P. Livio.- Estimats amics, ara tenim en directe a la Marija de Medjugorje que ens transmet el missatge de la Reina de la Pau d’avui 25 d’octubre de 2015. Hola Marija!
Marija.- Hola a tots! Saludo a tots els radio-oients de Radio Maria. Avui, com cada dia 25, la Mare de Déu ens ha donat el missatge següent:
“Estimats fills! La meva pregària també avui és per a tots vosaltres, especialment per a aquells que s’han tornat durs de cor a la meva crida. Vosaltres viviu dies de gràcia i no sou conscients dels dons que Déu us dóna a través de la meva presència. Fillets, decidiu-vos també avui per la santedat, preneu l’exemple dels sants d’aquest temps i veureu que la santedat és una realitat per a tots vosaltres. Alegreu-vos en l’Amor, fillets, perquè vosaltres sou únics i insubstituïbles als ulls de Déu, sou l’alegria de Déu en aquest món. Sigueu testimonis de la pau, de la pregària i de l’amor. Gràcies per haver respost a la meva crida.”
P. Livio.- Marija, què és el que més t’ha impressionat d’aquest missatge?
Marija.- En aquests dies el que realment em semblava increïble era això, poder viure la santedat en aquests temps, perquè la Mare de Déu ens crida, fins i tot als nostres sants, als dels nostres temps, els que hem conegut. Per exemple Sant Joan Pau II, també hem conegut a la Mare Teresa, que va viure entre nosaltres…, hem conegut tants sants que encara no han arribat als altars! però nosaltres confiem i preguem. Un d’aquests és el meu guia espiritual, el pare S__________, a qui la Mare de Déu li digué al dia següent: “________ neix al Cel”. Ara no ho sé explicar, però per a mi, una persona com ell és irrepetible, com diu la Mare de Déu. Són irrepetibles i insubstituïbles, perquè el Senyor ens ha posat aquests exemples al nostre abast i nosaltres n’hem de donar gràcies; els hem d’imitar i hem de donar gràcies a Déu per haver-los conegut.
P. Livio.- Estic d’acord amb tu, Marija, que en les nostres vides, tot i ser nois dolents, podem inclús ser sants, perquè els sants són persones simples; però potser la Mare de Déu també ha posat la seva mirada en el Sínode dels Bisbes i ha elevat als altars a una parella d’esposos que són els pares de Sta. Tereseta del Nen Jesús …
Marija.- Sí, avui també he assistit a la Missa al Carmel i encara hi havien les relíquies dels esposos Martin. Havien de ser una monja i un capellà però el Senyor els portà al matrimoni i van tenir nou filles: quatre d’elles van morir de molt petites i les altres cinc es van fer monges, una de les quals és santa Tereseta del Nen Jesús. Les altres són poc conegudes però segur que als ulls de Déu també són santes, perquè tal com diu la Mare de Déu, som fruit de l’amor i als ulls de Déu som únics i irrepetibles, som la cosa més bonica que Ell ha pogut crear, oi?
P. Livio.- Certament! Fins i tot tu, com a mare, esperes convertir-te en santa …
Marija.- I tant! Amb tota la meva ànima! Jo espero el martiri perquè és simple …
P. Livio.- Santa Tereseta deia que el martiri eren les punxades de la vida quotidiana
Marija.- Efectivament, però per altra banda, moltes vegades he pensat que si vull ser santa no he d’estar trista; per això la Mare de Déu en aquest missatge ens diu que hem d’estar feliços …
P. Livio.- Sí, i tal com tu has dit moltes vegades, som irrepetibles i insubstituïbles, i la Mare de Déu ens diu: alegreu-vos perquè vosaltres sou l’alegria de Déu, com si digués que som l’alegria dels pares …
Marija.- Sí…, i després diu que hem de donar testimoni de pau, pregària i amor, que visquem en la pau i l’amor, i la resta ja no importarà …
P. Livio.- Marija, he notat que gairebé sempre la Mare de Déu, quan dóna el missatge del 25 d’octubre, d’alguna manera ho lliga amb la festa litúrgica de Tots els Sants, i això vol dir que és una festa que li agrada molt. Aquesta vegada, en el missatge del 25 d’octubre ha parlat de la santedat pensant en aquesta festa: que tots hem de ser sants.
Marija.- L’únic que he notat aquests anys en la festa de Tots Sants és que la Mare de Déu es queda poca estona perquè em sembla que fan una gran festa allà dalt al Paradís…perquè la Mare de Déu arriba, ens beneeix, s’acomiada i se’n va…
P. Livio.- Però al mateix temps, te’n recordes una vegada a Medjugorje, el 1985 o 1986, no ho recordo bé, que la Mare de Déu va començar a parlar realment de santedat? Al principi parlava de despertar la fe però després va començar a parlar verdaderament de la santedat.
Marija.- És cert. Encara que no ho sembli, des del principi la Mare de Déu, tot caminant al nostre costat, té un projecte molt clar. Sí, ens diu que som durs de cor, ens crida i d’alguna manera vol que el nostre cor estigui unit al Paradís. El que vivim cada dia, el que jo visc aquí, els 5 minuts, 10 minuts que la Mare de Déu s’apareix, vull que cadascú de vosaltres ho visqui amb amor, pregària i pau. Moltes vegades la Verge ens diu el que Déu vol de nosaltres, que siguem simples, que siguem valents, que siguem forts… Ens ho transmet i ens demana que també nosaltres ho transmetem perquè Déu és Amor, i quan tenim Déu als nostres cors, podem transmetre aquest Amor de Déu, sense por de parlar de Déu…
P. Livio.- D’alguna manera la Verge ens ensenya el petit camí cap a la Santedat. Com deia santa Tereseta del Nen Jesús: la pau, la pregària i l’amor són el camí simple cap a la santedat que tots podem recórrer…
Marija.- Sí, perquè sovint sembla que hem de fer “no sé quines coses”, en canvi la Mare de Déu ens diu que és Déu qui ens salva; però no amb les nostres petites forces sinó amb els dons que Déu ens dóna, que no podem amagar sota terra sinó treballar-los i gaudir-los amb un somriure; perquè un somriure no costa i quan somriem a algú és important perquè és el reflex de l’ànima…
P. Livio.- És veritat. I no et sembla que potser la Mare de Déu està una mica disgustada? Perquè després de 34 anys d’aparèixer-se entre nosaltres, potser ja ens hi hem acostumat i tot i respondre a la seva crida, hem caigut en el costum i no apreciem el gran regal que ens fa amb la seva presència.
Marija.- Doncs la veritat, P. Livio, és que jo encara no m’hi he acostumat… Cada vegada tinc més necessitat, més desig del Paradís. Et pot semblar que estic fent el paperot però no és veritat! Avui, com a dona adulta que sóc, puc donar testimoni amb tot el meu cor, que el Senyor “treballa” dins nostre. Encara que nosaltres li donem el nostre sí cansats, distrets, sempre és un sí i Ell hi és sempre. I li hem de donar gràcies per aquesta realitat que el Senyor està fent a través de la Mare de Déu.
Jo crec profundament i des del cor quan veig totes les bones obres que ha fet el Senyor a través d’un sí; d’un sí teu, d’un sí meu, d’un sí dels altres, en les coses petites i les grans.
P. Livio.- És cert! De fet, aquesta tarda hem concelebrat amb gairebé 80 sacerdots i he pensat que sense adonar-nos-en, la Mare de Déu multiplica l’efecte d’aquesta emissora de radio que és la portadora de la pregària arreu del món. Ella és qui, si som fidels, fa créixer les coses d’una forma meravellosa.
Marija:- Sí, però nosaltres també diem que tant és pels que volen com pels que no volen. Moltes vegades hi ha gent que diu “no volem escoltar Radio Maria”, però justament van en cotxe i quan fan una cerca automàtica sempre apareix Radio Maria i més Radio Maria, fins al punt que acabem escoltant aquesta emissora i ens acompanya durant tot el trajecte. I hi ha tantes connexions! No només d’aquesta manera.
Padre Livio.- Escolta… l’última pregunta Marija, una mica entre tu i jo. Si poguessis parlar amb el Papa, què li diries?
Marija.- Li diria que l’estimem, que preguem per ell i que aguanti amb força perquè hi ha una paradís que ens espera.
Padre Livio. – Cert!!! Ara preguem, Marija…
Font: radio María Italia.
Traducció a càrrec de l’equip de www.marededeudemedjugorje.org
