Al 2010, la Gisela Barreto va tenir una reconversió a Bòsnia-Hercegovina, lloc en el que, des de fa 30 anys, s’apareix la Verge de Medjugorje, de qui la mare de l’actriu n’era devota. Però aquell no seria l’únic cop que visitaria a la Verge: hi va tornar dues vegades més, poc després. Però tal com ho conta a “Teleshow”, aquella primera trobada significà un canvi radical a la vida de la Gisela, i el seu apropament cap a Déu.
—¿Com va arribar la Mare de Déu de Medjugorje a la teva vida?
—S’apareix per primera vegada el 24 de juny del 1981, justament el dia del meu aniversari. La meva mare sempre em demanava que anés a Medjugorje perquè és un lloc sant. 11 anys després de la seva mort, en una estada meva a Madrid, vaig decidir anar-hi. Quan hi vaig arribar vaig sentir una pau immensa, quelcom celestial. Vaig a l’Església, i mentre estic resant amb els ulls tancats, sento pudor de fems. Obro els ulls: allà no hi havia ningú més. Sento en la pregària que la Mare de Déu de Medjugorje em mostra que aquella pudor de fems era la meva vida, que estava completament submergida en una bassa de fems.
—Vas canviar l’enfocament de la teva vida completament. Cóm es va dur a terme aquesta transformació?
—Tenia formació religiosa per ma mare i sabia hi havia coses que estaven bé per a tothom, però no per a Déu. I pensava: “Sóc bona, no em prostitueixo, treballo, però treballava com a dona sexy i això per a Déu, per a la Bíblia i per a l’Església, ésser una dona sensual i lluint-me com ho feia a la tele, és pecat d’escàndol”. Quina necessitat tenia jo en aquell moment, d’exposar-me així! Dic això parlant de mi, i ho faig extensiu al que passa avui i les accions equívoques que veiem. En aquell moment és quan començar a canviar la meva vida.
—Et penedeixes de la teva etapa sexy?
—Si tornés a néixer, no ho faria. Guanyaria temps de felicitat: he guanyat alegria des que vaig tornar amb Déu. Abans tot era un supòsit. Però no ho tornaria a fer. Quan me’n recordo d’algunes coses dic: “Perdona’m, Senyor, quin fàstic!”.
—Què en penses de les noies que constantment ensenyen el seu cos a les xarxes socials?
—Penso que les noies són molt maques, però que no exploten la bellesa interior. Sense adonar-te’n et cosifiques… Quan t’exposes d’una manera determinada, t’exposes a que et mirin així. La dona té una ànima més bonica que no pas el seu cos.
—Vas notar canvis a la teva vida?
—Abans anava al gimnàs cada dia. Abans. Avui, només hi ha una cosa de la que no puc estar-me’n a la vida: anar a missa i a l’adoració al Santíssim. Vaig a l’Església de Guadalupe, entre d’altres. Fa vuit anys que em vaig reconvertir, que vaig tornar a la casa de Déu. Miro les fotos d’abans i ara m’agrado més, perquè quan l’ànima viu en l’obediència, no per repressió sinó per amor, et canvia.
—Què és el que et dóna Déu?
—Déu sap el que necessita la nostra ànima. Tots els éssers humans creiem que volem una cosa però aquesta és la part més mundana. Déu és bo i pacient, ens dóna el lliure albir i nosaltres escollim: o anem amb Déu que ens ho dóna tot sense cobrar-nos ni un cèntim, o com uns tontets anem a bruixots i tarotistes, o fem reiki, ioga, etcètera. Això és obrir-li canals al mal. Al principi et fan sentir bé, fins i tot et curen malalties, però aquesta malaltia es manifesta en una altra malaltia que pot ser psicològica, física o mental.
No mataràs
La Gisela no té parella ni tampoc té fills. Va estar casada amb en Juan Gabriel Altavista -fill del benvolgut Minguito-, amb qui actualment manté una relació d’amistat. Gaudeix dels seus nebots, i el llegat més important que els vol deixar és la força més gran que els permetrà afrontar qualsevol problema ara o al futur: es diu amor, i és Déu.
La Gisela està a favor de la vida. “Li demano a Déu que il·lumini als legisladors en el moment de votar”, diu, en referència al projecte de despenalització de l’avortament. “Vull tenir un país que respecti el futur, perquè els nens són això. El voler legalitzar l’avortament és una guerra, és un genocidi, perquè es maten nens. És el mal enardit amb tota aquesta gent, amb un suposat fonamentalisme que en realitat és autoritarisme”, acusa.
“Tenim el mercat negre de fetus, d’on extreuen teixits de fetus avortats i venen els òrgans, dissequen els fetus per a vendre’ls als investigadors. Una vegada vaig veure un informe on deia que cada fetus es venia per 75 dòlars -segons ens explica la Gisela-. Després també hi ha el servei d’hormones, per a les persones transgènere. L’avortament és un negoci. Totes aquestes persones que estan a favor de l’avortament, estan finançades per multinacionals. Nosaltres som persones normals i corrents, que fem servir les xarxes socials per trencar l’espiral del silenci. Això és negoci, hi ha un mercat al darrera. L’economia està interrelacionada amb la cultura”, ens explica.
—Existeixen els miracles?
—La vida és un miracle. La concepció de l’ésser humà és un miracle. El darrer atac de l’home a Déu és l’avortament i l’home el vol destruir. Som un miracle ambulant.
—Amb quines paraules intentaries dissuadir a una dona que vol avortar?
—Un fill no és un dret, ser mare és un do que Déu ens dóna. Aquest fill és una part de Jesús per cuidar aquesta mare, per a donar-li vida i amor. Et rejoveneix en l’amor.
—En el cas d’una violació també estàs en contra de la despenalització de l’avortament?
—En el cas d’una menor, una violació o una nena (amb síndrome de) Down, no estic a favor de l’avortament. Són casos extrems que les persones posen com a ítems, ens els que l’avortament podria ser legal. Et violen, que ja és un mal físic, i a sobre te’n vas a fer un altre mal pitjor del que t’acaba de passar. L’avortament no solament mata a un fill: també fereix a una mare i li deixa ferides mentals, físiques i espirituals.
-I amb la nena de Salta, la de 11 anys, que va ser violada pel seu padrastre i es va quedar en estat?
—Són coses terribles. Pobra criatura, amb 11 anys si avorta, es forma un problema encara més gran en el seu esperit, a la seva ànima, ment i cos. Jo li diria que tingués el bebè i el donés en adopció. Aquest nen tindrà la possibilitat de formar una vida i aquesta mare no peca. Avortar no és un dret, és matar, i això no és un dret. El dret a la vida és el més digne.
—Hi ha algun punt de trobada entre els que estan a favor de la despenalització de l’avortament i els que s’hi oposen?
—Amb això no m’hi he trobat. L’any passat, quan vaig fer de locutora a l’ISER i enganxava cartells de PROVIDA, els meus companys em deien: “Estem a favor de l’avortament perquè estem a favor de la vida”. Això és una fal·làcia. En els avortaments hi entren dues persones vives, i en surt una de morta. Hi ha moltes dones que es suïciden i d’altres que, després d’un temps (d’haver passat per un avortament), ho reflecteixen espiritualment. Una dona que practica un avortament no queda bé perquè mata al seu propi fill. Estan agafant als pobres com a esquer, perquè diuen que volen salvar les dones pobres. El que volen és que no segueixin naixent pobres. Llavors, què fem? “Matem als fills dels pobres”. Volen acabar amb els fills perquè no segueixi creixent la pobresa a l’Argentina! No ens mentim més.
—Moltes vegades moren ambdós…
—No només maten al seu fill, sinó que també moren elles… Això és cert. A més, diuen que és lliure i gratuït. Ara com ara, els hospitals públics no donen l’abast a les guàrdies i la gent mort d’infart. Això sí que és una urgència. Creieu que una dona que entri dient: “Estic d’11 setmanes, vull avortar”, serà atesa ràpid? L’avortament no té res a veure amb la part de salut pública, mentida perquè parlem d’una pràctica mèdica que és biològicament violenta envers la dona. Diuen que és una pràctica segura. Error. Cap operació no és 100% segura. Un avortament és una operació a cegues. Això li vaig sentir dir a la doctora Chinda Brandolino: l’avortament es provoca per aspiració o amb les pinces. El bebè va cap a dalt del úter per salvar-se, obre la boqueta, i en el vídeo es veu com li esguerren les cames al bebè. Ja voldria veure si els mateixos que demanen que es legalitzi l’avortament, ho dirien de la mateixa manera si el que morís trossejat fos algun d’ells. M’agradaria veure si en sortirien tan contents, amb els mocadors verds.
—Estàs a favor dels mètodes anticonceptius i de l’ús del preservatiu?
—Tot això fa mal. Jo estic a favor de la salut de les dues vides, tots aquests mètodes perjudiquen la salut de la mare.
—En el cas del preservatiu, et protegeix de malalties sexuals.
—Saps que et pots contagiar del VIH fins i tot amb preservatius? Quan estava a la facultat, mentre feia la tesis, vaig entrevistar a una persona que es va contagiar del VIH fent servir preservatius. El virus és més petit que els porus del preservatiu. No hi ha res 100% segur. El mètode Billings (mètode d’anticoncepció natural que fan servir les dones per a conèixer els seus períodes de fertilitat) afavoreix les relacions maritals, és pro família, pro vida.
Font: https://www.diariopanorama.com
