EN EL SEU ÚLTIM LLIBRE, MARÍA VALLEJO-NÁGERA EXPLICA MIL I UNA HISTÒRIES DE LA VERGE SANTÍSSIMA I DE LA SEVA ACTUACIÓ D’AMOR PERMANENT EN TOTS ELS HOMES
De Maria a Maria és el seu onzè llibre. Un èxit de vendes que va per la tercera edició i que reflecteix la relació de l’escriptora amb la Mare de Déu des de la seva conversió i els testimonis de set persones que confirmen la presència real de la Mare en les seves vides.
– Com actua la Mare de Déu?
– No es pot explicar amb paraules. És veritat que hi ha casos de curacions, però jo no ho he viscut. El que sé és que actua a través de la pregària i el rosari; al meu entendre, és la forma més poderosa de parlar amb Maria; i actua molt ràpid. Potser el fruit més immediat del contacte amb la Mare de Déu és el consol. Ja es pot viure la major tragèdia, que en el moment en què se la crida, fa immediatament una tasca de consol. I l’ànima pot amb tot: càncers, pèrdues, etc. Quan hi ha consol, hi ha esperança; i aquesta unió és una bomba de rellotgeria per a qualsevol sofriment. La Verge és una mare real, que no és sorda, que quan se li prega, escolta.
– Què cal fer perquè Déu o la Mare de Déu ens parlin?
– Jo no tinc locucions interiors; les tenen alguns sants. El que jo he experimentat i explico al llibre són enteniments de l’ànima. No sóc vident, ni sento la Mare de Déu ni sóc santa; sóc una pecadora, una dona normal sense cap tipus de regal espiritual físic; el que tinc són enteniments de l’ànima que poden ser rebuts per totes les persones. El que cal fer és demanar-los; jo no els vaig demanar, els vaig rebre gratuïtament; però qualsevol persona que vulgui tenir aquests enteniments, que vénen de l’Esperit Sant, només s’ha d’apropar al sagrari i dir: “Senyor, vull que la meva ànima t’entengui, vull tenir fe”.
– Qui és per a vostè Maria?
– Des de la meva conversió, la sento mare, fins i tot físicament; quan prego, li parlo com ho faria amb la meva mare. Jo no tinc mare perquè, quan vaig fer 16 anys, li van diagnosticar Alzheimer i va deixar de reconèixer-me. Degut a això, jo tenia una mancança afectiva brutal … però la trobada amb la Mare de Déu ha suplert tot això i més! I encara que no hi sigui físicament, espiritualment em dóna tot l’amor, la força, el consell … totes les coses boniques que dóna una mare a una filla. Tots estem plens de debilitats i pecats, però Déu no és feble. I la seva mare és el regal que Déu dóna als qui no tenim una mare física; fins i tot pels qui la tenen, és una suplència per la part a la qual no arriba.
– Quina és la pregària més gran del cristià?
– El més important de la meva vida és l’Eucaristia! Per a mi no hi ha cap diferència entre un trosset de pa consagrat i el mateix Crist que caminava per Galilea. En el moment en què combrego i entro en aquesta unió amb Ell, aguanto la resta del dia, els problemes, els atacs que rebo, els insults de la premsa i dels ateus. Ser escriptora catòlica no és fàcil… I la segona cosa que em sosté és la confessió, perquè han d’anar molt unides; cal procurar rebre Déu el més net possible per no cometre sacrilegi, per no fer-li mal, perquè, al cap i a la fi, és abraçar amb el teu cor i amb la teva ànima un nadó que és tot un Déu. I el tercer, la “gresca mística” de la meva vida és caminar amb la Verge d’aquí cap allà. Ella diu que, en el moment en què l’anomenem, ve; i jo l’anomeno a totes hores, està amb mi tota l’estona.
– Vostè es va convertir a Medjugorje. Què passaria si l’Església declarés falses les aparicions de la Mare de Déu?
– Jo diria en el meu cor: “Són falses”; sempre estaré amb el Papa, que per això és el meu pare i mestre de fe. Però diria: “Déu meu, vas triar un lloc fals per convertirme”. He de dir que vaig escriure un llibre titulat Un missatger en la nit, on un presoner es va convertir a la presó, i …quin lloc pot ser pitjor que la presó! I no obstant això, Déu va actuar en ell. Doncs si Medjugorje és fals, Déu va escollir aquesta “presó” per a mi. Glòria a Déu!
Article publicat originalment a www.RevistaMision.com
