Filippo Naviani, “Nek”, autor de “Laura no està” i de l’“himno de la Caridad de san Pablo”, avui viu esperançat i es compromet en causes solidàries.
«Sempre tenim coses per aprendre; més que un artista sóc un aprendrista», va afirmar als mitjans de comunicació Filippo Neviani, el popular cantant italià conegut com a Nek, després de treure al mercat el seu tretzè disc d’estudi, Filippo Neviani, amb el que ret homenatge al seu pare que va morir de càncer.
En aquest sentit, Nek, que ha venut més de vuit milions de discos i que va arrasar amb “Laura no està”, és conscient de l’efímer de tot plegat i de que qualsevol situació ens és donada per madurar.
L’experiència dels darrers temps amb el seu pare li va fer veure això amb tota claredat perquè quan “ets a l’hospital tu i el teu dolor, afrontant-lo, val tota la pena del món defensar la teva vida. En aquest cas des d’un càncer. En general s’ha de lluitar per la vida en qualsevol situació que es presenti”. Així aprenem, acollint i abraçant el que ens ve, sigui bo o sigui el que banalment considerem “dolent”.
Per arribar a aquest punt, cal fer un llarg camí i al Nek el va ajudar refiar-se de la Chiara Amirante, fundadora de Nuevos Horizontes, i anar a Medjugorje.
Per al Nek, alguna cosa d’aquest realisme la va aprendre en aquell santuari de la Mare de Déu, on també va créixer la seva fe. Deixa clar que “allà no passa res d’esotèric o màgic”, tot i que reconeix que perceps l’impuls que t’empeny “a fer coses meravelloses”.
Solidaritat i futbol
Aquestes coses “meravelloses” que apunta l’artista transalpí, es van fent paleses en la seva manera d’afrontar la vida i també en les seves cançons, ja que “s’ha de vigilar amb els missatges perquè la gent es fa seu el que tu cantes”, així com també un decideix si es fixa en el que hi ha o en el que falta: és una elecció i es pot encarar “en positiu o en negatiu. El que he de fer és veure la part negativa de la situació i buscar la via més optimista per abordar el que estic veient”, conclou l’artista aprendrista.
Des de 2005, que va ser convidat per la fundadora de la comunitat de Nuevos Horizontes, Neviani ha estat tres vegades en aquell lloc de Bòsnia. Allà, al 1934, els seus habitats –majorment dones- van construir una gran creu per celebrar el 1900 aniversari de la mort de Crist.
Al 1981, la Mare de Déu es va aparèixer a sis persones, segons han testificat en jurament; aparicions que s’han repetit posteriorment, tot i que l’Església Catòlica no les ha reconegut oficialment fins ara. És sens dubte un dels llocs més visitats per catòlics i cristians d’arreu del món als darrers anys, després de finalitzar les guerres bàltiques.
Gràcies al que es va reobrir en ell a Medjugorje, el cantant de 43 anys també s’ha involucrat en diferents projectes solidaris com ara la construcció de la Villa Citadella Cielo, que acull persones en diverses situacions de dificultat i problemes socials.
També es va implicar en el “Partit per la pau” que es va celebrar el darrer mes de setembre, i on es van sentir les seves cançons Hey Dio, l’últim single del disc Filippo Neviani i Lascia che io sia en el intermedio.
Política i sant Pau
A més d’homenatjar el seu pare, que li havia demanat de batejar un dels seus discos amb el cognom de la saga familiar, Filippo Neviani, també el va dedicar a la seva primera filla, nascuda el 2010. Mort i vida juntes; alegria i pena profunda, entrellaçades; pols pels que camina el Nek en el seu trajecte cap al destí etern com qualsevol de nosaltres.
Moments existencials on tot hi té cabuda i res ha de ser censurat –com pretén la nostra cultura nihilista actual- i no per raons ètiques o de coherència religiosa sinó perquè viure és viure-ho tot i no descartar res; ser presents amb tot el nostre esser en cada instant; un Carpe diem realista; en el més excels i també en el més aparentment contingent com la política, ferida i malparada per la corrupció.
«El polític ha d’afavorir –destaca el Nek- el futur de la gent; si el polític mira a través dels seus desitjos personals no arribarà mai als desitjos dels ciutadans, i les seves actuacions negligents portaran a la “manca de pa per a la persona i els seus fills. I aquesta persona desmillora el seu caràcter, es desestabilitza…és un moment de gran crisi”.
Tornant a les reflexions anteriors, podem trobar Se non ami (si no estimes), títol de la cançó ideada per Nek per versionar el text de Sant Pau sobre la Caritat, un dels cants més bonics i exigents sobre la virtut principal per al cristià. Sobre aquesta virtut, recorda el cantant de Laura no está, “l’apòstol en va escriure quan era a la presó, sol, perseguit”. El text parla d’una cosa profunda, duradora i que arriba fins als enemics, perquè “no és l’amor de dues persones que s’estimen i ho intenten transmetre, sinó l’amor que va més enllà de qualsevol barrera, que et fa sortir de tu mateix per donar-te als altres. No podia imaginar que es pogués descriure d’una manera tan eloqüent un sentiment tan gran”, ha dit l’artista italià.
Mentre el Filipo Neviani intenta ajustar la seva agenda per incloure noves gires per Europa i Amèrica, viu el pols de la vida, com la resta dels mortals, aferrat al que aquesta ens posa quotidianament al davant i als reptes que ens demana. El dramatisme està en aquest reptes però no estem sols en un món sense sentit, perquè Aquell que ve per Nadal va venir i es va quedar, no pas per evitar-nos-els sinó per ensenyar-nos a afrontar-los amb esperança.
Si no estimes, una versió de l’Himne de l’Amor, de sant Pau:
Font: https://www.carifilii.es/