FOTOS: www.Mary.tv y Radiopostaja “MIR” Medjugorje
Ahir, 5 d’abril de 2017, tal com havia anunciat l’oficina del Nunci Apostòlic per a Bòsnia i Hercegovina el dia 31 de març, l’enviat especial de la Santa Seu va presidir una roda de premsa davant dels mitjans acreditats a la Sala Sant Joan Pau II de Medjugorje, entre els quals hi havia una gran expectació davant d’unes les declaracions tan esperades.
Acompanyat per fra Miljenko Steko, provincial de la província franciscana d’Hercegovina i per fra Marinko Sakota, mossèn de l’església de Sant Jaume de Medjugorje, Mons. Henryk Hosser va començar la roda de premsa precedida per unes paraules introductòries de fra Miljenko:
Estimats representants dels mitjans: com ja sabeu, l’11 de febrer de 2017, l’Oficina de Premsa de la Santa Seu va comunicar que el Sant Pare Francesc havia anomenat com a Enviat Especial de la Santa Seu per a Medjugorje a sa excel·lència, Mons. Dr. Henrik Hoser, actual arquebisbe de Varsòvia-Praga, a Polònia. El propòsit de la seva missió és el d’arribar al màxim coneixement de la situació pastoral d’aquesta realitat i sobretot de les necessitats dels feligresos que hi van en peregrinació, i basat en això, suggerir les possibles iniciatives pastorals per al futur. Per tant, la missió tindrà un caràcter purament pastoral.
Està previst que Monsenyor Hoser -que continuarà exercint la funció d’Arquebisbe a Varsòvia-Praga- compleixi la seva missió fins a finals d’aquest estiu (aquest ha estat el comunicat de la Santa Seu). Segons aquest anunci, l’Arquebisbe ha vingut a Medjugorje com Enviat Especial; i tal com han expressat des de la Nunciatura de Bòsnia i Hercegovina, l’Arquebisbe volia tenir una trobada amb vosaltres, estimats representants dels mitjans. Així doncs, dono la paraula a l’Arquebisbe que es dirigirà a vosaltres i després respondrà a algunes preguntes.
Mons. Henrik Hoser:
Senyores i senyors, molt bona tarda!
Primer de tot vull donar algunes explicacions i algunes disculpes.
El marc de la meva missió l’ha definit el Vaticà, i es tracta d’un examen de la situació referida a les necessitats de la pastoral i dels peregrins a Medjugorje. Aquesta és la meva primera visita a Medjugorje i no sabia com estava la situació però sí que sabia que era un lloc on hi havia peregrinacions a nivell internacional (parlo en francès perquè durant molts anys ha set i segueix essent l’idioma diplomàtic).
Imagino que esteu esperant sentir les meves impressions: us puc dir que no fa massa temps, Medjugorje no era conegut al món. Era un poblet perdut entre dues muntanyes. I això és el que vol dir el nom de Medjugorje.
Ara Medjugorje és conegut arreu del món i cal saber que aquí hi arriben peregrins d’uns 80 països del món. Respecte a la importància d’aquest lloc de peregrinació, el podem comparar amb altres, sobretot si diem que a Medjugorje hi venen cada any més de 2 milions i mig de peregrins. A Lourdes n’hi van uns 6 milions, però Lourdes existeix des de fa més de 150 anys. En canvi Medjugorje només fa 36 anys que existeix. És hora de fer les primeres valoracions i és important per al desenvolupament futur d’aquest lloc.
Per què hi ve tanta gent? Per una banda, segurament han sentit parlar de les aparicions a Medjugorje que van tenir lloc per primera vegada l’any 1981. Per altra banda, els que venen aquí descobreixen una cosa extraordinària. La primera cosa és l’ambient, l’ambient de pau, de recolliment, és l’ambient de la pau interior, de la pau del cor. Al mateix temps descobreixen l’espai per a una espiritualitat molt profunda. Descobreixen o redescobreixen a la seva vida el que significa una cosa santa, sagrada. A Medjugorje es troben amb el temps sagrat i amb l’espai sagrat. “Sagrat” vol dir el que està reservat especialment per el Diví, i en general es diu que Medjugorje és un lloc de devoció mariana i això és veritat. Però si mirem més profundament, veurem que la devoció medjugorjana és, en la seva essència, Cristocèntrica, ja que en el centre hi ha l’Eucaristia, la transmissió de la Paraula de Déu, l’Adoració al Santíssim Sagrament de l’Altar, on s’hi descobreix la vertadera realitat, la vertadera presència de Jesucrist en la seva divinitat i en la seva humanitat. Alguns hi descobreixen el rés del Rosari, que és una pregària meditativa sobre els misteris de la nostra fe. I finalment, quan resen el Via Crucis, entren en el misteri pasqual que és el misteri de la passió, la mort i la resurrecció de Jesucrist. Aquest panorama el conclouria amb la santa confessió, el sagrament del perdó, de la reconciliació, la reconciliació personal i personalitzada.
Des del punt de vista religiós, Medjugorje és una terra molt fèrtil. En els darrers anys hem comptat i sumat 610 vocacions sacerdotals i religioses inspirades per Medjugorje. I la majoria venen d’Itàlia, dels Estats Units i d’Alemanya. Tots som conscients de la crisi de vocacions d’aquells països antics on la cristiandat existeix des de fa més de mil anys. Així que veiem que això és nou, quelcom que ens pot impressionar profundament.
Si ens fixem en les comunions repartides, perquè fins ara és l’única manera de portar alguna comptabilitat, des de l’any 1986 s’han repartit més de 37 milions de comunions, i existeix un marge d’error perquè podem dir que el nombre de peregrins encara és més gran perquè no tots combreguen.
En l’avaluació dels esdeveniments de Medjugorje cal diferenciar tres espais.
El primer espai és la Parròquia. La parròquia és qui té cura dels habitants que viuen aquí, que treballen aquí; és una parròquia antiga, i es nota que la població de la parròquia ha crescut en nombre d’habitants. Aquella parròquia que al segle passat, als anys 30, va construir aquella Creu al Krizevac, és la mateixa parròquia que va acceptar aquest fenomen de Medjugorje. En la historia de la parròquia de Medjugorje també s’hi inscriu el que anomenem el fenomen dels vidents.
El segon espai són els peregrins. Com ja he dit, uns 2,5 milions a l’any, i aquesta xifra augmenta, i aquesta xifra és un repte enorme pels sacerdots que treballen aquí. I aquest fenomen ha portat al creixement de les infraestructures per tal de respondre a les necessitats dels peregrins. Això inclou aquesta sala, la Capella de l’Adoració i el gran espai al voltant de l’església parroquial. Tot es va anar afegint segons sorgien les necessitats dels peregrins. Per altra banda veiem el desenvolupament del lloc. Cada cop hi ha més hotels, pensions, restaurants i botigues, i això em recorda a un Lourdes petit. De tothom és sabut que Lourdes és el lloc amb més hotels de França després de Paris. Potser aquest és el futur de Medjugorje respecte a Sarajevo. És a dir, la població va creixent i així també creix la possibilitat d’acollida dels peregrins.
Però també hi ha un tercer espai. A Medjugorje s’hi han instal·lat Comunitats i Associacions Caritatives; es calcula que en són unes 30, algunes com a fruit de Medjugorje, amb les seves arrels aquí, però també hi ha comunitats que es van fundar a d’altres llocs però que es van venir a instal·lar aquí per viure aquell fenomen de Medjugorje. N’hi han que van néixer aquí i que van iniciar els franciscans com ara el “Poble de la Mare”, que val la pena visitar perquè allí s’acompanya a la gent en les fases més difícils: els orfes, els joves en dificultats, els addictes a les drogues, a l’alcohol, els minusvàlids… Aquesta és l’expressió de l’amor actiu que està íntimament relacionat amb la fe com a tal. També existeix una altra realitat molt important, la Casa de Recessos Domus Pacis, Casa d’Exercicis Espirituals en silenci. Més de 1.200 grups han passat per aquesta casa i hi han participat més de 42.000 persones. Aquest tipus d’exercicis espirituals transforma la gent per dins.
Els recessos també són una part important de la parròquia de Medjugorje. Els recessos són anuals, se celebren un cop l’any: com ara el Recés per als sacerdots que se celebra des de fa 21 anys; des de fa 17 anys, els Recessos per a Matrimonis; des d’en fa 4, els Recessos per a Metges i Personal mèdic. L’any passat es va organitzar per primera vegada el Recés Provida. També hi ha un recés per a Persones amb Discapacitats. Tot plegat és una mostra de la vida cristiana aquí, a Medjugorje, que també podria ser el model per a altres llocs.
La realitat dels santuaris avui dia és tan important al món que el Sant Pare l’ha traslladat des de la Congregació per al Clergat a la Congregació per a la Nova Evangelització. Allà la gent rep el que no té a casa.
En molts dels nostres països de tradició cristiana, la confessió individual ja no existeix. En molts països, l’Adoració davant del Santíssim Sagrament no existeix. En molts països ja no es coneix el Via Crucis, no es resa el Sant Rosari. A la Bretanya francesa m’han dit que la darrera vegada que van resar el Via Crucis fa 30 anys. Una sequera de l’espai espiritual i sagrat com aquesta, es clar que porta a la crisi de la fe! I aquí la gent ve a la font. Aquí sacien la seva set, la set del que és sagrat, la set de Déu, la set de la fe, descobreixen la pregària, i tot això passa amb l’ajuda de la Benaurada Verge Maria.
A Medjugorje es posa l’accent en el nom de la Benaurada Verge Maria: la Reina de la Pau. Fins aquí no hi ha res de nou, ja que hi ha esglésies consagrades a la Reina de la Pau arreu del món. Però si ho mirem en el context de la vida d’avui, veiem que el Papa Francesc ha parlat de la Tercera Guerra Mundial. I la forma més cruel i més destructiva són les guerres civils. Vosaltres que viviu als Balcans, heu viscut una guerra civil fa poc. Jo he sobreviscut al genocidi a Ruanda. El que avui veiem a Síria… allà s’està destruint la terra on hi ha la presència cristiana més antiga. I ara també s’hi fan servir armes químiques. I aquest és el nostre panorama avui. Quants conflictes polítics hi ha a cada país!
Per això crec que és essencial invocar a la Mare de Déu com a Reina de la Pau. El paper específic de Medjugorje en aquest punt és molt important.
Estimats amics, vosaltres heu de ser els portadors de la bona notícia i podeu dir al món sencer que a Medjugorje novament s’hi troba la llum. Necessitem aquests punts de llum al món d’avui que es precipita cap a les tenebres.
També us recomano que us apunteu a algun dels recessos aquí, a Medjugorje, i descobrireu alguna cosa que no hauríeu ni tan sols somiat.
(Fra Miljenko Steko: Tenim unes vint preguntes preparades, segurament no les podrem respondre totes. Crec que seria just i necessari començar per un periodista de Polònia)
PREGUNTES:
1.Lis Danuta (Polònia) – Seria possible que un sacerdot franciscà de Polònia vingués a viure aquí una bona temporada? – “El provincial hauria de demanar a la província a Polònia que enviessin un sacerdot que residís aquí a Medjugorje per un període de temps llarg”.
2.Sanja Pehar (Radio Mir Medjugorje) – Excel·lència, des de l’experiència en tot el que heu viscut aquests dies, on veieu Medjugorje en la nova evangelització que avui l’Església accentua tant? – “Crec que Medjugorje ja està en aquesta línia directa de la nova evangelització, i els números que he mencionat abans ho demostren. I la dinàmica creixent del nombre de peregrins mostra que les necessitats també estan creixent”.
3.Ivica Djuzel (HRT-TV, Croàcia) – En nom del poble croata, vull agrair-vos aquestes paraules tan boniques sobre Medjugorje. No esperàvem un recolzament tan clar. A internet he trobat que la setmana passada vau estar amb els vidents. Quina impressió us van causar? – “És veritat que el contacte amb els vidents era part de la meva missió, però no un contacte més profund. Això és competència de la Comissió internacional constituïda per la Congregació per a la doctrina de la fe presidida pel cardenal Ruini. He tingut un contacte molt normal i ordinari amb ells. No oblidem que ja no són uns jovenets, alguns d’ells ja són avis. Cal recordar que ells estan submergits en la vida quotidiana ordinària, la vida familiar, han de treballar pels seus fills, viuen una vida normal semblant a la de qualsevol de nosaltres. Els uns estan malalts, els altres lluiten per guanyar-se la vida, és una vida normal i ordinària tot i que ells diuen que, a diferència dels altres, van tenir el privilegi de les aparicions. No és el meu paper, el de pronunciar-me sobre l’autenticitat de les aparicions, perquè l’Església no s’ha manifestat al respecte”.
4.Ivan Ugrin (Slobodna Dalmacija, periòdic, Croàcia) – Mons. Hoser, és un gran honor per a tots nosaltres que vos estigueu aquí amb nosaltres. Ens heu sorprès des del principi perquè pensàvem que com a diplomàtic només estaríeu de pas i no ens faríeu gaire cas. I en canvi avui és la tercera vegada que us dirigiu al públic. I una de les vegades clau va ser quan a la vostra homilia vau parlar de la confessió com a miracle de Medjugorje. En un dels seus missatges, la Mare de Déu va dir que havia vingut aquí a continuar el que havia començat a Fàtima. Aquest any fa 100 anys de les primeres aparicions a Fàtima. El 13 d’octubre de l’any passat hi vaig estar. La missa fou presidida pel cardenal Parolin, el secretari d’estat del Sant Pare, i puc dir que hi havia entre dues i tres centes mil persones. Vaig recórrer tot el santuari i no vaig veure ningú que es confessés durant aquella santa missa. Més tard em vaig assabentar que els confessionaris eren a sota de la basílica. Un sacerdot em va dir que eren molt còmodes però que ningú no s’havia anat a confessar, tot i que es va estar una hora esperant. Ens podríeu comentar això? – “Podeu llegir la història sobre les aparicions reconegudes. Per exemple la Salette, a mitjans del s. XVII, o Rue du Bac a París, Lourdes, Fàtima, Banneux a Bèlgica, que fou justament l’any en què Hitler va prendre el poder; no ho oblideu. I també Guadalupe a l’Amèrica Llatina, durant la colonització. En totes les aparicions hi ha un denominador comú que és la crida de la Benaurada Verge Maria a la conversió, a abandonar el pecat. Mostren els desafiaments d’un temps determinat. Finalment m’agradaria acabar amb les aparicions de Kibeho. Vaig viure a Ruanda durant 21 anys i vaig ser membre de la comissió mèdica per a les aparicions. I aquelles aparicions van començar un any després de Medjugorje i la Benaurada Verge Maria ja havia mostrat l’espectre del genocidi que va tenir lloc dotze anys més tard. Allò era un avís. El missatge és molt semblant al de Medjugorje: la crida a la conversió i a la pau. I aquelles aparicions ja han estat reconegudes per l’Església. Diria que, per el context històric i per les seves semblances, són dos llocs germans, ja que només hi ha un any de diferència. Al principi hi havia molts dubtes sobre si aquells vidents eren autèntics, si explicaven contes, fins i tot alguns vidents foren exclosos. I per això us demano paciència, perquè com més complex és el fenomen, més temps es triga per arribar a conclusions vàlides”.
5.Paolo Brosio (Mediaset Mondadori, Itàlia) – Mons. Hoser, us vull agrair pel que heu dit sobre aquest lloc que m’ha tornat la vida. Quan vaig veure la vostra foto al Podbrdo, a sota l’estàtua de la Mare de Déu, em vaig posar a plorar d’alegria. He intentat difondre-ho per tot Itàlia i ja des de les primeres entrevistes he vist el que vos penseu d’aquest lloc beneït. I ara us pregunto: A Itàlia s’ha filtrat la informació que, després de tres anys i mig de feina de la Comissió, el cardenal Ruini va concloure que els primers mesos del primer any de les aparicions eren autèntics. Què en penseu vos d’aquesta conclusió, si és que heu llegit l’expedient de la Comissió per a l’estudi sobre Medjugorje? – “No l’he llegit perquè encara no s’ha publicat, però en puc parlar amb el cardenal Ruini. La meva missió no era només de parlar amb la gent que treballa aquí i que en són responsables sinó també de visitar tots els llocs. Aquest és el motiu pel qual vaig pujar per aquell camí gens fàcil fins a l’estàtua de la Benaurada Verge Maria. El sol fet d’arribar fins aquella estàtua ja val la pena que tothom hi pugi. Allà em vaig trobar amb un grup de peregrins polonesos i els vaig dirigir unes paraules sobre el culte marià. I, efectivament, els mitjans ja ho han convertit en el fet de que jo havia portat un grup de peregrins allà, cosa que no és certa.”
(Fra Miljenko Steko: Jo hi afegiria que això ja està en el comunicat de la Santa Seu de l’any 2014, dia 17 de gener, quan Federico Lombardi, el portaveu d’aleshores, va dir que els resultats de la investigació havien estat entregats a la Congregació per a la Doctrina de la Fe per al seu processament posterior. Aquesta és l’última informació).
6.Darko Pavicic (Vecernji list, periòdic, Croàcia) – Sa excel·lència, durant tota la vostra xerrada, heu estat parlant “d’aparicions”, no pas de “suposades aparicions”. M’agradaria fer-vos una pregunta personal: Vos creieu que aquí es tracta realment d’aparicions? I de què heu parlat amb el bisbe de Mostar Ratko Peric, que no hi creu i les nega? – “Jo m’abstinc del judici personal perquè no és la meva tasca sinó la tasca de la comissió del cardenal Ruini. Jo parlo de les aparicions perquè són els termes que es fan servir aquí, però quan ho dic, ho dic entre cometes; però quan parlo, les cometes no es veuen. Com vosaltres, jo també espero el veredicte final d’aquesta Comissió i del Sant Pare, el Papa”.
7.Ivan Pavkovic (Al Jezira, BiH) – Sa excel·lència, alguns comentaris que heu fet sobre Medjugorje han suscitat molta emoció. Fins i tot he vist com a molts col·legues els hi queien les llàgrimes amb les vostres paraules. Com que justament estem acostumats a escoltar, dels cercles eclesiàstics, diferents comentaris sobre Medjugorje i vos sou l’enviat especial del Papa, què pensa el Papa de Medjugorje, de les aparicions i dels seus fruits, dels que heu parlat avui? – “Ara podríem dir: molt bona pregunta! Jo no sé què en pensa el Papa. No m’ho ha dit mai. El Papa també ha de veure les conclusions de la Comissió, però crec que el pes específic que té Medjugorje en el context de la nova evangelització segurament influirà en el judici definitiu”.
8.Ines Grbic (Laudato TV, Croàcia) – Lloats siguin Jesús i Maria! Monsenyor, jo també us volia agrair l’escalfor, l’obertura i la sinceritat que brindeu no només a Medjugorje sinó també a tots els que hi estem relacionats. Respecte a les declaracions que vau fer abans de venir a Medjugorje, quan vau dir que la vostra missió aquí l’haureu de fer en unes condicions i una manera completament diferent, ¿a quines condicions i maneres us referiu, que siguin diferents de les vostre tasques anteriors? ¿Penseu que aquestes aparicions marianes són significativament diferents a les anteriors? Perquè abans heu mencionat moltes aparicions que tenien unes característiques en comú. ¿Què hi veieu aquí d’especialment diferent? – “Segurament heu notat que aquí passa alguna cosa que té un format i unes dimensions diferents a tot el que estem acostumats. Primer de tot la durada del que anomenem les aparicions de Medjugorje, els 36 anys. Els vidents de Medjugorje són el que anomenem sine fine dicentes, tot i que podem veure en la biografia d’alguns sants, que van tenir aparicions tota la vida. Una altra especifitat és el nombre d’aparicions, s’han comptat fins a 47.000 aparicions individuals. Tenint en compte que hi ha sis vidents que tenen aparicions freqüents, en 36 anys és possible que s’arribi a aquesta xifra. A més, no són aparicions lligades al lloc. A Lourdes la Mare de Déu sempre s’apareixia a la gruta. A Fàtima sobre d’un arbre, l’alzina. Aquí, segons els vidents, les aparicions segueixen a la persona: n’hi han que les tenen a casa, al camí, a l’església, etc. I totes aquestes especifitats dificulten el procés per prendre la decisió.
(Fra Miljenko Steko: Aviat començarà el programa vespertí de pregària. Són les 5 de la tarda. Hi ha moltes preguntes més però espero i crec que del que ha dit l’arquebisbe en podreu treure el que havíeu pensat preguntar. Encara queden 10 preguntes però l’arquebisbe no les podrà respondre per qüestions de temps. Gràcies a tots per haver vingut i gràcies a l’arquebisbe Hoser per aquestes paraules i pel seu esforç d’estar aquí amb nosaltres).
