Pare Livio. –Estimats, tenim en directe a la Marija, de Medjugorje, que ens transmetrà el missatge de la Verge de la Pau d’avui, 25 de març, festa de l’Anunciació.
Hola Marija!
Marija. – ¡Hola Pare Livio! Una salutació a tots els radio oients de Radio María.
Avui és la festa del 25 de març. Per a nosaltres és una festa molt bonica perquè és el dia en el que l’àngel anuncia a María que serà mare de Jesús, i per tant, serà Mare de tots nosaltres.
És un dia de festa i hem de donar gràcies al bon Déu per aquesta jornada festiva perquè en temps de Quaresma hi ha senyals de primavera i de felicitat. Aquest període s’ha de viure amb profunditat però també amb molta alegria. Sovint vivim la Pasqua com un moment de renuncia, de gran sacrifici i pes, però diumenge passat l’Església ens va explicar, a través de la resurrecció de Llàtzer, una cosa preciosa. Jesús abans de morir ens va donar senyals molt importants i molt bonics. Quan Marta i Maria deien: “truquen, no obriu”, Jesús va plorar i va donar una gran mostra d’amor cap al seu amic Llàtzer.
Avui la Mare de Déu ens ha donat un gran do a través de les seves paraules, a través de les quals ens convida a viure la Quaresma intensament, i avui, 25 de març, ens ha donat aquest missatge: “Estimats fills, també avui l’Altíssim em permet d’estar amb vosaltres i guiar-vos pel camí de la conversió. Molts cors s’han tancat a la gràcia i s’han tornat sords a la meva crida. Vosaltres, fillets, pregueu i lluiteu contra les temptacions i contra tots els plans perversos que el Diable us ofereix a través del modernisme. Sigueu forts en la pregària, i amb la creu a les mans pregueu perquè el mal no us utilitzi i no venci en vosaltres. Estic amb vosaltres i prego per vosaltres. Gràcies per haver respost a la meva crida!”
Pare Livio.- Avui, 25 de març, és un gran festa. Com s’ha aparegut la Mare de Déu?
Marija.- Avui la Mare de Déu s’ha aparegut amb un vestit daurat. Com és habitual, els dies de festa sempre ve amb el vestit daurat. Avui l’aparició ha sigut més llarga de l’habitual. La Verge ha donat aquest missatge molt curtet, però en canvi s’ha quedat més estona resant, en pregària. He vist que la Mare de Déu era allà, encomanant i pregant per les persones que em venien al cap i jo anava encomanant i el més bonic de tot ha estat aquella mirada seva tan amorosa i he vist i he sentit al meu cor que la Mare de Déu ens crida, que som importants per la Verge, que som preciosos en el projecte que té per a la humanitat. Això encara m’ha donat més força, perquè sovint diem que som instruments però ens acabem convertint en instruments sense ànima. I la Mare de Déu, en aquesta aparició se la veia feliç, ens donava aquest input d’alegria, fins i tot amb la seva presència, a través de la seva roba, amb el vestit daurat que portava. Semblava que ens volgués dir: “vinga nois, sóc aquí amb vosaltres! Us estimo i sou importants per a mi!”, i ho deia d’una manera meravellosa. I com passa sempre després d’una aparició, hem sentit una gran nostàlgia del Paradís.
(A partir del minut 05:59)
PL – Marija, la Mare de Déu diu aquestes paraules: “Molts cors s’han tancat a la gràcia i s’han tornat sords a la meva crida”; en una altra ocasió també ha dit: “hi ha molta gent que ni tan sols em tenen en compte”…Quan la Mare de Déu diu aquestes frases, segueix somrient o està seriosa i trista?
M – No, aquesta tarda, quan la Mare de Déu ens ha donat el missatge, estava trista, però al final, quan ha dit: “gràcies per haver respost a la meva crida”, ha recuperat l’alegria. I també quan ha dit: “ Estic amb vosaltres i prego per vosaltres”. Perquè la Verge està amb nosaltres, Ella no perd l’alegria, no perd l’esperança…, per nosaltres, és a dir, la vida és curta però escoltem bé el que Ella ens vol transmetre.
PL – Marija, la Mare de Déu ha fet servir la paraula “modernisme”. Segons la teva opinió, què vol dir la Verge amb aquesta paraula?
M – Doncs jo crec que vol dir moltes coses, perquè avui dia, poc a poc, crec que aquest modernisme, o ateisme, ni jo mateixa sé com dir-ne…, tantes vegades amb l’excusa del modernisme tot ens comença a semblar gairebé normal. En canvi la Mare de Déu ens diu: “torneu a Déu, torneu a la Santa Escriptura, torneu al rés del rosari, torneu a l’adoració, torneu a la Santa Missa, a la confessió”. El modern és això, no allò sense Déu, sense sagraments, no el que el món ens proposa, el que la televisió ens proposa tantes vegades d’una forma negativa. Per això crec profundament que el modernisme ens fa mal perquè és el mateix que el paganisme, realment és això.
PL – La Mare de Déu ha dit alguna vegada: “esteu construint un món nou sense Déu”, en el que ens pensem que ho podem fer tot…
M – És l’home que es creu Déu! Perquè sovint veiem aquests intel·lectuals, que jo em pregunto com es permeten parlar amb tanta seguretat… Per exemple, un matrimoni que se n’ha anat a Suïssa perquè a Itàlia no existeix la llei, la llei no ho permet, ella tenia càncer i ell l’estima tant que han decidit anar-se’n a Suïssa per posar fi a la seva vida. Però, com és possible? Si ella estava malalta, ell la podia acompanyar fins a la mort, però una mort digna, no un assassinat: perquè si comencem així, som pitjor que els pagans.
PL – Llavors Marija, aquest món sense Déu és precisament enemic de la creu… Per què no l’afrontem avui amb la creu a la mà?
M – Si perquè la creu, avui dia, pels cristians, desgraciadament…, la Mare de Déu ens ha dit: “poseu-vos signes que em representin, que parlin de Mi”, és a dir, medalles, creus, algun signe. I nosaltres moltes vegades no tenim valor de posar-nos aquests signes perquè llavors hem de donar testimoni del que ens hem posat, i això resulta incòmode. La Mare de Déu ens diu: “si creus o no, fins a quin punt ets capaç de creure i donar testimoni amb la paraula, amb la vida…”
PL – En aquest temps de Passió, recordeu que en els primers anys de les aparicions, més d’una vegada la Mare de Déu us va deixar veure Jesús durant la Passió.
M – Sí, sobretot una vegada que passàvem per moments molt difícils, quan governava el comunisme i no sabíem si l’endemà estaríem vius…
Una vegada ens van portar a un despatx de la policia i després a l’hospital, a la planta dels bojos, al manicomi. Ens van dir que l’endemà ens hi portarien a nosaltres, amb els bojos, perquè ens volien emparentar amb ells.
I recordo que ens vam espantar molt perquè el comunisme, a la Iugoslàvia d’aquell temps, era molt violent encara que fóssim a Medjugorje… Recordo, per exemple, un noi que va estudiar per metge, se’n va anar a fer el servei militar i mai més no va tornar a casa; no es va saber mai on era la seva tomba i els militars van dir que havia desaparegut, que ells no eren responsables… I així en desapareixien tants!
I per a nosaltres era força semblant perquè érem aquells nens que donàvem testimoni de la nostra fe, testimonis cristians, de presencia de la Mare de Déu…; així que pensàvem que en qualsevol moment podien dir que ja no hi érem, sense ni tan sols opció de preguntar per què.
PL – Així doncs, la Mare de Déu us va mostrar el Senyor en aquella aparició?
M – Aquell dia recordo que, tornant de l’hospital, quan érem a punt d’arribar a casa nostra, era el moment de l’aparició. La Mare de Déu es va aparèixer i ens vam posar a plorar. Li vam dir a la Mare que ja no podíem més, que érem massa nens, massa petits encara, i que aquest patiment era massa gran, més gran que nosaltres.
Llavors, la Mare de Déu ens va mostrar Jesús, dret, amb la corona d’espines al cap, amb molta sang, el seu rostre gairebé tot cobert de sang i amb molts signes d’haver estat colpejat, flagel·lat.
Llavors la Mare de Déu ens va dir: “Jesús ho feu per amor a vosaltres, també vosaltres feu-ho per amor”. I nosaltres li vam respondre des d’aquell moment, nosaltres també volem ajudar Jesús a carregar amb la seva creu, amb el seu patiment per aquesta humanitat pobra que té tanta necessitat de Jesús, perquè viu sense Déu, com diu la Mare de Déu…
PL – És clar, Marija. Una última cosa: en l’escrit de la Mare de Déu, quin consell ens dóna per a la Pasqua?
M – Per a la Pasqua? Encara som a la Quaresma. Comencem a viure més intensament aquests dies previs a la Pasqua, des d’avui, des d’aquest Diumenge de Rams, la Setmana Santa, ja que són uns moments particulars i especials. Jo crec que un moment bonic és tenir la valentia d’agafar la Santa Escriptura i llegir-la una mica més, i tenir la valentia de dejunar el Divendres Sant a pa i aigua; costi el que costi, pa i aigua. Ens estem relaxant, i quan mirem la vida dels sants, que anaven a la mort amb valentia… Recordo que fa pocs dies parlava amb algú sobre santa Catalina de Siena que, quan passava per probes i dificultats, li deia a Déu: Ara entenc perquè tens tan pocs amics, perquè si els tractes així…”. Que hi ha la creu, que hi ha dificultats i a vegades no les volem veure, la Mare de Déu ens diu que abracem la creu i que visquem a través de la creu, la resurrecció. I també veiem moments de pregària. Què ens diu la Mare de Déu en tants missatges? Que no tenim futur si no preguem. Un home que prega, té futur. La Mare de Déu ens diu que el món modern està construint un món sense Déu. Si no tenim Déu, no respectem res ni ningú. En canvi, si tenim Déu, com criatures de Déu, comencem a respectar cada petita cosa que Déu ens dóna.
PL – Gràcies, Marija. Acabem amb la pregària.
M – Amb el cor
(Magnificat, Glòria)
PL – La nostra ajuda és el nom del Senyor
M – Que ha fet el cel i la terra
PL – Que us beneeixi Déu Omnipotent, Pare, Fill i Esperit Sant
M – Amén
PL – Lloat sigui Jesucrist
M – Siguin sempre lloats Jesús i María
PL – Reina de la Pau
M – Pregueu per nosaltres i pel món sencer
PL – En nom de la família de Radio María, et desitgem una bona Pasqua.
M – Saludo de manera especial als radio oients, però sobretot a aquells que pateixen. Sapigueu que el Senyor us ajuda i acompanya en el sofriment. Oferiu-lo, diu la Mare de Déu, per les ànimes del purgatori. El Senyor us ho premiarà. Bona nit.
PL – Bona nit, gràcies Marija
M – Gràcies, Pare Livio
