El Juan Manuel Cotelo i la seva productora Infinito+1 (www.infinitomasuno.es), responsables de l’exitosa pel·lícula “La Última Cima”, ja estan en la darrera fase de creació de la seva pel·lícula “Mary’s Land” (Terra de Maria), ultimant la incorporació de tecnologia de so 5.1.
Alguns fragments ja els va presentar al Festival de la Joventut de Medjugorje, l’agost passat, davant unes 30.000 persones en aquest poble de Bòsnia-Hercegovina on, suposadament, la Mare de Déu s’apareix a uns vidents des de fa diverses dècades.
El Cotelo assenyala que la pel·lícula no tracta sobre Medjugorje, sinó sobre la Mare de Déu i “sobre com Déu canvia la gent”. Recull testimonis d’una desena de persones transformades per una experiència amb la Mare de Déu, dels quals una mica més de la meitat estan lligats a Medjugorje d’alguna manera.
Moltes estrenes i sales, sense distribuïdora.
De l’experiència de “La Última Cima”, el Cotelo i el seu equip van aprendre que “per estrenar i emetre la pel·lícula no sempre es necessita una distribuïdora: en alguns països ha estat suficient que un grup d’espectadors s’organitzi i llogui una sala. I quan una distribuïdora veu que moltes sales, en diverses ciutats, atreuen espectadors, s’hi interessa”.
Així va ser com La Última Cima, la història real del capellà espanyol Pablo Domínguez, va arribar a 17 països. “Aquest 18 d’octubre es compleix un any ininterromput de presència de La Última Cima als cinemes d’Hongria; a final de mes hi anirem a presentar el DVD”, explica el Cotelo.
Un altre cas interessant que mostra com aquest tipus de cinema va més enllà dels ritmes habituals de les distribuïdores és el d’Itàlia: “allà, durant 3 anys, ningú va estrenar la pel·lícula; llavors va arribar un professor de música que va aconseguir una sala i va habilitar un web amb la pestanya ‘contacta amb nosaltres si vols que s’estreni a la teva ciutat’. I en dos mesos vam donar 100 passis en diferents ciutats italianes. Cap cinema dirà que no a una pel·lícula que sap que tindrà espectadors perquè han contactat amb nosaltres!”
Estrena simultània a diversos països?
A causa d’aquesta experiència i a l’expectació que ha despertat “Mary’s Land”, Infinito+1 està plantejant la possibilitat de fer una cosa habitual a Hollywood però insòlita en el cinema espanyol: estrenar la pel·lícula sobre la Mare de Déu en diversos països al mateix temps. “És una cosa que podríem fer, tot i que encara no ho hem decidit, però ja hi ha sales a diversos països que l’esperen”, explica el Cotelo.
Rastrejant a la Mare de Déu pel món
“Mary’s Land”, Terra de Maria, és en realitat el món sencer, explica, perquè han viatjat per diversos països buscant l’acció de la Mare de Déu. L’han trobat en alguns llocs on es podria esperar – a Fàtima, a Guadalupe – però també en llocs inesperats, com entre les prostitutes de Guadalajara, Mèxic, o a Las Vegas, als Estats Units.
La pel·lícula també juga amb els gèneres cinematogràfics. Els primers 40 minuts són una ficció centrada en la Maria de la Bíblia, la seva relació amb Jesús i els Apòstols. Per tant, calia prendre decisions artístiques: com es podia reflectir la Dona Tota Plena de Gràcia, la dona més representada de la història de l’art?
“I els seus no el van reconèixer”
“El que jo veig en la Bíblia és que quan Jesucrist predicava, la gent no deia quina veu té! ni quina mirada més sorprenent!, sinó aquest no és el fill del fuster? Suposo que si hagués tingut una veu especial o una mirada especial, els personatges o l’Evangeli ho recollirien. Per tant, Jesucrist havia de semblar un més. El Nen Jesús no brillava. Ni tampoc la Mare de Déu. Així que el tractament visual ha de ser el d’una camperola davant la càmera. Quan veig algunes pel·lícules clàssiques, de vegades trobo a faltar la humanitat de Crist. Sí, era l’home perfecte, però això no significa el més ràpid, ni el més fort. Era un home amb les seves debilitats humanes. Si el veiessis, et costaria creure que és el Fill de Déu“, explica el Cotelo.
D’altra banda, afegeix el cineasta, “els artistes tenen dret a prendre les seves llibertats; Miguel Angel li posa barbes a Déu Pare i el pinta volant. Aquesta és la seva opció artística, no és gens bíblic ni teològic. En l’art hi ha Mares de Déu de tot tipus: amb el cabell deixat anar, amb el cabell recollit, davant d’arquitectures de totes les èpoques… Així que ens hem sentit molt lliures. Hem triat una actriu maca, que ens ha agradat per la seva senzillesa i naturalitat. No hem buscat un somriure angelical, per exemple. La Bíblia diu que Déu es va fixar en ella per la seva humilitat, no per res físic “. [Sota aquestes línies, la Maria de la pel·lícula de Infinito+1]
El Cotelo detalla a més a més que “a la primera versió del cartell, Maria semblava una mena de deessa i vaig dir que no la volia així, que la volia com una dona, una camperola; maca i dolça, si vols, però dona. Però el de la dolçor és peculiar, perquè tots els vidents, en diferents països i testimonis, coincideixen en assenyalar que la seva veu, la seva mirada o la seva presència és dolça”.
Amb una mirada de mare
El cineasta també dóna importància a Maria com a mare: “ella ens mira com a mare, i en el cartell de la pel·lícula intentem reflectir l’aspecte maternal. Jesús li diu: aquí tens el teu fill, i aquest fill som nosaltres… Ella és la mare de tots, també dels fills que se’n van de casa, no escolten, etc…”
Però, no és contracultural en la nostra època parlar de la maternitat?
“De fet, al s.XXI, és contracultural intentar retratar qualsevol cosa espiritual. Però, que no venim tots de les nostres mares? I en qualsevol cas, a Infinito+1 no busquem encaixar en les tendències del món, o no contaríem aquestes històries. Nosaltres no fem un periodisme neutre. Nosaltres compartim la nostra fe, ens mullem i diem què és el que creiem. Respectem l’espectador i la seva llibertat, li fem una invitació, i al final ell decideix”.
Tot condueix a una reflexió, unes preguntes: “És tot un conte, o una veritat? Maria és una figura mítica o una dona real? Milions de persones li diuen Déu vos salve Maria, i la saluden, convençuts que és una dona que els escolta. Estan malament del cap? Menteixen? ¿O deu ser veritat? Això és el nucli del que plantegem”, conclou el Cotelo.
Font: www.religionenlibertad.com
