Jesús García 16 maig 2017
Tretze vots a favor sobre quinze, una abstenció i un vot en contra. Aquest fou el resultat de la votació de la Comissió Ruini sobre l’autenticitat de les aparicions de Medjugorje succeïdes a finals de juny de 1981, és a dir, de les primeres.
La informació l’ofereix avui Andrea Tornielli, un dels vaticanistes més ben informats de la Santa Seu, de trajectòria irreprotxable avui i sempre.
Tornielli tenia aquesta informació guardada al calaix de la seva taula des de fa gairebé 3 anys, quan la Comissió va donar per tancada la seva feina. Amb la seva prudència i professionalitat característiques, de tant en tant llençava algun petit esbós però mai no va trair el compromís amb les seves fonts, que són òbviament membres de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, els únics que han tingut accés a la informació de la Comissió Ruini.
Des que dissabte passat el Papa Francesc va revelar de manera informal, no pas oficial, el resultat de la Comissió Ruini, el periodista italià s’ha sentit alliberat per donar detalls del que el Papa ha revelat i fa dos dies que explica.
La Mare de Déu es va aparèixer a Medjugorje
La meva opinió és que el més important de tot és que, segons els qui ho han estudiat, la Mare de Déu es va aparèixer a Medjugorje durant els primers dies. Ja només això em sembla una notícia històrica, però no sé per quina raó tot plegat s’ha complicat tant en els darrers tres anys. L’art de convertir una bona notícia en dolenta… Aparicions de la Mare de Déu a la Iugoslàvia musulmana i comunista, a finals del segle XX.
Segueixo amb el Ruini. Segons el periodista, la durada de l’esdeveniment ha generat diferents maneres d’abordar l’estudi per part de la Comissió. Així doncs, els membres de la Comissió van decidir partir en segments temporals les seves votacions, de manera que per una banda hi han aquelles set primeres aparicions preses per autèntiques, per altra banda totes les que van des del 3 de juliol de 1981 fins a finals d’aquell mateix any, i per últim les que han continuat fins als nostres dies.
Per separar aquestes set primeres, s’han guiat pel fet que durant aquells primers set dies els nens es van veure sorpresos pel que sigui que van veure, sense cap influència ni de la parròquia ni de ningú més, i van sostenir el seu testimoni tot i la pressió per part de les autoritats comunistes locals perquè les neguessin.
Dubtes en les aparicions actuals
La Comissió encara té dubtes sobre el que va passar des d’aquí fins a finals de 1981. Per què? Perquè a partir d’aquí sorgeix un element que podria haver influït en els nens: les tensions que hi havia entre els franciscans de la parròquia i el bisbat. Aquí faig un incís per auto-citar-me. En el llibre que vaig publicar el 2009, vaig dedicar un capítol a explicar l’escàndol històric que hi ha a l’Església Catòlica d’Hercegovina, un enfrontament entre l’ordre franciscana i el clergat diocesà, que s’origina fa més de 500 anys amb la invasió otomana i que empitjora quan després de caure l’imperi islàmic tornen les diòcesis. A partir d’aquell moment, el poble catòlic d’Hercegovina ja no va acceptar ningú més que no fossin els franciscans, perquè ells foren els que es van quedar i van mantenir la fe entre ells durant aquells 500 anys de subjugació i persecució. Sempre he dit, i aquesta informació de Tornielli ho ratifica, que malauradament han fet servir Medjugorje com a arma llancívola. Estic completament segur que si la pastoral de Medjugorje no depengués de l’ordre franciscana sinó del clergat diocesà, les postures no haurien estat les que han estat, i la bel·ligerància vergonyosa dels uns contra els altres, tampoc.
Tornant a Tornielli, el vaticanista ens recorda coses com ara que la Comissió com a tal va estar formada per sis cardenals i onze assessors. Els cardenals foren Camillo Ruini, Josef Tomko, Vino Puljic, Josip Bozanic, Julian Herranz i Angelo Amato. Entre els onze assessors hi havia experts en Teologia i Psicologia.
La seva missió era la de recollir tota la documentació possible que hi hagués, tant al Vaticà com a la parròquia de Medjugorje com als arxius dels serveis d’intel·ligència de la ex Iugoslàvia.
Els membres de la Comissió han entrevistat personalment tots els vidents i una part de la Comissió va viatjar en persona a Medjugorje el 2012.
Medjugorje serà declarat Santuari Pontifici
Un altre tema que es va votar i aprovar per majoria, també molt important, és el següent: es permetran les peregrinacions no només a títol personal sinó també oficial de parròquies, diòcesis, moviments i qualsevol institució que formi part de l’Església. Medjugorje serà anomenat santuari papal, és a dir que dependrà directament de la Santa Seu. Tal com va dir el Papa a l’avió, no es pot negar la quantitat de conversions i bons fruits derivats del fenomen de Medjugorje. I tal com també va dir el Papa, conversions que no són producte d’una “vareta màgica”. Jo personalment he de dir que no estem parlant d’un grup reduït de catòlics. Estem parlant que són milions els qui han entrat a l’Església per aquesta porta anomenada Medjugorje, amb un fervor nou i una espiritualitat rejovenida, que amb la seva pregària i pràctica de la fe han revitalitzat les seves parròquies i llocs d’origen.
El Papa també va revelar, i Tornielli ho explica avui, el rebombori que hi va haver a les entranyes de la Doctrina de la Fe el juny de 2016. Sembla ser que el Prefecte, monsenyor Muller, que no ha estat mai favorable a Medjugorje —sense haver-lo estudiat ni sense haver-hi viatjat— es va revelar contra l’Informe Ruini, així que va demanar que s’enviessin tots els dubtes trobats al si de la Comissió, a tots els membres de la Congregació per a la Doctrina de la Fe. Això no va agradar al Papa, tal com ell mateix va dir fent servir l’expressió de que li semblava que el treball de la Comissió Ruini estava essent “subhastat” per el propi cardenal Muller, a qui va ordenar immediatament que tant els dubtes com els punts favorables li fossin enviats a ell personalment.
El que suscita dubtes a la Comissió, que no vol dir que s’hi posicioni en contra, són les aparicions actuals, aquestes a les que el Papa, amb el seu estil particular, va definir com les cites de la cap de l’oficina de correus.
Finalment el mes de març passat el Papa va enviar al cardenal Henryk Hoser, arquebisbe de Varsòvia-Praga, a Medjugorje.
Les seves declaracions foren una preparació del terreny per el què vindrà: que Medjugorje serà proclamat santuari, i així va anunciar el que tants dels que hi hem anat hem intentat transmetre aquí, tot i la brutal hostilitat que sempre ens hem trobat de molts dels nostres propis germans: “Medjugorje està en la Nova Evangelització”.
Segons Tornielli, en sabrem molt més aquest estiu, quan finalment s’anunciï que Medjugorje deixarà de ser una parròquia de la diòcesi de Mostar per passar a ser un Santuari Pontifici, és a dir, que dependrà directament de la Santa Seu.
