“Estimats fills, el meu cor matern plora en veure què fan els meus fills. Els pecats es multipliquen; la puresa de l’ànima té poca importància; el meu Fill és oblidat, cada vegada se l’adora menys, i els meus fills són perseguits. Per això, fills meus, apòstols del meu amor, amb l’ànima i amb el cor, invoqueu el nom del meu Fill! Ell tindrà per vosaltres paraules de llum. Ell se us manifesta, parteix el pa amb vosaltres i us dóna paraules d’amor perquè les transformeu en obres de misericòrdia i que d’aquesta manera sigueu testimonis de la veritat. Per això, fills meus, no tingueu por. Permeteu que el meu Fill estigui en vosaltres. Ell se servirà de vosaltres per guarir els qui estan ferits i convertir les ànimes perdudes. Per això, fills meus, torneu a la pregària del Rosari. Reseu-lo amb sentiments de bondat, de sacrifici i de misericòrdia. Pregueu no només amb les paraules sinó també amb obres de misericòrdia. Pregueu amb amor cap a totes les persones. El meu Fill, amb el seu sacrifici, ha enaltit l’amor. Visqueu doncs amb Ell per tenir força i esperança, per tenir l’amor que és vida i que condueix a la Vida Eterna. Gràcies a l’amor de Déu, jo també estic amb vosaltres i us seguiré guiant amb el meu amor matern. Us en dono gràcies”.
LA MARE DE DÉU ENS PREPARA PER AL NADAL
Estimats germans, us saludo en els Sagrats Cors de Jesús i de Maria Reina de la Pau. Hem iniciat un nou any litúrgic i un nou any jubilar marià, l’epicentre del qual és el Santuari de Fàtima, que celebra, el 2017, 100 anys de les aparicions de la Mare de Déu. El Papa ha concedit indulgència plenària a qui visiti enguany el Santuari; i les mateixes indulgencies es fan extensives al món pel fet de venerar una imatge de la Mare de Déu de Fàtima exposada públicament en esglésies, oratoris, convents… el dia 13 de cada mes, des del mes de maig fins a l’octubre de l’any 2017. Aquest any nou també coincideix amb el 175 aniversari del descobriment del Tractat de la Verdadera Devoció a la Mare de Déu de Sant Lluís Maria Grignon de Montfort. L’any passat, any de la Misericòrdia, també es va celebrar el Tercer Centenari de la Pasqua d’aquest gran sant marià. També la propera Jornada mundial de la Joventut serà una Jornada Mariana, i el Papa ja en va assenyalar el lema: “Heus aquí l’esclava del Senyor, faci’s en mi segons la teva Paraula”. En relació a la Jornada, el Papa ha proposat dos lemes marians a tenir en consideració al 2017 i 2018. Per tant, els anys vinents tenen una marcada espiritualitat mariana per a l`Església. El Papa va triar Panamà per a la Jornada Mariana del 2019, perquè Maria ha marcat la història de l’evangelització d’Amèrica i especialment d’Amèrica Central. Així doncs, estem en un temps de gràcia tot i que la gràcia més gran sempre és l’aparició quotidiana de la Mare a Medjugorje, perquè s’apareix cada dia a tres vidents, i una vegada al mes a na Mirjana que és qui haurà de revelar els “secrets” que la Mare de Déu els ha confiat a tots ells. Per tant, estem vivint un temps de gràcia: tot això és un temps de gràcia. Només cal respondre al Cel, no cal aprofundir massa en problemes, tal com ha dit la Mare de Déu. Ans al contrari, cal pregar i dejunar més i deixar les coses en mans de Déu.
La Mare ens ha donat dos bonics missatges per preparar el Nadal i començar a viure el nou any litúrgic, el nou any Jubilar marià. Primer ha dit: “Estimats fills, també avui us convido a tornar a la pregària. En aquest temps de gràcia, Déu m’ha permès que us guiï cap a la santedat i cap a una vida senzilla, a fi que en les petites coses hi pugueu descobrir Déu Creador, us enamoreu d’Ell i la vostra vida sigui un agraïment a l’Altíssim per tot el que us dóna. Fillets, que la vostra vida sigui un do en amor per als altres, i Déu us beneirà. I vosaltres, doneu testimoni sense interès, per amor cap a Déu. Estic amb vosaltres i intercedeixo davant el meu Fill per tots vosaltres. Gràcies per haver respost a la meva crida”.
Fixem-nos que el missatge comença fent una nova crida a la pregària. Medjugorje és una escola de pregària. Per a Maria tot s’arregla pregant, però molta gent no ho entén i per això Ella ho repeteix contínuament. També Maria ha afirmat que Medjugorje s’entén pregant. Si no preguem, no entenem què és Medjugorje. Però tampoc es pot comprendre què és la Missa, la Confessió, la Bíblia, la pròpia Església que Crist va fundar. És perillós viure sense pregar, és perillós pretendre ser cristià sense la pregària. Estimar, ser pare de família, mare de família, ser sacerdot, ser estudiant, ser professional… Res no s’entén sense la pregària. La mateixa vida humana a la Terra no es compren sense pregària.
Som en un món marcat pel racionalisme i l’intel·lectualisme. Però sense pregària. Cada vegada hi ha més ofertes acadèmiques, més títols, però cada vegada es prega menys. Per tant, si la humanitat no canvia la manera d’actuar, pot ser que arribi a la seva fi. Per això la Mare demana que preguem, perquè vol salvar el món amb la pregària. Si no preguem, anem de cap al precipici: personalment, familiar i social. Anem cap a la perdició amb la imposició de la ideologia de gènere, dels matrimonis contra natura, de les lleis a favor de l’avortament, a favor de la droga, de l’eutanàsia. Anem cap al precipici si no recuperem la vida de pregària. Per tant, cal donar més cabuda a allò que la Mare de Déu considera que és més urgent ara mateix.
En el seu missatge, la Mare també ens recorda perquè encara està amb nosaltres: per guiar-nos cap a la santedat, cap a una vida simple, per tal que arribem a descobrir Déu en les coses petites de cada dia, sense signes extraordinaris al Cel, sense manifestacions extraordinàries en imatges o en la natura. Perquè Déu està en les petites coses de cada dia! La intenció de les visites de la Mare de Déu, ho ha tornat a dir, és: per tal que visquem enamorats de Déu i visquem en agraïment a l’Altíssim per tot el que ens dóna. Aleshores, aquests enunciats són les notes espirituals d’aquest temps de preparació per al Nadal. Pensem-hi i estiguem-ne al cas un cop més: Maria ens presenta l’espiritualitat d’aquest Advent: tornar a la pregària, buscar la santedat, portar una vida simple, buscar l’enamorament de Déu, viure en agraïment a Déu per tot el que ens dóna, ser do per als altres i donar testimoni sense interès. Són set tasques o bé una de sola amb set manifestacions diferents.
1. Tornar a la pregària. Cadascú sap com ho fa i si ha de millorar el temps que dedica a la pregària i la qualitat d’aquesta. O també pot ben ser que ja pregui com la Mare de Déu vol. Si ja és així, és meravellós. Això no obstant, cal recordar el programa de la Mare de Déu: tres hores diàries incloent-hi la Missa, la lectura de la Bíblia i com a mínim tres parts del Rosari. Aleshores aquest Advent ha de ser un temps fort de pregària.
2. Buscar la santedat. Llegint la vida dels sants ens adonem que ells estaven convençuts que no ho eren i que havien de seguir treballant en les seves misèries. Si hi ha algú que es considera sant, no està bé. I si no té interès a ser-ho, potser està pitjor. Avui la santedat no preocupa ni ocupa. És més important fer diners, tenir més títols, més diversió, més plaer, més hedonisme, que no pas buscar la santedat amb afany. La Mare de Déu, ans al contrari, de cara a preparar el Nadal, ens colla perquè la treballem.
3. Portar una vida simple. També la Mare de Déu veu que la gent es posa malalta per estrès, ansietat, depressió, insomni; que vivim una vida amb afanys, preocupats per passar per alt la senzillesa… tan necessària per ser feliços! I ens adverteix que només es pot ser senzill a la vida quan Déu ocupa el primer lloc al nostre cor. No hi ha cap altra manera. Per això la Mare vol que preguem més. La pregària és el mitjà que ens permet posar Déu en el primer lloc a les nostres vides i portar una vida simple. Malgrat que tinguem molts fills, molta feina, moltes ocupacions, es pot portar una vida senzilla.
4. Buscar l’enamorament de Déu. Potser de les set actituds que la Mare de Déu ens dóna per viure aquest Advent, aquesta és la més complicada, perquè arriba fins al nucli de la raó per a la qual viu molta gent: la vida de molta gent gira al voltant de les persones que estimen, viuen per a aquestes persones, treballen per a aquestes persones, se sacrifiquen per aquestes persones. I això no està pas malament. Jesús ho va ensenyar i ho va fer. Però el que està malament és no incloure a Déu en les persones que estimem i per les que ens sacrifiquem cada dia. La raó pot ser: perquè no hi ha enamorament diví. El tema de l’enamorament diví, per a molta gent, no passa de ser un tabú, un impossible, quelcom només per als sants, per a alguns privilegiats o per als “fanàtics” i exagerats. És per això que la Mare de Déu ens convida a buscar l’enamorament de Déu, viure-hi en dependència emocional. Exactament igual com viuen les persones enamorades, que senten que no poden viure l’una sense l’altra, que pensen a viure junts per tota la vida, o com algú diu, viure per a l’eternitat. Per tant, ens hem de sentir tots plegats així amb Déu. Cal que ens sentim enamorats d’Ell. Això és Nadal: purament amor de Déu en el cor.
5. Viure en agraïment a Déu, i fins per a la més petita cosa que puguem rebre d’Ell! La Mare de Déu vol que visquem donant gràcies a Déu per tot. És a dir, quan preguem al matí i a al vespre, en les nostres pregàries hem de donar gràcies. Però també durant el dia cal que ens recordem de donar gràcies a Déu per d’altres coses, mitjançant jaculatòries. Però també cal donar gràcies sempre, perquè la Mare de Déu ha dit: Visqueu en agraïment a Déu per tot allò que us dóna. I Déu sempre em dóna alguna cosa, fins i tot enmig d’una malaltia, una crisi econòmica, una desil·lusió amorosa…. Sempre dóna consol, ànims, fe i la gent passa per alt aquestes petites ajudes divines enmig de les proves. Aleshores, quan la Mare de Déu ens convida a viure donant gràcies a Déu és perquè visquem feliços i arribem a descobrir a Déu fins i tot en les adversitats. És impossible viure sense tribulacions, Jesús ens ho va advertir. Només cal aprendre a donar gràcies enmig de la tempesta, en la tribulació. Això és el que vol la Mare de Déu.
6. Ser do per als altres. Aquest sisè imperatiu “d’Advent” està en consonància amb l’Any de la Misericòrdia que s’ha acabat ara. És com si la Mare de Déu digués: “No us penseu pas que perquè l’Any de la Misericòrdia s’ha acabat, s’hagin acabat les 14 obres de misericòrdia. Ah No! Precisament és ara que comencen. L’Any de la Misericòrdia n’ha estat l’impuls, la crida, ara ve l’obra, ara comença de veritat. La fe, sense obres és morta”. Així mateix ho diu en el missatge de na Mirjana del dia dos. Per tant, durant l’Advent hem de servir als altres, ens hem de donar als altres.
7. Donar testimoni sense interès. És a dir, servir a Crist, a la Mare de Déu, a l’Església, als altres, sense esperar res a canvi. Fa vergonya dir-ho, però també s’esdevé que hi ha gent que serveix per interès. Sense interès, no hi ha servei. I l’interès pot ser: buscar reconeixement, prestigi, fama, diners, posició, honors, distincions, relacions afectives … i amb aquestes actituds tot queda malmès. No hi pot haver verdadera caritat, no avancem cap a la santedat. També ofèn a Déu. Per tant Nadal és transparència. Deixar estar el fariseisme, el doble sentit, les màscares, la hipocresia, dóna pas al Naixement de Jesús al cor. Cal començar fent neteja al pessebre de l’ànima.
Després la Mare de Déu va donar un altre missatge, el dia 2. No hi ha un missatge més important que l’altre. Tots dos són importants. No és que siguin un per a avançats i l’altre per a principiants. No n’hi ha un per a la pau i un altre per als creients. La Mare de Déu no n’ha fet aquestes distincions. Simplement parla dues vegades. Però també hi ha un Tercer Missatge que mai ningú no publica i que és més important: s’apareix cada dia, tot i que no parla. L’aparició en si és un missatge. En té prou venint cada dia a la Terra. Aquest missatge cal no oblidar-lo tampoc. Així doncs són tres missatges, el del 25, el del 2 i el de cada dia quan no parla. Ve cada dia a la Terra. Els vidents la veuen com veuen a les altres persones: en tres dimensions i sempre jove amb 12 estrelles al voltant del cap.
El dos de desembre va dir: “Estimats fills, el meu cor matern plora en veure què fan els meus fills. Els pecats es multipliquen; la puresa de l’ànima té poca importància; el meu Fill és oblidat, cada vegada se l’adora menys, i els meus fills són perseguits. Per això, fills meus, apòstols del meu amor, amb l’ànima i amb el cor, invoqueu el nom del meu Fill! Ell tindrà per vosaltres paraules de llum. Ell se us manifesta, parteix el pa amb vosaltres i us dóna paraules d’amor perquè les transformeu en obres de misericòrdia i que d’aquesta manera sigueu testimonis de la veritat. Per això, fills meus, no tingueu por. Permeteu que el meu Fill estigui en vosaltres. Ell se servirà de vosaltres per guarir els qui estan ferits i convertir les ànimes perdudes. Per això, fills meus, torneu a la pregària del Rosari. Reseu-lo amb sentiments de bondat, de sacrifici i de misericòrdia. Pregueu no només amb les paraules sinó també amb obres de misericòrdia. Pregueu amb amor cap a totes les persones. El meu Fill, amb el seu sacrifici, ha enaltit l’amor. Visqueu doncs amb Ell per tenir força i esperança, per tenir l’amor que és vida i que condueix a la Vida Eterna. Gràcies a l’amor de Déu, jo també estic amb vosaltres i us seguiré guiant amb el meu amor matern. Us en dono gràcies”.
La primera cosa que cal dir és que na Mirjana va comentar al final de l’aparició que la Mare de Déu mentre parlava estava trista. Aleshores és un missatge que va acompanyat d’un sentiment de tristesa de la Mare de Déu. Cal tenir-ho en consideració quan llegim i meditem el missatge. La Mare també ho expressa en el mateix missatge quan diu: “el meu cor matern plora”. Pot ser que aquesta sigui l’expressió clau del missatge: les llàgrimes de la Mare de Déu, la tristesa de la Mare, la seva aflicció. I la Mare de Déu ens diu perquè està trista, què la fa plorar. Són 5 coses. Cal repassar-les, sense oblidar el projecte de l’Advent que va presentar en el missatge anterior. Així es veu ben bé que els missatges es complementen, no es contradiuen. Les 5 coses que fan entristir a la Mare de Déu i plorar el seu Cor Matern són: 1. Els pecats es multipliquen; 2. La puresa de l’ànima cada vegada és menys important; 3. Ens oblidem de Nostre Senyor Jesús; 4. L’adorem cada vegada menys; 5. Els fills de Maria són perseguits.
Considerant el programa cap a Nadal que ha presentat la Mare de Déu, també cal fer expiació per les Llàgrimes de la Mare de Déu, i demanar-nos: Que potser estem en la llista dels qui fan patir la Mare de Déu en algunes d’aquestes accions incorrectes? La Mare veu des del Cel, i des de la Terra quan ve, el que passa avui al món, i ho evidencia en el missatge: com si fos una notícia. La primera part d’aquest missatge del dia dos és una notícia de Maria, la Mare de Déu informa com ho fa una periodista. Això és important destacar-ho perquè a vegades fem més cas als periodistes de la Terra que a la Mare “periodista” enviada pel Pare. L’informe de Maria és: “els pecats es multipliquen; la puresa de l’ànima va en caiguda lliure cada vegada més; es margina cada vegada més a Jesús; cada vegada hi ha menys Adoració eucarística i cap a Déu en general; i finalment les persecucions als cristians i als fills de Maria”. Però no ajudem a la Mare de Déu plorant com Ella. No! Ella mateixa diu què cal fer, en el programa d’Advent que ens presenta. Vegem-ho tot seguit.
Primer diu: “amb l’ànima i amb el cor, invoqueu el nom del meu Fill! Ell tindrà per vosaltres paraules de llum. Ell se us manifesta, parteix el pa amb vosaltres i us dóna paraules d’amor perquè les transformeu en obres de misericòrdia i que d’aquesta manera sigueu testimonis de la veritat“. Aquesta primera part és un aprofundiment d’allò que va esmentar el 25: cal estar amb profunditat amb Nostre Senyor Jesús. Aquest temps és temps per a Jesús. Sense Ell el mal continua i pot fer perdre a la mateixa humanitat. El missatge és: convertir-se a Jesucrist, obrir-li les portes del cor de l’ànima, entregar-se a Ell sense reserves. Tot es redueix a la conversió a Jesús, que neix al cor per Nadal i que la Mare de Déu vol que, des d’ara, comenci el Seu néixer a l’ànima: sense Jesús no hi ha Nadal, no hi ha salvació, no hi ha futur.
El setembre del 2015, durant una visita a la Universitat de Berna, Suïssa, la parlamentària alemanya Merkel fou interrogada sobre com afrontar els perills de la islamització d’Europa i el conflicte potencial plantejat pels extremistes. La resposta de la canceller alemanya no es va fer esperar. Se la considera la segona mandatària més poderosa de la Terra. I va dir que cal que les persones tornin a la “tradició d’anar a actes religiosos habituals de l’església i tenir fonaments bíblics indestructibles”. “Molta gent no té una comprensió dels conceptes cristians com ara la Pentecosta”, va afegir, quan va parlar de l’abandó de la fe dels europeus. Però tot això també ho recorda sempre la Mare de Déu en les seves aparicions i no Li fem cas. Maria coneix tots els problemes del món i ens en dóna les respostes. La Mare de Déu no es desentén del món i dels seus problemes. La resposta està en la conversió a Jesucrist. Diu que hem d’arribar a ser testimonis de la Veritat. No hi ha dues veritats. Només n’hi ha una, d’altra manera no seria Veritat. La maçoneria, el new age, la ideologia de gènere, ensenyen el relativisme doctrinal i moral. Contràriament, els cristians tenim la Veritat que és Jesucrist i l’hem de testimoniar “sense por“, diu la Mare de Déu. Per això cal escoltar a la Reina de la Pau.
També diu que curem a les persones ferides i per aconseguir-ho torna sobre l’imperatiu de resar contínuament el sant Rosari. Crec que aquesta part del missatge és la resposta concreta. La Mare de Déu ha dit: “torneu a la pregària del Rosari” i també ha dit com s’ha de resar. Comencem per la primera cosa perquè també és tema de preparació per al Nadal. Els misteris del Nadal són al Rosari! Quan la Mare de Déu diu: “torneu a la pregària del Rosari”vol que els cristians “traguem d’un racó” aquesta eina per a la pregària. El Rosari, ha dit també el Papa Francesc, és síntesi de la Misericòrdia de Déu. Per tant, aquest mes de preparació pel Nadal també és el mes del Rosari; la Mare de Déu ho demana. Preparem el Nadal resant el sant Rosari. S’ha de resar en solitud, en família i en comunitat. Ara veurem com es resa.
La Mare de Déu en aquest missatge ha donat indicacions precises. Penso que és un dels missatges més importants sobre el sant Rosari. Ha dit que s’ha de resar: “amb sentiments de bondat, de sacrifici i de misericòrdia. Pregueu no només amb les paraules sinó també amb obres de misericòrdia. Pregueu amb amor cap a totes les persones”.
1. Resar el Rosari amb sentiments de bondat, de sacrifici i de misericòrdia. La Mare de Déu uneix tres sentiments com si en fossin un, alhora que els tres estan relacionats: la bondat, el sacrifici i la misericòrdia. Així doncs, la Mare de Déu vol que resem el Rosari amb aquests sentiments, és a dir, no només amb paraules, o d’una manera mecànica repetint fórmules, sinó amb afectes específics. Ella veu que molts fills seus resen el sant Rosari però potser no hi posen sentiments i vol corregir aquest mal hàbit. Resar sense sentiment no és mala cosa però és millor resar amb aquests sentiments. Probablement la Mare de Déu ho feia d’aquesta manera, i de fet Jesús ho feia així. L’Evangeli diu que quan Jesús pregava “es commovia”. Això és pregar amb sentiment i nosaltres, probablement, no ho fem així, per la qual cosa ens hem de corregir, en atenció al Nadal que és a prop. Per tant, hem de fer l’esforç de resar amb els sentiments que la Mare de Déu ens indica; no pas amb paraules. Cal posar el cor en el Rosari. Si abans de resar cada dena de Rosari ens aturem per contemplar i meditar cada misteri, els sentiments de bondat, sacrifici i misericòrdia vindran per sí sols com a obra de l’Esperit Sant. Aleshores, la Mare de Déu ens està corregint la manera de pregar, i de la mateixa manera ens empeny a viure la caritat. Perquè qui al moment de resar el Rosari resa amb bondat, amb esperit de sacrifici i misericòrdia, la mateixa pregària li serà una escola de vida. Al capdavall, la Mare de Déu ens vol fer a tots plegats apòstols de bondat, de sacrifici i de misericòrdia. En resum, el Rosari es transforma en escola de vida per a la vida pràctica de cada dia, per a la vida familiar, per a l’apostolat, per a la vida religiosa, per a la vida sacerdotal i per a la mateixa vida de l’Església; perquè l’església és Mare de bondat, de sacrifici i de misericòrdia. Per això la Mare de Déu diu: “Pregueu no només amb les paraules sinó també amb obres de misericòrdia. Pregueu amb amor cap a totes les persones”. S’ha de pregar estimant i amb obres concretes. I llavors la Mare de Déu passa cap a l’exemple de Jesús. Diu: “El meu Fill, amb el seu sacrifici, ha enaltit l’amor. Visqueu doncs amb Ell per tenir força i esperança, per tenir l’amor que és vida i que condueix a la Vida Eterna”. Amb aquestes paraules de crida a la pregària passa a la pràctica de l’amor, l’exemple n’és la vida de Jesús.
No s’ha d’esperar que sigui Nadal per viure amb Nostre Senyor Jesús. La Mare de Déu ha dit que li obrim el cor immediatament: “Visqueu doncs amb Ell per tenir força i esperança, per tenir l’amor”. Per tant, fixem-nos que dels sentiments de bondat, de sacrifici i de misericòrdia amb els quals hem de pregar, passem a les virtuts que desenvolupa la mateixa pregària: la fortalesa, l’esperança i l’amor. El que cal fer és respondre com la Mare de Déu indica, i la resta ve per si sol. No cal amoïnar-se gaire per com es desenvolupen la fortalesa, l’esperança i l’amor, perquè aquests són els fruits de la pregària amb el cor unit a Nostre Senyor. Això ve per si sol. Allò que cal fer és pregar amb sentiment. Al final, la Mare de Déu acaba tal com acaba el missatge anterior: ens fa prendre consciència que Ella és amb nosaltres i que ens acompanya. També recomano que vegeu l’entrevista que vaig fer ahir al President Mundial de l’Apostolat de Fàtima, on ens parla de la Canonització dels pastorets, la beatificació de Sor Lucia en ocasió de la visita del Papa a Fàtima. La podeu seguir a:
https://www.youtube.com/watch?list=PLsgVRYM_vNsPspWz7TBaSk2yhruwmA8eW&v=CVpfStEZAJQ o a www.comunidadmagnificat.org o www.fetv.org
Pare Francisco Verar
