P.Livio: Benvolguts amics, aquí, al micròfon, tenim a la Marija de Medjugorje que ens comunicarà el missatge de la Reina de la Pau del dia 25 de desembre de 2017, festa de Nadal.
P.Livio: Bona tarda Marija!
Marija: Bona tarda Pare Livio! Salutacions a tots els oients, especialment en aquesta festa de Nadal. Avui, com totes les festes de Nadal, la Mare de Déu ha vingut amb el Nen en braços i ens ha donat el següent missatge:
“Estimats fills, avui us porto el meu Fill Jesús, perquè us doni la seva pau i benedicció. Fills meus, us convido a tots a viure les gràcies i els dons que heu rebut i a ser-ne testimonis. No tingueu por! Pregueu perquè l’Esperit Sant us concedeixi la força per ser testimonis alegres i persones de pau i d’esperança. Gràcies per haver respost a la meva crida”.
P. Livio: Gràcies Marija. Així que avui la Mare de Déu ha vingut amb el Nen en braços?
Marija: Sí, com sempre en el dia de Nadal, la Mare de Déu ha vingut amb el vestit daurat, més guarnit i bonic, amb el Nen Jesús, acabat de néixer, en braços.
P. Livio: Ens pots descriure com era el Nen Jesús?
Marija: El Nen Jesús és un nen molt petit i està dins del gran vel que porta la Verge. És un nen molt petit que no té cap particularitat. És una aparició molt sòbria, molt bella amb les paraules de la Mare de Déu i la seva pregària, que com cada Nadal prega especialment per la pau i per tots els presents i ha donat el missatge que acabem d’esmentar.
P. Livio: La Mare de Déu, estava contenta?
Marija: La Mare de Déu estava serena. És a dir, no tenia expressió d’alegria, tenia una expressió de pau, molt sòbria, molt bonica, molt profunda, diríem espiritual. Podríem dir: contemplativa.
P. Livio: Marija, ens pots comentar el missatge d’avui? La Mare de Déu ens convida, em sembla un parell de vegades, a donar testimoni. Primer a testimoniar i després a ser testimonis. Com si la Mare de Déu ens volgués dir que hem de fer arribar a tothom la feliç notícia del Nadal.
Marija: Cert. Per a mi és una cosa molt bonica i m’ha impressionat ja que Ella diu que no hem de tenir por. Avui dia en aquest món de materialisme, consumisme, egoisme, totes aquestes ideologies ens estan portant a que la nostra vida espiritual sigui massa personal. Per això, la Mare de Déu ens demana que testimoniem i que la visquem amb alegria perquè es tracta d’una gràcia que hem rebut. Jo crec que quan la Mare de Déu ens diu que no tinguem por, és perquè l’Esperit Sant ens guia i ens hem de deixar guiar. Sense Ell no podem tenir una vida espiritual. La Verge diu que sense Déu no tenim ni alegria, ni pau, ni futur.
P. Livio: Marija, sembla que a tu t’ha sorprès especialment la frase: “no tingueu por”. Sembla com si nosaltres tinguéssim por d’aquest món d’ateisme, confusió de religió, fins i tot d’atacs a la religió per la qual cosa nosaltres, moltes vegades, preferim quedar-nos en silenci, no reaccionar per no anar a contracorrent. En canvi, la Mare de Déu ens diu, moltes vegades, que preguem, que lluitem contra l’egoisme, contra el modernisme.
Marija: Sí, i no només això pare Livio. Només has de veure com s’ha tornat el Nadal. En aquests dies, tots corren d’un lloc a l’altre. Cotxes per aquí, cotxes per allà. Tots han d’organitzar! Però s’han organitzat la part espiritual? Han preparat el cor per a la trobada amb Jesús? Aquesta és una pregunta per a tothom, per a tu, per a mi … per a tothom. Avui dia, aquest món de consumisme, aquest món ens arrossega, molt a pesar nostre, a fer coses que no voldríem. Perquè només Déu és la nostra pau, la nostra esperança, la nostra alegria i la nostra vida. Nosaltres no som esclaus. Gràcies a Jesús, som lliures. Desafortunadament, el món ens porta a sentir-nos esclaus: esclaus del materialisme, esclaus del consumisme i ho veiem quan en mirar els nostres armaris, els veiem súper plens de vestits.
P. Livio: Llavors Marija, el nostre deure és testimoniar Déu. En un món sense Déu, hem de testimoniar la presència de Déu i la Seva presència en Jesucrist. Aquest és el deure que tenim tots. El de fer conèixer Jesús, donar a conèixer la seva Paraula i portar el Seu Amor als altres.
Marija: Exactament. La Mare de Déu ens demana que sortim de casa nostra, que sortim del nostre egoisme, ens demana que no ens guardem per a nosaltres mateixos, sinó que donem testimoni amb la nostra vida. No hem de pensar que la nostra vida personal, espiritual, és només nostra. És molt més que això quan la Mare de Déu ens demana que donem testimoni d’aquesta vida, de ser testimonis de gent de pau i d’esperança.
P. Livio: Sí, però a mi m’agradaria dir, i espero que també hi estiguis d’acord, que avui en dia els homes són pobres, pobres perquè viuen sense Déu, sense el sentit de la vida, sense l’Evangeli. Aquesta és la pobresa del món que nosaltres hem d’enriquir portant-los el testimoni de Jesús, l’Amor de Jesús i la Seva salvació, sense cap por.
Marija: Això és obra del diable que vol destruir aquesta esperança, aquesta alegria d’estar amb Déu. Quan tenim Déu amb nosaltres, tot i ser pobres, som rics. Si tenim Déu estant malalts, estem sans perquè oferim la nostra malaltia al Senyor, li donem les nostres creus, les nostres dificultats i un cop ofert, ja està tot fet. També científicament és positiu, perquè els metges diuen que una persona amb fe, es recupera més fàcilment, se sent millor.
P. Livio: La Mare de Déu ens demana que testimoniem sense por, és a dir, sense por i amb alegria, perquè Jesús és l’alegria de la nostra vida. És normal que als cristians se’ns vegi l’alegria als ulls, a la boca, que surti aquesta alegria amb les paraules.
Marija: Malauradament, veiem molts cristians a l’església molt seriosos i tristos; sembla més aviat que estiguin complint una obligació, no pas una necessitat. En canvi, la Mare de Déu ens crida a sentir aquesta necessitat, necessitat de trobar Jesús. Com el sant rector d’Ars, que s’estava hores i hores a l’església i li preguntaven què hi feia tantes hores a l’Església i ell responia: “Jo El miro, Ell em mira i amb això en tinc prou”. És a dir, si tu estàs enamorat de Jesús, tan sols mirar-lo ja és una cosa important. Gràcies a Déu i gràcies als sants, tenim moltes pregàries i molts desitjos per santificar com bé ens diu la Mare de Déu.
P. Livio: També és molt bonica aquesta última frase, que m’agradaria que ens expliquessis. Al principi diu que ens porta a Jesús perquè Ell ens doni la Seva Pau i la Seva Benedicció, però al final ens diu que siguem també nosaltres, amb el nostre exemple de vida, benedicció per als altres.
Marija: I no només això. L’Evangeli també ens diu que siguem la llum i la sal d’aquest món. Per això la Mare de Déu vol que siguem benedicció, la seva benedicció. Sovint em trobo amb gent que em diu: “Que Déu et beneeixi, Marija” Això és donar una esperança, una alegria, una abraçada. Tantes vegades una paraula, una abraçada o el mateix testimoni es tornen benedicció.
P. Livio: Marija, la paraula “esperança”, quin significat té per a tu? Es refereix a l’esperança del futur de l’home, o bé a una esperança més gran referint-se a que venç el bé i arriba una esperança nova sobre la Terra, és a dir un temps de benedicció i pau per a tothom?
Marija: La Verge diu: “Pregueu fins que l’Esperit Sant us concedeixi la força de ser testimonis alegres, no tristos, i persones de pau i d’esperança”. L’Esperit Sant bufa quan vol, com vol i on vol, oi? Si nosaltres ens deixem portar per l’Esperit Sant, Ell ens guia i renova totes les coses.
P. Livio: Aconseguirem canviar el món?
Marija: Jo crec que sí. Perquè la Mare de Déu amb la seva presència entre nosaltres, amb el seu amor, amb la seva dolçor, ja ho està fent. Quan pensem en la Sagrada Família: Jesús, Josep i Maria, els demanem que siguin la salvació de la nostra ànima i ens deixem guiar per ells perquè també les nostres famílies siguin santes. Resar perquè els nostres marits, fills, esposes i fins i tot la nostra societat es santifiquin. I si lluitem per això amb alegria, això és esperança. Si donem testimoni d’aquesta manera, Déu ens beneirà i nosaltres serem benedicció per als altres.
P. Livio: Marija, com bé has dit, Jesús, Josep i Maria són la Sagrada Família de Natzaret, que és el cor del Nadal. En aquests darrers temps hi ha hagut interessants testimonis i s’ha dit que el més gran atac que Satanàs està llançant a la humanitat és precisament contra la família.
Marija: Exactament, perquè sap que si colpeja la família, pot destruir tota la humanitat.
P. Livio: Diguem doncs, que aquest és el punt neuràlgic pel qual necessitem pregar, resistir i testimoniar.
Marija: És precisament per això que la Mare de Déu ens està fent aquesta crida i demanant que posem la Sagrada Escriptura en un lloc visible a casa nostra per llegir-la. Ens demana que posem un petit altar a casa nostra i resar junts. Perquè un família que resa, que té fe en el Senyor, és una família que resisteix. Una família que no resa no té futur, perquè el diable sap on fer mal.
P. Livio: Marija, què diries a dos joves que es preparen per a la vida en comú, però que tenen por de casar-se, por a prendre decisions de responsabilitat definitives, por que els falti la Providència. En fi, que tenen por de construir una família cristiana. Quin consell els donaries a aquests joves?
Marija: Jo els diria: “Aneu contra corrent, feu tot el contrari del que el món us digui. Seguiu els Manaments de Déu”. Com deia Antonino Bell, del qual ara iniciaran el procés de beatificació, estem en l’era de “l’usar i llençar”, perquè avui dia homes, dones i amistats són com objectes d’usar i llençar. Mentre que la Mare de Déu ens recorda que la cosa més bonica som nosaltres, que no som d’un sol ús, ans tot el contrari, som únics i irrepetibles als ulls de Déu.
P. Livio: M’agradaria recordar també en aquest dia del Naixement del Salvador, aquest sol ús de milions d’embrions que es destrueixen i que tenen una ànima immortal.
Marija: Senyor tingueu pietat! Una vegada la Mare de Déu va venir al turó de les aparicions amb moltíssims àngels petits al voltat i ens va demanar que reséssim una novena per les seves intencions. Va ser una experiència increïble i jo avui crec que aquests àngels eren aquests nens avortats, aquests nens no desitjats i que al Cel han trobat la seva Mare, la Seva Reina a la qual adoren, canten, estimen i preguen com els querubins o els serafins. És a dir, la milícia celestial. A mi, quan penso en el Paradís, se m’eixampla el cor, perquè penso que allà no hi ha qui sigui més o menys important ja que per a Déu tots som meravellosos i únics. La Mare de Déu ens diu que la vida és un do.
P. Livio: Em sembla Marija, que una vegada la Mare de Déu va dir, parlant del pecat de l’avortament, (per què no volia que aquestes mares es desanimessin), que aquests nens són com petits àngels al Cel.
Marija: Sí. Nosaltres hem d’assenyalar el pecat, però no als pecadors, perquè pot ser que el pecador es converteixi, com ha succeït amb tantes mares. Però davant l’avortament, cal dir que és pecat perquè és matar una persona. No importa que sigui un embrió de dues setmanes, de tres mesos o de nou mesos. A Amèrica, en l’època de Clinton, es podia avortar fins i tot el dia abans del naixement. Però igualment, encara que sigui de pocs mesos, també és un nen, amb les seves mans, els seus peus, el seu cervell. No és just dir que és un fetus, perquè ja és un nen, un ésser humà.
P. Livio: També l’embrió acabat de concebre té una ànima espiritual i immortal. De fet, quan la Mare de Déu va concebre Jesús, va tenir ja en el seu ventre el Fill de Déu Encarnat.
Marija: Que bonic! Quan penso aquestes coses, pare Livio, el meu cor es fon, perquè és tan bonic pensar en la Mare de Déu, en Jesús, en la Sagrada Família, pensar en el Paradís … Jo perquè sóc vident i veig a la Mare de Déu, però crec que no som conscients de la bellesa d’aquesta fe que estem vivint. Aquesta és la riquesa que Déu ens dóna, com també ho és la presència de la Mare de Déu entre nosaltres. No som conscients de com és de bo i misericordiós Déu amb nosaltres.
P. Livio: Mentre la Mare de Déu estigui amb nosaltres, el mal no pot vèncer.
Marija: No vencerà. No vencerà perquè Déu sempre troba la solució. Ens estima massa. De fet, ens ha enviat la Seva Mare en aquests moments tan difícils. Aquesta Mare que a les noces de Canà va dir: “necessiten vi”. Avui, necessitem alegria, pau, esperança… necessitem Déu.
P. Livio: Sí, el món d’avui necessita Déu. Necessita el Pa Viu que baixa del Cel per donar menjar a la gent.
Marija: I avui, gràcies a Déu, Jesús és amb nosaltres i no ens abandona. Jesús és a la Santa Missa cada dia, en cada moment que ho desitgem, Ell se’ns dóna. Aprofiteu aquests dies de vacances per anar més a l’església, per llegir les Escriptures i per resar una mica més. Perquè no només satisfà Déu, sinó també a nosaltres mateixos, ja que la nostra ànima té necessitat de les coses espirituals, i per això ens vol ajudar a resar. Jo reso amb la Mare de Déu, de manera especial perquè pugueu sentir aquesta set, aquest desig sempre més fort de Déu. Avui de manera especial, mirem amb tendresa aquell Nen innocent al seu bressol. Avui en el moment de l’aparició, em venien ganes de plorar d’alegria al veure aquell Nen Jesús tan dolç, tan tendre, tan bonic als braços de la Verge, i pensar que hi ha tanta gent que està contra Ell, contra el pessebre, contra un nen petit innocent que ens dóna alegria, tendresa, pau, unitat, la unitat de tots els pobles. Un nen no és un guerrer, sinó alegria i pau. Jo he estat mare en quatre ocasions i quan un dels meus fills plorava durant la nit i el prenia en braços, sentia aquest sentiment tan bell que només una mare sap viure. Per tant, el pessebre no hauria d’inspirar altra cosa que tendresa, alegria i pau.
P. Livio: Efectivament. La Mare de Déu ens porta el Nen Jesús i el nostre deure és donar-ne testimoni.
Marija: Jo dic que Jesús sense la seva Santíssima, Dolcíssima Mare Maria, la nostra Mare, no existiria perquè Jesús està unit completament a Ella. Així com la Seva Mare, sense Jesús, tampoc no existiria.
P. Livio: Maria i Jesús han estat sempre units des del moment de la seva concepció.
Marija: Sí. Abracem doncs Jesús i Maria fins que Déu ens doni el respir.
P. Livio: Gràcies Marija pel teu bellíssim testimoni i ara resarem junts la pregària del Magnificat.
Marija: Desitjo un Bon Nadal a tots els oients i ens unim en la pregària.
Font: Radio Maria Itàlia
