“Estimats fills, us parlo com a mare vostra, la mare dels justos, la mare d’aquells que estimen i que pateixen, la mare dels sants. Fills meus, vosaltres també podeu ser sants, això depèn de vosaltres. Els sants són aquells que estimen sense mesura el pare Celestial, aquells que l’estimen per sobre de totes les coses. Per això, fills meus, busqueu sempre esdevenir millors. Si intenteu ser bons, podreu ser sants, encara que no penseu així de vosaltres. Si penseu que sou bons, no sou humils i l’orgull us allunya de la santedat. En aquest món inquiet i ple d’amenaces, les vostres mans, apòstols del meu amor, haurien d’estar esteses en pregària i misericòrdia. Oferiu-me el Rosari, aquestes roses que estimo tant. Les meves roses són les vostres pregàries dites amb el cor i no només recitades amb els llavis. Les meves roses són les vostres obres de pregària, de fe i d’amor. Quan el meu Fill era petit, em deia que els meus fills serien nombrosos i que em portarien moltes roses. Jo no ho entenia. Ara sé que aquests fills sou vosaltres, que em porteu roses quan estimeu el meu Fill sobre totes les coses, quan reseu amb el cor, quan ajudeu els més pobres. Aquestes són les meves roses. És la fe que fa que tot en la vida es faci amb amor, sense orgull i sempre disposats a perdonar, a no jutjar mai i intentar sempre comprendre el nostre propi germà. Per això, apòstols del meu amor, pregueu per aquells que no saben estimar, per aquells que no us estimen, per aquells que us han fet mal, per aquells que no han conegut l’amor del meu Fill. Fills meus, això és el que espero de vosaltres, perquè recordeu que pregar significa estimar i perdonar. Moltes gràcies”.
