Ella ens indica el camí tot convidant-nos a viure els sagraments com a fonament de la vida cristiana i també ens dóna les famoses cinc pedres, que són la pregària, la Santa Missa, la confessió, el dejuni i la lectura de la Bíblia.
Pedro Trevijano Etcheverria – 15/09/17 7:06 PM
Fa molts anys que vaig a Medjugorje. No és estrany, doncs que sovint em demanin què en penso de les aparicions de Medjugorje.
Primer de tot acostumo a dir que pel que fa a les aparicions, com a sacerdot catòlic que sóc em remeto al que declari l’Església. Ara bé, hi ha coses que són indiscutibles, com ara que molta gent que va allà buscant la pau, la troba; i com a sacerdot en el confessionari, Medjugorje probablement és el lloc del món on més gent es confessa i on es produeixen uns enormes fruits espirituals. Tal com deia algú, si Medjugorje és obra del diable, hem de pensar que el diable és molt tonto de deixar que allà hi hagin tantes confessions i, com sol passar als grans santuaris, molta gent es retroba amb Déu, tal vegada després de molts anys d’haver-li donat l’esquena.
He escrit aquest article en col·laboració amb una persona que s’ha proposat servir la Mare de Déu i per fer-ho s’ha instal·lat a Medjugorje. Ja des de la primera aparició, Ella es va presentar com la Benaurada Verge i més tard ens dirà que ve com a Mare, Reina de la Pau (missatge del 25.12.1988). De fet, crec que això de la Pau és el que la majoria de peregrins venen a demanar a la Mare de Déu: la pau en ells mateixos, la pau entre Déu i els homes i la pau entre els homes.
Per a un catòlic és ben clar que la Revelació pública va acabar amb la mort de l’últim apòstol i que el que la Mare de Déu ens digui no es pot allunyar del llenguatge evangèlic. Jesús comença la seva predicació dient: “Convertiu-vos i creieu en l’Evangeli” (Mc 1,16), tema que sortirà en molts missatges. Per a la Mare de Déu, la conversió és el missatge més important que ens dóna (25.3.1996). Déu ens l’envia “perquè ens pugui conduir per el camí de la salvació” (25.10.2007) i el seu objectiu és ajudar-nos-hi. Ella ens demana que ens convertim, que preguem, que dejunem (sobre aquest punt vull afegir una cosa: crec que els cristians i els catòlics ens hem oblidat de la importància del sacrifici a les nostres vides, fins i tot des del punt de vista humà; perquè una persona que no es sacrifica és una persona que acaba per no tenir força de voluntat) i que ens reconciliem (25.3.1992). La conversió és individual (13.2.1986), una obligació diària que cal fer amb alegria, sobretot si posem la pregària en el primer lloc de les nostres famílies (25.4.1996) i per a tots (25.2.2016).
Ella ens convida a derrotar els nostres defectes que són: la supèrbia, l’orgull, l’absència d’ humilitat, la peresa espiritual, els hàbits pecaminosos i els pecats en general.
És interessant recordar que, tot i que Medjugorje és un santuari marià, no té sentit si no ens apropa a Jesús. Qui sigui que viatgi a Medjugorje s’adonarà que l’acte central és la Santa Missa, molts dies acompanyada de l’Adoració del Santíssim. O Medjugorje ens acosta a Jesús o no té sentit. Medjugorje és un lloc de recolliment on hem d’aprendre la pregària de cor, l’amor al sacrifici i deixar-nos portar per la Verge Maria. No ens oblidem que la Mare de Déu ens estima més que nosaltres a nosaltres mateixos. María és qui amb el seu Sí a l’Àngel va permetre l’entrada de Jesús al nostre món. Ella és Mare de Déu però també és mare nostra.
Pedro Trevijano, sacerdot.
Font: www.infocatolica.com
