Marta que estava tota atrafegada servint, i Maria que es va asseure als peus de Crist, estem temptats a posar-nos de part de Marta i desconcertats pel suport de Jesús a Maria.
Segons la seva opinió, “la Mare Teresa ho va entendre clarament: totes les seves obres de caritat van fluir i es van basar en l’Adoració de Jesús al Santíssim Sagrament. Només adorant a Crist primer, les seves germanes el poden reconèixer i servir en els més pobres i marginats”.
Tres aspectes necessaris a l’Adoració i en crisi en el món
El frare dominic parla de tres aspectes necessaris en l’Adoració que propicien l’encontre amb el Senyor. Justament aquests tres punts estan en crisi en el món actual, tan sotmès a una deriva relativista.
“Primer necessitem silenci. Quan el Papa Benet XVI va dirigir l’Adoració al Hyde Park (Londres), prop de 80.000 joves van fer silenci amb el Papa, per sorpresa dels mitjans de comunicació. El silenci sembla que no serveix per a una bona televisió. La televisió necessita converses contínues. L’adoració requereix silenci”, afirma Pereira.
En segon lloc, l’adoració necessita “atenció”. Ens posa l’exemple de com n’és de punyent veure parelles assegudes l’una al davant de l’altre en un restaurant, ambdues mirant àvidament les pantalles dels seus telèfons. No s’ha de ser molt hàbil per veure qui o què domina aquella relació. Atenem allò que apreciem més. En Adoració, atenem al Senyor”.
En tercer lloc, afegeix el frare dominic, l’adoració necessita “receptivitat”. “En el nostre silenci i atenció, rebem de Déu. Ens despullem de la il·lusió de que podem fer qualsevol favor a Déu. Ell anhela malgastar-se sobre nosaltres. Té set de tenir set; Anhela ser anhelat. Ell ens guiarà i ens ensenyarà, però només si li deixem fer. En Adoració rebem de Déu la veritat sobre Déu i sobre nosaltres mateixos”, afegeix.
Un dels grans signes de Medjugorje
Pereira explica que “aquí a Medjugorje, on hi sóc capellà dels peregrins de parla anglesa, rebem Adoració cada dia a la capella i veneració pública del Santíssim Sagrament quatre dies a la setmana. És un dels grans signes de Medjugorje: entre set i deu mil persones, agenollades en silenci, adorant al Senyor. Aquí molts laics i sacerdots aprenen a estimar l’Adoració. Ho proven i veuen la bondat del Senyor. L’adoració és el cor de Medjugorje, perquè Jesús és el cor d’aquesta parròquia, tal com ha de ser a totes les parròquies”.
Medjugorje és coneguda per les aparicions suposades de la Mare de Déu, però sobretot, i com a conseqüència, per la gran quantitat de conversions que s’hi han produït durant aquestes darreres dècades, gràcies a l’Adoració i la Confessió.
El poder de l’adoració, la conversió i els miracles
“Per la meva experiència puc dit que és poderosa”, assegura el capellà, sobre l’adoració en aquest centre de peregrinació. “Jesús ens espera amb una ànsia ansiosa. I anhela malgastar-se sobre nosaltres. És com una torre feta de copes de cava: quan la copa de dalt de tot s’omple, es vessa i omple les copes de sota. A l’adoració, quan estem oberts a rebre, Déu eixampla els nostres cors per estimar, i aquest amor es vessa cap als altres, talment com la copa de cava”.
També afegeix “si estem tancats, si guardem les nostres ferides i tot el que ens envolta, amagat del Senyor, poca cosa podrà canviar. Llavors l’adoració serà com una càrrega que cal evitar. Però quan estem oberts al Senyor, és molt poderós. Déu té moltes gràcies que ens vol donar, i ens guia en pregària a través de l’adoració. A vegades ens quedem vetllant amb el Senyor durant l’Adoració i fem actes de reparació i d’amor, perquè el món ho necessita tant!”.
Pereira explica que “a Lourdes, la major part dels miracles passen durant l’Adoració al Santíssim Sagrament. Medjugorje no és pas diferent. Tot i l’enorme poder i gràcia que irradien del Santíssim Sagrament durant l’Adoració sincera, al final no es tracta d’obtenir “alguna cosa””.
Publicat originàriament al ReL, el 18 de novembre de 2017
