L’Antonino Cuomo portava una doble vida. Per una banda era l’home correcte, pare jove de dos fills i marit; però no podia resistir enganyar la seva dona; de fet, ja ho feia des d’abans de casar-se. Fins i tot algunes de les seves amants van anar al seu casament. “Em vaig proposar trobar una bona noia a qui estimar i alhora portar una vida paral·lela, entregat a la transgressió, per poder satisfer els meus instints animals. Estava bé amb la meva dona i els meus fills però no en tenia prou”, confirma l’Antonino.
Era un cara dura que ni recordava quina era la darrera vegada que s’havia confessat o pregat. Ha reconegut a més d’una entrevista i també ho ha gravat en diversos vídeos testimonials (com el del final de l’article), no solament haver portat una vida enganxat a les drogues, l’alcohol i la luxúria… l’Antonino afirma haver sentit un rebuig visceral, podríem dir-ne odi, cap a l’Església, els sacerdots i la Mare de Déu. “Honestament, no sé quina era la raó, crec que tot plegat era conseqüència de la vida que portava i segurament el diable també hi va tenir alguna cosa a veure”, afirma.
L’esposa prega i dejuna per a la seva conversió
Hi havia vegades, quan mirava els seus fills, diu, que semblava que tenia algun remordiment; però aquell sentiment durava poc en un home que fins i tot es va permetre dir a les seves amants que avortessin, quan alguna es quedava embarassada. En aquest remolí de compulsibitat egoista, no el satisfeia res; per això quan es va sentir a dalt de tot del plaer transgressor amb una de les seves enamorades, s’hi va aferrar. Va deixar la seva dona, els seus fills, la seva família i se’n va anar a viure amb l’amant.
L’esposa de l’Antonino, trencada emocionalment, tot i no ser una persona que sovintejava la parròquia ni els sagraments, després de sentir parlar de Medjugorje, va decidir anar-hi a demanar ajuda a la Mare de Déu. Va tornar renovada i confiada a la voluntat de Déu. Llegia la Bíblia, anava a missa dos cops al dia, una per el seu marit i l’altra per a ella, i es confessava regularment. Però a més a més va començar a resar fins a deu rosaris al dia, i dejunava, tot demanant per a la conversió del seu marit.
Esclau del dimoni
L’Antonino, després de visitar els seus fills a la llar familiar, marxava lluitant amb la seva consciència i volent-se creure que era un bon pare. Un d’aquells dies, quan ja era a casa dormint, recorda que es va veure amarat de suor, i al capdavall del llit hi havia una figura negra i imponent amb ulls vermells, mirant-lo fixament. Fou el moment més esfereïdor de la seva vida, reconeix. “Per la vida que vaig portar, puc dir que vaig ser servent del diable: vaig viure en adulteri, vaig posar la impuresa en primer lloc, vaig aconsellar avortaments, vaig blasfemar diàriament, -sobretot contra la Mare de Déu-, per tant era servent del maligne”, afirma l’Antonino.
Després d’un altre somni en el que va veure la seva filla suplicant-li que tornés a casa, va acceptar passar uns dies amb la seva dona i els fills visitant Medjugorje.
“Quan vaig arribar a Medjugorje, el primer dia que vaig entrar a l’església, estaven resant el rosari i recordo que en vaig sortir immediatament tot blasfemant. Vaig començar a fumar, aquella pregària m’ofegava”, confessa.
Confessió i gratitud a la Mare de Déu de Medjugorje
Els primers dies no van ser senzills. Només mirar la seva esposa ja l’irritava, diu, tot i que al mateix temps sentia pau quan estava amb ella, doncs “transmetia una llum d’amor molt forta”, assenyala l’Antonino. També va tenir pensaments suïcides i plorava sense parar. Aquesta crisi espiritual va tocar fons quan un dia, en veure-la resant -confessa- va començar a blasfemar sense control i fins i tot li va escopir.
Després d’aquest incident, l’Antonino es va trencar i va començar la seva alliberació i conversió i se’n va anar al confessionari. Així descriu ell mateix aquelles experiències de fe vitals:
“Em vaig desfogar amb el sacerdot i quan vaig sortir del confessionari va començar la meva verdadera peregrinació. Ja no sentia la ràbia de ser en aquell lloc i ja no tenia el rebuig de les imatges sagrades o de les pregàries. Poc després, mentre érem amb el Pare Jozo, ell va començar a recitar pregàries, i tot mirant a la Mare de Déu ens va fer consagrar a tots. Durant la Consagració vaig plorar i, a la meva manera, em vaig consagrar a la Mare de Déu. Abans del darrer dia de la peregrinació em vaig tornar a confessar i vaig confessar sincerament tots els pecats que tenia a dins. El confessor em va posar de penitència resar 10 rosaris. Després vaig anar a la Santa Missa, abans de sortir, i en el moment de la pau vaig notar que algú m’estirava la camisa per darrere. Em vaig girar i vaig veure que era una nena d’uns 8 anys; em va donar la mà i em va dir: “Pau”. Abans d’això, aquella nena no hi era allà, només em va donar la pau a mi i després se’n va entornar al seu lloc, prop de l’estàtua de la Mare de Déu. Va abraçar el seu pare, i sense esperar que s’acabés la missa, se’n van anar. Sé que gràcies a la Mare de Déu de Medjugorje, gràcies a la Reina de la Pau, em vaig salvar d’una vida sense regles i sense frens que em portava a la perdició”.
