Va demanar de resar el sant Rosari, els misteris gloriosos, cada dia durant aquesta Quaresma, de genolls i en família. (Missatge rebut per la Vicka el 10 de març de 2015, a San Giovanni Rotondo)
Hi ha una gran diferència entre com reben els missatges de la Verge Santíssima la gent de Medjugorje i la majoria de nosaltres, i això es posa de manifest en missatges com aquest. Recordo quan, a finals dels anys vuitanta, la Mirjana renyava somrient els italians perquè preguntaven per què calia dejunar i per què dos dies. Ella deia: “Vosaltres feu preguntes, nosaltres no en fem. Per a nosaltres és suficient que ho hagi demanat la Mare de Déu, perquè ho fem sense qüestionar res”. Em sembla que molts de nosaltres, com aquells pelegrins italians als que es dirigia la Mirjana, ens hem preguntat: ¿per què demana que resem per Quaresma els misteris gloriosos i no els dolorosos? I posats a preguntar, podem qüestionar: per què de genolls i per què en família? i fins i tot: per què tots els dies que queden de la Quaresma?
En canvi, el per què cal resar el Rosari és evident ja que és la pregària mariana per excel·lència, la seva pregària preferida i per la qual intercedeix i atreu les gràcies de Déu sobre nosaltres. En el Rosari clamem la seva intercessió cada una de les cinquanta vegades que repetim “prega per nosaltres pecadors ara …”
El Rosari és un compendi de l’Evangeli en el qual anem repassant la història de la salvació contemplada des del cor de Maria. El Rosari té Crist en el centre, on repetim la pregària que el Senyor ens va ensenyar i el que els Evangelis diuen de Maria, afegint-hi la nostra petició de la seva intercessió en el moment actual i a l’hora de la nostra mort. És la pregària que surt de nosaltres cap a la Mare de Déu i d’Ella cap al cor de Crist. D’allí ve tota la seva eficàcia perquè és la nostra pregària que la Verge Santíssima fa seva davant el seu Fill, que és Déu.
Per què resar els misteris gloriosos per Quaresma, en família i tots els dies?
Primerament, és de suposar que en demanar de resar els misteris gloriosos no està excloent altres misteris ni altres pràctiques quaresmals. Aquesta suposició és lògica perquè des dels primers anys ens demana de resar el Rosari sencer (els tres clàssics misteris) i encara que no ho repeteixi, això no ha canviat. Per tant ens està dient que, de tots els misteris, siguin els gloriosos en especial els que resem agenollats i en família.
La resposta del per què en família cal buscarla en missatges antics i repetits. La Reina de la Pau sempre ha demanat la pregària en família, sigui la família natural o la religiosa. La família natural és l’Església domèstica, aquesta Església que en llocs com Medjugorje i on va imperar o impera el comunisme o totalitarismes religiosos perseguidors del cristianisme va fer i fa que es preservi la fe. A més, mai com ara la família no havia estat exposada a tants atacs en aquest anomenat món lliure; i necessita defensarse amb la pregària, particularment amb el Rosari. Sant Joan Pau II recordava que “la família que resa unida, roman unida”. Recordava també el Sant Pare que l’Església va recórrer al Rosari en moments de perill i de gran dificultat. Gràcies al Rosari es van evitar guerres i es van guanyar batalles decisives: cal recordar la de Lepant contra els turcs. A Fàtima, la Mare de Déu va demanar als pastorets que resessin el Rosari per la conversió dels pecadors i per la pau del món. A Medjugorje va demanar resar el Rosari complet (en l’època, els tres misteris) per la pau personal, familiar i del món.
Per què de genolls?
Perquè el cos també participa de l’oració i de l’adoració, i agenollarse és gest d’humilitat, fentnos petits davant Déu. És també gest de súplica intensa i penitent.
Per què els misteris gloriosos?
Perquè encara enmig de la dolorosa Passió i Mort de Nostre Senyor, els nostres ulls, els de la fe, han d’estar sempre posats en la victòria de la Resurrecció, recordant que Jesucrist és viu, gloriós i que és Déu Totpoderós. En aquesta petició trobem una similitud amb la pràctica actual del Via Crucis. Antigament el Via Crucis acabava en la catorzena estació, o sigui en la sepultura del Senyor. Després se li’n va afegir una quinzena, la de la Resurrecció, perquè resulti evident que la sepultura no és l’última etapa sinó la victòria definitiva del Senyor sobre la mort i el mal. La Resurrecció il·lumina tot el misteri de la salvació que va començar en l’Encarnació.
Hi ha Resurrecció perquè abans hi va haver mort i aquesta va ser travessada pel poder de Déu en Jesucrist. Aquesta és la Pasqua del Senyor, quan passa d’aquest món al Pare. Per això, la nostra mirada no s’ha d’apartar de la meta ni del mateix avui del Senyor gloriós i ressuscitat, que ha cridat la seva Mare a la glòria, d’on Ella ve a completar el nostre rescat en aquest temps de la història. Els misteris conclouen amb la Coronació de Maria, les lletanies que segueixen a la recitació del Sant Rosari amb la invocació a la Reina de la Pau. Així és com es presenta a Medjugorje, el que ens indicaria la culminació de la història de la salvació. És a dir, el tan esperat triomf del Cor Immaculat de Maria. Tot això alimenta la nostra esperança en aquests temps cada vegada més confosos i durs. Aquests són els temps de la Mare de Déu.
Els gloriosos de genolls significa clamar al Cel pel triomf del Cor Immaculat de Maria.
Cada dia.
Sí, cada dia, perquè tinguem sempre present, en el temps fort que dura la Quaresma, la victòria definitiva sobre el mal, especialment quan el mal i la persecució als cristians i a tot el que és sant és cada cop més virulent. A Satanàs li queda poc temps i per això està cada cop més agressiu i camina amb menys subtileses. Davant la patètica realitat, la nostra pregària ha de ser insistent, fervent, moguda des de la fe i l’esperança.
El Rosari que la Reina de la Pau ens demana és la pregària del cor, aquesta que surt de la humilitat i puresa del cor per elevarse a Déu. És la pregària amb el cor ple d’amor i de gratitud pel Senyor que ens estima amb amor etern, i per la seva Mare que ve fins a nosaltres per amor, per conduirnos pel camí que porta al seu Fill, a la Glòria.
Que les nostres intencions siguin tal com ho va demanar el 9 de novembre mitjançant la Vicka, a les portes de Roma per l’Església, perquè “està molt necessitada de les vostres pregàries” i pel món, especialment per les famílies destruïdes i atacades i pels joves desorientats i atrapats per l’Enemic, perquè tots coneguin l’amor de Déu.
L’endemà va donar a la mateixa vident aquest altre missatge: “Estimats fills, us convido una vegada més a pregar més i parlar menys, especialment durant aquesta Quaresma. Prego perquè es dugui a terme el meu pla que encara està lluny de realitzarse. Us demano de pregar especialment per les famílies i pels joves que es troben en una situació molt difícil. Us beneeixo” (missatge a la Vicka al Monte Sant’Angelo, l’11 de març de 2015).
Després la Mare de Déu va marxar i, com sempre, va saludar dient “Aneu en la pau de Déu”. I mentre la Mare de Déu desapareixia, la vident va veure, com cada vegada que se’n va, tres signes: la creu, el cor i el sol. En comentar breument les paraules de la Verge, la Vicka va subratllar que el pla de la Mare de Déu està lluny de realitzarse perquè “les pregàries no arriben”.
Sobren paraules, sobretot quan diu que parlem molt i resem poc. Si el pla de la Mare de Déu està lluny de realitzarse és perquè no preguem prou i no ho fem de debò amb el cor (per això no arriben), recordantnos a més que l’oració no està només feta de paraules sinó sustentada per obres que l’acompanyin i sacrificis que s’ofereixin.
P. Justo Antonio Lofeudo
