P. Livio: Benvolguts amics, aquí tenim en directe a la Marijaque ens donarà el missatge de la Reina de la Pau d’avui dia 25 de desembre de 2018.
P. Livio: Bona tarda Marija!
Marija: Bona tarda pare Livio!Bon Nadal a tots, de tot cor! Avui, com cada 25 de mes, la Verge ens ha donat el següent missatge:
“Benvolguts fills, us porto el meu Fill Jesús que és el Rei de la Pau. Ell us dóna la pau i que aquesta pau no sigui només per a vosaltres, fills meus, sinó porteu-la als altres amb alegria i humilitat. Jo sóc amb vosaltres i prego per vosaltres en aquest temps de gràcia que Déu desitja donar-vos. La meva presència aquí és un signe d’amor: estic amb vosaltres, per protegir-vos i guiar-vos cap a l’eternitat. Gràcies per haver respost a la meva crida!”
P. Livio: Marija, comencem per la primera frase de la Mare de Déu: “Us porto el meu Fill Jesús”, és a dir, que avui, com cada Nadal, portava el Nen.
Marija: Sí, com cada 25 de desembre, també avui la Verge ha vingut amb el Nen Jesús. Amb Jesús, com a bebè nounat, la Verge ha parlat i ens ha donat el missatge que acabo de llegir. És un goig i una gràcia per a tots nosaltres, especialment avui, que la Verge no només m’ha donat el missatge a mi, que inicialment era per a la parròquia de Medjugorjei després també per a tots aquells que volen posar en pràctica aquests missatges en la seva vida, sinó que avui també ha donat un missatge al Jakov. El 25 de desembre de cada any, el Jakovrep l’aparició extraordinària, per tant, avui hem tingut dos missatges de la Verge, és a dir, hem tingut una gràcia doble.
P. Livio: Jesús es defineix com a Rei de la Pau. Què en penses tu Marija, que la pau és el mateix Jesús? Que qui acull Jesús, acull la pau?
Marija: Sí, sí. El Nadal és la pau. Jo sempre dic que no hi hauria guerres si tots abracéssim la pau de Jesús perquè Jesús és la nostra pau. Milers de vegades hem sentit parlar a savis, sants, papes i d’altres del dia de Nadal com el dia de la pau. Esperem que no només el dia de Nadal sigui un dia de pau i de reconciliació. A l’inici de les aparicions, la Verge es va dirigir a les famílies que estaven en desavinença entre elles. Medjugorjeera un petit poble amb terrenys delimitats i de vegades algú prenia una mica de terreny a un altre, i per aquest motiu alguns pagesos es feien la guerra pegant-se amb violència. Moltes vegades eren empipaments que duraven anys. Quan s’acostava el Nadal, la Mare de Déu ens preparava per a la pau. En els primers anys anàvem d’una casa a una altra, d’una família a l’altra per demanar perdó per la pau que els havíem pres. La Mare de Déu, en el missatge d’avui, crec que vol cridar-nos de nou a donar la pau, a demanar la pau, a treballar i col·laborar per la pau.
P. Livio: Cert, però, tal com et va dir el dijous 26 juny de 1981, en la seva segona aparició, et va donar el missatge de la pau subratllant que, en primer lloc, s’han de fer les paus amb Déu; perquè si primer fem les paus amb Ell, després la podem portar als nostres germans. Però si no fem les paus primer amb Déu, no podrem portar-la als nostres germans.
Marija: Sí, és veritat. Sobretot, amb la confessió, no només per Nadal, quan molts només se’n recorden aquest dia d’anar a l’església. La Mare de Déu ens demana molt més. Per estar en gràcia, hem de dir sí a la gràcia de Déu, per ser portadors de pau hem d’adquirir aquesta pau que Ell ens ofereix. Hem de treballar el nostre interior per a no tenir reaccions d’odi o de violència i ser, en canvi, portadors de pau, amb alegria i humilitat, tal com avui ha dit la Mare de Déu.
P. Livio: Sí Marija, com tu molt bé has dit, en aquest temps de gràcia del Nadal, fem les paus amb Déu sobretot amb la confessió. És a dir, amb el penediment dels nostres pecats i amb el propòsit d’una vida nova; una vida en la que intentem fer la voluntat de Déu.
Marija: Efectivament. La cosa més bonica que veig fer per Nadal és acostar-se al Nen Jesús. No com tanta gent que parlen de la festa de Nadal, però no parlen de Jesús. No es parla de la Sagrada Família com d’un exemple per a nosaltres. Les famílies en oració, en humilitat, en obediència a Déu. També nosaltres hem de viure aquesta humilitat, aquesta obediència i també aquesta alegria de la que parla la Verge.
P. Livio: Portar la pau amb alegria, què et sembla que vol dir? Portar l’alegria que tenim en el nostre cor, perquè aquesta alegria en el cor la tenim quan estem en pau amb Déu?
Marija: Sí. Hem de treballar-hi amb la pregària, amb l’ajuda de la Mare de Déu que ens vol guiar a l’eternitat, com bé ens diu en l’última frase del missatge. Si ens posem com a meta la vida eterna, vol dir que ja estem en camí, ja estem protegits i guiats per la Mare de Déu. Ella ens porta a Jesús, ens porta a l’adoració. Avui, de manera especial, ens porta davant del pessebre, davant d’aquest Nen petit i innocent que fa uns quants anys ens va dir: “Jo sóc el vostre Rei”. Ell ens estima i vol guiar-nos, i nosaltres li hem de permetre obrir el nostre cor i la nostra ment a aquesta invitació que ens fa.
P. Livio: Vull seguir amb la frase: “portar aquesta pau als altres amb humilitat”. He vist que també en un missatge donat a la Mirjana recentment, la Mare de Déu ens convida a donar testimoni amb humilitat. És a dir, és com si la Mare de Déu ens digués que si som creients és per haver rebut un do de Déu i hem d’acostar-nos als altres sense sentir-nos superiors perquè en cas contrari, la gent s’allunyarà en comptes d’acostar-se.
Marija: Jo veig que avui dia hi ha molta confusió. No sabem qui som ni d’on venim. La Mare de Déu és molt clara. Ella ens està cridant. Jesús ens està cridant i ens diu que la presència de la Mare de Déu és fruit de l’amor de Déu envers nosaltres. És a dir, la presència de la Mare de Déu entre nosaltres és una invitació a la conversió. Durant tots aquests anys, la Verge ens repeteix que sense Déu no tenim ni futur ni vida eterna. Per això hem de tornar a Déu, tornar als Sagraments. Hi ha confusió en el món, una confusió que es pot apreciar sobretot durant aquests dies aquí a Itàlia, d’impaciència, d’odi, de ràbia. No em deixa de sorprendre aquesta actitud de passar de tot. Potser és perquèMedjugorjeés un lloc especial, privilegiat, protegit, no ho sé… Quan arriba gent pagana a Medjugorje diuen que es respira un aire diferent, tanta positivitat que alguns diuen fins i tot de tocar-se per rebre aquesta positivitat. De vegades me’ls miro i penso que tenen molta confusió. Però en el fons aquesta pobra gent arriba a la recerca de si mateixos, a la recerca de Déu, tot i que moltes vegades venen amb aquestes noves ideologies “newage”, amb la positivitat i negativitat i moltes altres coses. Però jo dic que hem de ser cristians de debò. La persona cristiana és alegre, una persona de trobada, respectant a cadascun de nosaltres. Pot ser un malalt, un negre, un blanc, un xinès… no importa la seva procedència, respectant les nostres tradicions, la nostra forma de viure, però estimant-nos. És molt bonic veure que a Medjugorjeno es pregunta d’on vens, s’arriba amb un mateix objectiu: estimar i aprendre a estimar Déu cada cop una mica més. Aquest és el respecte recíproc: estimar tots amb l’amor de Déu. Pot ser un ancià d’un geriàtric, pot ser un malalt en un hospital. Són mostres d’amor amb un petit gest que sovint, per falta de paciència, no fem. De vegades, ni tan sols tenim paciència de donar testimoni. La Verge, també avui, ens demana de ser testimonis.
P. Livio:La Verge diu: “Jo sóc amb vosaltres i prego per vosaltres en aquest temps de gràcia”. Certament, aquest temps de les aparicions és un temps de gràcia, un do molt gran de Déu. Marija, arribarà el dia en què s’acabarà aquest temps de gràcia?
Marija: Per a nosaltres, aquest és un temps molt especial. Quan al Jakov se li van acabar les aparicions quotidianes, estava realment desesperat perquè no sabia com hauria d’actuar. Després ho va anar entenent i reconeixent que això és una gràcia. Avui estem vivint, no només nosaltres els vidents, sinó tots, com si la presència de la Mare de Déu entre nosaltres fos una cosa normal. No som conscients de la gràcia que Déu ens està donant enviant-nos la seva Mare. Tal com li va dir a Joan als peus de la creu, Jesús ens la dóna també a tots nosaltres.
P. Livio: Jo em pregunto, com ens ho farem quan no hi hagi més missatges?
Marija: Jo crec que, essent com és una gràcia, l’hem d’aprofitar dia a dia amb alegria. Mentre tinguem a la Mare de Déu entre nosaltres, hem de viure-ho amb esperança.
P. Livio: Òbviament, tenim la Sagrada Escriptura, però la Verge ens ajuda a aprofundir-la. És la lectura de l’Evangeli la que ens nodreix tant.
Marija: Sí, la Mare de Déu ens va dir que poséssim la Sagrada Escriptura en un lloc visible a casa nostra i la llegíssim cada dia. No hem de llegir només els missatges de la Mare de Déu, sinó que, tal com Ella diu, hem de llegir la Sagrada Escriptura i també la vida dels sants i imitar-los. La Mare de Déu ens diu també que ens acostem més als Sagraments, a Déu, als seus Manaments. A més, la Verge ens va portar des de la muntanya de les aparicions a l’Església. És a dir, que som membres de l’Església, units en un sol cos. La Mare de Déu ens vol ajudar a millorar per arribar a la santedat.
P. Livio: De fet, la seva presència aquí és el signe que Déu ens estima. És un do extraordinari.
Marija: Sí, és una gràcia. Jo sempre dic que no som conscients de la gràcia que estem vivint. Una gràcia de Déu. La Mare de Déu ens repeteix que Déu li ha permès estar amb nosaltres. Perquè, encara que la Verge volgués estar amb nosaltres, si Déu no li ho permetés, Ella no ho podria fer. En canvi, Jesús ha permès a la Verge venir aquí per guiar-nos. Nosaltres, al principi, pensàvem que probablement les aparicions durarien poc temps, com a Lourdes o Fátima. Ho comparàvem amb aquests llocs quan la gent venia i ens ho explicava, però aquí no ha estat així. Per això és un temps de gràcia. En aquests dies m’han enviat una descripció del miracle de Guadalupe a través d’aquesta tela amb la imatge de la Mare de Déu, que han estudiat uns científics, i diuen que sota d’aquesta pintura d’una dona embarassada se sent el batec d’un cor de nen. Déu ens sorprèn contínuament, malgrat que nosaltres no en som plenament conscients. Déu vol que tornem a Ell, perquè sense Déu no tenim ni futur ni vida eterna. Nosaltres, en canvi, estem sempre en el dubte. Déu m’estima, no m’estima? Sembla un joc de nens. Però ara tenim la presència real de la Mare de Déu, a més Ella sempre ha parlat molt clarament dient que hem de tornar a Déu i convertir-nos. Estem cridats a ser gent nova que abraça Déu, que abraça la santedat, que abraça un camí nou en la pau i ser-ne portadors. Demanem a l’Esperit Sant que ens ajudi, que ens guiï.
P. Livio: Sí, a més, la Mare de Déu ens va dir una vegada que havia vingut a dir-nos que Déu existeix.
Marija: Sí.
P. Livio: Marija, com a última pregunta et volia dir que quan la Verge diu que està aquí per protegir-nos i guiar-nos cap a l’eternitat, això està molt clar, però el fet que el Cel s’obri cada dia per baixar a la Terra, això ens indica que l’eternitat existeix, que el Paradís existeix, és precisament la seva presència la que ens assegura l’eternitat. Avui dia, molts diuen que amb la mort tot s’acaba, en canvi, la presència de la Verge ens diu que el Paradís existeix. Jo trobo que aquest és un missatge extraordinari!
Marija: És veritat, aquest és el missatge més important. La Verge després de que ens enamoréssim d’Ella, ens va portar el seu Fill Jesús i ens va dir que no havíem de ser àrids, no havíem de ser tebis. La Verge, amb la seva presència aquí a Medjugorje, va fer que, fins i tot nosaltres essent nens, tinguéssim la força de cridar. Per a nosaltres era com a Pentecosta. La seva presència entre nosaltres era una pregària contínua, sobretot els primers anys. Encara que també avui, quan arriben els pelegrins senten aquella frescor de la bellesa, l’extraordinari de la quotidianitat d’una petita parròquia. Es palpa la presència de la Verge, sobretot en moments com en l’Adoració davant del Santíssim. Pots sentir que Jesús escalfa tot el que és gèlid, que redreça tot allò que està tort, que aclareix qui està confús. Tantes famílies salvades, tantes persones que han tornat a Déu, a la pregària, que han vist amb claredat i han tornat a casa seva amb els cors renovats sabent el que han de fer. Jesús arriba al més íntim dels cors.
P. Livio: Sí, és clar. És Jesús qui converteix. És l’Esperit Sant qui converteix. Nosaltres som pobres instruments.
Marija: Però hem de dir que la Mare de Déu és qui dóna una empenta a Jesús amb tot el seu cor. Ella veu la nostra pobresa, veu la nostra confusió, veu les nostres imperfeccions, i al mateix temps, és Ella qui ens consola, qui ens estima, qui ens guia al seu Fill Jesús per poder arribar a ser beats.
P. Livio: La Verge, en el seu missatge, ens diu que és aquí per protegir-nos. De què et sembla que ens ha de protegir? Quins són els perills més greus en l’actualitat, segons el teu parer?
Marija: Jo crec que el major perill és perdre l’ànima. Pensa en qui té 90 anys de tribulacions i després perd l’ànima. Per això crec que la comesa més important de la Verge és la de portar les ànimes a Jesús. Si la Verge està aquí és per ajudar-nos. Ella no ens necessita, però sent un gran amor per nosaltres i sap que existeix Satanàs, que el maligne existeix i entra amb l’egoisme, la prepotència, el modernisme (nosaltres teníem el comunisme), totes les diferents ideologies que no fan més que confondre’ns: si som un home, si som una dona, si som nens, si som adults ja que tants adults es comporten com adolescents, se’n van de la família buscant altres amors i avui t’estimo, demà no t’estimo, igual que nens sense responsabilitat. La Verge veu que estem vivint en una gran confusió i vol i ens diu que tornem a Déu i així obtindrem la claredat i amb això el premi etern.
P. Livio: També hi ha el greu perill, per als cristians catòlics, de perdre la fe.
Marija: Per això la Verge ens vol portar a la perfecció. La perfecció significa tenir com a hoste en el nostre interior l’Esperit Sant (que és Déu) a través de la confessió, la comunió, assistint a missa cada dia (sempre que sigui possible), i així Jesús estarà amb nosaltres. I… Qui estarà contra nosaltres, si Jesús està amb nosaltres? Ell ens ajudarà! Jo veig que les persones que han abraçat la santedat, són persones sensibles, belles, clares. Anant als monestirs de clausura t’adones de quina bellesa hi ha en aquestes monges. Com la Mare Teresa de Calcuta, malgrat haver viscut moltes tribulacions, tenia la seva mirada fixa en Jesús. Però Ella, juntament amb les seves germanes, pregaven durant hores molt d’hora al matí abans d’anar a la missió. Nosaltres també hauríem de tenir més temps per a Jesús, per estar amb Ell, per conèixer-ho millor, com ens diu la Mare de Déu.
P. Livio: Bé Marija, gràcies de tot cor per aquest testimoniatge tan bonic.
Marija: Especialment ara que tenim tants pessebres a les nostres cases, m’agradaria dir-vos que busqueu temps per estar amb les vostres famílies, que encengueu una espelma, reseu davant del Nen Jesús i li demaneu que us doni la pau, no només per a les vostres famílies sinó per al món sencer i que també us faci instruments d’aquesta pau.
P. Livio: Gràcies Marija, i com de costum t’encomano totes les persones de Ràdio Maria.
Marija: Sempre us tinc presents en les meves oracions i jo també us demano que reseu per nosaltres. Bon Nadal i Pròsper Any Nou. Que Déu us beneeixi.
Traducció: Equip Associació Amor de Déu