El 13 de març de 2018 va morir, a l’Hospital de Rho de Milà, un músic enamorat de la Mare de Déu, l’italià Roberto Bignoli, als 61 anys. Després d’una joventut de rebel·lia i drogues, Bignoli va convertir-se en una visita a Medjugorje el 1984. Llavors va començar a composar música pop-rock cristiana.
El seu primer àlbum cristià, al 1987, va dedicar-lo a la Mare de Déu: “Canzone per Maria“. Tot eren temes d’espiritualitat mariana. La seva discografia a Wikipedia recull 22 discos, i en són diversos els títols marians: “Dulcis Maria”, al 2007; el doble CD de 2014 “Le mie canzoni a Maria” i el CD del 2015 “Terra di Maria”.
Un testimoni escrit agraït
Al 2014 va publicar el seu llibre-testimoni en italià “Il mio cuore canta; Medjugorje e la musica di Dio” (El meu cor canta… Medjugorje i la música de Déu). Hi parla de la seva vida i de la seva fe, i de la gent amb qui ha tractat i l’ha apropat al Senyor.
En el pròleg expressava el seu convenciment de que tots els homes tenen dins seu la llavor de la fe, però les distraccions i els esdeveniments de la vida la poden ofegar, o tot al contrari, són lliures de deixar-la créixer. Veu que la música ens pot ajudar a fer-ho. Per exemple, uns nois drogodependents varen escoltar la seva música i les seves paraules en un concert i llavors van decidir canviar, entrar en una comunitat terapèutica i deixar les drogues.
Una infància dura… la música va acollir-lo
Roberto Bignoli va agafar poliomielitis quan tenia un any i sempre més en va patir seqüeles, dificultats motores i l’ús de crosses. La seva infantesa va ser dura, en institucions d’acollida. A l’internat ja va avocar-se, adolescent, a la música rock. Va viure la generació “beat”, el “flower power” i fins i tot les drogues i la presó.
Va fer música amb figures comercials importants com Vecchioni, De André, Alberto Fortis, Loredana Berté… Però a partir d’un cert moment les dificultats motores es varen anar agreujant i van anar complicant encara més la seva carrera.
Li van dir: “Jesús t’estima”
Eren els anys 80, la seva vida estava aturada i ell vivia amb amargor. Uns nois de la Renovació Carismàtica li digueren només una frase: “Jesús t’estima”.
En mig del seu desert vital, aquesta frase el va fer pensar. “Jesús m’estima? Com pot ser? Sóc discapacitat, només puc caminar amb crosses, no he tingut una veritable família, vaig passar la meva infantesa a internats i institucions, em vaig refugiar en la falsa llibertat de la droga. Creia en la música, però el negoci musical em va descartar. Jesús m’estima?”
Va peregrinar a Medjugorje i va canviar
Era com un repte. Els joves carismàtics l’esperonaren a anar amb ells en un viatge espiritual a Medjugorje, a Bòsnia-Hercegovina, on es deia que s’apareixia la Verge Maria. Era el 1984… i decidí anar-hi. “Potser per una vegada em passarà alguna cosa bonica”, es digué.
“Vaig anar amb ells de peregrinació a Medjugorje. Aquell lloc era completament inusual per a mi i allà es va produir el canvi. És difícil d’explicar. Són experiències internes. Em vaig trobar amb milers de joves de tot el món. L’ambient era fantàstic. Una sensació de serenor va omplir la meva ànima. Em vaig posar a resar, a la meva manera. I finalment vaig voler demanar-li una gràcia a la Nostra Senyora. No una curació física, ni ho vaig pensar. Li vaig demanar de trobar un camí que donés sentit a la meva vida“.
I de tornada a Itàlia va començar a experimentar aquesta transformació. Viatjà cercant i trobant Déu en els pobres a l’Índia, i en les religioses de la Mare Teresa al Nepal.
“Trobada amb Maria i Jesús”
“Creure no és fàcil. No ho ha estat per a mi. Però vaig demanar ajuda a Déu i Ell em va guiar. Em vaig posar a la seva disposició. Sóc una persona com les demés, només que vaig tenir una trobada fonamental amb Maria i Jesús”.
Espòs i pare de família, amb alegria i serenor, es va dedicar a la música cristiana. Va rebre diversos premis Unity i un Grammy de música cristiana internacional als EEUU.
Enamorat de la Verge, va encomanar la seva alegria i la seva fe a altres persones, com és el cas del seu amic músic Giacomo Celentano, fill del famós cantant i showman Adriano Celentano.
Giacomo ho va explicar així: “Jo només vaig ser capaç de descobrir la meva Mare Celestial més tard, a l’edat adulta, als 30 anys. Un dia un amic meu, en Roberto Bignoli, cantant cristià i compositor, em digué: ‘Giacomo, per què no anem a Schio, al Veneto?; allà, al petit poble anomenat Sant Martino s’hi va aparèixer la Verge’ (aquestes aparicions no han estat aprovades per l’Església n. de l’a.). No m’ho vaig voler perdre i vam marxar immediatament tots plegats: en Roberto, en Paolo, na Katia i jo, encara la meva xicota aleshores. És un lloc extraordinari (…) Un cop allà, de seguida vaig respirar un aire diferent i vaig experimentar pau. Llavors tot d’una vaig rebre un senyal: en determinats llocs, com per exemple a prop de la font que trobem a mig camí del Via Crucis, vaig sentir la dolçor del perfum de les roses, que segons els locals és un dels senyals més freqüents que la Verge envia als peregrins”.
Festival “El món canta a Maria” al santuari marià de Ta’Pinu (www.tapinu.org) a Gozo (Malta), l’estiu del 2017; Bignoli va ser qui el va crear.
El món canta a Maria
Bignoli va crear un espectacle amb diversos artistes, que després va convertir en un festival itinerant anomenat «Il mondo canta Maria» (www.ilmondocantamaria.it), que es va interpretar a nombrosos llocs marians i diverses places públiques. Aquest festival encara se celebra cada any.
També és famós el seu tema “Ballata per Maria”, que nasqué al 1991 com un “jingle” per a Radio María (on encara n’és el tema oficial). Li va venir la idea a Medjugorje, com una pregària improvisada. La cançó va arribar a milions de persones i encara podem sentir-la, com tot un clàssic marià modern.
“Dolça Maria, Reina de l’Amor, tu ets la llum que anuncia l’alba”, diu la cançó. Ara, en Roberto podrà veure directament la llum i l’alba que ell ha apropat a tants.
[Contingut publicat originàriament a CariFilii]
