Missatge de 25 de desembre de 2015
“Estimats fills, també avui us porto el meu Fill Jesús als braços, i des d’aquesta abraçada us dono la Seva pau i l’anhel del Cel. Prego amb vosaltres per la pau i us demano que sigueu pau. Us beneeixo tots amb la meva benedicció maternal de pau. Gràcies per haver respost a la meva crida! “
Benvolgut germà, benvolguda germana,
A partir de la llum i el consol que la Reina de la Pau ens ofereix en aquest missatge de Nadal, vull convidar-te a fer un moment de pregària contemplativa. Aquest dia no és tant per raonar, sinó per contemplar l’escena del Naixement de Jesús, gaudir-ne i quedar plens de la llum i la calidesa que ens ofereix el quadre.
La contemplació és una de les formes de pregària més profundes en la que d’alguna manera mirem d’estar presents en el misteri que tenim davant. Però deixem que sigui Sant Ignasi qui ens expliqui què és la contemplació quan ens convida a contemplar el naixement de Nostre Senyor:
1er punt: El primer punt és veure les persones, veure Maria i Josep i el nen Jesús, després d’haver nascut, fer-nos esclaus pobrets i indignes, mirar-los, contemplar-los i servir-los en les seves necessitats com si fossin presents, amb tota l’obediència i la reverència de què siguem capaços; i després fer una reflexió personal per treure’n algun profit. (E.E. N° 114)
2on punt: Mirar, observar i contemplar de què parlen; i fer una reflexió personal per treure’n profit. (E.E. N° 115)
3er punt: Mirar i considerar què estan fent, com és el caminar i treballar perquè el Senyor sigui nascut en plena pobresa, i després de tantes fatigues de fam, set, calor i fred, injúries i calúmnies, acabar morint a la creu; i tot això per mi; i després reflexionar de nou, per treure’n algun profit espiritual. Col·loqui. Acabar amb un col·loqui. (E.E. n° 117) A la primeres línies del Missatge d’aquest dia 25, la Gospa se’ns presenta amb el nen Jesús entre els seus braços. I tal com diu Sant Ignasi de Loiola en els seus Exercicis Espirituals, se’ns convida a veure l’escena com si hi fóssim presents.
L’escena de Maria amb el Nen, té una gran intimitat. En un primer memento la Mare sola AMB EL SEU Fill-Déu, abraçant-lo, contemplant-lo, adorant-lo.
Penso que Maria abans d’oferir-lo als pastors, als savis d’Orient i, fins i tot, a Josep mateix, necessita estar a soles, uns breus minuts, amb el seu Fill-Déu.
És que tota obra evangelitzadora, servei o entrega es nodreix i es recolza en la intimitat en Déu. No podem donar Jesús, si abans no ens omplim d’Ell.
Per això Maria, que fins fa un moment tenia Déu en el sagrari del seu esperit, ànima i cos, i ara el té fora d’ella, entre els seus braços. Necessita acostumar-se a aquesta nova forma de contacte i de relació. I mentre ella l’adora entre els seus braços, el seu Nen l’omple de l’Esperit Sant a fi que continuï “embarassada” de la seva gràcia, de la presencia de l’Esperit Sant de Déu.
Els bisbes, preveres, religioses i laics, necessitem “embarassar-nos” cada dia de la gràcia de Déu per mitjà de l’oració d’intimitat amb Déu. Si no tenim aquesta profunda comunió amb l’autor de les nostres vides, aleshores ens faltarà l’amor i serem com un metall que ressona o un plateret que fa soroll. (ref. 1 Cor. 13.1).
Per això la Reina de la Pau comença el seu missatge convidant-nos a contemplar els seu Fill entre els seus braços, a fi de retornar-nos la intimitat amb Ell i transmetre’ns el desig de passar estones sols amb l’Estimat.
Des d’aquesta abraçada en la que ens enfonsem cadascun de nosaltres, podrem rebre la pau del Nadal per poder renovar-la freqüentment i transmetre-la a tots els nostres germans.
No ho dubtem pas: aconseguirem molts més fruits en l’evangelització i la transmissió eficaç dels missatges si renovem amb freqüència la intimitat amb Jesús. Per això justament, no deixem que passi aquest temps de Nadal, sense haver tancat sovint els ulls del cos per obrir els ulls del cor i contemplar Maria que ens ofereix el seu fill-Déu. I després rebem-lo entre els nostres braços, com ho feien sant Antoni i altres sants, per quedar-nos submergits en la tendra abraçada que oferim dins la nostra ànima al Nen. I potser fins i tot podrem sentir com una mà invisible acaricia el nostre rostre.
P. Gustavo E. Jamut
Oblat de la Verge Maria
“Dóna’m un home de pregària i serà capaç de tot; podrà dir com el sant apòstol: ho puc tot en aquell que em sosté i em conforta”.
Sant Vicenç de Paül
