P. Livio: Estimats oients, tenim en directe a la Marija que ens donarà el missatge de la Verge de la Pau d’avui 25 d’agost de 2017.
P. Livio: ¡Bona tarda Marija!
Marija: Bona tarda pare Livio i una salutació cordial a tots els oients de Radio Maria. Avui, dia 25, com cada mes, la Mare de Déu ens ha donat el missatge següent:
“Estimats fills, avui us convido a ser persones de pregària. Pregueu fins que la pregària es converteixi en alegria per a vosaltres i en la trobada amb l’Altíssim. Ell transformarà el vostre cor i esdevindreu persones d’amor i de pau. No oblideu, fillets, que Satanàs és fort i que desitja allunyar-vos de la pregària. No oblideu que la pregària és la clau secreta de la trobada amb Déu. Per això estic amb vosaltres, per guiar-vos. No desistiu de la pregària! Gràcies per haver respost a la meva crida.”
P. Livio: Aquest missatge és una crida a la pregària, oi Marija?
Marija: Sí, és una invitació a la pregària. Pràcticament tot el missatge és una invitació a la pregària, perquè tal com diu la Mara de Déu, la pregària és la clau secreta de la trobada amb Déu. Veiem que, des del principi i durant tots aquests anys, la Mare de Déu ens crida de manera especial a la pregària.
P. Livio: La pregària és un camí. Abans d’arribar al que la Mare de Déu diu: Pregueu fins que la pregària es converteix en alegria” és la meta d’un llarg camí fet amb molta perseverança.
Marija: No solament això. Ens diu que siguem gent de pregària. Ja des del bon començament, la Mare de Déu ens deia: “No parleu, pregueu. Doneu exemple amb la vostra manera de viure”. Jo crec que la Mare de Déu torna a aquests missatges perquè si aconseguim trobar aquesta felicitat en la pregària, el nostre cor s’omple d’amor i de pau i així serem testimonis verdaders.
P. Livio: De fet, la Mare de Déu parla de pregar amb el cor.
Marija: Exactament. Des del principi, la Mare de Déu diu que cada pregària feta amb el cor és un goig per a Déu. Avui la Verge ens ha parlat d’una pregària en particular, però sempre ens diu que preguem amb el cor. Això ho hem sentit des de les seves primeres aparicions. La pregària és l’única trobada amb Déu, per això ens insisteix tant: Pregueu, pregueu, pregueu, pregueu fins que la vostra vida es torni pregària”.
P. Livio: Pregar amb el cor crec que també es refereix a la nostra manera de parlar amb les altres persones. Una cosa és parlar per parlar, discutir…i l’altra és parlar amb el cor. Igualment passa amb la pregària. Puc pregar distretament amb paraules i escoltar sense estar atenta o bé puc parlar i escoltar amb el cor, oi que si?
Marija: És veritat. Recordo que la Mare de Déu ens deia moltes vegades que l’important era que aprenguéssim a recitar el Parenostre i l’Avemaria amb el cor. Però és veritat que per arribar a fer-ho amb el cor, cal fer-ho milers de vegades, potser distrets, però amb insistència i bona voluntat. La Mare de Déu ho diu: “Pregueu fins que la pregària es converteixi en alegria.” És a dir, que al principi ens hem d’esforçar perquè no hi estem acostumats, però quan comencem a tenir aquesta trobada, aquesta experiència amb Déu, tot és més fàcil. Per això la Mare de Déu diu que la pregària és la clau secreta de l’encontre amb Déu.
P. Livio: Sí, la Verge ens parla d‘una trobada amb l’Altíssim. És a dir, així com ara jo parlo amb tu i tu amb mi, en la pregària Déu et parla i tu li parles. És una trobada de tu a tu, entre dues persones. En el fons no hauria de ser tan difícil.
Marija: Cert. Hi estic totalment d’acord perquè en el moment en que la pregària es converteix en alegria, és quan es produeix aquesta trobada amb Déu. La Mare de Déu ens empeny a aquesta trobada a través de la qual ens convertim en persones de pau i en testimonis verdaders del Seu Amor.
P. Livio: Sí, però crec que vol dir molt més, perquè si jo parlo amb Déu, li demano el que necessito, li demano miracles, li demano perdó, perquè parlo amb un Amor que és Omnipotent i em pot ajudar en totes les meves coses.
Marija: Jo crec realment que quan una persona s’acosta a Déu, comença a viure tal com Déu espera que visquem: seguint els Seus Manaments, els Seus Missatges. La Mare de Déu ens insisteix a posar la Sagrada Escriptura en un lloc visible de casa nostra per llegir-la sovint. Recordo que quan la Mare de Déu va començar a donar els seus missatges i havíem de fer la traducció oficial, a vegades trobàvem alguna paraula que havíem de buscar a la Sagrada Escriptura perquè degut als diferents matisos era difícil trobar una traducció que es reflectís igual en totes les llengües. Per a nosaltres, homes i dones de fe, la pregària ha de ser la nostra espina dorsal i quan caminem no hem d’oblidar que darrera hi ha tota una preparació, una experiència en cadascun de nosaltres. Uns ho fan amb Novenes, altres amb pregàries de Santa Brígida, altres amb el Rosari o el Parenostre, o també amb la coroneta de la Divina Misericòrdia. És a dir, hi ha moltíssimes maners de pregar.
P. Livio: Sí, és cert, però la Mare de Déu diu que el més important és la Santa Missa.
Marija: Sí, efectivament la Mare de Déu diu que la Santa Missa és la culminació de la trobada amb Déu en el moment de l’Eucaristia. Saps, una vegada vaig tenir una experiència amb un sacerdot que en una de les seves catequesis deia que no som realment conscients de que Déu està veritablement amb nosaltres quan durant la Missa diu: “El Senyor sigui amb vosaltres” i nosaltres responem: “I amb el vostre Esperit”. És a dir, si nosaltres som conscients de que el Senyor està amb nosaltres, hauríem de saltar d’alegria. Doncs el mateix hauria de succeir amb la pregària. Si som conscients de que la pregària és la clau de la trobada amb Déu, es converteix en una gran alegria.
P. Livio: Sí Marija. Tal com explicava santa Teresa d’Àvila, quan resava el Parenostre i pronunciava la paraula Pare, s’emocionava tant que no podia continuar. Es tracta de sentir les paraules amb el cor. Per exemple dir: “Senyor, t’estimo, t’adoro”; aquestes paraules haurien de ressonar en el cor, perquè si no, són paraules buides.
Marija: És cert. Però sovint dic que tot i que només siguin paraules, les hem de repetir perquè tard o d’hora entren al cor. Moltes vegades una pregària es torna automàtica. La pregària del peregrí rus també és repetitiva: “Senyor Jesús tingues pietat de mi, pecador”. Però si la repetim es converteix en la nostra vida, prenem consciència de que som pecadors i de que sense Déu no som més que una planta petita, però amb Ell i amb el Seu Esperit adquirim la força per ser testimonis. Amb aquesta força ens convertim en un doll d’on brolla la Seva Aigua Viva. Amb aquesta Aigua Viva hem de ser frescor per a totes les persones que no coneixen Déu. La Mare de Déu ens ho diu: “Pregueu per tots aquells que no han trobat l’Amor de Déu”. Però és evident que primer l’hem de trobar nosaltres i un cop trobat, hem de donar exemple. Com diu la Verge: “No parleu, doneu exemple”.
P. Livio: Si una persona és de pregària, se li nota.
Marija: Exactament.
P. Livio: De tota manera, hi ha un aspecte en la pregària que la Mare de Déu va posar de relleu, sobretot en els primers temps. Deia que en les nostres pregàries li donéssim a Ella totes les nostres preocupacions, les nostres creus, totes les nostres dificultats. Què vol dir donar-li totes les coses que ens oprimeixen durant el dia, totes les inquietuds que ens oprimeixen el cor?
Marija: La Mare de Déu està amb nosaltres. Al missatge d’avui ho ha tornat a dir: “Per això estic amb vosaltres, per guiar-vos”. Ella ens guia, ens instrueix, ens diu que no estem sols, que no estem abandonats, que Déu està amb nosaltres. La Mare de Déu ha dit moltes vegades: “Déu m’ha permès estar amb vosaltres”. Sempre ens insisteix, ens empeny a la pregària perquè és la clau que obre el cor de Jesús. Quan fem experiència de la pregària, ja no la podem abandonar mai més.
P. Livio: De tota manera, Marija, et volia dir que pel que fa a la vida cristiana, ens hauríem d’acostumar a uns horaris, a la responsabilitat en la pregària del matí, del vespre, del rosari en família, de la missa al menys els diumenges como a norma establerta. Així probablement ens serà més fàcil que ens vingui una pregària espontània durant el dia.
Marija: És veritat. Tots hem de tenir uns punts de referència. Començant al matí i durant tot el dia. Aquí a Medjugorje la Mare de Déu va començar amb nosaltres amb el credo i set Parenostres, Avemaries i Glòria i després ja ens va anar demanant, primer una part de Rosari, més tard el Rosari sencer. El Papa Joan Pau II va voler que el Rosari es convertís en la pregària bíblica en la que contemplem i meditem la vida de Jesús. Més tard ens va demanar que poséssim la Bíblia en un lloc visible per poder-la llegir cada dia. Després va dir: “Llegiu la vida dels sants i imiteu-los”. I mica a mica la Verge ens ha anat demanant més. Ens ha ensenyat a caminar en l’escola de pregària que Ella anomena “el camí de la santedat”. Tots els missatges que ens dóna són una invitació a la pregària en la que Ella ens fa de guia. Per això hem d’estar segurs i tranquils perquè aquí a Medjugorje la Mare de Déu ha volgut que ens comencem a trobar amb Déu a través de la pregària. Ella ens ha dit que amb la pregària i el dejuni fins i tot es poden evitar les guerres. No solament les guerres al món sinó també les guerres dels cors, les guerres d’ideologia. En aquella època teníem el comunisme. Avui tenim el materialisme, el comunisme i tants altres atacs satànics que volen destruir la família, la pàtria…
P. Livio: Això és el modernisme!
Marija: Sí. I no només això. També volen destruir Déu, el volen anul·lar. La Mare de Déu ha dit: “Sense Déu no teniu ni futur ni vida eterna”. És a dir, avui dia tenim una batalla en la que Satanàs vol fer fora Déu de la societat, del cor dels joves, de les famílies, de les escoles… de tot arreu. També passa sovint a les nostres parròquies… per no molestar. Pensem en Jesús: Ell que no va forçar ni molestar ningú i en canvi el van crucificar. Ell que era innocent. També nosaltres, que com a innocents, com a cristians, som homes de pau, amor i bona voluntat, tenim el deure de donar testimoni del que som. No ens hem d’amagar, ans al contrari hem de manifestar aquesta pau, aquest amor que Ell ens dóna. Hem de ser, com ens diu la Mare de Déu, aquesta nova corrent de Jesús, corrent de l’Esperit Sant, corrent de pregària també pels que viuen allunyats de Déu. A vegades ens trobem gent que ens diu que són ateus, però en el seu ateisme busquen Déu. En aquests casos, per a nosaltres és una experiència molt bonica de veure que havien pertanyut a sectes o ideologies i se senten cridats a venir aquí a Medjugorje i troben aquella gran positivitat, aquella força de la pregària.
P. Livio: Aquí a Medjugorje se sent sobretot la pau.
Marija: Exacte. L’home modern d’avui fa ioga, fa …
P. Livio: Presumeix de la seva vanitat.
Marija: Sí, en canvi la Mare de Déu diu que aquí no hi ha vanitat; en aquesta regió que només és rica en pedres i matolls que arriben als dos metres. Quan anem al turó de la creu o al turó de les aparicions, no trobes res que et pugui distreure de Déu i de la pregària.
P. Livio: Marija, jo considero que els missatges de Medjugorje són els poemes més grans que s’han escrit sobre la pregària. Després d’haver llegit tants llibres de místics i obres d’assaig, en cap d’ells no hi he trobat la profunditat que hi ha en aquests missatges referint-se a la pregària. La Mare de Déu és realment una mestra de pregària com cap d’altra, apart del seu Fill Jesús. El que cada dia veig més clar és que la Mare de Déu pensa realment que per renovar l’Església –que està vivint una crisi de fe, no hem d’oblidar que hi ha una gran apostasia al món actual, que inclou molts sacerdots-, només la pregària la podrà renovar. Això ho he entès molt bé i també he entès que per a mi i per la responsabilitat que tinc, el més important durant el dia és la trobada amb Déu a través de la pregària. Això ho tinc molt clar i m’adono que si no ho entenem ben bé, no aconseguirem posar-nos de part de la Mare de Déu.
Marija: Sí pare Livio, estic totalment d’acord amb tu. Recordo que als primers anys, un dijous que el missatge era per la parròquia, la Verge ens va sorprendre molt quan ens va dir: trucaré a la porta de totes les cases”. En aquell moment vam pensar que allò que deia era una cosa increïble però ara veiem que la Mare de Déu està trucant al cor de cadascun de nosaltres: al cor dels pagans, dels que pateixen crisis de fe, com ha passat amb alguns sacerdots i religioses que s’han aferrat a les coses materials, a les accions. Som massa actius i fem massa poca pregària. Per això la Mare de Déu desitja que es reprengui la pregària, la part espiritual. Ella insisteix, insisteix contínuament. Jo crec profundament en la força de la pregària. Recordem una vegada més que la Mare de Déu diu que amb la pregària i el dejuni es poden aturar fins i tot les guerres. Fa poc vaig estar al Líban i em van dir que tenien un problema, que era la manca d’un president. Em van dir que no hi havia ningú que pogués ocupar aquell càrrec, havia de ser un maronita perquè en aquells moments no hi havia ningú més. Jo els vaig dir: “Preguem, ara que som aquí amb la Verge”. Vam resar molt, i al cap de dues setmanes tenien president. Un home de pregària, un bon home. Així hem vist per enèsima vegada que Déu escolta les nostres pregàries. Per què no pregar pels nostres polítics, pels nostres metges, pels nostres professors que guien a tants joves cap a una nova vida en les seves professions? Fa poc ha vingut el rector d’una escola d’Hondures que té 18.000 joves. L’escola es diu Reina de la Pau i per entrar-hi és obligatori assistir primer a un recés on es demana la pregària d’efusió de l’Esperit Sant sobre d’ells. És una universitat on s’hi ensenya enginyeria, economia, medicina i altres carreres. El més important és el testimoni que ens ha donat aquí. Ha explicat que tenen 18.000 joves i que al campus central hi ha adoració durant les 24 hores cada dia. I en els altres 7 campus tenen adoració un el dilluns, l’altre el dimarts, l’altre el dimecres, i així fins a cobrir tots els dies de la setmana, dia i nit. Ha explicat que quan van decidir fer-ho així, van pensar que a molts pares no els agradaria perquè els seus fills no es trobarien a gust i preveien una baixada en el nombre d’estudiants. En canvi no va ser així. Després d’haver ajudat als estudiants amb el recés, el nombre de joves va augmentar i ara cada any, a més del recés pels joves, hi ha recés pels pares. Un altre fet a destacar és que tots els empresaris d’Amèrica Llatina volen donar feina a aquests joves, perquè són persones de pregària, persones honestes, persones treballadors amb voluntat i que han après que són intel·ligents perquè s’han pres l’escola molt seriosament.
P. Livio: I són gent de confiança a la feina.
Marija: Sí. És un testimoni que m’ha tocat molt. Aquest rector m’ha dit que havia posat la seva confiança en la Mare de Déu (com vau fer vosaltres amb Radio Maria) i Ella ha guiat aquest projecte. Ara també tenen un hospital perquè tenen metges, i la seva idea és de fer 8 campus i un hospital a cada campus. És a dir, el Senyor obra en nosaltres, si ens deixem guiar per Ell.
P. Livio: Sí. Són els miracles de la Verge de la Pau. Es veu que la Mare de Déu és molt decidida perquè a tu t’ha dit que no desisteixis de la pregària. A través teu i de la Mirjana ens ha dit: pregueu tot operant, pregueu tot donant, pregueu amb amor, pregueu amb les obres i amb el pensament. La Mare de Déu ens diu que aquest és un moment per pregar, no pas per dormir.
Marija: Exactament.
P. Livio: Bé Marija, amb això acabem tot pregant.
Marija: Com sempre, des de Medjugorje, vull recordar a totes aquelles persones grans que abans venien i ara ja no poden venir. Moltes persones ens han dit que gràcies a Radio Maria poden seguir els missatges i els comentaris. És un bon moment per dir que la pregària és unió, unió dels cors amb Déu i la Mare de Déu. La pregària no té límits, no té murs ni fronteres. Jo els demanaria, sobretot als avis, que tenen més temps, que preguin molt, que facin de la seva vida pregària.
P. Livio: Gràcies Marija.
Font: RADIO MARIA ITÀLIA
