P. Livio: Estimats oients, ara tenim en directe a la Marija de Medjugorje que ens dóna el missatge de la Reina de la Pau d’avui, dia 25 de maig de 2017.
P. Livio: Hola Marija!
Marija: Hola pare Livio! Salutacions de tot cor per a tu i per a tots els oients de Radio Maria. Vaig a llegir el missatge que la Mare de Déu ha donat aquesta tarda de 25 de maig, en aquest any especial i en un mes especial. El missatge és el següent:
“Estimats fills, l’Altíssim m’ha permès convidar-vos novament a la conversió. Fillets, obriu els vostres cors a la gràcia a la qual tots hi esteu convidats. Sigueu testimonis de la pau i de l’amor en aquest món inquiet. La vostra vida aquí a la Terra és passatgera. Pregueu perquè a través de la pregària anheleu el Cel i les coses del Cel, i els vostres cors ho veuran tot de manera diferent. No esteu sols, jo estic amb vosaltres i intercedeixo davant el meu Fill Jesús per vosaltres. Gràcies per haver respost a la meva crida!”
P. Livio: Marija, veig que la Mare de Déu ens segueix cridant a la conversió, que és justament el missatge principal de Medjugorje.
Marija: El missatge que la Mare de Déu segueix donant cada 25, i ara amb una atenció especial i amb un amor especial, diu: “Convertiu-vos, acosteu-vos al meu Cor Immaculat”. Ella diu que als nostres dies, el món viu lluny de Déu, lluny de la pau, lluny de l’amor… estem inquiets. La Mare de Déu ens crida perquè cadascun de nosaltres entengui que aquest és un temps de gràcia, un temps de conversió, un temps per agafar-se a Déu i a la Mare de Déu.
P. Livio: Sí Marija, però la conversió és un camí llarg, cada dia hem de tornar a començar.
Marija: Sí, cada dia i en cada moment, cada respiració ha de ser nova. Quan la Mare de Déu ens ha cridat, ens hem enamorat d’Ella i l’hem seguit fins avui. Quan ens trobem tots reunits resant el rosari el dia 25 de cada mes, és una cosa especial perquè esperem, preguem, dejunem, ens preparem algun sacrifici per oferir-lo a la Mare; és a dir, és quelcom tan especial perquè la Mare de Déu ens dóna a tu, a mi, a tots nosaltres, el missatge. Jo cada vegada dic que aquell missatge és per a mi, personalment per a mi, però per a la Mare de Déu, cadascun de nosaltres és especial, únic i irrepetible. Nosaltres som per a Ella la cosa més valuosa, per això la Verge ens diu: “l’Altíssim m’ha permès convidar-vos novament a la conversió”. És a dir, és Déu qui permet a la Mare de Déu d’estar amb nosaltres. No ho entenem. Són tants els qui no ho han entès; i per això no han aprofundit en els seus missatges. En canvi, la cosa més bonica és justament aquesta invitació a la conversió que Ella ens porta. Milers de vegades la Mare de Déu ha dit: “sense Déu no teniu futur”. Nosaltres seguim el modernisme, el consumisme en la política, en l’economia, en posseir, en gaudir i en mil coses més. Però el més important és acostar-se a Déu, agafar-s’hi, perquè el teu cor inquiet no troba la pau sense Déu. Així ho diu Sant Agustí, que va viure tantes peripècies. És així pare Livio?
P. Livio: Sí Marija, i sens dubte el fet que Medjugorje sigui un lloc de conversió. Ho admet tothom, també la comissió Ruini; i també el Sant Pare i els seus enviats han dit que els fruits són autèntics i que no es poden negar. Des d’aquest punt de vista, Medjugorje és una Gràcia molt gran per a tot el món.
Marija: Jo crec que cap de nosaltres no ha entès que la Mare de Déu ha estat enviada per Déu. És Déu qui ens està cridant a la conversió. Aquesta és una gràcia tan gran que nosaltres, pobres de ment, no en som conscients. Acollim aquest moment, acollim aquesta gràcia, fem-la servir, aprofitem-la. Demanem-li a Déu i a la Mare de Déu de convertir-nos. Demanem de trobar la pau en Ell perquè això és el que la Mare de Déu vol. I en canvi nosaltres, correm d’un lloc a l’altre, darrere dels vidents, dient que si ha dit això o ha dit allò… Però la Mare de Déu diu: “Estic amb vosaltres, no esteu sols”, i ens demana que ens acostem al seu cor immaculat. Aquest és un any molt especial en el que Satanàs ho vol destruir tot. També és el centenari de Fàtima i, com van patir els nens de Fàtima? Eren petits i quants sacrificis van fer. Qui va creure en ells? Quants problemes van tenir? I en canvi ara, són tots sants! També nosaltres hem de passar per això; no només els vidents sinó tots nosaltres. Com diu el Sant Pare, hem d’estar alegres, positius, oberts i continuar així la nostra vida cristiana. La Verge no vol que ens enfadem per això o per allò; fins i tot les desgràcies Déu les pot convertir en una gràcia. Una desgracia es converteix en gràcia quan l’oferim a Déu. La Mare de Déu insisteix en que preguem per la conversió dels pecadors, perquè s’acostin a Jesús. Cada dia 2 del mes ens demana que preguem pels que estan allunyats d’Ell, pels que no l’han conegut. Tenim els sagraments, tantes coses que l’Església ens ofereix!. És en totes aquestes coses que podem intercedir, demanar, suplicar a Déu la conversió de totes aquelles persones que viuen tan allunyades d’Ell i que necessiten tant la seva pau.
P. Livio: Efectivament, la Mare de Déu ens convida a mirar les coses de la terra des del punt de vista del Cel. Quantes vegades ens ha dit que aquesta vida passa en un tancar d’ulls i l’única cosa que compta és la vida eterna. Estem en un món en el que només pensem en les coses passatgeres i no som capaços de pensar en las coses de l’eternitat.
Marija: Sí. De fet, la Verge diu: “la vostra vida aquí a la terra es passatgera, pregueu perquè a través de la pregària, anheleu el Cel i les coses del Cel”. Si ho fem amb el cor, tota la nostra vida, tot el que fem, dins i tot respirar, ho veurem diferent i sentirem el desig del Cel. Com feia el peregrí rus que deia: “Jesús, fill de Déu, tingues pietat de mi, pecador”. Sí, així, veritablement, reconeixem que som pecadors; en aquest punt ja ens trobem al camí de la santedat a la que la Verge ens crida. Quan ho reconeixem, ens adonem de la importància de la confessió que ens demana sempre la Mare de Déu. Aquesta vegada, Ella encara no ha parlat de la Pentecosta, però aquests dies ens recorden la conversió. Si ens convertim com aquells apòstols que estaven allà tancats, amagats i quan l’Esperit Sant va entrar en ells, varen ser capaços de cridar, de testimoniar, així també ho hauríem de fer nosaltres, donar testimoni, cridar amb l’exemple de les nostres vides la Pau i l’Amor de Déu. En aquest món de guerres, d’inquietud, en el que els uns parlen malament dels altres, la Mare de Déu ens demana que siguem exemple d’amor, de pregària, de pau. Ella vol que siguem la prolongació dels seus braços en aquest món. Ella no vol que siguem tebis sinó valents perquè tenim a Jesús i María amb nosaltres. Ahir varem celebrar la festa de Sant Joan Bosco i ell què deia? Eucaristia i María. No és així?
P. Livio: Sí, així és.
Marija: En són els dos pilars. Si tenim l’Eucaristia i María, no necessitem res més. Perquè si anem amb la Mare de Déu, Ella ens duu a Jesús, tal com ho ha fet amb nosaltres. Recordo els primers dies al turó de les Aparicions, que amb el comunisme, la por, la inquietud, no sabíem què fer. I, què vam fer nosaltres, uns nens? En Jackov només tenia 10 anys. Doncs ens vam aferrar a la Mare de Déu i Ella ens va guiar pel mig d’aquella situació terrible, veritablement terrible, i ens va dur a Jesús. Ens va dir: “Aneu a l’església i allà estareu sans i estalvis”. Nosaltres no teníem coneixement de la llei que hi havia a l’església en aquells temps perquè es podia pregar a l’església, però no pas a fora, ni al turó de les Aparicions. Però després, poc a poc, s’ha convertit en un turó sant, el turó de la Mare de Déu del que tots n’estem orgullosos.
Hi arriben persones que diuen que hi volen pujar perquè senten positivitat, perceben que els hi fa bé. Imagina’t per a nosaltres! Jo dic “però quina positivitat?” És l’Esperit Sant, que obra a través de la Mare de Déu! També hi ha gent allunyada de Déu que arriba aquí i s’apropa a nosaltres i ens demana que li transmetem una mica de positivitat. Això què significa? Que anem cada cop més cap al paganisme, ja no fem servir benediccions, no utilitzem paraules de Déu. Només fem servir paraules de pagans, mentre que la Mare de Déu ens demana sempre que tornem, que tornem a Déu, perquè sense Ell no tenim futur.
P. Livio: Marija, puc fer-te una pregunta amb una mica de malícia?
Marija: Maliciós tu també!
P. Livio: Sí, ha ha. Tu veus la Mare de Déu des que tenies 16 anys. Així doncs, és un llarg camí. No has tingut mai dubtes? No has pensat mai que t’equivocaves i en comptes de veure la Mare de Déu, veies un fantasma?
Marija: Això és impossible, pare Livio. Deixant de banda el fet de que estic molt enamorada de la Mare de Déu, jo abans de les aparicions era més cristocèntrica, diguem-ho així, i em semblava que passar per la Mare de Déu era fer tota una volta per arribar a Jesús, jo volia anar directe al cor de Jesús. No obstant, amb la Mare de Deú he descobert una altra vida. La Verge és dolçor, la Verge és bellesa, la Verge és meditació, profunditat. La Verge és tendresa, és alegria. La Verge ha patit, però ha patit amb molta dignitat. No recordo si ja ho he dit en alguna altra ocasió, però de vegades, estant asseguda una mica encorbada, si penso en Ella em redreço pensant en la seva reialesa. A més, varem fer tants exàmens mèdics, ho recordes? Tantes vegades venien periodistes que ens provocaven i jo els hi deia que tenia probes mèdiques que deien que era normal. La Mare de Déu va agafar els nostres cors, ens va canviar, ens està canviant. Jo no dic que sigui una santa, però he començat a sentir la necessitat de ser-ho. Caic, ben segur, ara que hi penso, però torno a aixecar-me i segueixo endavant. No m’atura això o allò altre, vaig més enllà perquè sé que Déu és misericòrdia, que Déu és Amor. Sé que Déu em crida, m’estima amb un amor immens. Sé que sóc un instrument inútil. Moltes vegades dic que em sento com si fos un tub de plàstic, d’aquells negres i lletjos, però si no tinguéssim aquest tub, l’aigua no arribaria al desert i si hi ha aigua al desert, florirà i veurem la bellesa d’aquest desert florit que ens deixarà bocabadats. Als nostres dies, en aquesta pobra humanitat nostra, rebutgem Déu. L’hem fet fora de les escoles, de les famílies, l’hem fet fora de la societat, de la política, hi ho hem fet amb tanta intel·ligència; i en canvi Déu ha pres a Sa Mare perquè vingués i ens guiés amb els seus missatges, i ens diu que sense Déu no tenim futur i que hem de tornar a Ell.
P. Livio: Marija, puc fer-te una pregunta molt personal? Tu ets mare de quatre fills, quatre nois. Els coneixem perquè han crescut amb tu. Estudien, van a la universitat de Milà. Ells creuen que tu veus a la Mare de Déu?
Marija: I tant! I més que això, gràcies a Déu! Pensa que els nois tenen més tirada cap a les mares. A més, hi ha una dita italiana que diu: “Cada escarabat és guapo per a la seva mare”. És a dir, que ningú em toqui els meus. Són la cosa més bonica que Déu m’ha donat. D’altra banda, primer són de Déu i després meus. Jo veig en ells una gràcia i ells reconeixen que és una gràcia. En els moments de serietat, perquè molts cops riem, la cosa més maca és veure aquesta tendresa de la Mare de Déu que ells han viscut des de l’ombra, sí, la meva ombra, perquè durant les aparicions, sobretot quan eren petits, jo els posava molt a prop, davant meu, perquè la Verge estigués per sobre d’ells, com els angelets. Perquè al fills sempre els hi volem donar el millor i per a mi el millor que puc donar als meus fills és la fe; no em cansaré mai de testimoniar-los. Ara ja són adults i autònoms, dos ja viuen fora de casa, però la sensibilitat és forta. Com deia la meva mare, Déu és Déu i la Mare de Déu és la Mare de Déu. Això és una cosa íntima, profunda. Sovint la gent posa la fe com una cosa personal, en canvi, no ho és. Bé, sí que és personal, la pregària és personal. Però tantes vegades ho veig, com per exemple, quan anem fora, a un restaurant o a un altre lloc, que no tenen cap tipus de por o de vergonya de dir “fem una pregària”; no s’hi pensen, és automàtic. I això a mi em dóna felicitat perquè quan eren petits era el temps de sembrar i ara que ja són grans, sí, pots parlar amb ells, però ja no és com abans, llavors pregava amb ells, els hi feia á senyal de la creu al seu front. Però ara no són tant a casa i ja no pots fer les mateixes coses d’abans, però al mateix temps jo sé que ells saben que la seva mare hi és amb la pregària, sempre disposada a ajudar-los. De tota manera, la vida és increïble, és molt bonica.
P. Livio: Marija, vull fer-te una pregunta una mica especial. Sé que vosaltres, els vidents, teniu pel Sant Pare un respecte i un amor extraordinaris, també perquè la Mare de Déu us ha ensenyat a estimar el Papa. La pregunta és: Si el Papa et truqués per telèfon, que li diries?
Marija: El convidaria a sopar, així podríem tenir una bona conversa sobre la Mare de Déu. M’han dit que tinc la mà trencada amb la cuina i me la jugaria a aquesta carta. Li prepararia alguna cosa bona, com quan Jesús estava amb els seus amics per a dinar o sopar, així ho faria jo, i miraria de transmetre-li sobretot l’amor que jo he rebut de la Mare de Déu; aquest amor què, com avui mateix durant l’aparició, en el més profund del meu ésser, em dóna el desig d’anar-me’n amb Ella al Paradís, tot i que m’agradi la vida perquè tinc quatre fills, un marit, una família. I més ara, que arriba l’estiu i tenim molts programes de coses boniques per fer junts. Però d’altra banda, el més maco és el gran desig del Paradís, com el que ha dit aquesta tarda la Mare de Déu.
P. Livio: Llavors, queda pendent la invitació per al sopar!
Marija: ha, ha…. Pare Livio, tu també pots venir.
P. Livio: T’he fet aquesta pregunta, però sabent que vosaltres, els vidents, i també tot el poble de Medjugorje, teniu un gran amor i respecte pel Papa. Recordo el missatge que va donar la Mare de Déu quan Joan Pau II va venir a Croàcia, i diu en aquell missatge, si ho recordes Marija, que el Papa finalment havia complert el desig dels vostres pares, que era que un Papa vingués al vostre país.
Marija: Sí, va ser molt maco. Me’n recordo que una vegada a Medjugorje, ja fa molts anys, sopant darrera de casa asseguts a una taula, que cada cop es feia més llarga, en la que hi havia diversos bisbes i capellans que havien arribat d’Amèrica Llatina. El pare Slavko m’havia dit: Marija, no puc convidar-los a la parròquia, millor si ho organitzes tu perquè ells volen parlar-te, escoltar-te, saber… i vam preparar aquell sopar. Hi havia un bisbe, dos arquebisbes, una dotzena de sacerdots, i també va venir una bona amiga de la Toscana que va dur vi sant i cappuccino. Varem estar molt bé i va ser tan bonic compartir amb ells aquell sopar que no ho oblidaré mai. Al final, l’arquebisbe va dir: Marija, has de venir a posar una estàtua de la Reina de la Pau allà on Amèrica es divideix en dues, en aquella gran autopista. Jo ho vaig acceptar de bon grat, però vaig dubtar de que s’arribés a fer, perquè de vegades, mentre un menja, beu i canta es diuen coses que després no es concreten. No obstant, al cap de pocs anys, em va arribar una carta certificada del bisbat per a dir-me que havien posat una estàtua de la Mare de Déu i volien fer-ne la inauguració. Per a la inauguració hi va anar un dels nostres frares. Perquè vegis quantes coses bones neixen d’un simple sopar! I pensa que a aquestes persones no les he tornat a veure mai més. Només una trobada, però plena de gràcia, va ser un parlar de cor a cor. Per això penso que així també a les nostres vides, el més important és tenir el cor obert, perquè quan parla el cor, parla el llenguatge de l’Amor.
P. Livio: Gràcies Marija, perquè ha estat un testimoni preciós.
Marija: Tota aquesta bellesa, no ho hem d’oblidar, va començar en moltes persones, milers de persones, riques i pobres, cegues, desgraciades, abandonades. He trobat moltíssimes persones i el més bonic és que tot és fruit de la Mare de Déu, perquè sí Ella no hi fos, no hi hauria res de tot això. Tinc un amic escocès que els seus pares varen venir a Medjugorje l’any 1981, són el Cali i la Mary. Ells tenien un hotel i després de la seva visita aquí el van transformar en una casa de pregària. Després van adoptar tres fills i tot això gràcies a la Mare de Déu de Medjugorje. Un d’aquests fills actualment és un dels 200 homes més importants del món. Saps com? Donant de menjar a nens pobres d’Àfrica, de la India i d’altres països pobres. Aquesta es la gràcia que la Mare de Déu va fer en aquells esposos, els hi va tocar el cor. Ells li donaren el sí, respongueren sí al seu projecte. Un altre fruit ha estat el d’aquell fill seu que va començar a treballar amb Ella. Al final, veiem que Déu actua sempre. Aquesta associació, aquest moviment que s’anomena “Mary’s meal” (àpats de la Mare de Déu) alimenta a gairebé dos milions de nens cada dia, nens que si no fos per això, es moririen de fam. Fins i tot el Sant Pare ha convidat a aquest jove perquè el vol conèixer. Un noi jove, guapo… jo el conec des que era un nen, moltes vegades havíem anat plegats al parc quan venien aquí a Medjugorje. Segueixen venint cada any per a la trobada de joves a l’agost. Tota la família ve perquè senten la necessitat de ser aquí. Saps què és el més curiós? Ell volia comprar un milió de quilos de farina a un àrab, musulmà i ric. Li va explicar que eren per alimentar a molts nens. Per aquesta raó, li va demanar que li fes el preu més baix possible, fins hi tot, li va demanar si els hi podia regalar alguna als nens. I saps què li va contestar? Li va dir que si li comprava un milió de quilos de farina, ell li’n regalaria un altre milió. T’ho imagines? Un musulmà! I és que quan es tracta de nens afamats, no importa si ets musulmà, catòlic, ortodox, jueu… sempre és un nen afamat. És Jesús! Això és el que diu la Mare de Déu quan ens crida. Ser Jesús enmig dels pobres. Els nostres nens ho tenen tot, però no tenen a Déu, per això són pobres de cor. La Mare de Déu ens demana de ser forts i fidels al seu Amor.
P. Livio: Gràcies Marija per les teves paraules.
Marija: Penso que hauríem de fer una tota transmissió sencera dedicada als testimonis. Hi ha moltes persones que han tingut experiències meravelloses i un llibre no seria suficient per a explicar-les, ni tan sols una vida sencera seria suficient! Dic que l’únic important és que el nostre cor tingui desig de Déu, de la Mare de Déu… del Cel.
P. Livio: Gràcies de nou Marija i ara acabem amb la pregària.
Font: www.radiomaria.it
