Aquests dies ha començat a Medjugorje la missió de l’enviat especial del Papa Francesc, l’arquebisbe polonès Henryk Hoser. No discernirà sobre les presumptes aparicions de la Mare de Déu que sis joves (avui adults) afirmen tenir des de l’any 1981 i que és coneguda amb l’advocació de “Reina de la pau”.
El seu encàrrec tindrà un caràcter exclusivament pastoral. “El Papa té el deure de protegir la pietat popular i la fe de les masses que viatgen fins a la petita ciutat de Bòsnia Hercegovina, preservar-les i educar-les. En tot això es centra l’activitat de l’arquebisbe Hoser”, explica el pare Salvatore Maria Perrella, rector de la Pontifícia Facultat Teològica “Marianum” de Roma.
Sacerdot pertanyent a l’Ordre dels Servents de Maria, docent de dogmàtica i mariologia, el religiós fou membre de la Comissió Internacional Instituïda per Benet XVI per investigar sobre Medjugorje. Perrella no fa declaracions sobre aquest tema, que coneix molt bé: “per respecte al secret pontifici”, explica. Però aclareix el paper de l’enviat del Papa: “a les persones que viatgen a Medjugorje no se les pot deixar en mans de les agències turístiques o fins i tot dels desitjos d’algun eclesiàstic; el Papa Francesc vol cuidar al màxim la dimensió pastoral d’aquest lloc”, on cada any arriben dos milions de peregrins provinents de tot el món. “Ens trobem davant d’un fenomen internacional», assegura Perrella. Un cas que també té una certa complexitat. “Mitjançant l’encàrrec confiat a l’arquebisbe polonès –afegeix el Servent de Maria- el Papa afirma que l’aspecte pastoral no és secundari i vol ‘tutelar’ els creients”.
Després d’estudiar medicina, Hoser, de 74 anys d’edat i bisbe de Varsòvia- Praga, se’n va anar de missioner a l’Àfrica i després fou secretari adjunt de la Congregació per a l’evangelització dels pobles. El seu encàrrec a Medjugorje durarà fins l’estiu. “Durant aquests mesos – afegeix Perrella – veurà, escoltarà, prendrà apunts de tot el que hi passa; després ho confiarà tot a les mans del Papa. Això no vol dir que Francesc s’expressi immediatament sobre la veracitat o no de les aparicions. El seu predecessor, Benet XVI, quan va instituir la Comissió d’estudi en l’àmbit de la Congregació per a la doctrina de la fe, ja tenia ben clar que el fenomen Medjugorje no es podia solucionar de manera simplista amb un ‘sí’ o amb un ‘no’”. I afegeix: “Davant d’un cas de dimensions tan amples, és convenient que el bisbe local estigui coadjuvat per l’atenció del sant Pare a través d’un enviat seu”.
Just quan havia de començar la missió de Hoser, el pastor de Mostar-Duvno – el territori on es troba Medjugorje – Ratko Peric va publicar a la web diocesana una intervenció firmada per ell mateix, en la que s’explica que “no es tracta d’aparicions autèntiques de la Benaurada Verge Maria”. “Les afirmacions de Peric són opinions personals; acreditades, pel fet que provenen de l’ordinari d’aquell lloc, però personals en qualsevol cas; sobretot si en mirem el seu valor magistral, és a dir al que compromet als creients”, afirma el pare Gian Matteo Roggio, el Missionari de Nostra Senyora de La Salette, docent de mariologia al “Marianum” i de dogmàtica a la Universitat Catòlica de Roma. Autor, juntament amb el pare Perrella, del llibre Aparicions i mariofanies, afegeix que “el judici sobre Medjugorje no correspon al bisbe diocesà o a la Conferencia episcopal nacional, sinó a la Congregació per a la doctrina de la fe, i en última instància al Papa, que és garant de la veneració de l’Església vers Maria”. Foren justament els bisbes de la ex Iugoslàvia els que van demanar la intervenció de la Santa Seu que va portar a Benet XVI a instituir l’any 2012 la Comissió d’estudi. “En l’àmbit de l’episcopat local, s’havia provocat una fractura – explica Roggio –; això no ens ha de sorprendre ja que no es tracta de dimensions fonamentals per a la fe”. L’organisme pontifici, presidit pel cardenal Camillo Ruini i composat per 17 membres entre cardenals, bisbes, teòlegs i experts, va cloure la seva activitat el 14 de gener de 2014, i segons les paraules del Papa Francesc “van fer una bona feina”.
Medjugorje corre pressa: pels seus fruits o per la vida “insòlita” dels presumptes vidents, per exemple. “La història ens transmet un patró de vident que després de les aparicions es consagra completament al Senyor – afirma el religiós –; les normes sobre aquests fenòmens, publicades l’any 2012 per la Congregació per a la doctrina de la fe, no afirmen res sobre l’estil de vida del presumpte vident: l’únic que compte és que porti una vida cristiana a la mesura dels seus temps”. Francesc s’ha referit més vegades a vidents vinculats a presumptes revelacions o a la Verge “cartera”. “Són paraules que formen part d’un discurs més ampli sobre la identitat del cristià – afirma Roggio –; la fe no depèn de les visions sinó de l’elecció de Jesucrist”. Des de fa anys es registra una afluència continua al poble bosnià. “L’enviament de Hoser testimonia la confiança del Papa en l’experiència del poble cristià – conclou el docent –; és el que definim com sensus fidelium: es tracta de la capacitat del poble de reconèixer tant el que ve de Déu com el que no ve del Senyor”.
Font: www.centromedjugorje.org
