L’EMMA FRADD ES VA VEURE TRANSFORMADA DESPRÉS D’UNA SETMANA REPTANT LA MARE DE DÉU AMB EL ROSARI…VA DEDICAR DOS ANYS A EVANGELITZAR VIATJANT AMB LA SEVA MÚSICA I COMPARTINT EL SEU TESTIMONI
L’Emma Fradd és cantant i guitarrista del grup musical Interior Castle, la música del qual defineix com “dream pop dinàmic” i darrerament també ha escrit una novel·la curta de “gènere negre” que acompanya la música.
Fa pocs anys, l’Emma es considerava atea i tocava en una banda completament hostil pel que fa a l’àmbit religiós. Avui és una catòlica entusiasta i les seves lletres sempre esquitxen amb un anhel de redempció i elevació. La transformació va passar en diferents fases, però la principal, ella pensa, va succeir quan va dedicar setmanes senceres a pregar, cada dia, amb aquestes paraules: “María, si Déus és real, demostra-m’ho”.
Perdent la fe a l’institut
L’Emma Fradd va néixer i créixer en una família catòlica nord-americana i va anar a una escola catòlica, però amb els anys va anar perdent la fe. Els seus amics de l’institut no creien en Déu. Ella es va tenir més o menys per agnòstica uns anys, tot i que oberta durant un temps a la idea de Déu. Amb amics neopagans i budistes, va provar alguns rituals, però en cap no hi va percebre res.
En acabar els seus estudis a l’institut, es va unir a una banda de música en la que tots els integrants eren ateus militants i ella també va decidir expressar la seva descreença amb bel·ligerància. Durant un temps encara va anar a missa amb els seus pares, tot i que es negava a agenollar-se o anar a combregar. També es va ficar en un estil de vida que incloïa l’abús de l’alcohol, experimentar amb les drogues, “relacions impures i, en general, sobretot tristesa”.
El germà convers a la JMJ
A les JMJ de l’any 2000 a Roma, el seu germà Matthew “va experimentar una conversió potent.” “Recordo que va tornar ple de goig; va deixar de ser un germà que es dedicava a fastiguejar-me, per convertir-se en algú amb qui podia parlar de tot.”
Al 2008 en Matt la va convidar a viure una temporada amb ell i la seva dona a Irlanda. L’Emma tenia 18 anys i li feia gràcia passar temps amb el seu nebodet Liam “tan mono” i buscar alguna feina a Irlanda. En Matthew i la seva dona pregaven cada vespre, anaven a missa diversos cops per setmana i eren els responsable dels joves d’una parròquia. La convidaven a anar a missa i a pregar però ella ho refusava. Als vespres podia parlar tranquil·lament amb el seu germà de coses de fe. La clau del seu ateisme radicava, des de la seva adolescència, en una idea central: Com saber si Déu existeix si no se’l pot ni veure ni sentir? En Matt convidava la seva germana a pregar per experimentar Déu. Però ella s’hi negava.
Anar a Medjugorje amb actitud oberta
El primer punt d’inflexió va arribar quan en Matt i la seva dona la van convidar a anar a Medjugorje amb els joves de la parròquia. “Vine amb nosaltres, el nostre mossèn t’ho paga”, li van dir. “Vaig acceptar a contracor, gens entusiasmada amb la idea de passar tota una setmana rodejada de catòlics”, recorda.
Abans de sortir, un conegut de la família va trucar a casa. L’Emma va respondre al telèfon i tot parlant ell li va demanar què en pensava del viatge que faria a Medjugorje. Ella li va dir que no li feia una il·lusió especial. “És igual, estigues oberta, mai no se sap què podria passar”, li va dir ell. I aquestes paraules es van gravar al seu interior, la van impactar.
“Recordo que la nit abans de marxar vaig anar a l’habitació del Matt i la Cameron a plorar. No sabia ni perquè, bàsicament d’infelicitat. Recordo haver-los dit que estava disposada a estar oberta a Medjugorje, que pregaria i aniria a missa. Impressionant”. Així va arribar a Medjugorje, on la gent resa el rosari, es confessa, va a missa i es pregunta si realment la Mare de Déu s’apareix als vidents d’aquest poblet de Bòsnia.
L’Emma va pensar que no era tant dur. Va resar els rosaris tal com s’havia compromès, va anar a missa i fins i tot va intentar confessar-se. En realitat no va arribar a ser una confessió perquè més aviat es va dedicar a plantejar els seus interrogants al sacerdot. Per exemple, ¿li podia agradar a Déu que algú que no creu en Ell li resés parenostres sense fe? “La pregària no és tan sols que tu li parlis a Déu sinó que Déu et parli a tu”, li va respondre el sacerdot.
Un repte a la Verge María
El següent gran punt d’inflexió va arribar aquell dia. L’Emma va decidir que necessitava anar a trobar María. Des d’aquell dia es va centrar en una sola petició: “María, si Déu és real, demostra-ho”. I li resava amb 10 avemaries, amb l’ajuda d’un braçalet que el seu germà li havia comprat allà perquè ella li havia demanat “un d’aquells braçalets desenaris del rosari, d’aquells que ningú no sap que en realitat són rosaris”. El va resar durant una setmana.
Just després, tota la família va viatjar a Canadà per a una trobada del sistema d’evangelització juvenil Net Ministries. Era un recés que formaria 60 joves per dedicar 10 mesos sencers, a temps complert, a evangelitzar, d’una escola a l’altra i d’una parròquia a una altra. “Jo anava a aquell campament de cangur, amb el meu nebot Liam”, recorda.
Una pregària carismàtica
Van arribar al campament quan tots els assistents ja havien començat una intensa pregària de lloança a l’estil carismàtic. “Hi havia una banda de música amb els 60 voluntaris en lloança i adoració, i no s’assemblava a res mai vist abans. Eren molt carismàtics en la seva pregària, amb les mans alçades, molts lloant de forma espontània, cantant molt fort a Déu. Vaig pensar que se’ls veia totalment ridículs”.
“Al cap de deu minuts em vaig sentir incòmoda i em vaig adonar que tothom semblava molt feliç, que cadascun d’ells tenia una alegria autèntica, i em vaig posar a plorar. Vaig entrar a la capelleta i em vaig asseure davant del Santíssim. Recordo pregar així: ‘Déu, jo no vull ser una solitària, no et vull buscar als llocs equivocats, vull el que aquella gent té, i si el que tenen ets Tu, et demano que te’m rebel·lis i em donis el do de la fe”.
La clau: que Déu és molt, molt, molt gran
Al dia següent l’Emma va sentir una xerrada sobre l’amor de Déu. Eren coses que ja havia sentit abans, però ara les sentia d’una altra manera. En un moment determinat el predicador va dir: “Déu va matar part d’Ell mateix per salvar-te a tu… ¿com ho pots concebre, això?” I aquesta frase va posar en marxa una experiència estranya en l’Emma que la va desbloquejar espiritualment. Ella assegura que fou així com “María va respondre a la meva petició”.
Com concebre que… com concebre que …?
L’Emma volia veure Déu, escoltar Déu. Però ara havia entès que Déu era massa gran. Massa gran! “Recordo que em vaig adonar que Déu és tan, tan, tan gran… i que jo intentava encaixar-lo al meu cap… però Ell és infinit, no ho podré entendre mai al cent per cent. I vaig plorar i plorar, vaig anar corrent cap al meu germà i li vaig donar la bona notícia: Déu m’havia donat el do de la fe i per primera vegada sabia del cert que Déu era real, que m’estimava, que estimava tothom i que volia tenir una relació amb mi a la terra i al cel”.
Una setmana resant avemaries i demanant la intercessió de María havien enfonsat el seu ateisme.
Dos anys d’evangelitzadora a temps complert
Ara tenia experiència. Aquella setmana amb els Net Ministries va experimentar l’adoració eucarística, la seva primera confessió en 5 anys, la missa en plenitud. Va conèixer moltes persones i els seus viatges de fe. I va decidir servir al Senyor. Durant dos anys es va dedicar a l’evangelització de joves a temps complert amb Net Ministries. El 2010 i 2011 va viatjar de ciutat en ciutat per Canadà, distàncies enormes, tot un any tocant i cantant i predicant amb l’equip de Net. Va desenvolupar l’hàbit de la pregària diària. Podia combinar les seves dues passions: la música i Jesús.
A partir de 2012 va treure un parell de discos de música molt diferent a la que havia fet com atea, i el 2014 es va integrar al Interior Castle, el seu grup actual. Ara viu a Anglaterra, amb una economia més que austera però amb una gran alegria espiritual i musical.
https://www.youtube.com/watch?v=yyJmeXkJFNg
Font: www.carifilii.es
