Thomas Tom Lascelles és un jove de 20 anys provinent de Newcastle upon Tyne, localitat situada al nord-est d’Anglaterra. Va néixer amb paràlisi cerebral i ha estat gairebé tota la seva vida en una cadira de rodes. Tot i la seva discapacitat física, no hi ha cap obstacle ni cap problema que aquest jove no pugui resoldre. Medjugorje s’ha convertit en la seva segona casa, en un lloc on viure i permetre que els seus somnis es facin realitat.
El Thomas fou el nostre convidat al programa de radio “Mir” Medjugorje i va compartir amb nosaltres moltes experiències: “Vaig néixer amb paràlisi cerebral i sóc un dels dos bessons que van néixer, però l’altre no va sobreviure. Tinc dues germanes més grans. Respecte a la meva discapacitat, al principi podia caminar amb l’ajuda d’un caminador. Després vaig haver de passar per tres operacions que no van anar bé del tot i des d’aleshores (2008) estic en una cadira de rodes. Mai no he permès que la meva discapacitat m’impedís fer la meva vida. He tingut la immensa benedicció d’haver tingut un sacerdot al meu costat que m’ha guiat durant tot aquest procés. Podia haver viscut pensant en la quantitat de coses que no tinc i no puc fer per culpa de la meva discapacitat, però he optat per marcar-me un objectiu a la vida: intento descobrir què fer perquè la meva vida tingui més sentit i alegria comparat amb els altres, per donar un sentit a la meva existència en aquest món.”
El Thomas va venir per primera vegada a Medjugorje el juliol de 2005: “Em va convidar el P. Senan Ryan, un religiós irlandès. En aquell temps ens comunicàvem per Skype i solíem parlar molt. Li vaig parlar de les meves inquietuds, del que guardava en el meu cor i li vaig demanar si podria venir de vacances. Em va dir que venia aviat a Medjugorje i de broma li vaig demanar si em podia apuntar i resulta que la broma es va fer realitat aviat. Vaig venir a Medjugorje i vaig passar una setmana al·lucinant, en la que vaig rebre tants i tants dons i gràcies… Em costa d’explicar tot el que va passar durant aquella setmana”, va declarar el Thomas, que va tornar al 2016 amb el P. Senan. De fet, a la tornada va dir que tornaria a anar a Medjugorje.
“Vaig sentir el desig de tornar com més aviat millor. Sabia que no volia formar part d’un grup i estar envoltat d’altres persones; volia estar sol. Vaig sentir aquesta necessitat, a més de la inquietud de conèixer més profundament Jesús i Maria. A l’agost de 2016 vaig decidir fer vacances. Fou increïble perquè havia decidit deixar la meva feina i sabia que era la decisió correcta. Des de l’estiu passat que pràcticament no m’he mogut de Medjugorje. Acostumo a anar a Anglaterra alguna setmana cada dos mesos, però sempre torno. Mai no havia estat tan feliç i tot és per la Gràcia de Déu. A Medjugorje he conegut molta gent que m’ajuda i tinc molt bona relació amb els sacerdots d’aquí. Cada dia intento discernir què vol Déu de mi”, va declarar el Thomas, que va afegir com l’impressionen les confessions de Medjugorje.
Per acabar, va donar les gràcies a la parròquia i als joves de Medjugorje: “Us voldria donar les gràcies a tots, especialment als que m’heu pujat fins a la Muntanya de la Creu, una experiència impressionant; Dono gràcies a Déu per ser en aquesta parròquia, envoltat de gent tan meravellosa, especialment per les monges i els sacerdots, en particular per el P. Marinko, una gran ajuda espiritual per a mi. Són immenses les gràcies i els dons que m’han estat donats.”
Font: www.centromedjugorje.org
