Mentre caminem cap a la Pasqua, centre de l’any cristià, en aquest temps de gràcia que és la Quaresma, propers ja a la Setmana Santa, la dolça invitació de la Gospa, pronunciada a Medjugorje ara fa vint anys, ha de ser el millor mitjà per preparar els nostres cors perquè purificats per la penitència (en el sagrament de la reconciliació), arribem a les festes de Pasqua nets de pecat i visquem la nostra condició d’homes nous: fills de Déu, descendència santa de Maria, Mare i Senyora nostra, que desitja donar-nos la mà i portar-nos, a través d’una vida santa, al Regne de la Llum i de la pau en el que viu.
Si acceptem la seva invitació, si ens abandonem a Ella i descansem en el seu amor (en el seu cor immaculat), i no ens deixem anar de la seva mà, la llum i la pau que ens esperen a l’eternitat entraran a les nostres famílies i al món sencer, i faran d’aquesta terra (com ja ho és Medjugorje) un cel.
En el missatge del 25 de març de 1997 la nostra Mare del cel ens va dir: “Us convido de manera especial a prendre la creu a les vostres mans i a meditar en les llagues de Jesús”.
La Creu de Jesús. Hem de tenir sempre a les nostres mans les armes secretes de la santa Creu i del Sant Rosari. Sant Luis María Grignion de Montfort en El Tractat de la Vertadera Devoció afirma profèticament que els apòstols autèntics dels últims temps, formats personalment per la Verge Santíssima, seran verdaders deixebles de Jesucrist, fills fervents i enamorats de Maria: portaran “el sant crist a la mà dreta, el rosari l’esquerra” (n. 59).
Les Llagues de Jesús. Sempre és bo de meditar en la Passió de Crist per omplir el cor del seu Amor; especialment cada divendres i durant la Quaresma. I en contemplar la Seva Passió, recordar que també és la Passió de Maria, viscuda com només la pot viure una mare, oblidant-se d’ella mateixa fins al límit de les forces humanes. La podem anomenar, pròpiament, la “compassió de Maria” en la Passió de Jesús. És com el ressò de la Passió del Fill Unigènit en el seu Cor Immaculat. En aquest sentit, el Concili Vaticà II afirma: (Maria) “pateix cruelment amb el seu Fill Únic i es va unir al seu sacrifici amb cor de Mare que, plena d’amor, donava el seu consentiment a la immolació del seu Fill com a víctima” (Lumen gentium, 58).
Amb aquestes paraules el Concili ens recorda la “compassió de Maria”, en el cor adolorit i llagat del qual repercuteix tot el que Jesús pateix en l’ànima i en el cos, afirmant la seva voluntat de participar en el sacrifici redemptor i unir el seu patiment matern a l’ofrena sacerdotal del seu Fill. Per aquesta compassió, per aquesta qualitat de Corredemptora, per haver-se quedat al peu de la Creu, Maria és també la nostra Mare. Ho és per voluntat divina: així, en el deixeble estimat, ens va confiar Jesús com a fills a la seva cura materna, i ens la va donar, a la vegada, com a Mare, perquè la cuidéssim tal com Ell mateix la va cuidar: – “Dona: aquí tens el teu fill”. – “Fill: aquí tens la teva Mare”.
En el Calvari, sota la Creu de Jesús, el seu Cor Dolorós i Immaculat fou “traspassat amb una espasa” en contemplar i viure cada patiment i cada llaga de Jesús; i també fou allà on la Maternitat de Maria es va estendre a tots els membres del cos místic de Crist, que naixeria del seu costat místic obert en brollar, incontenibles, els líquids de la vida: sang i aigua, font divina de misericòrdia.
Aquesta maternitat de Maria respecte a nosaltres no consisteix tal sol en un vincle afectiu: pels seus mèrits i la seva intercessió. Ella contribueix de manera eficaç al nostre naixement espiritual i al desenvolupament de la vida de la gràcia en nosaltres. En aquests darrers temps, el Pare ens l’envia perquè ens mostri Jesús i ens porti, agafats de la mà, per la via de la gràcia i la santedat.
Recordem que la carta als Hebreus, quan parla dels qui pequen després del baptisme (o sigui, nosaltres), diu que “tornen a crucificar al Fill de Déu i l’exposen a l’escarni” (Hb 6,6). Tots estem doncs acusats de la Seva Passió i Mort, ja que tots hem pecat: tots hem posat la nostra espina a la seva corona, la nostra escopinada al seu rostre, el nostre clau a la seva mà, la nostra llança al seu costat …
Així doncs, som nosaltres que causem les llagues de Jesús i tant de dolor al Cor angoixat i llagat de la nostra Mare. Cada un dels nostres pecats reprodueix i causa cadascuna de les Seves llagues …
Però de la mateixa manera, cada acte d’amor i de reparació que oferim, permet a la Seva Dolorosa Mare curar-les: treure una espina, una escopinada, un clau, una llaga del cos ferit i ensangonat del seu Fill Diví… Tanmateix i al mateix temps, els nostres pecats són espases que fereixen i llaguen el seu Cor matern, o el sanen i el consolen, completant així (amb Ella, com Ella), el que falta a la Passió de Crist (cfr. Col 1,24).
Aquestes llagues de Jesús són els signes del Seu amor, de la Seva misericòrdia. Són les ferides de la Passió, que Ell ha volgut conservar permanentment visibles i obertes en el seu cos ressuscitat, llagues glorioses i Cor obert, font inesgotable de llum i de veritat, d’amor i de perdó, que sanen les nostres ferides quan les meditem, i amb la nostra Mama Maria, les adorem en l’Eucaristia, en el Santíssim Sagrament de l’Altar.
Per això, en aquest missatge del 25 de març de 1997, just després de convidar-nos a prendre la Creu a les nostres mans i a meditar en les llagues de Jesús, afegeix: “demaneu-li a Jesús que curi les vostres ferides, les que vosaltres, fills estimats, heu rebut durant la vostra vida per causa dels vostres pecats o degut als pecats dels vostres pares”. Són ferides espirituals molt profundes i arrelades que ens causen un gran patiment i sofrença, refreden el nostre amor i entristeixen les nostres ànimes, deprimeixen el nostre ànim i emmalalteixen el nostre cos. Ferides que tantes vegades acaben arruïnant la nostra vida, ens roben la fam i set de justícia (santedat) i l’esperança en la vida eterna.
Necessitem que el Senyor, per intercessió de la Senyora (la Gospa) sani els nostres records, curi les nostres ferides espirituals personals i generacionals (a causa dels nostres pecats i del pecat dels nostres pares), desfaci tots els nusos i obri totes les cadenes, alliberant-nos de l’esclavitud a la que ens té sotmesos el diable, de la presó-sepulcre del nostre pecat. Justament per això, la Gospa insisteix tant en els seu missatges en la centralitat de l’Eucaristia, i per això, des del principi, la Santa Missa celebrada cas dia i les Adoracions Eucarístiques (comunitària els dimarts, dijous i dissabtes en acabar la Missa i individual cada dia des de les 13 a les 17-18 h. a la capella de l’Adoració) ocupen el primer lloc en la litúrgia de la Parròquia de Medjugorje (el programa parroquial vespertí que també inclou una “pregària per la sanació del cos i de l’ànima”, sobretot quan la malaltia o ferida són a causa del pecat).
Meditem en les llagues de Jesús. Contemplem la Creu, la Seva Passió d’Amor. Visquem aquesta Setmana Santa al costat de Maria. Como sant Joan, acompanyem-la en el seu dolor, en la seva compassió d’amor, segurs d’assolir, al seu costat, els fruits de la Redempció; segurs d’alleugerir així, el seu Cor llagat i les llagues sagrades de Jesús.
Venturosa Setmana Santa! Feliç Pasqua de Resurrecció!
Font: www.centromedjugorje.org
