P. Livio: Ara tenim aquí al micròfon a la Marija de Medjugorje, que ens transmetrà el missatge de la Mare de Déu d’avui, dia 25 de març de 2018.
P. Livio: Hola Marija!
Marija: Hola Pare Livio! Saludo a tots els oients de Radio Maria. Avui, 25 de març, com cada 25 de cada mes, la Mare de Déu ens ha donat aquest missatge tan meravellós:
“Estimats fills, us convido a estar amb mi en la pregària, en aquest temps de gràcia, quan les tenebres lluiten contra la llum. Pregueu, fillets, confesseu-vos i comenceu una vida nova en la gràcia. Decidiu-vos per Déu i Ell us guiarà cap a la santedat, i la creu serà per a vosaltres signe de victòria i d’esperança. Sentiu-vos orgullosos d’estar batejats i estigueu agraïts, en el vostre cor, de formar part del pla de Déu. Gràcies per haver respost a la meva crida.”
P. Livio: Marija, aquest missatge és molt adequat per aquest moment, ja que estem a punt de començar la Setmana Santa i després ve la Pasqua. Em sembla que la Mare de Déu ens vol preparar per viure més intensament el temps Pasqual.
Marija: Sí, és veritat. Quan la Mare de Déu em donava aquest missatge, em semblava tan suau, tan bonic, tan profund, que tot i que encara fa fred aquí a Medjugorje, sonava a primavera, a una primavera espiritual. És un missatge que m’ha tocat molt, sobretot quan diu: “Us convido a estar amb mi en la pregària”. M’ha semblat que, com en els primers temps, la Mare Déu vol estar amb nosaltres, no ens vol abandonar, vol ser la nostra guia.
P. Livio: Amb aquesta frase penso que és com si ens volgués portar a una pregària constant durant aquesta setmana de Passió.
Marija: Sí, perquè la Mare de Déu justament ens vol guiar, ajudar-nos a ser cada vegada més aquesta llum, aquesta tendresa de Déu, que és la tendresa de la presència de Maria entre nosaltres. També en aquest temps de gràcia, en aquest temps de lluita espiritual, de lluita personal, de lluita contra les tenebres, contra tot el mal, la Mare de Déu ens crida a romandre en aquesta gràcia a través de la pregària i la confessió i així iniciar una vida nova amb Déu en la santedat.
P Livio: Jesús, quan pregava a Getsemaní i van arribar els guardes per detenir-lo, va dir: “aquesta és l’hora del regne de les tenebres”. És a dir, que aquella lluita que va tenir Jesús, també nosaltres hem estat cridats a tenir-la: ¿lluitar contra les tenebres, estant en pregària, com Jesús a Getsemaní?
Marija: Sí; La Mare de Déu no ha parlat del Via Crucis, no ha parlat de la Quaresma sinó que ens ha parlat d’aquest temps de gràcia, aquest temps en el que ens convida a la conversió, a començar una vida nova. També és una invitació a realitzar tots aquells propòsits que al principi de la Quaresma ens havíem plantejat, i de fer-ho amb alegria. La Mare de Déu ens diu que hem d’estar orgullosos de ser batejats, de ser persones que s’han decidit per la santedat. És tan preciós veure com la Mare de Déu no es cansa mai de cridar-nos a la santedat! Ens crida a la victòria. Sovint ens sentim oprimits, i en canvi la Mare de Déu ens diu que la nostra creu serà la nostra senyal de victòria i d’esperança. És a dir, “pren la teva creu i ves amb alegria i esperança”. Això m’omple d’una felicitat immensa perquè la Mare de Déu és esperança, la Mare de Déu és l’estrella que ens guia, és la nostra protectora. Ella ens convida i això ens fa sentir una tendresa molt gran al cor perquè no estem sols. La Mare de Déu sempre ens diu que està amb nosaltres.
P. Livio: Aquesta forta invitació, tal com també fa l’Església, que ens convida a confessar-nos almenys un cop a l’any, seria el mínim indispensable. La Mare de Déu, en canvi, ens convida a fer-ho un cop al mes i sempre que en tinguem necessitat. Per tant, la preparació de la Pasqua es fa amb la confessió, que esborra el pecat i així podem iniciar una vida nova.
Marija: La Mare de Déu demana una nova vida en la gràcia, viure en la gràcia.
P. Livio: Marija, aquesta invitació a la confessió es remunta, aquí a Medjugorje, ja des del principi de les aparicions. Medjugorje és conegut com “el confessionari del món”.
Marija: És veritat, també hem vist aquests dies que no hi ha prou sacerdots durant les festes, perquè encara que no hi hagin tants peregrins, els que venen senten una gran necessitat de fer una bona confessió, perquè pensen que aquí a Medjugorje, com ja he sentit tantes vegades, el cor s’obre més fàcilment. Fa pocs dies, un sacerdot italià em deia que enlloc més havia escoltat confessions tan profundes, tan radicals, tan obertes. De fet, es veu que la gràcia toca a aquelles persones que confessen coses que mai abans no havien tingut la gosadia de confessar, i en canvi arriben aquí i ho fan. Aquell sacerdot m’explicava com n’és de bonic ser sacerdot i veure la gràcia que Déu està fent, i m’ho deia amb una felicitat immensa. Aquest sacerdot es va convertir aquí, a Medjugorje i ja fa anys que hi ve a confessar. Es veu que hi ha molts sacerdots a quin no els agrada confessar perquè diuen que és quelcom força pesat; en canvi ell, quan sent les confessions, sent al seu cor una felicitat immensa perquè s’adona que és la gràcia que els està tocant i que Déu l’utilitza, pel fet de ser sacerdot, per absoldre aquells pecats. Això també l’ajuda a ell espiritualment, cada vegada més, quan confessa.
P. Livio: Escolta Maria, et vull fer una pregunta. Segons les estadístiques que la parròquia de Medjugorje publica, l’any passat hi van haver un milió sis-centes mil comunions i els sacerdots que van concelebrar en foren vint-i-sis mil. Per la meva experiència, que he visitat tants llocs marians, et puc dir que no he vist enlloc tant sacerdots com aquí a Medjugorje. Tu què en penses?
Marija: Doncs que és una gràcia. A Medjugorje hi arriben sacerdots sants, sacerdots encuriosits, sacerdots en crisi, sacerdots que senten la necessitat de reforçar la seva fe. I aquí, a Medjugorje, hi troben aquest mantell de la Mare de Déu, que els protegeix i se senten abraçats i estimats per Ella. També hi venen a passar uns dies de descans, o bé a fer un recés personal i molts acompanyen els peregrins. Sigui com sigui, sempre és quelcom molt bonic. Avui per exemple, he trobat un sacerdot que em deia com de feliç se sent cada vegada que ve a Medjugorje. Sempre ve amb peregrins, prèvia autorització del seu superior. Guia aquests grups i els fa un treball espiritual perquè es confessin, tot i que a vegades algú després busca un altre sacerdot italià, però tant li és perquè sempre se sent disponible, i al mateix temps estimat pels peregrins. Aquí a Medjugorje, els sacerdots no se senten obligats a fer res per força sinó que és la felicitat el que els mou. A més, aquí es senten estimats i jo diria que fins i tot una mica mimats pels peregrins, gràcies a Déu!
P. Livio: Sí Marija, això és veritat, però crec que no es dóna prou importància al fet que molts sacerdots renoven aquí a Medjugorje el seu sacerdoci. És a dir, que molts sacerdots reneixen a Medjugorje.
Marija: Exactament. Molts sacerdots arriben aquí amb el pensament de deixar-ho, no per una excusa o una altra sinó perquè ja no sentien la presència de Déu, ja no sentien aquell amor del principi. Quan aquest amor es debilita, ja no es prega tant i l’activisme del món els arrossega. Quan arriben a Medjugorje, són sacerdots que cauen a trossos. Però aquí troben la felicitat de ser sacerdots, l’alegria de poder beneir i absoldre. Per a ells és un redescobriment de la seva vocació, senten la gràcia. El fet de ser aquí amb tants d’altres sacerdots també els ajuda. A més, aquí a Medjugorje ningú no pot negar que la Mare de Déu hi és present. La Verge és aquí, viva, Ella viu entre nosaltres. Això no es veu però se sent. Nosaltres, els vidents, la veiem, però els qui venen aquí la senten, sobretot quan van als turons i preguen més, és a dir quan segueixen el programa que la Mare de Déu ha volgut per a la parròquia de Medjugorje.
P. Livio: Escolta Maria, parlant del missatge, ara que arriba el Dissabte Sant, la Mare de Déu diu que hem d’estar orgullosos de ser batejats, i veient que en aquest dia la litúrgia ens convida a renovar el nostre baptisme, és com si la Mare de Déu ens volgués dir que en aquest temps de tenebres, no hauríem de tenir vergonya de ser cristians, ans al contrari, ens n’hauríem de sentir molt feliços. A mi em sembla una exhortació molt forta.
Marija: Sí, és molt bonic. A mi també m’agrada molt quan diu: “Decidiu-vos per Déu i Ell us guiarà cap a la santedat, i la creu serà per a vosaltres signe de victòria i d’esperança”. És molt bonic perquè avui dia, molta gent no vol la creu, no volen dificultats, no volen cap malaltia, perquè tots desitgem estar bé aquí a la Terra. En canvi la Mare de Déu ens diu que prenem la creu que serà senyal de victòria i d’esperança. Ella vol que ens sentim orgullosos d’haver estat batejats. Sovint ens n’avergonyim perquè malauradament de vegades sembla que la nostra fe estigui morta i enterrada. En canvi la Mare de Déu ho exalça com una victòria, com dient que hem de prendre i aixecar la creu, no només durant la Quaresma, hem de prendre la creu de Jesús a les nostres mans, pregar i meditar tot el que Ell va patir per nosaltres. També ens diu que Ell ens ha donat la victòria. Ell ha enterrat la mort, Ell ha ressuscitat. Jesús va morir i va ressuscitar. Per això ell és la nostra victòria i la nostra esperança, Ell és el nostre guia. Quan posem a Déu al primer lloc de la nostra vida, la resta ve sola. Per això penso que avui, de manera especial, la Mare de Déu ens crida a ser valents i a estar molt orgullosos de ser batejats.
P. Livio: Marija, hi ha una part del missatge molt important. És a dir, la Mare de Déu parla del seu pla, i sovint ens ha dit que nosaltres som molt importants en el seu pla. Referent a això, et vull fer una pregunta. Primerament, quin és el pla de la Mare de Déu? I, quin és el nostre lloc en aquest pla? Aquest pla que fa gairebé 37 anys que es duu a terme.
Marija: Jo crec que el pla de la Mare de Déu és portar-nos a tots a Jesús, i el pla de Jesús és portar-nos al Paradís. Però arribar al Paradís no és gens fàcil en aquest temps de lluita contra les tenebres. La llum ha de vèncer en la nostra vida, en la nostra persona, sobretot en les persones batejades. No podem donar testimoni de les tenebres i el pecat, hem de donar testimoni de la llum, de l’alegria, d’aquesta gràcia que estem vivint pel fet d’haver estat escollits. Donem gràcies als nostres pares, als nostres avis que han col·laborat a que formem part d’aquesta cosa tant meravellosa que és el pla de Déu. Molt gent no el coneix. Per això la Verge insisteix en que preguem pels qui no coneixen l’Amor de Déu, per aquells que no preguen, per aquells que no viuen els manaments de Déu. Jo crec que el pla de Déu és el pla de la salvació. Quan vam fer els grups de pregària aquí a Medjugorje, la Mare de Déu ens va dir que havíem de pregar per tots els que estaven allunyats de Déu, per tots els que no havien conegut el seu Amor. Avui, de manera especial ens demana que siguem aquesta llum, aquest orgull, aquesta esperança pel fet de ser batejats, pel fet de estar cridats a col·laborar amb Déu i amb la Mare de Déu per a la salvació de la humanitat.
P. Livio: Hem d’ajudar a la Mare de Déu a portar totes les ànimes al Paradís, tal com ja ens va dir una vegada.
Marija: Exactament, però sense forçar ningú. Nosaltres ho podem fer amb l’alegria, amb la llum que Déu ens dóna per haver estat cridats a una vida nova, a una vida de gràcia. La Mare de Déu diu que estem cridats a la santedat i als sants se’ls veu de lluny. Quan penso en la Mare Teresa o en el Papa Joan Pau II, quan penso que els van fer sants tan de pressa, és perquè així estava disposat en el pla de Déu. La Mare de Déu ens crida a tots a viure la voluntat de Déu. Quan fem la seva voluntat irradiem alegria, irradiem pau, irradiem llum. Som les seves mans obertes en aquest món, com diu la Mare de Déu.
P. Livio: Sí, la Mare de Déu, en un missatge a la Mirjana li va dir que hem de ser la llum que impedeixi a Satanàs cobrir el món amb la foscor total.
Marija: Sí, sí, exactament. La Mare de Déu ens crida a ser la llum, a ser l’esperança, a ser l’alegria i al mateix temps a ser la pregària. La Mare de Déu ens demana estar amb Ella en la pregària. Quantes vegades ha dit: “Pregueu, pregueu, pregueu fins que la vostra vida es torni pregària”. A més, està comprovat científicament que la persona que prega té un nivell físic millor. És a dir, si nosaltres estem en pregària, en pau amb nosaltres mateixos i amb Déu, també estem amb pau amb tothom. I és justament això el que la Mare de Déu vol de nosaltres.
P. Livio: Clar. Qui té una fe ferma, té més força per superar les dificultats de la vida. És evident.
P. Livio: Marija, tinc una altra pregunta. Nosaltres, el Divendres Sant veiem en la Passió de Crist que Pilat mostra Jesús a la multitud com el “Ecce homo”. Crec que alguna vegada, al principi de les aparicions, la Mare de Déu us va mostrar Jesús en aquests estat, és a dir, coronat d’espines, ensangonat…
Marija: Sí, una vegada va venir la policia i ens va arrestar. Va venir el metge en cap de l’hospital local i ens van portar a Mostar, al manicomi. Aquell dia la Mare de Déu ens va demanar que no mengéssim ni beguéssim res. Per molt que ens insistissin, ens hi havíem de negar. Ells tenien un pla amb nosaltres (ho vam saber més tard) que era el de drogar-nos per poder dir que teníem al·lucinacions, que dèiem que veiem la Mare de Déu perquè estàvem drogats. Gràcies a Déu nosaltres no hem pres mai cap droga ni tan sols sabíem el que era. Vivíem en famílies sanes. Quan ens van portar allà, va venir una doctora molt famosa en aquell temps, i després d’haver parlat amb nosaltres va dir que érem nens normals, diferents els uns dels altres, però iguals a l’hora de descriure o explicar sobre la Mare de Déu i que ho fèiem amb tant d’entusiasme que estàvem disposats a morir. Aquesta doctora es va impressionar molt, en sentit positiu. Nosaltres dèiem que si havíem de morir, moriríem perquè la Mare de Déu ens havia escollit a nosaltres. Nosaltres no havíem buscat tenir aparicions, era la Mare de Déu que se’ns va aparèixer, Ella ens va escollir i nosaltres la vam seguir. Era un moment molt difícil, ens van maltractar, ens van dur d’un lloc a l’altre. Ens van fer preguntes molt personals, molt íntimes. Quan vam tornar a casa -molt cansats- i se’ns va aparèixer la Mare de Déu, li vam dir que no ho aguantàvem més, que ens prenien per bojos i que ens torturaven portant-nos d’un metge a l’altre. Això passava els primers mesos, Imagineu-vos després, en vam passar moltes més! I fou quan la Mare de Déu ens va ensenyar Jesús i ens va dir: “Així com Ell ho va fer per amor a vosaltres, talment feu-ho vosaltres per Ell.
P. Livio: Marija, Com vau veure a Jesús?
Marija: Era Jesús coronat, despullat fins a la cintura, ple de sang, ple de cops, reflectia patiment. La corona que li havien posat a sobre el cap se li clavava a la carn. Quan el vam veure, ens vam esgarrifar. Llavors va ser quan la Mare de Déu ens va dir que Jesús havia patit molt per nosaltres i ens va demanar que oferíssim tots aquells petits sofriments per amor a Ell. En aquells moments, els nostres patiments ens semblaven grans, però quan la Mare de Déu ens va mostrar Jesús, ens va dir que si Ell havia mort per nosaltres, bé que podíem fer alguna cosa per Ell. Més endavant fins i tot dèiem que estàvem disposats a morir. Per a nosaltres va arribar a ser un pensament quotidià. Moltes vegades, al matí, quan em vestia, pensava que potser era l’últim dia de la meva vida. En aquella època hi havia el comunisme i la vida valia ben poca cosa. Moltes vegades desapareixia gent i mai més no se’n sabia res, ni tan sols morta perquè els enterraven a qualsevol lloc. Hi havia molts pares que no tenien ni la tomba dels seus fills per poder-los plorar. Això ens feia pensar que també ens podia passar a nosaltres. En canvi la Mare de Déu ens ha volgut conservar en vida sota el seu mantell fins al dia d’avui per poder proclamar i testimoniar, tant com puguem, que Déu és misericordiós, que Déu és Amor i que Déu ens està cridant d’una manera concreta. És a dir, la vida és curta, la vida només és un sospir, viu-la bé, viu-la amb Déu i amb els seus Manaments, amb respecte i alegria.
P. Livio: Marija, tinc una altra curiositat. Avui, 25 de març és la festa de Rams, és a dir, el diumenge abans de la Passió; per tant, l’Església ha posposat la festa de l’Anunciació al 9 d’abril. M’agradaria saber si avui la Mare de Déu anava amb vestit daurat com cada 25 de març.
Marija: Aquesta pregunta ja me l’ha fet altra gent. No, pare Livio, la Mare de Déu no portava el vestit daurat.
P. Livio: Això vol dir que Ella també segueix la Litúrgia.
Marija: De fet, ho hem comentat. Sí, la Mare de Déu està molt atenta a la Litúrgia. Increïble l’atenció que posa en totes aquestes coses. Me’n recordo que als primers temps ens fixàvem que quan la Mare de Déu deia una cosa, després també la deia el Sant Pare, i nosaltres dèiem que era molt bonic veure l’Església tan unida, la Verge parlava i el Sant Pare parlava. Em feia una alegria immensa. També avui l’Església ha posposat aquesta festa i per això la Mare de Déu ha vingut amb el vestit normal, no amb el vestit daurat que sol portar en la seva festa.
P. Livio: Això ens indica que la Mare de Déu és la Mare de l’Església.
Marija: Exactament, jo dic que Ella també és qui la custodia i qui la cuida. Si pensem en els soldats que al peu de la Creu es van jugar als daus el mantell de Jesús, deu ser perquè era molt bonic, si no, l’haurien trencat i llençat. Devia ser tan bonic perquè li havia fet la seva Mare. Ella tenia molta cura amb les coses del seu Fill. Així talment ho fa amb l’Església. La Mare de Déu estima l’Església. Quantes vegades ens ha dit que allà on hi hagi Jesús exposat en el Santíssim Sagrament de l’altar, allà hi és Ella adorant-lo i ens convida també a nosaltres a adorar-lo. Aquí a Medjugorje cada 25 de cada mes l’església queda oberta tota la nit; ara quan acabi amb vosaltres aniré a l’església a pregar per vosaltres. Vosaltres us n’anireu a dormir però heu de recordar que hi ha algú que prega. Avui dia s’envien molts missatges per Twitter i per WhatsApp, però no hem d’oblidar que el missatge més bonic és la unitat en la pregària. Quan preguem els uns pels altres, estem units amb Jesús. En aquests dies us voldria demanar que preguem especialment junts. L’Església és meravellosa, ens podem unir com germans amb Jesús, amb Maria, amb els sants i els àngels, units tots en aquesta pregària que ens porta al Paradís. La Mare de Déu ens repeteix sovint que la nostra vida és com un sospir. Que aquest sospir també pot deixar un sospir de gratitud cap a Déu. Que estiguem cada vegada més oberts a la voluntat de Déu.
P Livio: Marija, t’agraeixo molt, igual que fan els nostres oients, les teves paraules de cor tan boniques i ens encomanem a la gràcia que tens a través de la Mare de Déu. Encomanem a tots els malalts, a tots aquells que busquen a Déu, perquè el puguin trobar, a tots aquells endurits pel mal, perquè obrin el cor en aquest temps de gràcia tan gran.
Marija: Amb tot el cor. Sempre encomano els oients de Radio Maria, els malalts, els que no tenen la possibilitat de venir a Medjugorje, tots els que es troben en dificultats ja siguin espirituals o materials. Li diem a la Mare de Déu que sigui la vostra protectora perquè Ella sap com estar prop de vosaltres. Hi ha molta gent desesperada perquè no ha conegut l’Amor de Déu; siguem doncs nosaltres, com diu la Mare de Déu, aquestes mans obertes per ajudar-los. Però com que som lliures, la Mare de Déu espera que lliurement diguem sí a la voluntat de Déu.
P. Livio: Acabem doncs amb la pregària
Font: Radio Maria Itàlia
