En el darrer missatge, la Benaurada Verge Maria, Mare de Déu, la nostra estimada Gospa, ens deia: “Jo estic enmig vostre i us parlo de petites i grans coses. No em cansaré mai de parlar-vos del meu Fill, amor veritable” (2/1/2018).
El centre dels Seus Missatges (“les grans coses”) sempre es refereix al Seu “Fill, amor verdader” i tot el que el Seu Fill ens va ensenyar (“les paraules del meu Fill, l’Evangeli”). Vet aquí la seva insistència, la Seva crida a la conversió i a la fe; a posar Déu en el primer lloc i centre de les nostres vides; a la pregària contínua “amb el cor”; a la vida sagramental (sobretot a la confessió freqüent i a la Missa i Adoració Eucarística) a la penitència, al dejuni i als petits sacrificis per amor; a la lectura i vivència de l’Escriptura; a consagrar-nos als Seus Sagrats Cors; …
Però en els Seus Missatges, a vegades, la Nostra Mama també ens parla de “petites coses” en forma de floretes que, venint d’Ella, mai no són realment “petites”, i molt menys, sense importància. El nostre desig de conèixer-la cada dia més i millor ens porta a agrair-li aquestes “petites” intimitats de la vida oculta de Jesús (sobretot de la seva infància) que Ella guardava i meditava al Seu Cor. A l’espera de poder ser llegit, un dia, quan li autoritzi a publicar-lo, tenim el llibre de la Seva vida que li va dictar a la Vicka.
Són com floretes petites i precioses. Com per exemple quan ens va explicar:
“El meu Fill, quan era petit, sovint em deia que molts m’estimarien i em dirien “mare”. Sí, aquí enmig vostre sento l’amor. Gràcies.” (2/8/2016).
“Fills meus, no us esforceu a comprendre-ho tot d’una vegada, perquè jo tampoc no ho comprenia tot, i tanmateix, he estimat i he cregut en les paraules divines que el meu Fill deia” (2/10/2016).
“També jo, mentre vivia en el temps terrenal, m’alegrava, patia i suportava amb paciència els dolors, fins que el meu Fill, en tota la seva glòria, els va suprimir” (18/3/2017).
De la mateixa manera, ens ha dit que li agrada que li regalem les nostres floretes. Fins i tot ens ha dit quines són les seves preferides: “aquelles roses que estimo tant” (2/12/2017).
Qui no ha cantat, especialment al Maig (el mes de les flors, però sobretot el mes de Maria) el “Venid y vamos todos con flores a porfía,/ con flores a María, que Madre nuestra es/ con flores a María, que Madre nuestra es”?
Entre totes les flors, n’és universalment reconeguda com la més preciosa i exquisida, la preferida i la reina de totes les flors, la rosa. Els rosers, de colors i fragàncies variats, floreixen contínuament durant tot l’any. A més, les roses són símbols antics de l’amor i la bellesa, i es fan servir sovint com a símbol de la Mare de Déu, a qui anomenem afectuosament “Rosa mística”.
Sortosament podem portar-li roses a Maria, tot l’any. Roses físiques que, amb amor, li oferim davant les Seves imatges i Altars, en rams preciosos, i roses místiques que són les que més li agraden a Ella, les que més desitja i espera de nosaltres:
“De vosaltres, apòstols meus, busco les roses de la vostra pregària, que han de ser obres d’amor; aquestes són, per al meu Cor maternal, les pregàries més preuades i jo les presento al meu Fill (…). Per això, apòstols meus, estimeu-vos sempre els uns als altres, però sobretot estimeu el meu Fill: aquest és l’únic camí cap a la salvació i cap a la vida eterna. Aquesta és la meva pregària preferida que m’omple el cor d’un perfum de roses magnífic.” (2/1/2017).
El mes següent insistia:
“pregueu amb el cor i mostreu amb les vostres obres l’amor del meu Fill. Aquesta és l’única esperança per a vosaltres i l’únic camí cap a la vida eterna. Jo, com a Mare, sóc aquí amb vosaltres. Les pregàries que m’adreceu són per a mi les roses d’amor més boniques. No puc no estar allà on oloro perfum de roses” (2/2/2017).
I així com la rosa és la reina de les flors, talment ho és el Rosari de les pregàries: contemplat, meditat, viscut. Si cada Avemaria és una rosa que oferim a la Nostra Mare amb amor, quan les enllacem com una lletania preciosa, mentre desgranem els grans del rosari i meditem els misteris de la vida de Jesús i de Maria, constitueixin una corona de roses preciosa. En el Missatge del 2 de desembre de 2017, ens deia: Oferiu-me el Rosari, aquestes roses que estimo tant. Les meves roses són les vostres pregàries dites amb el cor i no només recitades amb els llavis. Les meves roses són les vostres obres de pregària, de fe i d’amor. Quan el meu Fill era petit, em deia que els meus fills serien nombrosos i que em portarien moltes roses. Jo no ho entenia. Ara sé que aquests fills sou vosaltres, que em porteu roses quan estimeu el meu Fill sobre totes les coses, quan reseu amb el cor, quan ajudeu els més pobres. Aquestes són les meves roses.”
Em consola pensar que quan el Nen Jesús li assegurava a la Seva Mare una descendència nombrosa i que tindria molts fill que l’estimarien i li oferirien roses d’amor, pensava en cadascun de nosaltres.
Com li podem negar a la Mare de Déu el regal que ens demana, aquestes roses que tant li agraden, el seu Santíssim Rosari, resat complert i amb amor (amb el cor) cada dia, tots els dies?
“El rosari és per a mi, fillets, quelcom especialment estimat. Mitjançant el rosari, obriu el vostre cor i així us puc ajudar” (25/8/1997).
Ella també ens assegura: “Amb el Rosari vencereu tots els obstacles que Satanàs vol posar a l’Església Catòlica en aquests temps” (25/6/1985). Amb el Rosari a la mà, l’amor filial a Maria en el cor i la salutació evangèlica als llavis, som realment invencibles. Vols veure miracles a la teva vida? Vols que la teva vida sigui un miracle de dalt a baix? Resa el Rosari, perquè “el Rosari per si sol pot fer miracles en el món i en les vostres vides” (25/1/1991).
Així doncs, el Rosari ens anirà ensenyant i convertirà el nostre cor a l’amor: amor a Jesús sobre totes les coses i amor als nostres germans, especialment els més necessitats, els més pobres, en qui Ell desitja ser reconegut, estimat i servit. Llavors estarem segurs d’oferir a Maria les roses que més li agraden, les que desitja rebre, les que espera de nosaltres, segurs de que “aquestes són les Seves roses d’amor!”.
Pare Francisco José Cortes Blasco
Font: www.centromedjugorje.org
