Estimats fills, pregueu per les meves intencions, perquè Satanàs vol destruir el pla que tinc aquí i robar-vos la pau. Per això, fillets, pregueu, pregueu, pregueu perquè Déu, a través de cadascun de vosaltres, pugui actuar. Que els vostres cors estiguin oberts a la voluntat de Déu. Us estimo i us beneeixo amb la meva benedicció maternal. Gràcies per haver respost a la meva crida!
Però ai de vosaltres, els rics: ja heu rebut el vostre consol! (Lc 6, 24). El Senyor vol que ens desfem de tot, a fi que Ell pugui ser el tot de la nostra vida. Ni els diners, ni les coses materials, ni les vanes satisfaccions sensuals, ni els elogis personals. Ell ens vol despullats de tot. Vol que el nostre abandó sigui total. Només així pot actuar a les nostres vides: quan ens confiem al seu amor misericordiós. Ell, que ens ha fet per amor i que conserva la nostra vida per amor i que ens mostra la seva providència per amor, ens necessita per fer-se present al món a través dels nostres cors i de les nostres accions. Som cridats a ser portadors de l’amor de Déu, és aquesta la nostra vocació més segura i la que està en el centre de tot. Com infants tot just nats, deliu-vos per la llet pura de la Paraula, que us farà créixer i us durà a la salvació. (1Pe 2, 2). Per obtenir l’aliment espiritual que Déu ens dóna, cal que ens hi lliurem amb el cor, amb la intel·ligència i amb determinació; si no, no obtindrem la salvació que ens ofereix de manera gratuïta el Rei de la Glòria i ens quedarem eixorcs. La nostra ànima quedarà triturada, esbotzada i governada pel rei de les tenebres. Cal que enviem ben lluny el nostre pecat i cerquem el Senyor amb totes les forces.
Quan ens interessa som capaços de lluitar fins a defallir per aconseguir allò que perseguim. Què més ens pot venir de gust que viure la vida amb la gràcia de Crist Jesús? Quants esforços i interessos dediquem a aquesta gran empresa? Al capdavall, no és pel nostre interès i salvació? El Senyor té tota una història d’amor per escriure amb nosaltres, respectant la nostra llibertat, però sempre esperant que confiem i ens abandonem al seu amor. Senyor, has penetrat els meus secrets i em coneixes, tu saps quan m’assec i quan m’aixeco; descobreixes de lluny estant els meus propòsits, saps prou bé si camino o si reposo, et són coneguts tots els meus passos (Ps. 138, 1-3). El problema rau en el fet que el dimoni ens diu que planifiquem i que no ens fiem de que Déu ho pugui tot. L’home planeja una ruta, però el Senyor li encamina els passos. (Proverbis 16, 9). Si l’abandó no és complet, el maligne troba esquerdes per les quals es filtra a les nostres ànimes. Fins que no fem un abandó perfecte a les mans de Déu, no haurem fet res. (sant Rafael Arnáiz). O ens en fiem i tenim fe, o ens deixem endur pel nostre orgull i el nostre pecat; l’elecció sempre és nostra. I som responsables d’allò que escollim. Qui s’abandona a Déu, sap del cert que només ha de fer la Seva obra. Si fem alguna cosa bona, és Déu mateix qui la fa a través nostre. No estigueu enganyats germans meus: tota cosa bona i tot do perfecte els rebem del cel (1Sant 1, 16). Si sabéssim tot allò que Déu espera de nosaltres! Si comprenguéssim les grans coses que vol fer a través nostre! No podem restar amb els ulls tancats per més temps!
Les obres que jo faig en nom del meu Pare donen testimoni a favor meu, però vosaltres no creieu, perquè no sou de les meves ovelles. (Jn 10, 25b-26). Hem de donar testimoni amb la nostra paraula i la nostra vida. Unir paraula i vida o pensament i actuació només podrem fer-ho si som persones de pregària. Alguns dels fruits de la pregària són la unitat de vida, la valentia i saber modelar la nostra vida a l’Evangeli. Aquesta és la coherència que canvia el món. Per fer les obres de Déu hem d’unir pensament i actuació. Només els hipòcrites pensen una cosa i en fan una altra o a l’inrevés. Si creiem en l’Evangeli hem de dur-lo a la pràctica amb valentia i no deixar-nos acovardir per la persecució. No hem de renunciar a l’anunci encara que la nostra societat anunciï altres coses. Hem de ser sempre valents. Quants cristians d’Iraq, Palestina, Paquistan, Nigèria, Síria moren per ser fidels a Crist? I nosaltres ens entestem de viure una fe mediocre! Trista, molt trista. Hem de ser atrevits en l’anunci malgrat que despertem burla o befa, és del tot imprescindible. L’Evangeli és la força que transforma les nostres vides i la societat. Si no ens convertim és perquè no fem cas del missatge de Jesús. Aquesta transformació en Crist és una gràcia, un do que s’ha de demanar però que cal suscitar amb la lectura de l’Evangeli. Amb la pregària sabem quin és el nostre lloc davant la presència de Déu i coneixem qui és Déu i qui som nosaltres. (sant Maximilià Kolbe). En la pregària se’ns dóna tot. Hem de pregar i actuar, omplir-nos de Déu i després abocar-ho en la nostra existència. Crist ens crida a cristificar-nos, és a dir, a esdevenir altres Crists en el món i donar el Seu amor.
Que la Gospa ens cobreixi amb el seu mantell maternal i ens beneeixi per poder viure els seus missatges!
Mn. Ferran J. Carbonell
