El pare Eugenio, que volia descobrir l’estafa.
“La Reina de la Pau insisteix que hem de pregar. Així, després d’haver-la negat per no haver cregut en les seves aparicions, vaig intentar posar-hi remei donant vida a Sant Pau, una nova realitat de consagrats en l’oració.”
El Pare Eugenio La Barbera, milanès, es va traslladar al Brasil, on va fundar una comunitat religiosa que s’inspira en Medjugorje, i es pot apreciar en el nom: Regina Pacis. Aquesta comunitat va ser aprovada pel bisbe el 1995 i el 2005 va construir un monestir sui juris.
Cal dir que el pare Eugenio, excel·lent teòleg, va anar a Hercegovina el 1987 “per desmuntar l’engany d’Hercegovina”, del qual havia prohibit als seus feligresos que en parlessin.
La nit de la seva arribada, dos pelegrins “entre els més devots”, li van demanar que els acompanyés a un Via Crucis al Krizevac. El pare Eugenio no hi estava molt d’acord perquè era mitjanit i plovia! “Vaig acceptar però em vaig proposar d’esgotar-los a força de “meditacions de genolls!”.
No obstant això, durant l’ascens va haver de revisar el seu pla perquè alguna cosa inexplicable el va espantar moltíssim: “diluviava; els meus companys estaven xops, el terreny era un fangar i jo estava totalment sec”.
Va decidir continuar, amb pas decidit, d’estació a estació cap al cim, on el fenomen adquiria límits més evidents: “Ara havia deixat de ploure al lloc que ocupàvem nosaltres 3 i sobre els nostres caps es veia el cel estrellat”.
El sacerdot va tractar de contenir-se però estava desconcertat i va decidir fer un repte: “Gospa (Senyora en croata)”, li va dir des de la profunditat del cor: “jo no crec que Tu t’apareguis, però si ets aquí vull que sàpigues que sóc un bon sacerdot!” I relacionant una llista dels meus mèrits li vaig fer algunes peticions particulars”.
L’endemà, quan vaig pujar una altra vegada al Krizevac, se’m va acostar un senyor de mitjana edat a qui no havia vist mai … Em diu: “la Mare de Déu confirma que ets un bon sacerdot, però que no pots contrarestar la fe del poble de Déu cap a Ella, com has fet a la teva parròquia”; i va continuar responent les meves reflexions nocturnes.
Abans d’acomiadar-se va afegir: “La Gospa et donarà un senyal de la seva presència”. El bon pare Eugenio es va quedar sense paraules, descartant la hipòtesi d’haver caigut en mans d’un agent comunista.
Abans de marxar, va pujar al Krizevac per tercera vegada, al capdavant d’un grup de peregrins que s’havien dirigit a ell perquè es trobaven sense sacerdot. El plor estrepitós d’un jove molestava el grup que resava el Via Crucis i el nostre sacerdot es va empipar força amb les contínues interrupcions; fins que en acabar, aquell noi va anar a trobar-los.
“Pare, disculpi el meu comportament de fa una estona; però ara el necessito sens falta”. Veient la mirada interrogant del religiós va afegir: “La Mare de Déu m’ha fet veure la història de la meva vida i al final m’ha dit: “els teus pecats han estat rentats pel teu penediment, però necessites el perdó sacramental de l’Església; ves a confessar-te amb el pare Eugenio”.
El bon sacerdot, evidentment no podia dissimular la seva sorpresa, de manera que el jove va sentir que havia de precisar: “He escoltat realment una veu clara i diferent”.
Després de l’absolució, el confessor es va adonar que el noi era drogoaddicte -els seus braços estaven plens de punxades- i, preocupat, li va aconsellar que anés sens falta al metge. Però el jove el va interrompre i amb la cara radiant li va dir: “pare, encara no ho ha entès? Vostè m’ha confessat i m’ha curat. Jo sóc el signe que la Gospa li va prometre!”
Font: https://medjugorjetuttiigiorni.blogspot.it/2014/07/voleva-scoprire-limbroglio-medjugorje- e.html
