Monsenyor Kennedy és un bisbe australià que ha anat 3 vegades a Medjugorje amb la vestimenta de bisbe. Per això no ha passat desapercebut. Hem aprofitat una petita pausa en la seva visita per parlar amb ell i demanar-li si havia sentit parlar de Medjugorje i quan havia vingut per primera vegada.
Vaig sentir parlar de Medjugorje el 1995. M’he anat informant de les aparicions però mai hauria somiat poder anar més enllà de Lourdes. Estic content de ser aquí perquè Medjugorje és una experiència particular. Vaig provar de venir el 1990 però finalment vaig venir al 93, al 94 i aquí estic un altre cop, al 95! i espero poder venir també al 96!
Què se sent en aquest lloc?
Tinc la sensació que hi ha quelcom molt gran i molt seriós. Cada vegada que vinc experimento més coses i millors. Tinc la certesa absoluta que la Mare de Déu és present aquí igual que hi va ser a Lourdes. La pau que es troba aquí és difícil de trobar en un altre lloc. S’ha de venir per poder-ho sentir.
Segons vos, Medjugorje pot influir en la pau al món?
Depèn de la gent que tingui el privilegi de venir aquí. Viure el missatge de la pau aquí és molt fort. I encara és fa més fort quan tornes a casa. Pel qui només pot llegir els missatges i veure les fotos, és molt més difícil. Cal que amb el nostre exemple vegin el que el missatge de la pau ha fet amb nosaltres. I just en aquell moment, quan vegin aquest canvi en nosaltres, no caldrà parlar més.
Creu en les aparicions de Medjugorje?
No en tinc cap dubte. Si no hi cregués, no hauria manifestat la meva opinió. Tot i que l’Església no ha reconegut oficialment aquestes aparicions, per a mi són iguals que les de Fàtima o Lourdes.
Vos sou diferent a d’altres bisbes que ens trobem…
Aquí hi han vingut molts bisbes, però potser vosaltres no ho sabeu. Venen vestits com a sacerdots o com a seglars. Pel que sembla, sóc l’únic que ha tingut el coratge de venir amb les insígnies pròpies de bisbe i caminar vestit així per Medjugorje, i sembla estrany. Senzillament ho he sentit així. Amb això vull manifestar la meva opinió, és a dir, que l’Església ha de reconèixer Medjugorje de seguida.
Què direu a la vostra gent quan torneu a Austràlia?
Primer de tot, que no han de tenir por d’anar a Medjugorje. Tenen por de la guerra, dels bombardejos? Aquí no hi ha res d’això ni hi serà. Hi ha molts rumors falsos, aquí no hi ha cap perill. Sobretot cal que ho sàpiguen tots els catòlics, els que han de venir. Veus? Aquí a Medjugorje es respira una pau sobrenatural i es crea un ambient d’amistat que no es pot explicar. M’agradaria que entre la nostra gent d’Austràlia hi hagués aquest ambient de família que es respira en aquest petit lloc entre muntanyes.
Què diríeu als nostres lectors?
Els demanaria que fossin fidels i que es sentissin responsables del que passa aquí. Que tinguin present que hi ha aquesta guerra perquè molta gent no s’ho creu. Que preguin pels joves que van a la guerra. La veritat i la justícia venceran perquè el temps està de part nostra. Déu portarà pau i benestar a tota la seva terra.
Font: Eco di Medjugorje núm. 123
