“Estimats fills, us invito novament: comenceu la lluita contra el pecat com en els primers dies, aneu a confessar-vos i decidiu-vos per la santedat. A través vostre, l’amor de Déu fluirà pel món, la pau regnarà en els vostres cors i la benedicció de Déu us omplirà. Jo estic amb vosaltres i, davant del meu Fill Jesús, intercedeixo per a tots vosaltres. Gràcies per haver respost a la meva crida.”
Sigueu perfectes com ho és el vostre Pare celestial. (Mt 5, 48). Déu ens crida contínuament a la santedat i en especial durant aquest temps de Quaresma. I és en la nostra vida ordinària on Déu fa aquesta crida, en els èxits i en els fracassos, a la festa i a la feina. Sant no és el qui no coneix les angoixes del món o qui no coneix la fam i la crisi. Sant és aquell que viu enmig del món i té una trobada amb Déu. A l’autobús, al metro, a peu, al cotxe… el sant prega i lluita per unir-se al seu Salvador. És veritat que saber el significat de ser sant no és massa difícil, el que realment és més complicat és ser-ho. Avui dia no està de moda dir-ho. Hem de ser valents i tenir el coratge per cercar la santedat. Sovint el nostre pecat, el pessimisme, la rutina, l’angoixa, la por al què pensaran… ens allunyen d’aquest objectiu.
No ens hem de deixar vèncer per cap d’aquestes temptacions. Per aconseguir la santedat tenim l’ajut dels sagraments, de la pregària, de l’amor a Crist i la caritat dels germans. Si el meu consemblant passa gana, set, no té feina… hem estat creats per i per a l’amor. Si no estimem, Déu no pot expressar-se a través de les nostres vides. Pequem de veritat quan escapcem el seu amor. És sant qui és capaç de renunciar a tot pel bé de Déu i del seu proïsme. A vegades podem pensar que la santedat és un privilegi per alguns escollits. En veritat, podem dir que és cosa de cada cristià; és més, fins i tot de cada home. (Benet XVI, 1 de novembre de 2007). Som cridats a viure amb la llum de Déu, amb la seva alegria pel camí de la creu. La creu ens allunya del pecat, de l’orgull, de l’egoisme. La creu representa el canvi que Déu vol a les nostres vides: negar-nos a nosaltres mateixos i prendre la Seva creu. (cf. Lc 9,23) Cal que mori l’home vell per renéixer amb el nou (cf. 2Cor 5, 17). Si de veritat creiem que Déu és amor, per quina raó vivim sense amor? Estima i fes el que vulguis. Si calles, callaràs amb amor; si crides, cridaràs amb amor; si perdones, perdonaràs amb amor. Si tens l’amor ben arrelat en tu, cap altra cosa excepte l’amor serà el teu fruit. (sant Agustí d’Hipona). A través de l’amor, Déu vol fer-se present en el món; el pecat és en veritat no fer-lo present a les nostres vides per amor. Les cinc pedretes són un ajut per arribar a la santedat: la pregària amb el cor, el dejuni, la lectura de la Bíblia, la confessió i l’Eucaristia. Sembla fàcil però és complicat. El maligne s’entesta a fer-nos creure que ens costa. Tot això hem de fer-ho per amor. Hem de demanar, hem de desitjar viure aquesta vida d’amor a la qual som cridats. Justament això és la santedat.
No us inquieteu per res. Aneu sempre a la pregària i a la súplica i presenteu a Déu les vostres peticions acompanyades d’acció de gràcies. I la pau de Déu, que sobrepassa tot el que podem entendre, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist. (Fil 4, 6-7). La pau ens la donarà la nostra fe en Crist. No hem d’amoïnar-nos ni caminar capcots o faltats de llibertat. Hem de poder parlar lliurement amb el Senyor! No podem tenir por, Déu és el nostre Pare que ens estima. La pau és el fruit de la nostra vida d’unió amb Crist; allò que desitgem és viure feliçment en pau amb Déu, amb nosaltres mateixos i amb tothom. I només Crist pot sadollar aquest desig. Homes i dones del tercer mil·lenni, deixeu-me que us ho repeteixi: obriu el vostre cor a Crist crucificat i ressuscitat, que ve a oferir-vos la pau! Allí on entra Crist ressuscitat, hi entra la veritable pau (beat Joan Pau II). Que Déu custodiï els nostres cors i els nostres pensaments!
Acabaré la reflexió amb una pregària del beat Joan XXIII per demanar la pau:
Senyor Jesucrist, que ets el Príncep de la pau,
que Ets la nostra pau i la nostra reconciliació,
que tantes vegades vas dir “Us dono la pau, us deixo la Meva pau”.
Fes que tots els homes i dones donin testimoni
de la veritat, de la justícia i de l’amor fratern.
Desterra dels nostres cors qualsevol cosa
que pugui posar la pau en perill.
Il·lumina els nostres governants
a fi que ells puguin garantir
i defensar el gran regal de la pau.
Que totes les persones de la terra
se sentin germans i germanes.
Que el desig de la pau es faci present
i romangui per damunt de qualsevol situació.
Mn. Ferran J. Carbonell
