Cita a Medjugorje
Són les sis del matí. El sol comença a despuntar i els joves es van despertant. Ahir van anar a dormir tard, perquè van tenir una jornada molt intensa. Però en volen més. Han vingut des de països molt llunyans per trobar-se amb els seu coetanis en un Festival Internacional.
(Jesús Garcia. Seminari ALBA). Aquí no hi ha botellón, ni policia, ni afters. Però els joves estan vivint una experiència que els està canviant, que desconeixien i que, a força de pregar i sentir parlar de Crist (a voltes no saben com), els està omplint d’alegria. Agafen la gorra, les sandàlies, una ampolla d’aigua i, rosari a la mà, es dirigeixen a l’esplanada de la parròquia. És el Festival de Joves de Medjugorje.
Fa vint anys, a un frare de la parròquia de Medjugorje se li va ocórrer la idea de convocar els joves del poble durant una setmana d’estiu per celebrar una trobada festiva i testimonial al voltant de la fe. Era l’any 1990, només s’hi reuniren uns quants capellans i una trentena de joves. Ningú s’hagués imaginat que aquella experiència donaria fruit.
Fa dos anys, el 2009, es va celebrar la vigèsima edició en la qual hi participaren uns cinquanta mil pelegrins de més de setanta nacionalitats diferents. A l’edició del 2010, que començà l’1 d’agost, hi assistiren uns dos mil espanyols. Jesús Pascual, un arquitecte de Madrid de trenta tres anys, n’és un d’ells. Fa dos anys vaig participar amb una ONG americana en un camp de treball aquí, a Bòsnia i Hercegovina. Així es com vaig conèixer el Festival de Medjugorje, i l’alegria de conèixer la Veritat.
Jesús Pasqual es dedicava a la cooperació internacional i aquella experiència el va marcar de tal manera que l’any passat va dedicar les vacances a organitzar un viatge al Festival. L’experiència va ser dura: noranta persones van viatjar de Madrid en autobús. Però fou tan gratificant que aquest any n’organitza un altre al qual ja s’hi han apuntat cent vint persones d’arreu d’Espanya. Ho faig per la lògica de compartir allò que t’ha fet tant de bé, i perquè és un camí que m’ha posat Déu per evangelitzar. Quan ho vaig conèixer, vaig pensar: aquí s’hi ha de portar joves d’Espanya.
A flor de pell
Quique Ballvé te vint-i-nou anys. És llicenciat en empresarials i l’any passat va viatjar de Barcelona al festival. Per a ell, que ve d’una família tradicional catòlica, una de les coses que li agraden del Festival de Medjugorje és que és una magnífica oportunitat per a conèixer la immensitat i la bellesa de l’Església: Medjugorje agrupa tots els carismes i camins dins l’Església. A vegades ens tanquem només en el que coneixem i mirem amb recel altres maneres de viure la fe que desconeixem. Per això, qualsevol estada a Medjugorje és una oportunitat única per “obrir mires”, d’adonar-nos que tots anem en la mateixa direcció i que aquestes diferències en lloc de separar, ens enriqueixen.
Una de les coses que tots els pelegrins expliquen del Festival és que no és una reunió de joves avorrits i amb cara de sants, sinó una reunió de gent d’orígens molt diferents amb moltes inquietuds, i que no tenen perquè estar a prop de l’Església, com explica en Quique: és el lloc ideal per portar qualsevol amic que no ens vulgui acompanyar a cap activitat religiosa. D’altra banda, viatjar a Bòsnia sempre és interessant, i en el pla eclesial, això és “terra de ningú”. Quan pregunten qui organitza aquests festivals no es contesta l’Opus Dei, el Camí Neocatecumenal, … És senzillament una parròquia que, a més de proposar allò típic d’una parròquia com la Santa Missa, l’adoració al Santíssim, el res del rosari, t’ofereix, una sèrie d’activitats culturals com ara conferències i testimonis que, per a persones mínimament inquietes, resulta atractiu.
Alegria contagiosa
Per en Quique, organitzar aquesta peregrinació no és còmode ni fàcil. A l’hivern gasta els seus diners en una companyia aèria sense tenir concertats els pelegrins, però aquesta actitud el compensa amb escreix: Medjugorje va suposar un abans i un després en la meva vida, un canvi radical. Tinc, per tant, el deure d’agrair-ho i portar el màxim de gent possible als peus de la Mare de Déu, per tal que faci en ells el miracle que va fer en mi abans.
