El dissabte 6 de juny de 2015 el Sant Pare Francesc va celebrar la Santa Missa solemne a l’Estadi de Koševo. Aquesta va ser la seva homilia:
”Estimats germans i germanes:
La paraula pau es fa ressò diverses vegades a través de les lectures de l’Escriptura que acabem d’escoltar. És una poderosa paraula profètica! La Pau és el somni de Déu, el seu pla per a la humanitat, per a la història, per a tota la creació. I és un pla que sempre compta amb l’oposició dels homes i del mal. Fins i tot en el nostre temps, el desig de pau i el compromís de construir la pau xoquen amb la realitat de molts dels conflictes armats que afecten el nostre món d’avui. És com una tercera guerra mundial lluitada a “trossos” i, en el context de les comunicacions globals, se sent una atmosfera de guerra.
Alguns desitgen incitar i fomentar aquest ambient deliberadament, sobretot aquells que busquen conflicte entre les diferents cultures i societats, i els qui especulen amb les guerres amb el propòsit de vendre armes. Però la guerra significa nens, dones i gent gran en campaments de refugiats; significa el desplaçament forçat dels pobles; significa cases, carrers i fàbriques destruïdes; significa, sobretot, moltíssimes vides destrossades. Vosaltres ho sabeu molt bé això, després d’haverho experimentat aquí: quant patiment, quanta destrucció, quant dolor! Avui, estimats germans i germanes, el clam del poble de Déu s’eleva un cop més en aquesta ciutat, el crit de tots els homes i dones de bona voluntat: Mai més la guerra!
Dins d’aquest clima de guerra, com un raig de sol traspassant els núvols, ressonen les paraules de Jesús a l’Evangeli: “Feliços els qui treballen per la Pau” (Mt 5, 9). Aquesta apel·lació és sempre aplicable, en cada generació. Ell no diu: “Feliços els predicadors de la pau”, ja que tots són capaços de proclamar la pau, fins i tot un hipòcrita, o un profund mentider. No. Ell diu: “Feliços els qui treballen per la pau”, és a dir, aquells que fan la pau. L’elaboració de la pau és un treball especialitzat: requereix passió, paciència, experiència i tenacitat. Benaurats els qui sembren la pau amb les seves accions diàries, les seves actituds i actes de bondat, fraternitat, diàleg, misericòrdia … Aquests, en efecte, “seran anomenats fills de Déu”, perquè Déu sembra la pau, sempre, a tot arreu; en la plenitud dels temps va enviar al món el seu Fill, perquè poguéssim tenir pau! Fer la pau és una feina que s’ha de fer cada dia, pas a pas, sense cansarse.
I com es fa? Com es construeix la pau? El profeta Isaïes ens recorda de manera essencial: “El resultat de la justícia serà la pau” (32:17). “ Opus pax justitiae ”, a partir de la versió “Vulgata” de l’Escriptura, s’ha convertit en un lema famós, fins i tot profèticament adoptada pel Papa Pius XII. La pau és obra de la justícia. També en aquest cas: no és una justícia proclamada, imaginada, planejada … sinó una justícia practicada, viscuda. L’Evangeli ens ensenya que l’acompliment final de la justícia és l’amor: “Estima el proïsme com a tu mateix” (Mt 22:39; Rm 13: 9).
Quan, amb la gràcia de Déu, seguim aquest manament, com canvien les coses! Perquè nosaltres mateixos canviem! Aquella persona, aquella gent a qui he vist com a enemics meus, realment tenen la mateixa cara que jo, el mateix cor, la mateixa ànima. Tenim el mateix Pare que està en el cel. La veritable justícia, llavors, és fer als altres el que jo vull que em facin a mi, al meu poble (cf. Mt 07:12).
Sant Pau, en la segona lectura, ens mostra les actituds necessàries per fer la pau: “Revestiuvos de sentiments de compassió, bondat, humilitat, mansuetud i paciència; suporteuvos els uns als altres i si algú té contra un altre cap motiu de queixa, perdoneuvos mútuament; tal com el Senyor us perdonà, feuho també vosaltres” (Colossencs 3: 1213).
Aquestes són les actituds necessàries per a convertirse en artífexs de pau, on sigui que visquem. Però no ens enganyem! això no depèn només de nosaltres! Cauríem en una moralitat il·lusòria. La pau és un do de Déu, no en el sentit màgic, sinó perquè amb el seu Esperit pot imprimir aquestes actituds en els nostres cors i en la nostra carn, i ens pot fer veritables instruments de la seva pau. I, anant més lluny, l’apòstol diu que la pau és un do de Déu, perquè és el fruit de la seva reconciliació amb nosaltres. Només si ens deixem reconciliar amb Déu, els éssers humans podem arribar a ser artífexs de la pau.
Estimats germans i germanes, avui li demanem al Senyor junts, per mitjà de la intercessió de la Mare de Déu, la gràcia de tenir un cor senzill, la gràcia de la paciència, la gràcia de lluitar i treballar per la justícia, de ser compassius per treballar per la pau, per sembrar la pau i no la guerra i la discòrdia. Aquest és el camí que porta a la felicitat, el que condueix a la benaurança.
Font: www.centromedjugorje.org
