Biografia:
Sor Emmanuel Malillard va néixer a França l’any 1947. Va estudiar Teologia amb el Cardenal Danielou. Es va graduar en Belles Arts i Arqueologia a la Universitat de la Sorbona, París. El 1976 va passar a formar part de la Comunitat de les Benaurances. Viu a Medjugorje des del 1989.
Des del 1989, Sor Emmanuel Maillard, de la Comunitat de les Benaurances, viu i desenvolupa el seu apostolat a Medjugorje, un petit poble de Bòsnia-Hercegovina conegut mundialment per les suposades aparicions marianes que hi ha des de fa més de 25 anys.
Sor Emmanuel s’ha convertir en una fidel deixebla de la Gospa (que és el nom de la Mare de Déu en serbocroata), i aprofita qualsevol ocasió per difondre els seus missatges. Parla de la Mare de Déu amb fascinació. La sent propera, maternal, ansiosa de que els seus fills girin la seva mirada cap a Jesús…El recel inicial es transforma ràpidament en una escolta atenta. Sor Emmanuel no és una visionària ni pretén convèncer ningú de les aparicions de la Mare de Déu. De fet, afirma tranquil·lament que per salvar-se no és necessari creure, ni molt menys, en elles. El seu únic desig és difondre l’amor a Maria i que aquest món ple de dolor descobreixi en el seu cor la font de l’autèntica felicitat.
Què és el que més la va fascinar quan va anar a Medjugorje per primera vegada l’any 1989?
El més fascinant va ser trobar-me immersa en un poblet on el més important pels seus habitants era la Mare de Déu. Ella és a més el centre de totes les converses. És un fet únic en el món. Tots tenien una història amb la Mare de Déu i, en certa manera, va ser com tenir aquí a la terra un trosset del Paradís.
Per això va decidir quedar-s’hi?
Finalment m’hi vaig quedar per amor a Ella i al Seu fill Jesús. Vaig tornar a Medjugorje perquè durant una peregrinació vaig sentir de manera molt forta com la Mare de Déu em parlava al cor. Vaig sentir que ella necessitava la meva ajuda. La Mare de Déu necessitava instruments per difondre els seus missatges i vaig comprendre immediatament que jo, dins la meva Comunitat de les Benaurances, havia fet molt poc per respondre a aquesta crida. Quan vaig compartir aquest impuls amb el meu fundador, va resar i en la pregària va rebre la inspiració de que havia d’anar a Medjugorje com antena receptora per a la comunitat. Al començament érem dos i ara som vint. No teníem cap pla predeterminat. Vàrem dedicar molt temps a la pregària i vam demanar a la Mare de Déu què esperava de nosaltres i com podíem encaixar en els seus plans. Dia a dia ens va anar mostrant com respondre a l’espiritualitat dels pelegrins i com explicar-los-hi el missatge. Ara la meva Missió és donar testimoni de l’amor de la mare de Déu per tots nosaltres i dels seus missatges mitjançant llibres, DVD, programes de televisió, conferències, etc. Per això vaig fundar l’associació Enfants de Medjugorje, que s’ha estès per tot el món. Des d’Argentina es difon en espanyol.
Què han suposat per a vostè aquests 15 anys a Medjugorje?
Personalment crec que aquests 15 anys m’han aportat senzillesa i un gran entusiasme per servir la Mare de Déu. He experimentat la seva manera d’estar al meu costat, el que representa una enorme alegria, tot i que l’Enemic sovint intenta destruir tot el que Ella fa. També he experimentat que la Creu està present a Medjugorje…
És conscient que el fet que suposadament la Mare de Déu es continuï apareixent pot xocar o causar recel a molta gent, fins i tot a l’Església?
Es clar que en sóc conscient! Sempre n’he estat. Si llegim l’Evangeli, és així com va ser des del primer dia tant amb Jesús com amb els apòstols. La qüestió no és agradar o desagradar ningú. La qüestió és l’existència d’una Mare i la seva voluntat d’estar prop dels seus fills i ajudar-los amb el seu amor i atenció maternal.
Si Ella, que és la nostra Mare, veu que el dimoni s’expressa mitjançant els mitjans de comunicació, d’internet o de la publicitat les 24 hores del dia, no hi ha cap norma a l’Església que detingui a aquesta Mare de venir cinc minuts cada dia amb la finalitat de protegir i ensenyar als seus fills com resistir les temptacions i enderrocar el mal, el Maligne; sobretot als joves, que no viuen d’acord amb l’Església.
Però, si Déu és capaç de parlar als homes sense necessitat d’aparicions, per què aquesta insistència en els fenòmens sobrenaturals?
Quan unes aparicions són autèntiques, com les de Lourdes o Fàtima, no són realment una iniciativa divina? Qui de nosaltres és capaç de jutjar la iniciativa de Déu i dir que unes aparicions són moltes o poques? Déu no és lliure de fer el que cregui convenient per ajudar avui als seus fills amb nous mètodes? En el món occidental es subestimen les realitats sobrenaturals, i això fa molt mal a la humanitat… Si traiem el sobrenatural a la Bíblia, si traiem el sobrenatural a les vides dels sants, de Joan Pau II, dels sagraments…Què queda sinó el buit? Crec que si avui milions de joves estan deprimits, amb idees de suïcidi, és precisament perquè la nostra societat ha amagat Déu i les realitats sobrenaturals, i aquests joves es tanquen amb clau en un món físic que no és capaç de motivar ni entusiasmar. Ja no reconeixen les seves arrels sobrenaturals ni el seu destí sobrenatural que és, en definitiva, estar amb Déu al Cel.
Les aparicions, en quin sentit poden ajudar l’home d’avui?
Les aparicions no afegeixen ni una sola lletra a la Bíblia, ni ensenyen una doctrina diferent. És només la Mare de Déu ajudant als seus fills per tal que visquin el que han rebut mitjançant la Bíblia i l’Església. No ens hem de centrar tampoc en l’aspecte extraordinari, ignorant el motiu pel qual la Mare de Déu s’apareix o el que diu. El més important a Medjugorje no són les aparicions sinó la Santa Missa i els sagraments. La Mare de Déu ens recorda que són absolutament necessaris per a la renovació de l’Església.
Per què l’Església encara no s’ha pronunciat oficialment sobre les aparicions?
L’Església ni les aprova ni les condemna. No es pronunciarà fins que s’acabin, com va passar amb Lourdes i Fàtima. Però va succeir quelcom extraordinari quan, en un document emès el maig de 1998, la Congregació de la Doctrina de la Fe a Roma va declarar que tothom podia a anar a Medjugorje en peregrinació. És obvi que si després de 23 anys de les aparicions l’Església hagués vist alguna cosa perniciosa pel creient, hauria prohibit les peregrinacions i hauria silenciat els missatges. Això és un gran estímul per a nosaltres.
La seva missió difusora s’ha concretat en aquests darrers anys en dos llibres: “Medjugorje, el triomf del cor” i “El nen amagat de Medjugorje”. Què busquen aquests dos llibres?
Quan vaig escriure “Medjugorje, el triomf del cor”, vaig voler ser com els braços estesos de la Mare de Déu, per tal que les seves paraules poguessin arribar a tants cors com fos possible i, a través d’Ella, atraure ànimes cap a Jesús.
A cada missatge dels anys noranta de la Mare de Déu hi vaig posar una història concreta relacionada directament amb el que la Mare de Déu fa a Medjugorje. Així ens mostra que amb Ella l’amor triomfa fins i tot davant les situacions humanes més terribles. En el segon llibre, “El nen amagat de Medjugorje”, volia donar als meus lectors unes claus que fossin vàlides per a la seva vida actual i la del futur; sobretot a les persones que es troben en situacions on el patiment, el buit, o les carències de tota mena, fan que la seva vida es faci molt espinosa. A Medjugorje, la Santíssima Mare de Déu, la nostra Mare, té solucions per a totes les situacions per les que passen els seus fills. Amb aquest llibre voldria ajudar la gent a assegurar la seva pau en qualsevol circumstància; perquè la vida és una lluita, i hem de triomfar!. És per això que he explicat moltes vivències on es nota clarament la intervenció de Déu, perquè Déu està viu a les nostres vides.
El testimoni personal és el gènere literari que expressa millor el carisma de Medjugorje?
No necessàriament, tot i que el testimoni personal ocupa un lloc rellevant!. A Medjugorje no hi ha regles preconcebudes per a la transmissió de les gràcies. Els vidents fan el que ja han fet abans altres vidents: transmeten a l’audiència les paraules que han rebut de la Mare de Déu, sense afegir-hi la seva opinió personal. I la gent es converteix! Els qui, com jo, no veuen ni senten a la santíssima Mare de Déu, poden certament, i amb tota humilitat, donar testimoni del que el Cel fa en els cors i en les vides. Però aquestes històries estan sempre centrades en l’escola de vida de la Mare de Déu, que és dictada des de Dalt. Crec que el que millor expressa el “carisma” de Medjugorje és la simplicitat amb la que el Cel es manifesta, i la simplicitat amb la que els joves vidents viuen aquesta trobada. A Medjugorje el costat fictici de la nostra societat i totes les seves caretes s’ensorren, perquè el Cel és a l’abast de la ma!.
Quin procés ha seguit per elaborar aquest llibre? Li ha costat molt reunir tants testimonis?
Això ha representat una gran alegria per a mi! La possibilitat d’escoltar tantes confidències de gent tan diversa m’ha fet entendre les seves necessitats i desitjar donar-los-hi resposta. La urgència és molt i molt gran!. Ara bé, a Medjugorje, amb els missatges de Maria Santíssima i la seva escola de vida, tenim foc a les mans, perquè la nostra Mare te respostes per a tot! Per tant, el meu pla consistia en descriure a cada capítol una necessitat real de l’actualitat, una situació humana determinada i assenyalar la resposta del Cel, que se’ns ofereix amb tant poder.
En el seu darrer llibre, quin missatge li agradaria transmetre al lector?
Que Déu és fantàstic, i que viure amb Ell, d’Ell i per Ell dóna la veritable felicitat i la veritable pau! Caminar amb Ell és una aventura apassionant. Avui dia, per raons diferents, la gent pensa que Déu és un empipador. I no és així! Si parlo de Déu i avorreixo, val més que calli perquè no estic parlant del veritable Déu. Déu no és en absolut empipador, de cap manera. És viu i obra amb poder! Déu és un nen que vol jugar amb nosaltres. Si acollim a aquest Nen a casa nostra, Ell ho transformarà tot, i mai més ens en voldrem separar!
Per acabar, què destacaria del missatge de la Mare de Déu a Medjugorje?
Ella mateixa ha dit que el missatge més important és la conversió. Ens demana que “ens decidim per un canvi total en les nostres vides”. Els seus missatges són molt exigents, i alhora afectuosos. Des del principi de les aparicions, va deixar clar quin era el seu pla: ha vingut per atreure’ns cap al Cor de Déu. La causa de l’absència de pau en el món és l’allunyament de Déu. Per això ens convida a utilitzar tots els mitjans necessaris, com la pregària amb el cor, el dejuni, la lectura de la Bíblia, la confessió mensual i posar l’Eucaristia al centre de les nostres vides. La Mare de Déu ens recorda que l’únic propòsit de les nostres vides és estar units a Déu i anar al Cel. Malauradament, molts dels seus ensenyaments avui no es transmeten als creients, especialment als joves.
