UN DELS ASPECTES CENTRALS QUE TROBEM A MEDJUGORJE O LOURDES, LLOC DE NOMBROSES CONVERSIONS, ÉS L’ADORACIÓ
Cada cop hi ha més parròquies que han recuperat i impulsat l’Adoració Eucarística, i també es van multiplicant les capelles d’Adoració perpètua. Els testimonis són unànimes, l’adoració transforma les parròquies, els barris i fins i tot les ciutats, provocant a més a més nombrosos miracles.
De tot això en dóna fe el frare dominic Leon Pereira, que en aquests moments és capellà de pelegrins de parla anglesa que van a Medjugorje, el petit poble de Bòsnia on hi van cada any milions de persones.
El món necessita l’Adoració Eucarística.
Després de veure passar per Medjugorje tanta quantitat de gent per un lloc on l’Adoració Eucarística té un paper central, el frare Leon Pereira afirma que els miracles es produeixen i que encara que sembli una cosa inútil, el món necessita desesperadament l’Adoració Eucarística.
Aquest dominic diu que segons la mentalitat moderna, l’adoració eucarística és irrellevant i assegura que “no sorprèn que el món pugui valorar les obres de caritat dels missioners, com Santa Teresa de Calcuta, però no dóna importància als monjos cartoixans que són contemplatius i preguen”.
LEON PEREIRA OP PARLA DEL BÉ DE L’ADORACIÓ EUCARÍSTICA
Per servir, primer hem d’estimar
El P. Pereira recorda també que en l’elecció entre Marta i Maria, entre Marta que estava enfeinada servint i Maria que es va asseure als peus de Crist, estem temptats de posar-nos de part de Marta i desconcertats pel suport de Jesús a Maria.
En la seva opinió, “la Mare Teresa ho va entendre clarament: totes les seves obres de caritat van fluir i es van basar en l’Adoració de Jesús en el Santíssim Sagrament. Només adorant primer a Crist, les seves germanes el poden reconèixer i servir-lo en els més pobres i marginats”.
Tres aspectes necessaris en l’Adoració i en crisis en el món
El frare dominic parla de tres aspectes necessaris en l’Adoració i que propicien la trobada amb el Senyor. Precisament aquests tres punts estan en crisi en el món actual, també submís en una deriva relativista.
“Primer necessitem silenci. Quan el Papa Benet XVI va dirigir l’Adoració a Hyde Park (Londres), uns 80.000 joves van estar en silenci amb el Papa, i aquest fet va consternar els mitjans de comunicació. El silenci, aparentment, no serveix per a una bona televisió. La televisió necessita converses continuades. L’Adoració requereix silenci”, diu Pereira.
Resultat d’imatge d’adoració eucarística de joves
En segon lloc, l’adoració necessita “atenció”. Posa l’exemple de com és “punyent de veure parelles en un restaurant, asseguts un davant de l’altre mentre tots dos miren àvidament les pantalles dels seus telèfons.
Es veu prou què o qui domina aquella relació. Fem cas del que més apreciem. A l’Adoració, fem cas al Senyor”.
En tercer lloc, el frare dominic diu que l’adoració necessita “receptivitat”. En el nostre silenci i atenció rebem de Déu. Ens despullem de la il·lusió de que podem fer qualsevol favor a Déu. Déu anhela donar-se del tot a nosaltres. Ell té set de tenir set; Ell anhela ser anhelat. Ell ens guiarà i ens ensenyarà, però només si el deixem. Quan L’adorem, rebem de Déu la veritat sobre Déu i sobre nosaltres mateixos”, diu.
Un dels grans signes de Medjugorje
El P. Pereira ens explica que “aquí a Medjugorje, d’on sóc capellà dels pelegrins de parla anglesa, rebem Adoració cada dia a la capella i veneració pública del Santíssim Sagrament quatre dies a la setmana. És un dels grans signes de Medjugorje: entre set mil i deu mil persones, agenollades en silenci, adorant el Senyor. Aquí molts laics i preveres aprenen a estimar l’Adoració. Proven i veuen la bondat del Senyor. L’Adoració és el cor de Medjugorje, perquè Jesús és el cor d’aquesta parròquia, com ha de ser a cada parròquia”.
Medjugorje és conegut per les suposades aparicions de la Mare de Déu, però sobre tot, i com a conseqüència, per la gran quantitat de conversions que s’hi han produït durant les últimes dècades, gràcies a l’Adoració i a la Confessió.
El poder de l’adoració, la conversió i els miracles
“En la meva pròpia experiència, és poderós”, diu el capellà sobre l’adoració en aquest centre de peregrinació”. “Jesús ens espera amb ànsia ansiosa. I anhela bolcar-se en nosaltres. És com una torre feta de copes de cava, i quan el vas superior s’omple, vessa i omple els vasos de sota. En l’Adoració, quan estem oberts a rebre, Déu eixampla els nostres cors per estimar, i aquest amor es vessa per als demés, com a la torre de cava”.
També diu que “si estem tancats, si guardem les nostres ferides i tot el que ens envolta de l’esguard del Senyor, llavors molt poc pot canviar. Llavors l’adoració s’experimentarà com una càrrega que volem evitar. Però quan estem oberts al Senyor, és molt poderosa. Déu té moltes gràcies que ens vol donar i ens guia en oració a través de l’adoració. De vegades ens mantenim en vetlla amb el Senyor durant l’Adoració, i fem actes de reparació i amor, perquè el món ho necessita molt”.
El P. Pereira explica que “a Lourdes, la majoria dels miracles passen durant l’Adoració del Santíssim Sagrament. Medjugorje no és diferent. Encara que tant poder i tanta gràcia irradiïn del Santíssim Sagrament durant l’Adoració sincera, al cap i a la fi no es tracta d’obtenir “res”.
Font: www.religionenlibertad.org
