“Fillets, decidiu-vos novament per Déu i busqueu només la Seva voluntat i aleshores, en Ell, trobareu joia i pau”. Del Missatge del 25 d’octubre de 2013
En l’article anterior vam començar a reflexionar sobre el discerniment de la Mare de Déu i com la Reina de la Pau, a través dels seus missatges, ens segueix convidant a cercar la voluntat de Déu en tot moment i en totes les coses.
Avui acabarem aquesta reflexió demanant-li a la Mare Nostra que intercedeixi per cadascun de nosaltres perquè aquest temps d’Advent i de Nadal siguin un temps privilegiat per créixer en l’esperit de discerniment que ens porti a exercitar –fins i tot en les coses petites de cada dia- a buscar el que més agrada i glorifica Déu.
Les preguntes en el discerniment
“Maria preguntà a l’àngel: Com podrà ser això, si jo sóc verge?” (Verset 34).
María en la Anunciació, davant la presència de Déu (que a través de l’arcàngel Gabriel irromp en la seva vida amb una intervenció fulgurant i misteriosa), reflexiona i pregunta, vol saber el “com” de l’acció divina i què ha de fer Ella per ser un instrument útil en mans de Déu.
El perill no resideix en fer preguntes sobre com i quan sinó més aviat en fer-se el sord i no escoltar, o en no acceptar les respostes i les propostes que ens venen de Déu, com fou el cas del jove ric a qui Jesús convida a deixar-ho tot i seguir-lo, però el jove fa mitja volta i s’allunya, enduent-se la seva pròpia tristesa a coll (Mt. 19:16 i ss).
Preguntar a Déu i després fer silenci i esperar pacientment la seva resposta és un pas essencial del procés de discerniment.
Tal vegada et preguntaràs: i com respon Déu?
La resposta no és tan senzilla. Bona part de la capacitat d’escoltar els murmuris de l’Esperit Sant consisteix en, com Maria:
Baixar el nivell de soroll mental o emocional, provocat per l’ansietat.
Exercitar l’escolta interior, intentant distingir els pensaments que venen de Déu dels que procedeixen de la nostra pròpia humanitat.
Demanar la gràcia de la santa indiferència, que no vol dir que no ens importi res sinó més aviat que s’està disposat a fer allò que Déu demana, tot i que signifiqui una gran renuncia.
Ser conscients de que Déu ens parla a través de les necessitats de la humanitat i de l’Església, i que proveeix a uns quants amb les capacitats i talents adequats per respondre a aquestes necessitats.
Aprendre a llegir els signes dels temps, que formen part del llenguatge de Déu.
En el cas de la Mare de Déu, ella sabia que el poble esperava el Messies i que necessitava el Salvador.
Déu també et pot parlar per mitjà de les Sagrades Escriptures, a través d’un conseller espiritual i fins i tot a mitja nit en somnis, com fou el cas de Josep, l’espòs de Maria.
Font: www.centromedjugorje.org
