Comentari del P. Verar al missatge de 2 d’agost de 2015

“Estimats fills, com a Mare que estima els seus fills, jo veig com n’és de difícil el temps que us toca viure. Veig el vostre sofriment. Heu de saber però, que no esteu pas sols. El meu Fill és amb vosaltres. És arreu: no és visible però el podreu veure si el viviu. Ell és la llum que us il·lumina l’ànima i us dóna la pau. Ell és l’Església que heu d’estimar i per la qual heu de pregar i lluitar; no només amb les paraules, sinó també amb les obres de l’amor. Fills meus, feu que tothom conegui el meu Fill, feu que sigui estimat, doncs la veritat està en el meu Fill nascut de Déu, Fill de Déu. No perdeu el temps en rumiar massa, us allunyareu de la veritat. Amb un cor senzill accepteu la Seva Paraula i visqueu­la. Si viviu la Seva Paraula, estimareu amb un amor misericordiós. Us estimareu els uns als altres. I quant més estimeu més us allunyareu de la mort. Per tothom que visqui la Paraula del meu Fill i l’estimi, la mort serà la seva vida. Us dono les gràcies! Pregueu a fi que pugueu veure el meu Fill en els vostres pastors, pregueu perquè en ells El pugueu abraçar”

Quan la Mare de Déu va donar el seu missatge el dia 2, hi havia el Festival Internacional de la Joventut, amb l’assistència de més de 50.000 nois i noies de tot el món i més de 500 sacerdots. El Cardenal Christoph Schönborn, arquebisbe de Viena, va enviar un missatge a l’inici del Festival de la Joventut 2015 amb aquestes paraules:

«Estimats joves que heu tornat altra vegada a Medjugorje en tant nombre! En aquests dies estic amb vosaltres amb el cor i en la pregària intensa. Avui es celebra la memòria de Sant Ignasi de Loiola. Ell només tenia un desig: posar­se totalment a disposició de Déu per a la difusió del seu Regne. Aquesta disponibilitat ha donat grans fruits, el més recent dels quals, en ordre als temps, és el nostre estimat Sant Pare Francesc, el primer Papa arribat de l’Ordre dels Jesuïtes. Encomanem­lo a la Mare de Déu i també el seu ministeri! Jesús ens diu que diguem el que Ignasi ha posat efectivament en pràctica, és a dir: “sóc aquí! Vull recórrer el camí de la meva vida en comunió amb Tu, al teu costat!. Que el Senyor us beneeixi a vosaltres i els dies que esteu passant a Medjugorje amb Ell i la Seva Mare! Pregueu també pel Sínode de la Família. Vostre, Christoph Cardenal Schönborn»

El missatge d’aquest dia 2 comença dient: ”Com a Mare que estima els seus fills, jo veig com n’és de difícil el temps que us toca viure. Veig el vostre sofriment”. Aquestes paraules de Maria expressen la seva solidaritat amb tots els seus fills que passen una mena de nit fosca. La “nit fosca” sempre porta benedicció, perquè és una purificació de l’ànima, però també porta sofriment, dolor. Però en el missatge la Mare de Déu diu que és a causa dels temps què estem vivint: són temps de “lluita”. Ho ha dit moltes vegades. Aquesta és una de les raons per les quals Ella està amb nosaltres: ens vol ajudar.

En el missatge, la Mare diu que en temps de sofriment, causat pels temps que es viuen, no estem sols: Jesús està amb nosaltres. “Ell és invisible”, ha dit la Mare de Déu, però també ens ha dit com el podem veure: només si el vivim en el cor; perquè vivint­lo ens dóna la llum que necessita l’ànima, i d’aquesta manera ens concedeix la pau. Veiem doncs que el missatge d’aquest dia 2, més que una invitació a obrir­li el cor a Maria, és una invitació a obrir­li el cor a Jesús, perquè Ell ens doni la seva llum i ens ensenyi a viure aquests temps difícils. Si no li obrim el cor a Jesús i Ell no viu en nosaltres, el sofriment ens pot ofegar. Aquesta és la raó per la qual molta gent, en el sofriment i en el dolor, poden pensar a suïcidar­se, divorciar­se, anar­se’n a viure a un altre país, deixar una feina, deixar de servir l’Església, etc. Tots aquests serien camins equivocats. Ni la Mare de Déu ni Jesús no ens trauran mai el sofriment, però ens ensenyen com el sofriment dóna sentit a la vida quan se li obre el cor a Jesús. És llavors quan el mateix sofriment s’omple de llum en lloc de la foscor que porta naturalment. Els sants van omplir el patiment de llum i per això van anhelar fins el martiri. Quan el patiment no s’omple de llum, l’ànima s’omple de l’esperit derrotista de Satanàs.

En el missatge, la Mare de Déu també ens diu que Jesús és l’Església. No diu que és a l’Església ni que va fundar l’Església, sinó que és la mateixa Església, perquè Jesús és present en tots els qui conformem l’Església: jerarquia, religiosos i laics. I la Mare de Déu ens diu que hem d’estimar l’Església i que hem de pregar sempre per Ella, que hem de lluitar per Ella. Però també especifica que no es lluita per l’Església amb paraules, sinó amb obres d’amor. És a dir, amb la santedat. Si no hi ha amor no hi ha santedat, i sense santedat no hi ha amor veritable.

En el missatge d’aquest dia 2, la Mare de Déu ens ha convidat novament a l’evangelització. Fa més d’un any que convida els seus fills a l’evangelització. És obvi que a la Mare li preocupa la salvació de les ànimes. Recordem que ja Sant Pau va dir que la fe entra per l’oïda. Però la fe no pot entrar per l’oïda si els batejats no parlem de Jesús. Els que més poden parlar de Jesús són els qui opten per la vida consagrada, perquè la seva vida es fa paraula de Jesús vivent, encara que no parlin. Però també els laics poden parlar de Jesús i han de parlar de Jesús. La Verge diu: “feu que tothom conegui el meu Fill, feu que sigui estimat perquè la Veritat està en el meu Fill nascut de Déu”. “No perdeu el temps en rumiar massa, us allunyareu de la Veritat”.

Reflexionar és important, però reflexionar massa també fa mal, perquè com més reflexiona una persona, més es pot allunyar de la Veritat. I d’aquesta manera la raó no ajudarà. Jesús, més que ensenyar­nos a reflexionar, ens va ensenyar a confiar en Déu, a abandonar­nos a Ell. Molts s’han apartat de Déu per haver reflexionat massa. La raó és un do de Déu, però quan la raó es col·loca per sobre de la fe i de la mateixa Paraula de Déu, deixa de ser un do per esdevenir enemic de Déu. Pot lluitar fins amb el mateix Déu. Satanàs va fer servir la raó per fer caure Eva i Adam; i també avui fa servir la raó per allunyar de Déu una gran gentada. La raó és bona però també és fràgil i perillosa. Hitler va utilitzar la raó per justificar l’extermini de molta gent, com també els qui avui defensen l’Estat Islàmic, les dones i metges que avorten, els matrimonis homosexuals amb adopció de nens, el lloguer de ventres, el consum de drogues, etc.

La Mare de Déu, en el missatge diu amb claredat: “amb un cor simple accepteu la Paraula de Jesús i visqueu­la. Si viviu la Paraula de Jesús, estimareu amb un amor misericordiós. Us estimareu els uns als altres. I com més estimeu, més us allunyareu de la mort. Per a tots els qui visquin la
Paraula del meu Fill i l’estimin, la mort serà la vida”. Quan la Verge demana d’acceptar la Paraula de Jesús amb un cor simple, està convidant tots els seus fills a obrir­se amb senzillesa a tot el que Jesús ens ha ensenyat, que està per sobre de qualsevol paraula humana. I el mitjà per acollir la Paraula de Jesús és sempre la humilitat. Com més orgullosa és una persona, més li costarà de trobar­se amb Déu, perquè Déu és humil, malgrat la seva omnipotència.

En el missatge, la Mare de Déu ens diu que la Paraula de Jesús ens porta a l’amor i a la misericòrdia, i la mort es transforma en vida. Però aquell que la rebutja, pel fet d’haver­la rebutjat, s’acosta cada vegada més a la mort. Aquesta mort de la qual la Verge ens parla és la mort espiritual, la mort de l’ànima. N’hi ha molts que la coneixen, perquè encara que estiguin envoltats d’afectes humans i de béns materials, se senten buits, se senten sempre ferits: és la mort de l’ànima. L’Escriptura ens diu que el que condueix a la mort de l’ànima sempre és el pecat. Tot i que la Mare de Déu no ho hagi esmentat aquesta vegada, una altra manera de vèncer la mort de l’ànima és demanant perdó a Déu pels pecats comesos, mitjançant la confessió sacramental; després cal començar a pregar i obrir­se a Jesús.

Al final, un cop més, la Mare de Déu ens convida a una cosa pràctica: pregar per veure Jesús en els pastors de l’Església; no criticar­los, no jutjar­los, sinó veure Jesús en ells. Quan veiem un bisbe, un sacerdot, un diaca, hi hem de veure Jesús; però si no fem pregària se’ns pot oblidar que en ells hi ha Jesús. D’altra banda, la Mare de Déu ha dit una cosa per primera vegada: qui prega sovint pels pastors, en ells hi veurà Jesús i serà capaç d’abraçar­los; i abraçant­los abraçarà Jesús. Per tant, en aquest missatge la Mare de Déu ens convida a pregar molt pels pastors de l’Església i després abraçar­los. És a dir, que els hi manifestem l’afecte amb una abraçada, perquè abraçant­los a ells abracem Jesús.

P. Francisco A. Verar