Estimats fills, la raó per la qual estic entre vosaltres, la meva missió, és per ajudar-vos a què venci el Bé, tot i que per a vosaltres això ara no sembli possible. Sé que hi ha moltes coses que no enteneu, com tampoc jo no entenia tot el que el meu Fill m’ensenyava mentre creixia al meu costat, però vaig creure en Ell i el vaig seguir. Això mateix és el que us demano, que cregueu en mi i que em seguiu. Però fills meus, seguir-me a mi vol dir estimar el meu Fill per sobre de totes les coses, estimar-lo en cada persona, sense fer diferències. Per tal de poder-ho fer, us convido novament a la renúncia, a la pregària i al dejuni. Us convido a què l’Eucaristia sigui la vida de la vostra ànima. Us convido a ser els meus apòstols de llum que difonguin l’amor i la misericòrdia al món. Fills meus, la vostra vida només és un obrir i tancar d’ulls comparat amb la vida eterna. I quan arribeu davant del meu Fill, Ell veurà en els vostres cors l’amor infinit que li heu professat. Perquè pugueu difondre l’amor de la millor manera, jo li demano al meu Fill que, a través de l’amor, us concedeixi la unió per mitjà d’Ell, la unitat entre vosaltres i la unitat entre vosaltres i els vostres pastors. El meu Fill es dóna contínuament per mitja d’ells i renova la vostra ànima. No oblideu això. Us en dono gràcies!
1. La Missió de Maria mitjançant Medjugorje
El dia 2 de cada mes la Mare de Déu té una cita amb nosaltres i nosaltres amb Ella per pregar per aquells que no experimenten l’amor de Déu als seus cors. Aquesta cita és invariable, mentre que la cita del dia 25 té com a objectiu pregar especialment per la pau i la conversió de les ànimes. Ambdós dies, doncs, són importants. En el missatge del dia 2 d’aquest mes, la Mare de Déu fa referència a quelcom molt important: parla de la Seva Missió mitjançant les aparicions de Medjugorje. Tot i que d’altres vegades ja ens n’ha fet esment, ara ens ho torna a recordar perquè enguany hi ha guerres i amenaces de guerra en diversos països, particularment a Gaza, Israel, Irak, Síria, etc. Tots estem molt preocupats per la pau igual que la Mare de Déu. Ella, alhora, es preocupa també per les guerres de la incredulitat que hi ha al món i que són la font de totes les altres guerres. Per tant, les aparicions de la Mare de Déu són una ajuda del Cel davant els mals del món d’avui. Són una ajuda del Cel. I tot allò que Maria vol fer es resumeix en el Bé de la humanitat. Caldria afirmar de nou que la Mare de Déu no ve a fer turisme a la terra, sinó a ajudar-nos perquè triomfi el Bé; perquè enmig del dolor i del patiment del món, la Mare ens diu com podem ajudar-la i com podem ajudar-nos a nosaltres mateixos.
També en el missatge, la Mare de Déu esmenta quelcom significatiu: Sé que hi ha moltes coses que no enteneu, com tampoc jo no entenia tot el que el meu Fill m’ensenyava mentre creixia al meu costat, però vaig creure en Ell i el vaig seguir. Això mateix és el que us demano a vosaltres, que cregueu en mi i que em seguiu.
Aquesta expressió obeeix a la incertesa de molts, que, davant de la gran quantitat de mal que existeix avui al món, pensem que no és possible que el Bé triomfi. Cal observar, en canvi, que la Mare de Déu és optimista i espera que també ho siguin els seus fills: que la raó venci al derrotisme i al control dels mitjans de comunicació que normalment fan més èmfasi a tot allò negatiu que al positiu.
També esmenta quelcom bonic: Sé que hi ha moltes coses que no enteneu, com tampoc jo no entenia tot el que el meu Fill m’ensenyava mentre creixia al meu costat, però vaig creure en Ell i el vaig seguir. És una manera de dir-nos: encara que tot us sembli fosc, sense sortida, abandoneu-vos i creieu en Mi. I emfatitza que Ella, tot i que no comprenia tot el que el Seu Fill li ensenyava, va creure en Ell. Fixem-nos que en els dos darrers missatges del dia 2 de cada mes, la Mare de Déu està fent referència a la Seva vida a la terra. Sabem que al principi de les aparicions la Mare de Déu va relatar la seva vida als sis vidents – des del seu naixement fins la Seva Assumpció al Cel -, i d’una manera particular, a la Vicka li va narrar més detalls i li va demanar que ho escrivís tot. La Vicka va arribar a escriure tres quaderns que contenen la vida de la Mare de Déu i que publicarà quan Ella ho indiqui. Potser estem a prop d’aquest dia! Però el més important del missatge no és el que no sabem de la vida de la Mare de Déu a la terra, sinó el que ja coneixem: que Ella sense comprendre tot allò que Jesús li ensenyava mentre creixia al Seu costat, el va creure i el va seguir. Igualment hem de fer nosaltres amb la Mare de Déu: creure i seguir-la.
2. Per estimar a Jesús: renúncia, pregària i dejuni
La segona part del missatge ens recorda com podem ajudar en el projecte que la Mare de Déu porta per al món i que es resumeix en: estimar Jesús, posar-lo al centre de la vida, i estimar els altres. De nou ens recorda que el millor mètode és allò que molts no volen fer: renunciar, pregar i fer dejuni. La renúncia que la Mare de Déu demana és un exercici continu contra el pecat personal i el pecat del món. La Mare ens recorda que estem en un combat espiritual que només es pot vèncer quan s’aprèn a renunciar per amor a allò que ens agrada. Podríem dir, doncs, que hi ha dues formes de renúncies: les renúncies que porten al Bé i les renúncies que porten al mal. Si una persona fuma, beu alcohol, viu en adulteri, viu amb rancor al seu cor i renuncia a tot això, triomfa el Bé. Però si una persona renuncia a la Missa del diumenge, renuncia a resar el rosari, renuncia a perdonar, renuncia a la fe, es fa mal a ella mateixa i fa mal als altres, llavors, triomfa el mal. Maria no ens demana aquest tipus de renúncies, sinó les renúncies que ens porten al Bé, a la pau i a l’amor. Per això no es tracta de renunciar per renunciar, sinó de fer renúncies que condueixin al Bé: renunciar al pecat, sobretot. Un dia la Mare de Déu va dir: existeix un dejuni superior al dejuni de pa i vi dels dimecres i divendres. Fins i tot del dejuni total sense pa ni aigua, que és el dejuni del pecat. Una persona que hagi vençut el pecat, que deixi de viure en pecat mortal per sempre, pot anar al Cel d’immediat a l’hora de morir, però una persona que dejuna pa i aigua dues vegades a la setmana, vivint en pecat mortal, no podrà salvar-se si no abandona el pecat.
Per tant, la renúncia al pecat, en tant que ofensa a Déu, és més important que fer dejuni, fins i tot és més important que la mateixa pregària. Per això en el missatge d’aquest mes, la Mare de Déu parla primer de la renúncia, després de la pregària i finalment, del dejuni.
El mal més gran de l’ésser humà i del món sempre és el pecat. Però pot haver-hi un mal encara més gran: no canviar mai el cor i no deixar el pecat, tal com vivien els fariseus a l’Evangeli, que colen el mosquit i s’empassen el camell, deia Jesús. Això significa que molts veuen el pecat dels altres i no fan res per canviar els seus pecats personals. Per tant, la renúncia és clau. Per això sant Ignasi de Loyola aconsellava examinar tres vegades al dia les accions personals – l’examen de consciència -, per vèncer-se a si mateix.
També la Mare de Déu ens ha ensenyat a pregar, Ella demana cada dia un mínim de tres hores de pregària. I això no és res comparat amb el temps que la gent d’avui es passa davant l’ordinador, el mòbil, la televisió, els esports… Per tot això, per poder complir aquestes tres hores de pregària primer ens hem de disciplinar. Tot comença amb la disciplina per tal de no perdre el temps amb bajanades. Jesús no va perdre mai el temps amb bestieses, ans ben el contrari, Ell pregava, predicava a les multituds o privadament als seus deixebles, o bé es desplaçava d’un lloc a l’altre per portar la Paraula de Déu. També atenia els malalts i els pobres. Nosaltres no som Jesús i no viurem mai com Ell i Ell tampoc espera que siguem així. No obstant això, l’exemple és vàlid en la mesura que Jesús ens ensenya com aprofitava el seu temps. Però la gent d’avui no segueix aquest exemple i es queixen que no tenen temps per pregar. Però la veritat és que hi ha temps per a tot. Un dia la Mare de Déu va dir: “jo sé que vosaltres podeu pregar quatre hores diàries si us ho proposeu, perquè només és una sisena part del dia”. Per tant, la Mare de Déu sap matemàtiques i disciplina i a Ella no la podem enganyar dient: Mare: jo no tinc temps per pregar. La veritat és que tenim temps per pregar: cada dia té 24 hores, cada setmana té 7 dies, cada mes té 30 dies i un any té 365 dies. Hi ha temps de sobres!
La Mare de Déu també ens aconsella sobre el dejuni. Fer dejuni sempre és una decisió per un Bé superior quan es fa per amor. Es pot renunciar al menjar per depressió, ansietat, anorèxia, malaltia, per cuidar la figura o per la salut, per falta de diners o de queviures. Però, una altra raó de renunciar-hi és quan hom pensa en la santedat, la qual et duu a renunciar a les passions desordenades, a la ira, al rancor, a la luxúria, a la supèrbia… i quan es pensa en els altres, per la pau, per la conversió de les ànimes. I per tot això últim, també Jesús i Maria van fer dejuni; igual que ho van fer els sants. Així, el dejuni que agrada Déu és aquell que es troba entre el sacrifici i l’amor.
Fer dejuni, llavors, no és cuidar la figura, passar gana… és sobretot solidaritat amb la Mare, és posar-se de part del Bé, de Déu. És una altra manera de manifestar-li el nostre amor. I la Mare de Déu ha dit que la millor manera de fer-ho és menjant pa i aigua els dimecres i divendres de cada mes, sempre i quan no coincideixin en solemnitats, aniversaris, celebracions especials de família…En aquests casos es canvien els dies.
3. Fer-se Eucaristia vivent
La tercera part del missatge parla de l’apostolat de la llum, de l’amor, de la misericòrdia; en resum: que l’ànima sigui Eucaristia, perquè qualsevol apostolat s’hi nodreix i en tendeix. Però a més a més, l’Eucaristia és la representació de tot apostolat, de fet és l’apostolat vivent i permanent de Jesús entre nosaltres. Sense l’Eucaristia no s’entén res.
Per tant, l’Eucaristia és l’escola permanent de la vida del cristià. Per això quan anem a Missa, hem d’anar amb el cor obert de bat a bat, tal com Maria rebia les paraules de Jesús, fins i tot quan no les comprenia. Les paraules que Jesús dirigia a Maria i a sant Josep a Natzaret mai van ser en va. Els seus cors van ser terra fèrtil on Déu es va complaure i van ser l’exemple per a tot creient. També hem d’adorar Jesús a l’Eucaristia. Qualsevol pregària que fem és important si es segueixen les recomanacions de l’Església, ja que la meditació oriental o el ioga, per exemple, no són oracions. Les pregàries cristianes són: el rosari, la litúrgia de les hores, la Lectio Divina, la pregària del cor, les jaculatòries aprovades per l’Església… però sempre el millor lloc per pregar és davant de Jesús sagramentat. Per això, no hem de descuidar aquesta expressió i forma de pregària. L’adoració eucarística freqüent, també és escola de vida cristiana. Durant la setmana, hem de passar més hores davant Jesús eucaristia que no pas davant la televisió. Els pares de família han de portar els seus fills des de petits a l’adoració i ensenyar-los que allà Jesús està viu i que vol ser adorat per nosaltres.
4. Apostolat de la unitat
A l’última part del missatge, la Mare de Déu fa referència a l’apostolat de la unitat: la unió amb Jesús, la unió entre nosaltres i la unió amb els sacerdots: tasques que són fonamentals perquè, és de mal dir però és veritat, hi ha molta desunió dins l’Església i entre aquells que treballen per l’apostolat de Medjugorje o entre els apostolats marians. També hi ha divisions a les parròquies i a les comunitats, entre els fidels i els capellans. Trobem divisions entre els cristians: catòlics amb catòlics i catòlics amb cristians d’altres denominacions. Per tot això la Mare, tal com ho ha fet altres vegades, ens crida a la reflexió i a la unitat per tal de cooperar amb aquest apostolat. Per aconseguir-ho, en primer lloc cal ser humil, ja que sense humilitat no es pot treballar per allò que ens uneix. A més, per treballar per la unitat cal reconèixer els propis errors, demanar perdó i buscar la reconciliació. Si cadascú es manté en la seva posició no aconseguirem mai la unitat que vol Maria. Fa pena presenciar com cada dia es trenquen més les vestimentes sense costures de Jesús per culpa de l’orgull dels homes. Així que, no n’hi ha prou de pregar, d’anar a Missa, de confessar-se, de fer dejuni… també s’ha de lluitar per allò que de vegades costa més: la unitat i l’amor, ser un en Crist. Per tot això, el diàleg i la convivència són importants, però sobretot, decidir-se per l’amor, decidir-se pel perdó i la humilitat.
Al final la Mare diu: El meu Fill sempre es torna a donar per mitjà d’ells i renova la vostra ànima. No oblideu això. És a dir, el meu Fill és sempre el millor exemple per a vosaltres, ahir es va lliurar a vosaltres i avui es segueix entregant per vosaltres en l’Eucaristia. Com si digués: cada vegada que assistiu a Missa i veieu el que passa a l’altar, renoveu el vostre compromís d’amor com els vostres pastors. Viviu units a ells, encara que tingueu els vostres defectes i diferències amb ells: estimeu-los i no us en distancieu.
P. Francisco A. Verar
