Una de las coses que he trigat més a implementar a la meva vida espiritual ha set el dejuni, tal com indica la Reina de la Pau.
Als primers temps em resultava més que difícil, insofrible, sentia algunes reaccions negatives al meu cos: mal de cap, marejos, a vegades nàusees, debilitat física, esgotament, cansament. El panorama dels meus dejunis era, com a mínim, poc encoratjador. Llavors vaig començar, la nit abans del dejuni, a invocar amb tota la meva ànima, l’Esperit Sant. Em fixava en alguna gràcia específica que algú volia obtenir i per la que m’havia demanat que pregués. Vaig intentar ser més conscient i posar-hi més tenacitat, dominant “la bèstia” de la meva carnalitat. Les coses van anar millorant. Va arribar un moment que gairebé havia oblidat que estava dejunant, gairebé no ho sentia. Prenia molta aigua i una mica de pa o galetes. Intentava fomentar en el meu interior el sentit de la presència de Déu. Ben cert, crec que l’Enemic i la meva pròpia carnalitat a vegades em feien un combat traïdor i abusiu justament els dies del dejuni: em feien sentir totes les aromes i olors dels menjars més exquisits. Fins i tot semblava que les olors em perseguien. Intentava recollir-me en el meu interior, pregar Déu, clamar-Lo.
Amb el temps vaig anar veient la gran benedicció que s’anava produint dins meu: em feia més atent i més present a mi mateix, a les meves reaccions egoistes i violentes; les podia tallar més ràpidament, les veia a venir a temps i les podia bloquejar més fàcilment.
Llavors vaig anar percebent que la pregària tornava a ser més forta en mi. He de dir que abans de prendre’m el dejuni seriosament, jo estava passant per un moment espiritual molt baix, la meva pregària era molt moixa. En canvi ara veia com la pregària anava essent més forta, simple i cordial. També ho vaig notar en la meva predicació. Clar, pel fet d’estar passant per un moment espiritual molt baix, les meves prèdiques havien perdut força i convicció. En canvi ara fluïa una predicació nova, més bíblica, més viva, més entusiasta.
No ho negaré pas, encara em costa dejunar. A vegades em sento com un gos Rot Weiler al qui no se li ha donat el menjar a l’hora. Però llavors recordo tot el que Déu i la Reina de la Pau han obrat en mi gràcies a la meva decisió de dejunar i això m’anima a fer el dejuni un cop més, segons les intencions de la Reina de la Pau.
De tant en tant sento gent que diu que tot és fantàstic i que tot el que diu i demana la Reina de la Pau ho compleixen…menys el dejuni, que allò no, que allò és massa, que allò no és per a ells, que la Reina de la Pau ja ho entén, etc. Certament, la Reina de la Pau segurament els entén, però a aquestes persones els vull dir que potser s’estan perdent moltes coses noves i boniques a la seva vida pel fet de no dejunar com demana la Reina de la Pau.
Vivim en un temps molt complicat per al món. La lògica del sacrifici, de l’abnegació i de l’ofrena interior no estan de moda, ni tan sols en el si de l’Església. Però aquí tenim la invitació de la Reina de la Pau per recuperar aquesta gran arma espiritual amb la que podríem derrotar l’enemic i tots els seus plans: el dejuni a pa i aigua.
Fr. Israel del Nen Jesús, RPS.
Font: www.centromedjugorje.org
