“Estimats fills, en aquest temps de gràcia us convido a tots a obrir els vostres cors a la misericòrdia de Déu, perquè a través de la pregària, la penitència i la decisió per la santedat inicieu una vida nova. Aquest temps primaveral estimula els vostres pensaments i els vostres cors a renovar la vostra vida. Per això, fills meus, jo estic amb vosaltres per ajudar-vos a dir sí a Déu i als Manaments de Déu amb determinació. No esteu sols, jo estic amb vosaltres per mitjà de la gràcia que l’Altíssim em concedeix per a vosaltres i els vostres descendents. Gràcies per haver respost a la meva crida”.
El signe que doni testimoni de la nostra veritable pertinença a la Reina de la Pau ha de ser la nostra “decisió per la santedat”. Allò més urgent no és la nostra erudició ni els nostres vincles amb les persones i els fets miraculosos. Malgrat que tots aquests aspectes podrien tenir una gran significació, l’únic que de veritat ens col·loca al centre de la realitat de Medjugorje és la determinació de començar una “vida nova”, sense excepció, doncs si diem: “no hem pecat”, el fem mentider i la seva Paraula no està amb nosaltres. (1 Joan 1, 8).
Per tal de ser alliberats de la ceguesa del fariseu, que es considera just i virtuós, la nostra Mare ens convida a obrir els cors a la misericòrdia de Déu, tot reconeixent l’amor immolat de Crist que “s’abaixà i es féu obedient fins a la mort, i una mort de creu” (Fil 2, 8) i sense vantar-se de la seva condició Divina.
I davant de tant d’amor i misericòrdia, allò que més anhela un cor humil és poder dir “sí a Déu i als seus manaments”, tot avançant pels camins segurs de la pregària i la penitència, “perquè l’amor crida l’amor i fa que les obres siguin més importants que les paraules.” (2 de juny del 2016).
El Catecisme de l’Església Catòlica, al seu número 1989 diu: “La primera obra de la gràcia de l’Esperit Sant és la conversió que opera la justificació segons l’anunci de Jesús al començament de l’Evangeli: “Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop” (Mt 4, 17). Sota la moció de la gràcia, l’home es gira cap a Déu i es deslliga del pecat; així acull el perdó i la justícia de dalt. “La justificació inclou la remissió dels pecats, la santificació i la renovació interior de l’home”. (Trento: DS 1528).
No hi ha una manifestació d’amor més gran que el fet de deixar-nos transformar i canviar per qui estimem i sabem que ens estima. L’amor uneix en el més profund i ens fa semblants. Estimar la Mare és deixar-nos fer semblants al Fill per l’Esperit Sant, que féu d’Ella el Sagrari viu del Verb Encarnat i Corredemptora de totes les ànimes.
“Ens cal clamar cada dia, demanar la seva gràcia perquè ens obri el cor fred i sacsegi la nostra vida tèbia i superficial.” (Papa Francesc, Evangelii Gaudium, 264).
El camí més segur cap a la veritable felicitat i l’amor autèntic és el do de conversió i la recerca de la santedat. I aquest és l’anhel de la Reina de la Pau, que ens garanteix la seva presència i auxili amorós i maternal: “No esteu sols, jo estic amb vosaltres per mitjà de la gràcia que l’Altíssim em concedeix per a vosaltres i els vostres descendents”.
Mn. Patricio Romero
