Quan Déu permet un mal, en el fons sabem que és per un bé més gran que va més enllà de l’immediat. I si ara ens hem topat amb aquest virus, d’alguna manera Déu ho ha permès, però per a un bé més gran, entre d’altres raons:
1.- Per si ens pensàvem que teníem una salut de ferro capaç de tot, ara ens adonem que no som super-herois sinó criatures fràgils de fang, fet que ens fa més humils.
2.- Suposant que anéssim a la deriva, arrossegats pel vent dels capricis i les apetències, el covid-19 ens porta a créixer en la virtut de l’obediència davant les mesures de precaució que hem de complir per evitar el contagi, fent cas de les autoritats competents.
3.- Per els qui vivien de manera egoista, pensant només en ells mateixos, aquesta pandèmia ens toca la fibra sensible i ens fa prendre consciència de que som corresponsables els uns dels altres i ens fa moure cap al respecte i la cura mútua en la vivència de la caritat fraterna.
4.- El fet d’haver d’estar confinats afavoreix la convivència i la unió familiar a la llar. Aprofitem-ho per estrènyer llaços amb els qui trobem a faltar.
5.- Tal com potser vam fer durant la Quaresma, aprofitem aquesta quarantena per fer un recés, tipus exercicis espirituals, en algun lloc de casa que afavoreixi el recolliment i el silenci, potser davant d’un petit altar, buscant la Paraula de Déu per llegir-la i meditar-la amb calma, amb un santcrist o una imatge de la Mare de Déu a mà, per pregar per tants malalts i per tot el personal sanitari.
6.- Davant del perill d’activisme per tantes ocupacions, aquesta pausa ens podria servir per aturar-nos a pensar i repassar la nostra vida amb un examen de consciència profund, per veure si realment anem pel bon camí tal com Déu vol, o potser hi ha alguna cosa a la nostra vida que hem de corregir i rectificar.
7.- Per últim, la reducció d’activitats i desplaçaments contribueix a la purificació de la natura, la nostra casa comuna, i la neteja de tanta contaminació.
Per: P. José Cristóbal Moreno García
Font: www.centromedjugorje.org