1. El 2 d’abril de 2014, la Mirjana va rebre l’aparició mensual a la Creu Blava sota un preciós sol primaveral. Després de l’aparició, ens va transmetre el missatge següent:
“Estimats fills, amb amor matern desitjo ajudar-vos perquè la vostra vida de pregària i penitència sigui un veritable intent d’apropament al meu Fill i a la Seva llum divina, perquè sapigueu com separar-vos del pecat. Cada pregària, cada missa i cada dejuni són un intent d’apropament al meu Fill, una remembrança de la Seva glòria i un refugi del pecat. Són el camí cap a una nova unió del bon Pare amb els seus fills. Per tant, estimats fills meus, amb el cor obert i ple d’amor, invoqueu el nom del Pare Celestial perquè us il·lumini amb l’Esperit Sant. Per mitjà de l’Esperit Sant, us convertireu en font de l’amor de Déu. D’aquesta font beuran tots aquells que no coneixen el meu Fill, tots els assedegats de l’amor i de la pau del meu Fill. Moltes gràcies! Pregueu pels vostres pastors. Jo prego per ells i desitjo que sentin sempre la benedicció de les meves mans maternes i l’escalf del meu Cor matern.”
2. Fortament tocada per l’Esperit Sant! La Battistina és una italiana de 47 anys amb els peus sempre tocant ben a terra. És comptable i treballa via Internet. Quan la seva parella la va convidar a anar a Medjugorje, no s’hi va mostrar gens interessada. Però més endavant un matí, mentre conduïa, va escoltar una cançó que Radio Maria emet freqüentment; una cançó que durant molts anys l’irritava quan la sentia. Aquest cop, en canvi, en sentir-la es va commoure i va irrompre en llàgrimes que rodaven galtes avall sense parar i sense cap raó aparent. Comprengué en aquell moment que era la Mare de Déu que l’estava cridant. Deixo que ella mateixa ho expliqui…
“Des de la peregrinació a Medjugorje el juliol de 2012, tot ha canviat en la meva vida, res és com abans! La meva conversió es va produir durant l’adoració del Santíssim Sagrament. Érem milers de pelegrins, a fora, al voltant de la Rotonda. De sobte, em vaig veure de genolls, amb la impressió que agafava el meu cor viu entre les mans. Vaig veure desfilar la meva vida sencera davant els meus ulls. Distingia amb claredat el bé i el mal, i tot el que en un moment m’havia semblat correcte es transformava en mal. Vaig començar a experimentar un gran dolor respecte el meu divorci. Com havia pogut trencar una promesa feta davant Déu? Aquestes paraules ressonaven en el meu esperit: “Que l’home no separi allò que Déu ha unit”. En aquell moment vaig comprendre que només el meu cap havia estat serè, i que el meu cor era gel pur. Sempre m’havia sentit del bàndol dels “justos” i m’havia considerat una víctima. En aquell moment vaig veure fins a quin punt havia tingut el cor endurit; vaig veure el patiment que havien suportat els meus 4 fills, el meu pare i els meus sogres i sobretot vaig veure que jo no era en absolut una víctima. En realitat, mai no havia perdonat res a ningú. Quan la meva filla gran, als 9 anys, m’havia demanat amb insistència poder preparar-se per rebre la Primera Comunió, li havia respòs que allò no tenia cap sentit; i el menor dels meus fills, ni tan sols havia estat batejat! Vaig veure tots els llibres sobre la New Age que havia comprat durant els últims 20 anys. Com havia pogut dedicar tant de temps a llegir i formar-me en la recerca de mi mateixa, i en coses que només m’allunyaven de Déu i de la meva família?
El dolor que experimentava no parava d’augmentar i a poc a poc m’anava postrant amb el cap a terra. Em deia a mi mateixa: “Senyor, fes-me morir aquí mateix perquè ni tan sols sóc digna d’aixecar el cap de terra”. Llavors vaig experimentar una immensa abraçada d’amor i em vaig sentir embargada amb una alegria que no era d’aquest món. I vaig pensar: “Durant 18 anys he cregut que els havia donat de tot als meus fills, però en realitat no els vaig donar res, perquè no els hi he donat “AIXÒ”. Així doncs, no seria millor romandre aquí pregant per ells per la resta de la meva vida en lloc de tornar a casa? Si jo, com a mare, com l’ànima de la meva llar, hagués cultivat la pregària enlloc de dedicar-me a “cultivar” coses inútils, els meus fills tindrien en aquest moment una família unida!
Quan vam decidir deslliurar-nos de la creu del matrimoni, en realitat l’estàvem carregant sobre les espatlles dels nostres fills.
En aquell moment vaig sentir que havia de romandre lligada a la meva promesa de fidelitat al matrimoni i vaig decidir fer el vot de castedat. Vaig oferir això a Déu per evitar la separació de mil famílies. La meva parella va experimentar el mateix que jo. Em va dir que havíem de fer una consagració total. De tornada a casa vaig començar a confessar-me amb freqüència. Alguns sacerdots, respecte a la meva elecció del vot de castedat, em deien que no era necessari, altres deien que era pura invenció nostra, però jo estava molt segura i decidida a seguir endavant. Em semblava ben poc davant la infinita misericòrdia que havia rebut!
Els meus fills pensaven que havia perdut l’enteniment perquè anava a missa i havia penjat una creu a la sala d’estar. La meva filla gran estava força enfadada: “Llavors què passa amb tot el que ens has explicat aquests 18 anys?” “ Ho sento molt, estava equivocada”, li vaig respondre.
El mes de novembre vaig tornar a Medjugorje amb els meus 4 fills perquè ells també poguessin comprendre, estava molt entusiasmada en el fet que ells trobessin el Senyor. Els observava de lluny i esperava, pensant: “Si jo que sóc la seva mare, amb el poc amor que sóc capaç de donar-los, sóc tan feliç de veure’ls pregar, com n’estarà de feliç la nostra Mare del Cel! Com deu patir per tants fills seus que es perden!
Durant aquella peregrinació els meus quatre fills foren tocats al cor. Estudiem junts el catecisme. Nou mesos més tard, el més petit, que tenia 10 anys, va ser batejat i tots van rebre la Primera Comunió en aquella mateixa celebració. Aquell dia va ser el dia més feliç de la meva vida! Era com si els veiés renéixer tots junts alhora. El meu company i jo vam seguir junts, vivint com a germans durant un any. Però cada dia pregava demanant-li a Déu conèixer la seva voluntat: Havíem de seguir propers o havíem de separar-nos completament? Durant molt de temps vaig tenir aquest dubte en el meu cor, però a poc a poc el Senyor actuà i per motius laborals ens allunyarem l’un de l’altre.
Després de la meva conversió, vaig reprendre el contacte amb el meu ex-marit. Durant nou anys, cadascuna de les nostres converses telefòniques havien acabat a crits per part dels dos; fins al punt que ens vam deixar de parlar durant un any i tan sols ens comunicàvem mitjançant els nostres fills. Quan vaig reconèixer les meves faltes, vaig considerar els seus errors com a conseqüència dels meus i el rancor va desaparèixer. Era jo la que havia de demanar-li perdó! A poc a poc vaig començar a experimentar aquell vincle profund del matrimoni, segellat per Déu, i em vaig sentir esposa de nou. Però no comprenia. Li vaig preguntar a un mossèn si estava bé que em sentís esposa, encara que el meu marit estava lligat a una altra persona i tenia un fill amb ella. El sacerdot em respongué que el sagrament del matrimoni és indissoluble davant Déu.
Avui en dia, aquest amor que jo creia totalment esborrat, o que ni tan sols havia existit mai, l’he recuperat intacte en les profunditats del meu cor. El conservo en la seva puresa i prego diàriament per la conversió del meu ex-marit i per totes les famílies. Agreixo a Jesús i a Maria la gràcia infinita que la meva família rep cada dia i jo continuo avançant en el camí de la meva conversió”.
3. La Battistina ha viscut de forma concentrada, una després de l’altra, les etapes que freqüentment es produeixen en els pelegrins de Medjugorje: invitada per la Mare de Déu sense saber-ne el motiu, accedeix a anar a aquest lloc beneït i, per una gràcia especial, veu tota la seva vida sota la llum de l’Esperit Sant. Comprèn amb el cor la misericòrdia de Déu cap a la seva persona, lamenta els seus pecats (que abans no veia) i els plora, renuncia a ells i els confessa. Percep que està radicalment transformada i realitza actes per canviar la seva vida segons el que li sembla que agrada a Déu, amb l’ajut d’un bon sacerdot fidel al Magisteri de l’Església. Quin bon exemple! Molts es queden amb les gràcies rebudes, però és bo emprendre actes concrets en tornar a casa. Aquest testimoni ens ajuda a entrar de ple amb Jesús en aquest temps de misericòrdia que se’ns ofereix avui dia com mai abans.
4. Un regal celestial de part de Déu: La novena a la Divina Misericòrdia comença el Divendres Sant i acaba el diumenge després de Pasqua, declarat per Joan Pau II Diumenge de la Misericòrdia. Que aquesta poderosa pregària – i les promeses que conté – ens aporti a cadascú una veritable renovació de l’amor cap a Crist! Que pugui ajudar-nos a deixar el pecat i a decidir-nos per la santedat! (PS 1)
5. Podeu ajudar-me! Gairebé he acabat d’escriure el meu llibre sobre la pau (continuació del Nen amagat). Moltes gràcies per tots els testimonis que he rebut! Si encara no m’heu enviat el vostre, mai no és prou tard, incloeu-hi fotos. Penseu en els “mal creients” que s’obriran a Déu en descobrir les gràcies que vosaltres heu rebut. Si us plau, escriviu-me a gospa.fr@gmail.com o envieu-ho per correu a “Les Enfants de Medjugorje”, 2 rue du Vallon, F-78450 Chavenay, França.
Estimada Gospa, celebrem amb alegria la teva maternitat divina envers nosaltres, perquè encara avui Jesús ens diu: “ Aquí tens la teva Mare!” Com sant Joan, t’acollim a casa per viure cada minut de la nostra vida amb tu. El teu Cor maternal és la nostra delícia! En aquests dies de grans benediccions, confia’ns tots els teus secrets sobre el Cor del teu Fill. Sor Emmanuel +
PS1 – Trobareu la novena de la Misericòrdia a l’enllaç: https://www.internetgebetskreis.com/es/oraciones/novena-a-la-divina-misericordia/
PS 2 – De l‘1 al 6 d’agost serà el Festival de joves. Per què no convidar-hi a un jove? Podeu salvar una ànima!
PS 3 – Seguiu el programa del vespre de la Parròquia de Medjugorje en directe entrant a l’enllaç: www.centromedjugorje.org/
PS 4 – Pensem en obsequiar els nostres amics amb bon material de lectura. Contactes per aconseguir material de Sor Emmanuel a diferents països:
Argentina: gisele.riverti@gmail.com – Tel. (+ 54 11) o (011) 4431-7847 o mòbil (011) 15 3577 0507
Xile: foyertome@gmail.com – Tel. (+56) 41 265 1332, Fax (+56) 41 265 1127
Espanya: hijosdemedjugorjeespana@gmail.com Tel. (+34) 676 05 95 94
Estats Units- info@fcpeace.com – Tel. (+1) 305-412-1700 – www.fcpeace.com
Mèxic: dulcelanda@hotmail.com Tel. (+52) 33 31 223 223
Perú: Librería Magnificat, lilypesa@hotmail.com Tel. (+51) 1448 1789
Uruguai: Andrea Cappellini, acappe@adinet.com.uy, mòbil: 098.308.307
P.S 5 – Per rebre aquest butlletí per e-mail al voltant del 15 de cada mes us podeu inscriure a les següents adreces:
castellà: boletinsoremmanuel@mensajerosdelareinadelapaz.org
francès: gospa.fr@gmail.com
anglès i alemany: pray@childrenofmedjugorje.com
italià: info@vocepiu.it
croata: djeca.medjugorja@gmail.com
portuguès: medjugorjeport@yahoo.com
xinès: teresamedj@gmail.com
holandès: gclaes@scarlet.be (nou)
