Després de 42 anys, fa poc que s’ha ordenat un sacerdot franciscà de Kiseljak (petita ciutat a Bòsnia central). El celebrant principal fou el P. Julijan Madžar, membre de la Província Franciscana de Bòsnia Argentum, actualment a Ovcarevo. Aquest home va néixer el 1991, fou ordenat diaca el 19 de juny de 2016 per el bisbe auxiliar de Banja Luka, Mons. Marko Semren. Fou ordenat sacerdot pel Cardenal Vinko Puljic el primer diumenge d’Advent, el 27 de novembre de 2016. El Julijan fou convidat a Radio Mir i ens va parlar del seu viatge al sacerdoci, que segurament no fou fàcil, i de com Medjugorje el va ajudar a enfortir la seva crida al sacerdoci. Per a ell, tal com va dir, aquell fou el miracle més gran de Medjugorje.
Això és el que ens va dir el P. Julijan: “En acabar el meu cinquè any d’estudis vaig començar a tenir dubtes i incerteses. Em preguntava què havia de fer, ¿se suposava que seria sacerdot? Li vaig demanar al meu Provincial que em donés temps per pensar en tot això i em va donar permís per fer-ho. Durant aquell període vaig poder sentir que estava buscant alguna cosa, però no sabia què era. Aleshores el mossèn de Brestovsko era el P. Damir Pavic i ell em va aconsellar que anés a Medjugorje, un lloc on jo ja solia anar. Una vegada hi havia anat amb uns amics i tot i que va ploure tot el dia, vam pujar a la muntanya de les Aparicions. Mentre pujava li vaig demanar a Déu que em donés un senyal de què havia de fer. Tenia la sensació que estava enganyant a tothom, als meus pares, al meu Provincial i a mi mateix. Quan vam arribar al Podbrdo hi havia molt poca gent. Quan tothom va marxar, ens vam quedar només els meus dos amics i jo. Fou en aquell moment, com si tot s’aturés, com si el Cel estigués obert. Vaig sentir com una mena d’escalfor a tot el meu voltant i…aquell va ser el senyal. Vaig torna a casa”, ens va explicar el P. Julijan, que va tornar a venir, tal com li havia aconsellat el P. Damir.
“He vingut a participar al seminari celebrat a Domus Pacis perquè el dirigia el P. Ljubo Kurtovic. No sé com descriure aquets cinc dies, no tinc paraules. Mentre era aquí, m’he obert per primera vegada a la vida i he sentit la proximitat de Déu; de sobte he sabut què havia de fer amb la meva vida. Un dia vam pujar a la muntanya de les Aparicions i li vaig pregar a la Gospa que m’ajudés. Seguia estant confós. Em vaig posar dret davant l’estàtua i vaig dir: “Necessito ajuda, vull tenir pau, necessito saber qui sóc”. Mentre baixava podia sentir com el món sencer s’obria per a mi, totes aquelles cadenes que tenia al voltant s’estaven trencant. Vaig tornar a casa i tothom em deia que estava diferent. Els vaig dir que no era res del que jo havia fet. Per a mi, aquell fou el gran miracle de Medjugorje. La calma i la confiança que hi vaig rebre, encara són amb mi i em guien. Amb l’ajuda de Déu seguiré treballant en el futur. Estic planejant d’organitzar peregrinacions a Medjugorje des de la meva futura parròquia perquè penso que tant com em va ajudar a mi, pot ajudar a d’altres. Gràcies a Déu que tenim Medjugorje”, va dir el P. Julijan, franciscà acabat d’ordenar, que va celebrar la seva primera missa el diumenge 15 de gener de 2017, a Kiseljak.
Font: www.centromedjugorje.org
