Fabienne Guerrero, francesa nascuda el 1964, es va mantenir allunyada de la vida de la fe i era una entusiasta dels ensenyaments de l’esoterisme, el New Age, el kundalini ioga i una lògia Rosacreu (una branca especialment esotèrica de la maçoneria) fins que el 1996 va tenir una experiència mística a Medjugorje (Bòsnia i Hercegovina).
A partir d’aquesta experiència va començar el seu canvi de vida, que va implicar deixar de conviure amb un divorciat, confessar-se, desenvolupar una intensa vida de pregària, viure en pobresa voluntària i viatjar predicant el seu testimoni, animant sempre tothom a confessar-se i rebre el perdó de Déu.
També, des d’aquell moment, la Fabienne assegura que té visions freqüents de Crist, la Verge, el cel, l’infern, els dimonis, i alguns sants, especialment Santa Faustina Kowalska, la promotora de la devoció a la Divina Misericòrdia.
Una pàgina web-testimoni
La Fabienne té publicat el més important del seu missatge al seu web, en francès, espanyol i altres idiomes (fabienne.guerrero.free.fr/indexespanolnouveau.htm) incloent una entrevista que li va fer el mariòleg i promotor de Medjugorje René Laurentin, sacerdot que ostenta un títol honorífic de “Prelat de Sa Santedat”.
La Fabienne assegura que els seus textos (ha publicat cinc llibrets) compten sempre amb l’”imprimàtur” de la Diòcesi de París i que se sotmet al discerniment d’un sacerdot que és el seu director espiritual, que també pastura altres ànimes “sensibles”. Ella es considera una simple laica, que viu amb els seus pares i va a Missa cada dia amb la seva mare. Puntualitza que s’ha consagrat al Cor Immaculat de Maria i que des de 1998 està compromesa al “pacte d’aliança amb Maria Reina Immaculada de l’Univers en la Fraternitat Bois le Roi”.
Compartir la seva vivència a Espanya
Recentment la Fabienne ha visitat Espanya i ha explicat el seu testimoni. El 3 de setembre va parlar a la parròquia dels carmelites de Plaça d’Espanya, a Madrid, davant unes 50 persones, la meitat d’ells entre vint i trenta anys i només mitja dotzena de “gent gran”, sota la mirada d’una enorme fotografia de Santa Teresina de Lisieux.
La Fabienne va arribar convidada pel moviment pro-vida catòlic “Apòstols de la Vida” (www.apostolesdelavida.es) i la seva promotora, Pilar Gutiérrez, la va presentar com una “apòstol de la vida”, que parla dels perills de la Nova Era i de “la maçoneria a la que va pertànyer, específicament als Rosacreus”.
El seu testimoni va impactar als assistents, entre els quals hi havia un alt percentatge de conversos, gent retornada a la fe, alguns d’ells a Medjugorje.
Visió del més enllà
La Fabienne sol començar parlant de la seva experiència sobrenatural a Medjugorje el 1996, quan tenia 33 anys i des de l’adolescència vivia una vida de transgressió, vanitat i esoterisme. Allà va ser on, després d’una Missa, va tenir una visió especial.
“Em vaig trobar davant d’un Mar de Foc, que anomenem l’infern, un forat amb un foc crepitant i moltes flames, els condemnats estaven enfurits, em miraven amenaçadorament. Estaven plens de l’odi de Satanàs, privats de l’amor de Déu”, explica la Fabienne.
La predicació i el testimoniatge de la Fabienne sempre insisteixen en el poder de la confessió i el penediment. Així afirma: “estaven en un lloc de tenebres perquè no es van reconciliar amb Déu a l’hora de la seva mort. Encara que Jesús se’ls va presentar amb tot l’amor de pare en el moment de la seva mort, van anar a l’infern perquè no es van penedir. Alguns havien rebutjat confessar-se amb un sacerdot catòlic. Jesús plora quan no li donem els pecats en la confessió”.
Treure ànimes del Purgatori
En aquesta mateixa visió, la Fabienne també va veure el Purgatori. El descriu com “un lloc de flames molt altes, amb unes escales blanques”. Per a ella, ara mateix, la devoció a les ànimes del Purgatori és molt important. Assegura que pregar per aquestes ànimes és una font de gràcia important, ja que “intercediran per nosaltres quan arribin al Cel i en el moment del nostre Judici”.
Per això ensenya una melodia amb una frase de la monja clarissa caputxina Sor Maria Consolata Betrone (1903-1946) en procés de beatificació: “Jesús, Maria, us estimo: salveu ànimes”, una frase que segons les revelacions místiques d’aquesta religiosa “treu una ànima del Purgatori cada vegada que es resa”, detalla la Fabienne.
El Cel: “Jesús és molt dolç”
Finalment, en pujar les escales, “un home em va obrir la porta i es va enretirar”. Així va veure el Cel, «un oceà de pau”. “Vaig sentir molt forta la presència de Déu Pare, que era la Font, un Ésser d’Amor … inundava amb la seva presència aquell oceà de pau. Vaig veure Jesús envoltat d’una bella llum daurada. Vaig tenir una experiència del Cor de Crist, molt dolça. Jesús és molt dolç, el Pare també és molt dolç, i l’Esperit Sant és un esperit d’amor. Déu fa les delícies dels sants al paradís. Moltes vegades, després que jo hagi lluitat amb el Maligne, Jesús m’ha fet reposar en el seu cor. És com estar sobre un núvol amb una dolçor extrema, com una delícia per a l’ànima que a la terra no trobem”.
Consciència de pecat
Així va ser com va prendre consciència del seu estat de gran pecadora: “Jesús em va mostrar les meves experiències passades que asseguraven la meva condemnació si aquest Ésser d’Amor no s’hagués manifestat”. “Des de 1986 faig penitència per reparar els meus pecats: donar amor a Jesús és penitència. Sense amor al nostre cor, les nostres accions no seran prou boniques per a Ell “.
Però, quins van ser els pecats? La Fabienne els detalla, per prevenir altres persones.
Va ser batejada en néixer i confirmada després. Dels 15 als 18 anys va deixar la llar familiar i va fer alguns estudis de turisme. Cada dimecres a la tarda, recorda, anava en autoestop amb unes amigues a la platja per fer topless, robar una mica a les botigues i mantenir relacions sexuals amb nois. Va començar a freqüentar bars i discoteques cada vegada més sòrdides, especialment “les d’homosexuals, amb espectacles malsans”. Fumava 2 paquets de tabac al dia, després es va passar al haixix i a esnifar “oli”, “una droga que fa riure”.
Endevinació i després espiritisme
A través d’una cosina va conèixer gent implicada en l’endevinació, la cartomància, la numerologia, i a un astròleg que era membre d’una lògia Rosacreu. Els rosacreus són una branca maçònica obertament esotèrica que defensa la reencarnació i un déu-energia panteista, un déu sense personalitat ni ètica.
“La meva cosina em va portar a un centre d’espiritisme: el seu guru parlava de karma i de reencarnació”. Allà va començar a llegir un llibre clàssic de l’esoterisme: ‘L’Evangeli segons l’espiritisme’, d’Allan Kardec “.
La Fabianne de vegades acompanya la seva descripció d’aquella època amb comentaris que donen el context posterior. Per exemple, anys després de la seva conversió, i tenint visions de sants i coses celestials, la Fabianne assegura que “un dia Santa Faustina em va venir a dir que aquest guru estava mort i a l’infern; i una amiga m’ho va confirmar després”.
I cada vegada que parla de l’Infern o de la condemnació d’algú, afegeix per prevenir: “Déu no rebutjarà ningú que s’hagi unit a la seva Passió amb el rés del Rosari o la Corona de la Divina Misericòrdia [oració repetitiva proposada per Santa Faustina que diu: “Sant Déu, Sant Fort, Sant Immortal, per la teva dolorosa passió, tingues misericòrdia de nosaltres i del món sencer”].
Mèdiums amb missatges de sants?
Més detalls d’aquells ambients esotèrics: “Els dimecres a la tarda organitzaven sessions d’espiritisme. Jo estava amb mèdiums que entraven en trànsit, donaven missatges que deien que eren del Padre Pío, de Santa Teresina de Lisieux, de la Verge, de Crist, del Sant Rector d’Ars i d’extraterrestres! Eren missatges falsos. Els seus missatges eren com els que rebien Madame Blavatsky i altres fundadors de la Nova Era. Satanàs busca perdre a les persones suscitant en elles l’orgull espiritual. Pot fer-ho amb el ioga, el reiki, certes tècniques de meditació, etc.”
Un responsable del centre va proposar fer una “neteja d’ànima”. “Jo tenia un gran dolor interior. Pensava que era per vides anteriors que em van fer mal, vaig pensar que aquesta ‘neteja’ m’alliberaria dels meus lligams, ajudaria el meu karma. No sabia que el que em feia mal era el pecat. Estava infestada per esperits malignes a causa de la cartomància, l’espiritisme, el pèndol, les astrologies, l’horòscop, lectures de mans, iniciació al ioga, obertures de chakres, reikis, etc.”
“El guru em va imposar les mans (amb el poder de la bèstia) al chakra del tercer ull -el front- i al del cor. Hi ha 7 chakres, punts en el cos que els ioguis fan servir buscant la il·luminació, tocar el Nirvana, etc. però Déu m’ha dit que no li agraden aquestes tècniques, perquè no hi treballa l’Esperit Sant sinó l’Esperit del mal. En fer servir aquestes tècniques, el dimoni comença a vampiritzar la nostra ànima, amb infestació, obsessió, etc. i cal trobar un sacerdot per a l’alliberament. Primer amb una bona confessió i després amb oracions d’alliberament. El Cel em va dir que obtindria l’alliberament després de moltes Misses. Vaig encarregar vintenes de Misses. El Cel em deia que tot el Cel patia amb mi, perquè tot el Cel pateix per salvar cada ànima de la terra”.
La Fabianne assegura que en aquella sessió el guru “em va transmetre la llum de Llucifer, el portador-de-la-Llum, expulsat per Déu. “Vaig començar a sentir-me molt malament”.
Un ioga espiritista: l’energia kundalini
La seva següent sessió d’espiritisme barrejat amb ioga amb aquest guru va ser més radical. Va consistir en despertar la “kundalini”, un corrent d’”energia” -segons el kundalini-ioga- que puja per la columna vertebral i treballa o activa els chakres. “Era una energia molt forta, que em va destruir interiorment. Vaig creure que em moriria, de tan forta que era. Jo no sabia que era un poder de Satanàs que havia entrat en mi”.
Per a la Fabianne, aquests dos moments (l’obertura de chakras i el despertar de la kundalini, dos moments de poder i consciència segons el ioga) van ser moments d’obertura al satànic i l’origen de danys espirituals i físics que trigarien anys a anar-se’n, i només després de moltes Misses, pregària, oferiments i fins i tot unció dels malalts, en moments que ella, ja convertida, se sentia morir.
Fullets de la lògia Rosacreu
L’altra branca del seu interès esotèric era l’AMORC (Antiga i Mística Ordre de la Rosa Creu). “Rebia cada mes quatre dels seus fullets amb els seus ensenyaments. Vaig arribar al “setè grau”. Em vaig afiliar a una lògia Rosacreu amb diverses iniciacions esotèriques”. En la seva entrevista amb Laurentin, detalla que “vaig ser iniciada en la lògia de Haroeris a Marsella des d’abril de 1995 fins al març de 1997″.
A l’AMORC s’estudiaven autors esotèrics i de la Nova Era, com els fundadors de la teosofia: Madame Blavatsky i Rudolph Stainer. I tot l’arsenal “new age”: viatges astrals, els chakres, els mantres, tantres, magnetisme, channeling, depuració amb éssers de llum, telequinesies, pèndols, simbolismes, màgies, hipnosi, forces psíquiques, lectures d’aures, curacions amb pedres i vidres, meditació transcendental, el reiki, etc. “Em vaig ficar en tot això amb ingenuïtat”, assegura.
Relació personal amb un déu-energia?
Anys després, en descobrir el Déu-Amor del cristianisme, Jesucrist, amb la seva personalitat, la seva relació personal, es va adonar d’una cosa que ja havia percebut abans: “En els meus estudis esotèrics buscava entendre a aquest déu-energia, déu-cosmos, però la veritat és que no el vaig conèixer, no es pot tenir una relació cor a cor amb una energia, però sí amb Jesús, veritable Déu i veritable home; si estem molt units amb Jesús podem sentir en el nostre cor el seu foc diví i la seva tendresa exquisida. Jo no vaig conèixer aquesta tendresa en la Nova Era! ”
A la lògia de l’AMORC “vaig conèixer un home i vam anar a viure junts. Ell s’havia casat per l’Església feia 14 anys, però la seva esposa el va abandonar al cap de 7 anys per anar-se’n amb un amic d’ell”.
Amb autobús a Medjugorje
Va ser llavors quan una amiga em va parlar de Medjugorje. Hi vaig anar amb autobús. Vaig anar a la Missa: hi havia una lluita a la meva ànima entre Satanàs i la Mare de Déu. A Medjugorje vaig trobar persones amb molta fe, que caminaven descalces cap a la creu… les vaig seguir i em vaig dir: “si hi ha tants bojos, perquè jo no?” Aquest va ser el moment de la seva experiència mística que la va canviar.
“Des d’aquell moment vaig decidir seguir Jesús. Vaig tornar a França, amb el meu xicot. Em va mirar de manera estranya, perquè va veure que jo ja no anava amb escots ni minifaldilla, sinó de blanc i blau fins als peus, els colors de la Mare de Déu. I li vaig dir: saps? Com que ja no estàs casat i la teva dona se n’ha anat, tu i jo ens podem unir. Vaig a parlar amb un sacerdot”.
Viure “com a germà i germana”?
La Fabienne sabia que no era cristià anar a dormir amb algú que no és el teu cònjuge davant Déu. El que no sabia és que als ulls de Déu i l’Església, el seu amic seguia estant casat amb la seva esposa anterior. La Fabienne va convèncer la seva parella perquè marxés de casa, encara que dos dies després va tornar. Llavors el va convèncer per viure un temps “com a germà i germana”, sense relacions sexuals. A sobre, el capellà jove que la va atendre la va confondre: els va animar a casar-se pel civil i els va dir que ell faria una benedicció a la seva unió per “caminar junts” (com a casats).
I quan eren a la parròquia rebent la benedicció del sacerdot, la Fabienne va sentir que Déu li parlava i li deia: “això és una mentida”.
– Senyor capellà, Déu no està d’acord amb el que vostè ens dóna- li va dir ella.
– Per què? Si no passa res…-deia ell.
– Esperi, que parlaré amb un altre sacerdot…-va dir ella.
De fet, de tornada a casa, va tenir una experiència espiritual en la que sentia que Jesús la treia del llit que compartien i l’enviava a una altra habitació. Quan va trobar un altre capellà que li va explicar la realitat (que el matrimoni veritable del seu amic era amb la seva primera esposa), va plorar. “Jo volia tenir fills”, recorda.
– Heu de viure com germà i germana en habitacions separades i, de fet, ja que no teniu fills, cal pensar en separar-vos. Davant Déu ell és el marit d’una altra dona- els va dir el nou capellà, fidel al Magisteri.
– Però aquesta altra dona està amb un altre home- va respondre ella.
– Ja, però el divorci no existeix per Déu: la unió davant Déu és fins que la mort els separi.
“Compleix els meus manaments”
Un manament exigent, però la Fabienne va sentir que Déu li deia: “Una hipòcrita no pot avançar”. Més encara: va començar a escoltar una crida de Jesús: “escolta la meva paraula i compleix els meus manaments!”, li va sentir dir. “Jo no llegia la Bíblia, i dels manaments només en sabia que eren 10”, recorda ella. Al repassar-los, va veure que li faltava molt per entrar de debò en la vida cristiana.
El seu amic va acceptar aquesta vida casta en comunitat durant dos anys. No més. “Jo el vaig estimar molt i el segueixo estimant, però ja no mantinc contacte amb ell, perquè crec que faria mal a la meva vida espiritual”, assenyala avui la Fabienne, gairebé 15 anys després.
Pecador agenollat, pecat perdonat
En aquesta època de la seva vida va començar a notar que “Déu m’instruïa des del tabernacle, al sagrari, em parlava de la seva Misericòrdia, i de l’infern, que és la seva justícia. Déu no envia ningú a l’infern: és l’ànima la que en desplegar els seus pecats tremola de terror davant l’Amor de Déu. Ell va viure la seva dolorosa passió per salvar maçons, espiritistes, avortistes, etc. Ell salvarà als homosexuals que visquin en castedat; a les qui han avortat si es penedeixen; perdonarà pedòfils, criminals, etc. si es posen de genolls i reconeixen els seus pecats”.
“Vaig començar a destruir tots els meus llibres d’esoterisme, Nova Era, etc. els vaig trencar i després els vaig cremar. Si algú els troba a casa meva i els estudia jo hauré de donar compte a Déu pels riscos de la seva ànima, vaig pensar”.
Una confessió molt llarga
Va anar a la seva primera confessió amb “pàgines i pàgines de pecats: no m’havia confessat des de la meva confirmació. Vaig parlar de tots els meus ex-amants, que em vaig casar amb un casat, de droga, alcohol, anti-concepció. Jo ho explicava tot, perquè si no els dimonis no se n’anaven. Vaig parlar de les meves sessions de sexe en clubs nocturns, de despeses exagerades en roba, que vaig animar a avortar a una amiga, de l’endevinació, golafreria, que vaig mentir als meus caps, vaig oblidar els pobres, vaig consumir porno, d’enveges, gelosia, etc.”
“I vaig parlar de manca de perdó. Si no perdonem a la terra no rebrem el perdó al Cel. Déu va permetre que jo visqués això per poder dir a la gent que s’acosti als sacerdots a confessar: és Jesús qui està present en el sacerdot, ens abraça en cada confessió. Quan ens confessem, els nostres pecats, que estan com espines al cor de Jesús, cauen, i així ja no li fan mal”.
Un compromís amb la Mare de Déu
Després del seu divorci civil va pensar: “ja puc casar-me. Però no amb un home: ho vaig fer amb la Mare de Déu, em vaig imposar l’escapulari de la Verge del Carme, i Ella em va mostrar que gràcies a l’escapulari ella m’ha lliurat del martiri”.
Durant una mica més d’un any va provar una possible vocació com a novícia a les clarisses, on va aprendre el Catecisme, doctrina, el Concili Vaticà II, sobre la Bíblia, etc. però va entendre que Déu la volia evangelitzant en el món, com a laica.
Unió amb el Papa
Ella demana “estar molt a prop del catecisme i la Bíblia, estar units als sacerdots i bisbes fidels al Sant Pare. Déu està reunint als seus de tot el món. Jesús va fundar una sola Església i no hi ha salvació fora de l’Església catòlica: qui ha estat batejat a l’Església catòlica i l’abandona, com jo la vaig abandonar … Cal ser fidel, però no és fàcil”, conclou.
Font: www.religionenlibertad.com
