Mereixes ser feliç
“Tu, Senyor, els has multiplicat, els has omplert d’una alegria immensa.
Isaïes 9:2
Totes les persones que he conegut durant la meva vida volen caminar les seves vides tot experimentant el goig i l’alegria. Forma part de la part constitutiva de la nostra existència de “creatures”.
Tot i així, no tots ho aconsegueixen ja que un gran nombre d’homes i dones només experimenten algunes espurnes momentànies, que són aquells moments passatgers d’alegria que s’assemblen a l’aigua que s’escola entre els dits de les mans i que per molt que ens esforcem a retenir, al cap d’una estona només en queda alguna gota.
Tinguis o no tinguis fe en Déu, et consideris creient o ateu, sigui quina sigui la teva creença religiosa, tots tendim a buscar la sensació de plenitud de vida i la felicitat. I aquest és un objectiu assolible per a qualsevol ésser humà, siguin quines siguin les circumstàncies de vida per les que ha de passar. Una característica rellevant de Medjugorje és l’alegria. Els qui hi arriben en peregrinació es sorprenen de l’alegria dels qui comparteixen el seu testimoni de vida, i del goig profund que sorgeix en els moments de pregària. I no n’hi ha per menys ja que la mateixa Reina de la Pau ens convida a l’alegria quan ens diu: “Fillets, pregueu i alegreu-vos per tot el que Déu fa aquí” (Missatge de 25 de juliol de 1999).
Inexperiència juvenil
“Aclama’l ple de goig!” Isaïes 12:6
Com la majoria d’homes i dones del nostre temps, des de ben jove m’apassiona aquest tema ja que tots ens mereixem ser feliços, més enllà de les circumstàncies difícils de la vida que a voltes hem de franquejar. Recordo que durant una etapa molt bonia i significativa de la meva adolescència, vaig formar part d’un grup juvenil a la parròquia de l’Esperit Sant, a la ciutat de Buenos Aires. A vegades, un cop acabades les reunions del grup i de resar el Rosari, ens quedàvem a compartir unes pizzes o un asado, i després de sopar, com a joves d’esperit inquiet, “filosofàvem” hores i hores sobre diversos temes existencials.
En una d’aquestes ocasions, en una d’aquelles vetllades fraternes, va sortir el tema de l’alegria duradora. Fou en aquest context que algú va preguntar: “què en penseu, “és possible estar sempre alegre… o no?”.
Davant d’aquesta pregunta, acabats de complir els quinze o setze anys, tots els que érem allà vam començar a donar la nostra opinió. Alguns opinaven que sí i d’altres deien que no era possible tenir una alegria duradora.
Quan avui recordo aquelles discussions, m’imagino a la Mare de Déu allà amb nosaltres, i se’m desperta una gran tendresa i bon humor en adonar-me amb quina seguretat i passió parlàvem tots, com si haguéssim viscut setanta anys, o com si fóssim experts en les “matèries” de la vida.
Em sorprèn veure com les imatges d’aquells moments i els records d’aquelles converses entre amics m’han quedat gravats tan fermament a la memòria; més d’una vegada, quan prego o predico sobre l’alegria duradora, evoco aquell “compartir juvenil”.
L’anhel de la felicitat
“Alça ben forta la veu, tu que portes bones noves a Jerusalem.” Isaïes 40:9
Per la meva part, amb el pas dels anys he anat descobrint -per experiència pròpia i d’altri- que l’ésser humà busca la felicitat i l’alegria per sobre de tot. I si aquesta necessitat existeix és perquè Déu en crear-nos ha sembrat a les nostres ànimes aquest anhel de viure en plenitud de goig i alegria; tant, que tot ésser humà busca el mateix: ser feliç. I si Déu ha posat en nosaltres aquest anhel, no és perquè el deixem permanentment insatisfet.
Tot i així, hi ha diversos factors que poden fer que algunes persones busquin la felicitat de manera equivocada, en el lloc incorrecte o amb accions a través de les quals no la trobaran, ans al contrari se n’aniran allunyant cada vegada més. És com córrer darrere d’un miratge; no s’atrapa mai.
Hi ha gent que mentre els esdeveniments els hi són favorables i els seus desitjos s’alineen, assoleixen un cert entusiasme o benestar; però quan els hi passa qualsevol cosa que va contra aquelles aspiracions o se’ls presenta alguna contradicció a la vida, perden ràpidament l’alegria i la serenor interior.
D’altres, en canvi, un cop han obtingut el que anhelaven amb tanta intensitat, s’adonen que tot i haver assolit allò anhelat, no arriben a ser realment feliços i no poden conservar una alegria duradora ja que els manca la font de la vida, d’on brilla la felicitat autèntica i la pau interior.
La pau i l’alegria van de bracet
“Muntanyes, esclateu en crits de goig!” Isaïes 49:13
En aquest sentit, la pau interior i l’alegria espiritual són com dues germanes bessones estretament unides: on va l’una, va l’altra.
Així mateix, l’alegria i la pau també són com dues cares de la mateixa moneda. Sense una pau verdadera no es pot gaudir d’una alegria profunda i duradora, no es pot gaudir realment el compartir la vida amb els membres de la família o amb els amics, ni fruir dels èxits i les coses materials.
És per això que l’espiritualitat de Medjugorje és una escola de vida, i Maria es presenta com a Reina de la Pau, ja que quan li obrim les portes del cor, rebem els fruits d’una nova Pentecosta que, talment com en el Cenacle, quedem curulls de la pau i l’alegria que procedeixen del cel. Per això la pau que ve de Déu intensifica el do de l’alegria i a la vegada enriqueix i augmenta la pau. I ambdues omplen cada moment i cada esdeveniment de la nostra vida quotidiana d’una nova llum.
L’alegria i la felicitat
“Alegra’t-en, filla de Sió! Crida de goig, filla de Jerusalem!” Zacaries 49:13
En aquest article -i en altres que si Déu m’ho permet compartiré les properes setmanes- aniré mencionant indistintament, i de manera general i àmplia, els termes alegria, felicitat, goig o joia. Però en el sentit més estricte de les paraules, l’alegria i la felicitat no són el mateix, tot i que podem afirmar que són complementaries.
La diferència entre la felicitat i l’alegria resideix essencialment en el temps de durada i la intensitat.
La felicitat és un estat permanent i estable, que tot i ser emocional, sobrepassa l’esfera dels sentiments passatgers i volubles. Per tant, ens referim a una sensació de benestar o de joia habitual.
La felicitat es nodreix de la consciència del propi valor que té la persona i l’entrega apassionada als objectius de la pròpia vida; més encara si es té consciència que aquests objectius són invitacions a recórrer un camí dibuixat per Déu i que per tant sobrepassen l’esfera i els límits de la pròpia vida i fins i tot de la temporalitat terrena.
L’alegria és un estat o una emoció passatgera, momentània i espontània. És sinònim de joia, benestar o goig.
L’alegria, essent un sentiment o una emoció, genera una reacció física instintiva ja que el cervell produeix una hormona que redueix l’estrès de forma automàtica i enforteix el sistema immunològic. Per això, tot i ser temporal, l’alegria és necessària com una manera d’enfrontar la vida i com un camí per assolir la felicitat.
Per tot això, et convido a que a mesura que vagis llegint i meditant aquetes reflexions pausadament i serena, li demanis a la Reina de la Pau la seva intercessió perquè l’Esperit Sant t’ajudi a guarir les ferides de la teva ànima, et concedeixi el fruit de l’alegria i t’ajudi a recalcular i revaloritzar els objectius de la teva vida.
Així experimentaràs com les arrels de la felicitat arrelen profundament en la teva ànima perquè els vents huracanats i les tempestes de la vida -fins aquelles que et sacsegin una mica i et trenquin alguna branca-, no et puguin tombar; ans al contrari, a cada nova primavera puguis reverdir, florir i donar fruit més intensament.
Recorda una vegada i una altra les promeses de la Mare, que ens diu: “M’he quedat tant de temps entre vosaltres per ajudar-vos en les proves.” (Missatge de 7 de febrer de 1985) i també “Estimats fills, entregueu-me tots els vostres sentiments i tots els vostres problemes. Us vull consolar en les vostres proves. Desitjo omplir-vos amb la pau, el goig i l’amor de Déu”. (Missatge de 20 de juny de 1985).
Un dels objectius principals d’aquestes meditacions -que també pots compartir amb el teu grup de pregària- és el d’ajudar-te a obrir les portes del cor a la virtut de l’esperança i impulsar-te a realitzar canvis positius en la teva vida quotidiana, per tal que puguis trobar la motivació i les forces per dirigir el teu món interior cap a l’alegria autèntica.
Segurament algunes d’aquestes reflexions t’ajudaran a treballar interiorment, començant en el nucli de la teva interioritat més profunda i després s’anirà escampant cap a l’exterior per tal de fer créixer en tu l’alegria i la felicitat duradores que procedeixen de Déu i de la Mare de Déu, per transmetre també aquest goig a aquells que més ho necessiten. En aquest sentit, prego amb tu i per tu, perquè el Senyor guareixi qualsevol ferida de la teva ànima amb la seva Benedicció i ompli d’alegria tot el teu ésser de la seva alegria, per tal que puguis ser un canal de pau i d’alegria que arribi al cor de moltes persones que tenen necessitat de tu.
Pare Gustavo E. Jamut, omv
“L’alegria del Senyor és la nostra força. Tots nosaltres, si tenim Jesús dins nostre, hem de portar l’alegria al món com una novetat”. Santa Mare Teresa de Calcuta
Font:www.centromedjugorje.org
