Missatge de 25 de novembre de 2016
“Estimats fills, també avui us convido a tornar a la pregària. En aquest temps de gràcia, Déu m’ha permès que us guiï cap a la santedat i cap a una vida senzilla, a fi que en les petites coses hi pugueu descobrir Déu Creador, us enamoreu d’Ell i la vostra vida sigui un agraïment a l’Altíssim per tot el que us dóna. Fillets, que la vostra vida sigui un do en amor per als altres, i Déu us beneirà. I vosaltres, doneu testimoni sense interès, per amor cap a Déu. Estic amb vosaltres i intercedeixo davant el meu Fill per tots vosaltres. Gràcies per haver respost a la meva crida”
Estimat/da germà/na,
Ens retrobem avui per aquest mitjà de comunicació, per reflexionar sobre el missatge que ens regala la Reina de la Pau en aquest 25 de novembre.
“Estimats fills, també avui us convido a tornar a la pregària.”
Per què la Reina de la Pau ens convida a tornar a la pregària? Ella, que ho veu tot, ens vol atents, doncs pot ser que haguem perdut la intimitat espiritual que en d’altres moments hem tingut amb Déu.
Si viatgem en cotxe, “tornar” pot voler dir que ens hem perdut i hem de tornar a paràmetres coneguts per tornar a posar en la direcció correcta… alguns aspectes de la vida.
“Tornar” vol dir reconèixer que hauríem de revisar la nostra pregària i veure si l’hi està essent agradable a Déu. I això passa quan preguem amb el cor, guiats per l’Esperit Sant que és tal com ens ensenya el catecisme de l’Església: “L’Esperit Sant, la unció del qual impregna tot el nostre ésser, és el Mestre interior de la pregària cristiana. És l’artesà de la tradició viva de la pregària. Certament, hi ha tantes trajectòries a la pregària com orants, però el mateix Esperit és qui actua en tothom i amb tothom. En la comunió de l’Esperit Sant, la pregària cristiana és pregària en l’Església”. (CIC 2672).
En veritat l’actitud fonamental del cristià és tornar a passar pel cor -en un clima de reflexió i discerniment- els propis pensaments, sentiments i actituds, buscant sempre allò que més agrada a Déu. I per això és necessari, no només tornar a la pregària, sinó especialment “Pregar la vida”, que vol dir fer passar el nostre passat, present i futur per les mans i el cor de la Nostra Mare, a fi que Ella ens confirmi les coses en les que anem ben orientats i ens reorienti en allò que necessitem ser reorientats.
“En aquest temps de gràcia, Déu m’ha permès que us guiï cap a la santedat i cap a una vida senzilla, a fi que en les petites coses hi pugueu descobrir Déu Creador”
L’Advent és un temps de gràcia; així doncs, durant aquestes setmanes podem rebre gràcies particulars de part de Déu.
És temps de posar-nos en camí cap a l’interior del Betlem (del pessebre) del nostre cor, i també cap al Betlem del nostres germans que pateixen i a qui puguem ajudar… en els pobres, els malalts i els que necessiten l’experiència de l’amor de Déu.
Per a aquest viatge interior, per a aquesta peregrinació diària, la Reina de la Pau s’ofereix com a guia; Ella, a través dels seus missatges i de la seva vida mostrada en els Evangelis, vol ajudar-nos a redireccionar els nostres pensaments, paraules, decisions i accions cap a la santedat veritable a fi de no quedar embarrancats en una santedat artificial que jo anomeno de “coll tort” o “pseudosantedat de cara d’estampeta”, sinó la santedat real que Ella va viure a la terra, portant una vida senzilla i amb la percepció de la presència de Déu Creador en totes les coses, especialment en les persones que l’envoltaven, servint-los tots amb desinterès.
Que n’és de gran la sintonia i consonància entre els missatges de la Reina de la Pau i els ensenyaments de la nostra Mare Església! En tenim prou de fixar-nos amb aquestes paraules del Catecisme: “Des del consentiment donat en la fe en el moment de l’Anunciació i mantingut sense vacil·lació al peu de la Creu, la maternitat de Maria s’estén als germans i a les germanes del seu Fill “que encara són pelegrins i que estan exposats als perills i les misèries”. Jesús, l’únic Mitjancer, és el camí de la nostra pregària; Maria, la seva Mare i la nostra Mare, li és del tot transparent: “ensenya el camí” (Hodoghitria), n’és “el Signe”, segons la iconografia tradicional a Orient i Occident.” (CIC 2674).
Haig de confessar-vos que fa uns vint anys, un dels elements que em va fer acceptar les aparicions de Maria a Medjugorje i creure en la seva veracitat, va ser la concordança total amb el Magisteri de l’Església, a més de molts altres motius que he pogut anant discernint.
És per això justament que el deixeble autèntic de Jesús i Maria peregrina per aquesta vida estimant l’Església, el Papa i els pastors, i treballant-hi en “koinonia” (comunió), i en comunió també amb els laics que formen part dels diversos moviments i grups eclesials.
Segons el meu parer, l’autèntic “medjugorià”, és un home o una dona que crea vincles d’unitat a l’Església i a la resta de la societat, que serveix amb humilitat i alegria, bo i reconeixent que és molt més allò que ens uneix que no pas allò que ens separa, doncs tal i com deia sant Joan Pau II, tenim una humanitat compartida.
Per no allargar més aquesta reflexió, doncs “tinc corda per unes quantes pel·lícules més”, per acabar et proposo uns propòsits per aquest temps d’Advent, tot inspirant-me en aquest missatge de la Gospa:
Aquí els tens:
“Tornar a la pregària”, feta de cor i que ens condueixi a un discerniment més profund de la nostra vida.
“En aquest temps de gràcia”. Veure l’Advent com un temps de gràcia i per tant aprofitar-lo millor i també les gràcies i oportunitats que Déu ens ofereix per créixer espiritualment, fent el bé als altres.
“Déu m’ha permès que us guiï cap a la santedat i cap a una vida senzilla, a fi que en les petites coses hi pugueu descobrir Déu Creador”. Podem reflexionar sobre si em deixo conduir per l’Esperit Sant i per l’amor de la Mare o, ans al contrari, si encara hi ha en mi un cert regust de rebel·lia adolescent.
Podem reflexionar sobre si porto una vida senzilla o si en canvi els meus pensaments i emocions són molt recargolats i enrevessats, o si tinc una personalitat complicada que em duu a fer la vida difícil als altres. Si fos així, necessito demanar-li a la Verge que em concedeixi un cor senzill com el seu.
Podem reflexionar si hem desenvolupat, com la Mare de Déu, la capacitat de trobar Déu Creador en les coses quotidianes i a cada persona que tinc amb mi, inclosos aquells amb els qui em trobo esporàdicament.
“Us enamoreu d’Ell i la vostra vida sigui un agraïment a l’Altíssim per tot el que us dóna”. En aquest temps d’Advent, demanem a la Reina de la Pau que intercedeixi per cada pastor, per cada creient i pels que encara no han fet experiència de l’amor de Déu, a fi que l’Esperit Sant encengui en tots nosaltres una foguera gegant d’amor i gratitud al Senyor, que es transformi en un testimoni de vida que, sense paraules, pugui despertar en molts les ganes de buscar el rostre de Déu i a descansar en la seva misericòrdia.
T’envio una forta abraçada, et dono la benedicció sacerdotal i et demano que preguis per mi i la meva Comunitat.
Mn. Gustavo E. Jamut
Oblat de la Mare de Déu
